EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
SUBSCRIPCIÓ DE PAGAMENT

Fira de Lleida acollirà el 12 i 13 de març la 7a edició del saló Lleida Expo Tren, la mostra anual del lleure i el modelisme ferroviari més important del sud d’Europa. La fira té una superfície de 8.000 m2 i ocupa dos pavellons (3 i 4), on aplegarà 49 expositors comercials (2 més que en l’edició anterior), amb 35 fabricants i marques representades, als quals cal afegir els 32 clubs i associacions de Catalunya, de la resta de l’Estat i de França presents a la trobada firal. En total, el visitant hi trobarà 1.500 m2 de maquetes. La previsió dels organitzadors és assolir els 12.000 visitants.

Un atractiu important per al visitant aficionat al món del modelisme ferroviari és el mercat d’ocasions, que aquest any continua creixent i arriba fins a les 120 taules de venda, que suposa 240 metres lineals dedicats al comerç del tren en miniatura. Entre els nous expositors destaca Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el president dels quals, Enric Ticó, visitarà el saló. A més, en aquesta edició tots els visitants rebran una petita revista que inclourà informació sobre el saló i passatemps per als més petits.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat en el decurs de la presentació del saló que Lleida Expo Tren es consolida com “la referència europea dels aficionats al ferrocarril”, amb una destacada presència de públic de fora de la demarcació de Lleida (un 65% del total), procedent de la resta de l’Estat i de països europeus, especialment de França. A més de la tradicional presència de públic francès, el saló rebrà enguany la visita de representants de l’associació i el museu ferroviari alemanyErlebnisbahnhof Westerwald,de la ciutat de Koblenz, convidats per l’organització del saló.

El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, s’ha mostrat satisfet de la capacitat d’atracció de visitants que té Lleida Expo Tren, un saló que “atreu tant als petits com als adults”, mentre que Eloi Bergós, diputat de la Diputació de Lleida, ha incidit en que els visitants podran contemplar els nous trens de la línia Lleida-la Pobla de Segur adquirits per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a més de remarcar la importància que històricament ha tingut al ferrocarril a la demarcació de Lleida. De la seva banda, Octavi Miarnau, director dels SSTT d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, ha advocat per potenciar la difusió del saló entre el públic de proximitat, implicant col·lectius com l’escolar.

El Govern ha aprovat una inversió de prop de 39 milions d’euros per garantir l’explotació, la conservació i el manteniment dels sistemes de sanejament d'aigües residuals de 55 nuclis de població de les comarques lleidatanes de la Noguera, Pallars i Segrià. 
 
Aquests contractes, que s’agrupen a diversos lots, permetran garantir el correcte sanejament de les aigües residuals de 121.000 habitants equivalents, segons ha informat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 
 
L’ACA iniciarà pròximament els tràmits per a la licitació dels contractes d’explotació, de conservació i de manteniment per als propers quatre anys d’aquests sistemes de sanejament. 
 
A la Noguera, amb un pressupost de prop de 13 milions d’euros, els nuclis sanejats seran Àger, Albesa, Algerri, Artesa de Segre, les Avellanes, Balaguer, la Baronia de Rialb, Ivars de Noguera, Oliana, Ponts, Térmens i Torrelameu, Vallfogona de Balaguer.
 

 

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la 13a edició de la Fira de l’Oli i de la Pedra de Vinaixa que tindrà lloc el cap de setmana vinent.

El diputat de l’Àrea de Promoció Econòmica, Enric Mir, ha acompanyat l’alcalde de Vinaixa, Jordi Sarlé; la tinent d’alcalde, Sílvia Arnau, i la presidenta de la Cooperativa de l’oli, Teresa Gallart, en la presentació del certamen i ha  destacat l’excel·lència tant de l’oli com de la pedra.

Mir ha afirmat que la corporació dóna suport a aquestes fires de promoció turística que donen a conèixer els municipis lleidatans i el seu patrimoni.

Un any més, el certamen pretén ser l’aparador dels productes de la localitat, l’oli verge extra i la pedra natural, molt preuats i reconeguts arreu.

Aquesta és la darrera de les onze fires de la comarca de les Garrigues de l’edició 2015/2016 amb un denominador comú entre elles, l’oli de qualitat verge extra.

L’alcalde de Vinaixa, Jordi Sarlé, ha declarat que el consistori suma esforços amb la cooperativa del poble i la resta de veïns i entitats per tal d’oferir als visitants una fira plena d’activitats i actes culturals per poder gaudir conjuntament de l’entorn del poble i dels seus productes.

