El Mercadal que va instar fa dos mesos a totes les institucions a fer un sobreesforç per poder en un futur crear ocupació ha rebut resposta de totes les administracions. Tant la Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Paeria de Lleida i Ajuntament de Balaguer ja s'han començat a posar les piles per la posada en marxa el projecte com a empresa innovadora de caràcter social. El Mercadal va nèixer amb la vocació d'oferir un periodisme descentralitzat i optimista, basat amb els drets humans, els valors i la tolerància. El projecte que és pioner a Europa i el món, apostarà per l'inclusió social de col·lectius en risc d'exclusió. S'estan ultimant certs acords que poden ser fonamentals per posar en marxa aquesta nova empresa els propers mesos.

Aquest portal de comunicació que acumula més de 370.000 visites úniques desde el 2013 pretén crear nous llocs de treball els propers mesos. Actualment s'està confeccionant la plantilla que conformarà el projecte (del camp comercial,informàtic,periodisme,comunicació audiovisual, psicologia, sociologia i educació social).

Tot i que el portal té un origen a Balaguer pretén i té l'ambició expandir-se a les principals ciutats de Catalunya en un futur. Es vol conformar un equip jove i amb motivació per transformar aquest sector amb rigurositat,objectivitat, transparència, independència.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat aquest dimecres que el jutge hagi enviat a judici l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre.

"Hem d'anar-nos-en com més aviat millor. Davant d'un Estat així no podem durar gaire més", ha exposat en la sessió de control al Govern al Parlament, on ha conclòs que aquesta decisió de la justícia justifica la independència de Catalunya.

Puigdemont també ha afirmat que la decisió de la justícia evidencia "la baixa qualitat democràtica" de l'Estat, i ha apostat per seguir amb el procés sobiranista per crear un Estat català que sigui exemplar

Puigdemont ha presentat el Govern i CDC com a "víctimes de les clavegueres de l'Estat", i ha censurat que el ministre i el director van intentar perseguir i destruir rivals polítics, fet que veu propi d'una altra època, que no és l'actual.

El president català ha demanat crear un Estat català en què "no sigui possible que un ministre d'Interior persegueixi adversaris polítics i s'oblidi que està al servei del bé comú", i ha lamentat que encara estigui en el càrrec. 

Encara que a molts lectors els pugui semblar increíble, al Senat vam tancar aquest simulacre de legislatura debatent i votant sobre la unitat d’Espanya. I no va ser arran d’una moció presentada per ERC, no pas, perquè va ser el PP qui la va presentar. En un clima d’autèntic fervor patriòtic els senadors del PP, que ja sabeu que diuen que els nacionalistes som els altres, van proclamar solemnement que “la unidad de España es sagrada, inviolable y inquebrantable“. Només els faltava afegir-hi que és eterna. Ho va proclamar, des del capdamunt de la seva arrogància, el senyor Garcia Albiol, envoltat de la resta de senadors populars i mentre l’aplaudien entusiasmats. Jo crec que van aplaudir-lo tant  perquè amb el seu posat de xèrif de Badalona els té convençuts que si als independentistes catalans se’ns acut saltar-nos la llei,  ens pararà els peus ell sol desenfundant la Constitució.

Com acostuma a passar amb tots els xèrifs, en Garcia Albiol és més hàbil intimidant que raonant. Perquè en la seva proclama va esmentar els australians, per preguntar-se què pensarien, ells que viuen a l’altre cap de món, d’un país que qüestiona la seva unitat. Doncs si algú pot entendre per què els catalans volem poder votar si hem de ser independents, és algú educat en la cultura política britànica. I si no que el xèrif  examini com els antics dominis ( Canadà, Nova Zelanda, Austràlia ) van esdevenir de forma negociada i pacífica estats independents o com al Quebec i a Escòcia, s’hi han celebrat referèndums d’autodeterminació pactats. És clar, que algú del PP que s’ha fet gran amb la retòrica del 12 d’octubre i vol ignorar  l’al·lèrgia de les excolònies espanyoles  cap a l’antiga metròpoli, és evident que viu en una altra òrbita ideològica.

Després, doncs, de la moció aprovada per majoria absoluta pels senadors populars, els espanyolistes poden estar “ben tranquils“ perquè ja no hi ha cap perill de secessió. És igual, que ni Alemanya, ni França, ni Itàlia, ni la Gran Bretanya, no tinguin les mateixes fronteres que fa cents anys i que a Europa, pel cap baix, hagin nascut els darrers cent anys vint estats nous . Perquè resulta que Espanya és un excepció i allò que ha passat als altres a ella no li pot passar.

En aquests quatre mesos escassos de legislatura, els grups d’ERC al Congrés i al Senat hem presentat mocions a favor d’anular els nous valors cadastrals en sol rústic, d’incrementar el salari mínim interprofesional a 1000 euros, de disminuir l’IVA cultural, de prohibir les vendes de fruita per sota del preu de cost, d’estendre la PAC a l’agricultura d’alta muntanya o de derogar la LOMCE o la llei Mordassa, entre altres.  I ho hem fet alhora que en cada intervenció nostra destacàvem que ja ens hem posat a construir la República Catalana i que  no signarem cap pacte si no ens permeten exercir el  dret a l’autodeterminació. Un dret que el PP podrà impedir sempre atès el sistema electoral i que hauria de comptar amb els pseodofederalistes del PSOE que, tot i les seves dilatades hegemonies, no han federalitzat mai res de substancial. Volem tornar a ser a Madrid, doncs, per seguir presentant i votant mocions en favor dels interessos dels catalans i per demostrar a Podemos i els seus aliats perifèrics, que l’Espanya plurinacional que prediquen només la comparteixen unes minories que s’estavellaran sempre contra el mateix mur.

I entre moció i moció, repetirem urbi et orbe, perquè no diguin que no s’ho esperaven, que quan tinguem la majoria imprescindible proclamarem la República Catalana que ja estem bastint, sense demanar permís.

La Seu Vella de Lleida ha estat escollida, per votació popular, el monument favorit de Catalunya en la competició impulsada per les revistes Descobrir i Sàpiens amb el suport de Catalunya Ràdio i de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de Generalitat. En la final, la votació ha estat de rècord, ja que hi ha hagut 118.830 vots. La icona de Lleida n'ha sumat 60.017 al seu favor, davant dels 58.813 vots que ha recollit l'església de la Vall de Boí.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha agraït la participació, el suport i les votacions per a la candidatura de la Seu Vella com a monument favorit i ha elogiat el conjunt patrimonial de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la Unesco, amb qui Lleida ha competit en la final. El paer en cap ha assegurat que “Lleida està treballant molt intensament per a la candidatura com a Patrimoni Mundial UNESCO” i que “tot el recolzament que ha tingut la Seu Vella és un gran estímul per continuar treballant”.

Cal destacar que la votació que ara s’ha tancat ha assolit fins el moment el major nombre de vots de tot el concurs: més de 60.000 la Seu Vella que, sumats als de l’Església Romànica de Sant Climent de Taüll, superen els 118.000. El concurs s’ha desenvolupat des del passat mes de març i ha convidat a la participació de tothom per escollir el Monument Favorit de Catalunya. Els participants opten a diversos premis relacionats amb el patrimoni i el turisme cultural de Catalunya i subscripcions a les revistes.

El Turó de la Seu Vella ha aconseguit, en les diverses fases del concurs, superar el Castell de Miravet i l’Amfiteatre de Tarragona. En la primera fase es proposaven 10 monuments finalistes: l'amfiteatre romà de Tarragona, el jaciment d'Empúries, l'església de Sant Climent de Taüll i el romànic de la Vall de Boí, el monestir de Santes Creus, el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el castell de Miravet, el Palau de la Música Catalana, el Turó de la Seu Vella de Lleida, la Sagrada Família i el call jueu de Girona. En aquesta fase classificatòria, el Turó de la Seu Vella va quedar en primera posició amb un total de 11.859 vots, molt per davant de la resta de competidors i només seguit molt d’a prop per Sant Climent de Taüll que va obtenir 11.665.

Per triar els finalistes del concurs, la revista ‘Descobrir’, en col·laboració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, va reunir una comissió d'experts en història i art que van triar els 10 monuments, tenint en compte el seu valor com a icona i la seva petjada en l'art i la història. Aquesta comissió d’experts està formada per: Isabel Rodà, catedràtica d’Arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Teresa Sala, professora d'Història de l’Art Modern i Contemporani a la Universitat de Barcelona (UB); Imma Lorés, professora d'Història de l'Art Medieval a la Universitat de Lleida (UdL); José Enrique Ruiz Domènec, catedràtic d’Història Medieval a la UAB; Àngel Casals, professor d'Història Moderna a la UB; Marina Miquel, cap de l’Àrea d'Equipaments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural; Joan Morales, director de la revista ‘Descobrir’, i Clàudia Pujol, directora de ‘Sàpiens’.