La inauguració d’aquesta edició serà diumenge a les 11.30 hores a càrrec del conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget. En el programa previst es faran activitats com la visita guiada pel nucli antic de la població el qual l'alcalde de Vinaixa ha fet referència a la presentació com a principal punt d'atracció turística i ha aprofitat per el maridatge amb productes locals i les exposicions de pintures i fotografies d’Instagram relacionades amb Vinaixa i el seu entorn natural.

La Cooperativa de l’oli serà un dels 46 expositors de productes artesans, entre els quals també hi destacaran dos dels quatre tallers de pedra natural del poble.

Per acabar, l’alcalde Sarlé ha convidat tothom a visitar Vinaixa, a gaudir de l’oli i de la pedra i a participar dels diversos actes en un ambient festiu. Es preveu una assistència de molta gent.

La Federació d'Educació de CCOO fa tres mesos que va engegar una campanya amb el lema “Cap tancament de P3. Abaixem les ràtios.

No a la massificació de l’ESO”. El Parlament de Catalunya ha votat favorablement una moció sobre el sistema educatiu que recull les demandes que la Federació d’Educació de CCOO reivindica.

Per aquest motiu, des del sindicat insten el Departament d'Ensenyament de Lleida perquè no tanqui cap línia de P3 a les nostres comarques i que aprofiti la davallada de natalitat per reduir ràtios i així millorar la qualitat educativa.

El Centre Històric de Lleida llueix un mural de l’artista lleidatana Lily Brick, Mireia Serra, que homenatja la dona i la lluita contra el càncer de mamà. Ahir, coincidint amb els actes del Dia Internacional, s’ha lliurat el mural a la ciutat en un acte, presidit per l’alcalde, Àngel Ros, i que ha comptat amb la presència de l’artista i dels responsables de Mamapop, entitat que ha cedit el mural a la ciutat. El paer en cap ha agraït l’aportació de Lily Brick a la ciutat d’aquesta pintura mural, promoguda per Mamapop, que és precisament el nom que pren l’obra. Ros ha remarcat que l’entitat ja fomenta un “triangle virtuós” com és la ciència, per la recerca de l’entitat contra el càncer de mama; l’art, amb la música, al poesia i l’art urbà que impulsa, i la solidaritat, amb els actes que l’entitat organitza per recaptar diners. I ahir, va afegir, s’ha de sumar la igualtat, enriquint aquest triangle.

L’artista es va mostrar orgullosa per haver fet aquest mural a la seva ciutat, formant part de la seva història. Mireia Serra va explicar la simbologia que es veu representada en l’obra, amb una dóna i un nenúfar, una planta que està en aiguamolls i que necessita poc oxigen i poca llum i que creix donant llum i força. Així, va comentar, la planta ha de donar aquesta llum i força a les dones que han patit o que pateixen la malaltia.

Per la seva banda, el president de Mamapop, Manel Simon, ha assenyalat que l’entitat posa el seu segell a la ciutat amb aquest mural, on s’hi troba l’art de l’obra, així com de les poesies verticals que s’han llegit durant l’acte, i les persones.

“Mamapop” s’ha pintat en una paret de la plaça dels Gramàtics de Lleida, al costat del carrer del Parc. És una obra d’art urbà vertical, la primera de grans dimensions de Lily Brick a la seva ciutat, que medeix 7,5 m x 9,5 m. La iniciativa forma part de la 3a edició del Mamapop, un espectacle musical solidari que té com a objectiu recaptar fons per la investigació contra el càncer de mama i sensibilitzar la població a través de l'art i la cultura.

L’obra de Lily Brick es caracteritza per utilitzar la dona com a protagonista. En aquesta ocasió, mitjançant el mural, es busca fer divulgació de la lluita contra el càncer de mama a través de la intervenció en un espai públic mitjançant l’art urbà.

La segona edició del Mamapop, que es va celebrar el 14 de novembre de 2015 a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida, va esdevenir un èxit de participació. Els diners aconseguits es destinen de forma íntegra al projecte d’investigació de l’IRB de Lleida sobre la variant HER2 del càncer de mama, una de les més greus, i que es detecta en un 20% dels casos en què es diagnostica la malaltia.

Més de 4000 ciutadans i ciutadanes han carregat de nou la targeta d’hores blaves en la primera setmana en què s’ha obert el període anual que dóna dret a 50 hores anuals de parquímetre gratuït, repartides en 4 períodes de 12 hores i mitja cadascun. En total, durant la primera setmana de març s’han carregat 4.131 targetes amb un total de 51.637, 50 hores. Del total de targetes expedides, dues-centes són de nous usuaris.

Cal recordar que les Hores Blaves reconeixen el bon comportament dels conductors, que hi tenen dret si no acumulen cap sanció. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha animat als lleidatans i lleidatanes que no tenen sancions de trànsit a que utilitzin aquest avantatge: “Volem reconèixer els conductors que contribueixen a la pacificació del trànsit a la ciutat i a una millor mobilitat”.

Durant el primer any de funcionament s’han utilitzat 425.575 hores gratuïtes en zona blava, de les quals se n’ha consumit un 81,70% del total.

Dimecres, 09 Març 2016 12:39

De Gunga Din a Rufian Din

Escrit per

Óscar Uceda, coordinador de C’s Lleida

 

“Gunga Din” es un poema de Rudyard Kipling de 1892 que trata de un aguador hindú al servicio del ejército colonial británico, que narra la historia de un pobre diablo en lo más bajo del escalafón en el jerarquizado ejército de su majestad.  Din, se hizo mundialmente famoso en 1939 al estrenarse una superproducción hollywoodiense referente al  poema. El protagonista, interpretado por Sam Jaffe, comparte reparto con Cary Grant, Douglas Fairbanks Jr. Y Victor McLaglen, a la sazón tres sargentos europeos que servían en su misma unidad. La máxima aspiración de Din es llegar a ser soldado y cuando los tres sargentos corren peligro al ser traicionados por unos pérfidos lugareños, Din surge del anonimato para batirse codo con codo con los europeos contra la turba de fanáticos que los quieren apiolar. La cosa es seria, ya que hacia el escondrijo donde se encuentran aprisionados por los rebeldes, se acerca una jocosa columna escocesa que está a punto de ser emboscada. Cuando todo parece perdido, con los sargentos reducidos y Gunga Din yacente en tierra agujereado por un bayonetazo, éste cobra renovadas fuerzas, se encarama a un oratorio y con una corneta avisa a los británicos justo antes de caer en la celada. Evidentemente una vez descubierto su plan, la balacera se concentra en el pobre aguador, que después de recibir una rociada de plomo se pega un costalazo contra el suelo pasando a mejor vida ante la orgullosa mirada de Cary Grant. Evidentemente, los escoceses rescatan los tres sargentos y recuperan el cuerpo del pobre Din para ser incinerado con todos los honores. Justo antes del THE END, con el “Auld Lang Syne” (El cant dels Adéus) de fondo, el espectro de Gunga Din vestido de militar, más contento que unas castañuelas, sonríe y se cuadra ante la cámara.

¡Momentazo! Un sueño hecho realidad… o no. El espíritu de Gunga Din no luce un Salacot modelo Wolseley ni unas botas de cuero, lleva el turbante y sandalias reglamentarias del uniforme cipayo. Porque por mucho que Din aspirara a ser como sus amos, jamás pasará de ser a sus ojos más que un indígena, es decir, una mala copia de un soldado británico.

Años más tarde, el genial Peter Sellers, en el no menos genial largometraje “El guateque” de 1968, encarnaría el personaje de Hrundi V. Bakshi, actor hindú que interpreta a Gunga Din en un remake. La escena de la trompeta es hilarante, con Din tocando agónicamente la corneta a pesar de recibir una lluvia de proyectiles. Aquí Sellers caricaturiza el estereotipo, claramente racista que representa el Din cinematográfico de entreguerras.

Si Gunga Din era para Kipling y los imperialistas británicos el calco del buen nativo, ERC tiene su Din en el Congreso de los Diputados, su Gabriel Rufián “Din”, el buen “Charnego” que aspira a ser como sus admirados benefactores.

La nula capacidad oratoria de Rufián, su bajísimo perfil político, su indumentaria y comportamiento pretenden ser la visualización del buen charnego al cual los republicanos permiten unirse a sus filas para demostrar y demostrarse que no son sectarios, cuando lo que consiguen no es un Din del 39, sino un Din del 68. Una caricatura del “charnego”, un tipo de pocas luces, bronco, con poco verbo y cuando lo suelta, todo a cámara lenta. El diputado Rufián es tan pintoresco, que he de reconocer que a veces pienso que ese tipo está actuando, o que en realidad es un agente reclutado por el CNI en el cuartel de legionarios de Melilla con la misión de infiltrarse en ERC. Ese personaje no puede ser de verdad.