L’economia catalana manté un creixement molt destacat, si bé una mica més pausat que en el trimestre anterior. En taxa intertrimestral, el PIB ha crescut el primer trimestre d’enguany un 0,8% i, en taxa interanual, un 3,7%. Malgrat la lleugera desacceleració, aquests resultats situen el creixement de l’economia entre els registres més alts després de la crisi. La demanda interna i el turisme són els motors principals de la dinàmica econòmica. Aquestes dades corresponen a l’estimació d’avanç (des del vessant de l’oferta) que elaboren conjuntament l’Idescat i el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

En comparació amb el nostre entorn econòmic proper, els resultats de Catalunya presenten  un diferencial positiu: segons les dades publicades per l’INE, l’economia espanyola va créixer un 3,4% en termes interanuals el primer trimestre i, segons l’Eurostat l’economia de la zona euro i de la UE-28 van créixer un 1,6% i un 1,7%, respectivament.

Pel que fa als resultats sectorials, el creixement del sector industrial se situa en un 3,6%, el més alt dels darrers cinc anys. La producció industrial s’ha accelerat els dos primers mesos de l’any i referma el creixement més positiu que experimenta la indústria catalana en relació a la mitjana de la zona euro (1,9%).

El sector de la construcció assoleix el cinquè trimestre de creixement consecutiu, amb una taxa interanual que se situa al mateix nivell de creixement del trimestre anterior (4,2%). La millora del subsector de l’habitatge és la que determina la  trajectòria del sector. Pel que fa a l’obra civil, la licitació pública, desprès de dos anys de creixement (2013-2014) va tornar a caure el 2015. L’evolució més recent mostra un lleuger repunt a principis del 2016.

El sector de serveis augmenta el primer trimestre un 3,8% interanual gràcies especialment als resultats de les activitats de mercat impulsades per la demanda interna i el turisme. Les xifres turístiques són molt remarcables amb un creixement del nombre de turistes estrangers del 8,3% en el primer trimestre. Les pernoctacions hoteleres han augmentat durant els tres primers mesos un 16,1%, en part, gràcies al fet que la Setmana Santa ha coincidit enguany dins del primer trimestre, a diferència de l’any passat.

Tal i com estem avesats des de fa molt temps, els matins dels divendres solen servir – per alguns – per desfer el que prèviament s’ha construït des de la majoria social i política del nostre país, amb grans titulars i maldestres decisions provinents d’un govern estatal més obcecat amb el compliment de la Constitució que a treballar per les necessitats de les persones. El recurs interposat per portar al Tribunal Constitucional la llei 24/2015, concebuda com una gran eina per lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica – per cert, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya – se suma a les 28 lleis impugnades fins ara, entre les quals la llei d’igualtat entre homes i dones i la llei de governs locals.

Certament, la voluntat del Parlament de Catalunya de donar resposta a la Iniciativa Legislativa Popular de la PAH, però sobretot, a garantir un sostre i uns mínims subministraments energètics per a les persones més vulnerables del nostre país topa amb un govern espanyol enrocat en una Constitució i al costat dels sectors més poderosos, com són les grans immobiliàries, els fons d’inversió i els bancs. Posar un text aprovat l’any 1978 per davant de les necessitats urgents de molts dels nostres conciutadans demostra, un cop més, que el govern en funcions del Partit Popular respon més a una estratègia política que a un servei als administrats.

Des de Catalunya no ens hem quedat amb els braços plegats. La reunió convocada pel Govern de la Generalitat el passat 3 de maig, amb representants del Parlament, del món municipal, de les entitats socials i sindicals i de la Taula del Tercer Sector, ha servit per posar de manifest la necessitat imminent de seguir treballant perquè d’una manera o altra es pugui donar compliment a aquesta llei i fer front comú per garantir els drets fonamentals de les persones.

Des de Junts pel Sí ja s’ha posat a disposició del Govern la força del Parlament de Catalunya, perquè allò que en el seu dia vam aprovar a la cambra catalana pugui tornar a tenir una base legal que permeti l’aplicació de la llei el més aviat possible. Som conscients que la recessió econòmica ha pogut posar en perill alguns d’aquests drets. És per aquest motiu que com a societat i com a administració tenim l’obligació moral de preservar-los. No hi pot haver cap govern que posi en dubte la justícia social i drets fonamentals de les persones. I si hi és, que els electors parlin a les urnes.