Tal vez Rufián no sepa que charnego viene de lucharniego, que significa “perro”. Es un término despectivo usado en nuestra tierra como insulto hacia los que no son originarios de aquí. No es una adjetivo amistoso sino una ofensa, una afrenta y aceptarla es aceptar una condición de inferioridad y más, en un partido donde lo identitario tiene tanto peso como en Esquerra Republicana. Para sus compañeros de partido, Rufián es bueno como Din, porque reniega sin problemas de donde viene y acepta que él es diferente de sus colegas de “socarrel”. En mi caso tengo la suerte de pertenecer a un partido donde nos importa un carajo de dónde venimos, donde todos somos ciudadanos que únicamente se disfrazan para carnestolendas.

L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) acollirà el pròxim dijous la presentació del llibre “L’amic president”, escrit pel periodista y escriptor Carles Porta, on explica alguns dels aspectes més personals del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fruit de la seva amistat de fa anys.

L’acte de presentació comptarà amb les intervencions del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; del propi autor i de la subdirectora del diari Segre, Anna Gómez.

L’acte se celebrarà dijous, 10 de març a les 19.30 hores a l’Aula Magna

Dimarts, 08 Març 2016 12:58

Esgotats els abonaments per al MUD

Escrit per

El MUD ha esgotat tots els abonaments que s’havien posat a la venda per gaudir del Festival Músiques Disperses que, des d’aquest dijous i fins diumenge, celebrarà la desena edició al Teatre de l’Escorxador. El MUD és un festival pioner de neo-folk en l'àmbit català i espanyol en el qual artistes internacionals com Sieben, Vieux Farka Touré, The Optic Nerve i BaBa ZuLa compartiran escenari amb el tarragoní Xarim Aresté i el Conjunt del Miracle. El MUD és el festival de música folk organitzat per l’Ajuntament de Lleida i Guerssen, que té un format petit-mitjà i que busca l’essència, la proximitat i, sobretot, l’autenticitat. Ofereix l’oportunitat de veure artistes de renom, artistes que no han actuat a Espanya, i en alguns casos, tampoc a Europa.

Malgrat haver esgotat els abonaments, continua havent entrades a la venda awww.ticketscript.com, al Cafè del Teatre, a les oficines de Guerssen (Pl. Amics de Lleida, s/n; tel. 973 72 55 59) i a Grans Records (C. La Palma,19, Lleida). També hi ha entrades reduïdes per als socis o membres de La Vanguardia, Club Tresc, Ateneu Popular de Ponent, EKKE, Universitat de Lleida, Centre  de  Titelles, Carnet  Jove  i  Biblioteca  Pública  de Lleida que  podran adquirir entrades a preu reduït també a taquilla, el dia del concert. Cal presentar el carnet. Es té dret a una entrada amb descompte per cada carnet.

Folk, entre la tradició i la modernitat

El Cafè del Teatre de l’Escorxador serà l’escenari del Festival MUD, que oferirà una visió general actualitzada del status de la música folk actual, amb múltiples i variats mestissatges entre tradició i modernitat. És un fet molt habitual que bona part dels artistes participants al MUD no hagin donat concerts a Espanya amb anterioritat i, en molts casos, ni tan sols a Europa.

Multitud de noms han passat ja pel MUD, molts ben coneguts (Omar Souleyman, Fairport Convention, Magna Carta, Vashti Bunyan…) i molts d’ells autèntics desconeguts que han sorprès al públic i han deixat empremta de la filosofia del festival (Lisa o Piu, Circulus, Ashwin Batish, Lovely Luna, etc.)

Aquest dijous  inaugurarà el Mud el músic de Flix, Xarim Aresté , que va signar un dels més celebrats discs catalans del 2015 amb el seu “La rosada”, un disc ple de matisos que ara, en un nou format ampliat de fins a onze músics, recrearà en directe amb tot detall, a més de presentar temes nous exclusius per aquest nou espectacle i recuperar alguns vells temes d’altres etapes del músic tarragoní.

La nit de divendres 11 de març arrencarà amb el virtuós músic britànic Matt Howden que s’amaga, entre altres, darrera d’aquest projecte d’avantguarda. Amb Sieben, en Matt experimenta amb veu i violí, treient profit de inabastables loops i endinsant-se en terrenys sonors poc transitats com el folk gòtic i el neo-classicisme.

L’actuació que tancarà la nit anirà a càrrec del Vieux Farka Touré. Nascut a Mali l’any 1981 i cridat a ser el proper heroi de la guitarra a l’Àfrica, Vieux és el fill del llegendari guitarrista Ali Farka Touré. Vieux s’ha fet el seu propi estil i és àmpliament reconegut (alguns l’anomenen “El Hendrix del Sáhara”), combinant la música d’arrel del seu Mali amb rock, blues i altres influències africanes.

L’Ajuntament de Lleida facilita el pagament dels rebuts municipals als ciutadans amb la posada en marxa d’un nou Pla personalitzat, que permet fraccionar fins a 10 vegades o agrupar en un únic rebut les obligacions tributàries municipals. La tinent d’alcalde i regidora de la Gestió dels recursos municipals, la hisenda municipals i les polítiques de transparència, Montse Mínguez, ha donat els detalls aquest matí d’aquest nou pla personalitzat de pagament, sense interessos ni garanties per a tributs de cobrament periòdic. Mínguez ha explicat que és un sistema especial de tributs compresos en el calendari fiscal i que es poden incloure alguns, tots o futurs i determinar-ne la periodicitat perquè d’aquesta manera els ciutadans i les ciutadanes puguin planificar la seva gestió.

La periodicitat es pot triar entre el pagament en 10, 5, 2 i una única quota i que aquesta quota es calcularà fent l’estimació de l’import de les que haurà de pagar en cada fracció, d’acord amb les dades que tingui l’Ajuntament. La tinent d’alcalde ha especificat que l’import de la darrera quota serà la que regularitzarà l’estimació, cobrant la diferència entre l’import total dels rebuts i les quotes abonades. Les persones interessades han de fer la sol·licitud abans de l’1 de desembre, fent el tràmit on-line –a la carpeta ciutadana- o bé presencialment a l’Oficina de Gestió i Atenció Tributària (avinguda de Blondel, 16, baixos), i que s’aplicarà el 2017.

Els tributs que es poden incloure al Pla personalitzat de pagament són l’impost sobre béns immobles (IBI) –urbana, rústica, o de característiques especials-, la taxa i preu públic per a la recollida d’escombraries, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre activitats econòmiques, la taxa dels horts de Rufea, la taxa per a guals, la taxa per ocupació de la via pública –taules i cadires, carpes, veles i para-sols- i la taxa d’ocupació de via pública amb caixers automàtics.

Els requisits per demanar el pla personalitzat són: no tenir deutes pendents en període executiu amb la Paeria (fora del termini voluntari de pagament); la quota mínima no podrà ser inferior a 30 euros i domiciliar el pagament de les quotes en un únic compte bancari.

La regidora de Gestió dels recursos municipals ha assenyalat que la Paeria ha concedit el fraccionament de 2,6 milions d’euros, corresponents a 7.319 rebuts, en l’exercici del 2015.

Ajuts socials i bonificacions de la Paeria

Igualment, Montse Mínguez ha volgut recordar algunes de les bonificacions que la Paeria preveu perquè la ciutadania pugui acollir-se. Així, ha parlat de la bonificació de l’IBI per tots els valors cadastrals inferiors a 29.000 euros, ja que hi ha ajudes socials en aquest concepte que beneficien el 15 % dels rebuts d’habitatges de Lleida. Significa que 9.766 rebuts corresponents a habitatges (que són el 15%) tenen l’opció de rebre l’ajut social pel pagament del seu IBI. La bonificació va dels 100 euros als 10, en funció del valor cadastral. L’import que s’ha calculat per destinar a aquest concepte és de 453.669 euros. Mínguez ha comentat que, igualment, s’ha de demanar ara perquè s’apliqui l’any que ve (en ser ajuda, el contribuent primer ho paga i després rep l’ajuda).

La regidora ha apuntat també l’ajuda social a la qual poden acollir-se les famílies nombroses o monoparentals que estiguin en lloguer. Fins ara el conjunt de famílies nombroses o monoparentals rebien 120 euros quan el pis era de propietat, però ara hi haurà el mateix tractament quan són llogateres.

Una altra bonificació és la del 50% a l’IBI d’aquells pisos que es posen a la borsa de mediació de lloguer de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, a l’oficina d’habitatge. És a dir, els pisos llogats a través d’aquest procediment reben bonificació del 50%, amb el compromís de romandre 3 anys en aquesta borsa.

El temps a Balaguer

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER