La llibertat de premsa, una de les bases de totes les democràcies modernes, és un pilar fonamental per garantir el dret a la informació dels ciutadans. L’accés a una informació diversa i de qualitat, que pugui reflectir múltiples opinions i generar un debat públic i en plena llibertat és imprescindible per al manteniment d’una societat lliure i plural.

Per altra banda, en un món globalitzat on els mitjans de comunicació exerceixen de transmissors de la cultura, qualsevol país que aspiri a mantenir la seva identitat cultural davant les nombroses influències externes ha de comptar amb un espai de comunicació propi, fort i consolidat. A Catalunya, a més, aquesta identitat cultural està estretament lligada a la seva llengua pròpia, la catalana, que cal protegir i fomentar en totes les àrees de la societat.

Sense la força de la iniciativa privada i l’empenta del teixit social i empresarial del país aquests objectius no es podrien assolir. Catalunya compta amb un sector privat de la comunicació sòlid i emprenedor, que contribueix dia a dia a la construcció i el manteniment de l’espai català de comunicació. El Govern de la Generalitat dóna suport a aquest sector recolzant els mitjans de comunicació catalans, per tal de garantir la seva continuïtat i la del seu important paper com a garants del dret a la informació de tots els ciutadans i la consolidació de la identitat nacional del país. 

El govern català tracta de potenciar la edició de diaris en llengua catalana , així com la creació de pàgines web i les emissions de ràdio i de televisió en l'idioma cooficial. Com en molts casos aquests projectes són deficitaris, la Generalitat els subvenciona amb diners públics .

Per exemple, el 2015 va atorgar 810.719,99 euros per distribuir exemplars en català de La Vanguardia ; 463.987,34 per El Periódico de Catalunya ; El Punt Avui va rebre 457.496,32; i el diari Ara , 313.495,25 euros.

El desconeixement de les ajudes de la Generalitat ha fet aquest repartiment desigual. Si s'eliminen aquestes quantitats desorbitades de diners invertides en diaris de paper, es podria arribar a subvencionar tots els mitjans d'una manera més igual i justa. Mitjans com El Mercadal denunciem la situació actual de monopoli i creiem que al monopoli hi hem de poder competir tots, i també si som optimistes.

 El paper està en desús però encara genera molts diners. Cal apostar fermament pel digital, i otorgar subvencions a tots els emprenedors d'iniciatives de comunicació a la xarxa que fomentin els valors humans, l'ètica, la filosofia i el respecte cap als demés. Això és la cultura.

 

 

 

Publicat a Catalunya Optimista

"No saben jugar la lliga del SXXI. En un món globalitzat, intimidar i inculcar por a la població ja no serveix". Així ha respost l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, a la decisió del Tribunal Suprem de tramitar el suplicatori per actuar penalment en contra d'ell pels delictes de desobediència i prevaricació per l'organització del 9N.

 "Som camí de la recta final i hem de ser conscients que intentaran intimidar la gent a través d'alguns de nosaltres, perquè no han entès que ja no ens poden vèncer, que avui només serveix convèncer, perquè la societat ha canviat i les tècniques de repressió ja no són útils", ha prosseguit Homs davant desenes de persones que han assistit aquest vespre a l'acte de suport a Taradell per la seva imputació per l'organització del 9N. A l'acte, organitzat per l'Ajuntament, Esquerra Republicana, Solidaritat per Taradell, l'Assemblea Nacional i el Partit Demòcrata Europeu Català, hi han participat representats de les diferents formacions polítiques i de l'Assemblea.

Homs ha assegurat que a nivell personal "estic molt tranquil" perquè en aquest procés,  "jo sóc el dipositari temporal del desig de llibertat i de dignitat de molta gent i, a això,  jo no hi puc renunciar".

I ha agraït el suport rebut alhora que manifestava que "amb aquest tema no faré política, faré país".

L'actuació del Tribunal Suprem en contra d'Homs s'ha fet públic aquesta tarda. Una data que, per a Homs, no és casual: "Que el Suprem i el Constitucional hagin actuat avui en contra de la meva persona i de la presidenta del Parlament, Carme Foracadell, té molt a veure amb el fet que el Parlament hagi aprovat avui la resolució sobre el referèndum, que marca un calendari molt concret".

Malgrat la darrera actuació del Suprem, l'exconseller de la Presidència ha conclòs que "el que hi ha en joc en tot aquest procés és si el que representem, té possibilitat de desenvolupar-se de manera democràtica i amb un mínim de dignitat".

En finalitzar l'acte de suport, el ple de l'Ajuntament de Taradell ha aprovat per unanimitat una moció que també expressa el suport a l’exconseller, així com al president Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per haver facilitat el procés participatiu del 9 de novembre. També denúncia l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que “fa ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics”.

Amb això, l’Ajuntament de Taradell, conclou la moció, vol refermar el dret a decidir del poble de Catalunya i adquireix el compromís d'enviar la moció al president de la Generalitat, al president del Govern espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte local pel Dret a Decidir, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, al Tribunal Suprem.

Publicat a Política Optimista

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social, que fixa instruments alternatius per donar resposta als punts de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, suspesos pel Tribunal Constitucional el 24 de maig.

“Aquesta és una resposta que fem com a país i en temps rècord perquè no volem que els ciutadans més vulnerables quedin mancats d’una llei a  causa de la insensibilitat d’un Govern de l’Estat en funcions que va dur la llei al Tribunal Constitucional”ha manifestat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.


“No ens hem quedat de braços creuats,  hem actuat amb fermesa i a contrarellotge perquè les persones afectades per la suspensió del Constitucional poguessin veure ràpidament una solució a la seva situació”, ha afirmat Borràs. Amb aquest objectiu present, el Govern entrarà“immediatament” el Projecte de llei al Parlament perquè pugui ser debatut i aprovat aquest mateix mes d’octubre.

El text aprovat avui pel Govern preveu vies alternatives per a aquests mateixos objectius i dóna eines a les administracions per incrementar els habitatges del parc públic i per evitar desnonaments a través de mesures per ajudar les famílies amb sobreendeutament i per al reallotjament amb lloguer social persones en risc de perdre l’habitatge. “Hem fet la millor llei que podíem fer amb les limitacions i amenaces existents, però l’objectiu del Govern és continuar avançant en la garantia del dret a l’habitatge i defensar els ciutadans dels país”, ha assegurat Borràs.La consellera també ha destacat que la nova llei ha estat redactada perquè “no pugui ser possible el recurs des del punt de vista jurídic”“El nostre objectiu és fer una llei sòlida i rigorosa, difícil de recórrer, i en això hem treballat”, ha explicat. Aquesta garantia jurídica ve donada per la participació del Consell de l’Advocacia de Catalunya en el procés de redacció de la Llei. En aquest sentit, la consellera també ha volgut agrair “molt sincerament” la col·laboració tant del sector de l'advocacia com de les entitats municipalistes, de l'Ajuntament de Barcelona i de les entitats que van tirar endavant la ILP pel dret a l’habitatge, en una feina que ha estat “llarga i intensa”.

El text ha estat elaborat el grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana, de l’Ajuntament de Barcelona i dels promotors de la ILP d’habitatge. Un cop aprovada definitivament, el Govern entrarà la llei al Parlament de Catalunya amb l’objectiu que es pugui aprovar aquest mateix mes d’octubre.

Aquesta llei és fruit de l’encàrrec que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer al Departament de Governació durant la cimera d’Habitatge convocada el 3 de maig passat, per defensar la Llei 24/2015 davant el recurs del Govern espanyol. Entre els principals punts de la llei recorreguts, i suspesos després pel Tribunal Constitucional, destaquen la cessió temporal obligatòria dels pisos buits d’entitats financeres per destinar-los a lloguer social; l’obligació per part de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatges d’oferir un lloguer social a les persones que estiguin a punt de ser desnonades; i el procediment de mediació en cas de sobreendeutament.

Així, el nou text substitueix la cessió temporal obligatòria d’habitatges previst a la Llei 24/2015, per l’expropiació de l’ús temporal dels habitatges; proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social; i recupera la mediació a través del Codi de consum.

Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos al Projecte de llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.

La nova llei també incorpora l’obligació de reallotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Així, es fixarà un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats bancàries ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.

Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text preveu la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE).

Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, i es passa de 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió social, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans empreses ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions.Cal destacar que el nou text legal ha incorporat al·legacions presentades per una quinzena d’entitats i administracions durant el període d’exposició pública. Entre d’altres, s’ha incrementat el nombre d’entitats que participen en les CHASE, i s’ha estipulat que el període en què és d’aplicació el reallotjament amb lloguer social passi de tres anys, tal com es preveia inicialment, a tres més d’addicionals, si la situació econòmica i social no millora.El Govern dóna “suport ple” a l’expresident Mas i les exconselleres Ortega i Rigau:”Estem orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer”Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern ha expressat el "suport ple” de l’Executiu a l’expresident Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau,  per a qui la Fiscalia demana penes de fins a deu anys d’inhabilitació per la celebració de la consulta del 9-N. “Ens sentim orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer. Es demana una pena màxima d’inhabilitació per haver donat veu a la ciutadania i això ens ratifica en la nostra voluntat de culminar el procés donant veu a la ciutadania”, ha dit Munté.

La portaveu ha lamentat que, davant el "repte democràtic de primer ordre” que hi ha a Catalunya, la resposta del Govern de l’Estat sigui sempre el recurs als tribunals. Munté ha assegurat que la resposta del Govern, quan sigui el moment del judici oral a Mas, Ortega i Rigau, “estarà a l’alçada dels gravíssims fets que s’estan produint. Arribarem a totes les instàncies necessàries en la defensa de la llibertat d’expressió”, ha reblat.
Durant la roda de premsa, Munté també s’ha referit al Debat de Política General que tindrà lloc a partir de demà al Parlament. La portaveu ha explicat que el Govern n’espera “debat i negociació” però sobretot “l'aprovació d'accions polítiques que han d'orientar la política del Govern de la Generalitat en diferents direccions i diferents àmbits”.
 
Després del debat de la qüestió de confiança celebrat la setmana passada, la portaveu Munté ha confiat que en el Debat de Política General “es mantingui la cadena de confiances que el president Puigdemont va demanar durant la seva intervenció”.

Munté sobre el possible veto del TC a la prohibició de les curses de braus: “No volem un país on es faci patir els animals, acatarem la decisió del Parlament de Catalunya”
Preguntada pels mitjans de comunicació sobre la possible impugnació del Tribunal Constitucional a la suspensió de les curses de braus a Catalunya, Munté ha garantit que, si es confirma, el Govern es posarà a treballar “immediatament” per “impedir” que aquesta sentència tingui un efecte pràctic. “Nosaltres acatarem la decisió del Parlament de Catalunya, que a més venia avalada per una ILP que va comptar amb un suport ciutadà extraordinari”, ha explicat Munté.

“No volem un país on es matin els animals o on es facin patir els animals. Un dels principis del nostre autogovern és la defensa dels drets dels animals. Esperarem a conèixer el resultat de les deliberacions i la sentència del Constitucional, però ja avancem que serem molt ferms en la resposta”, ha assegurat.
Impuls al treball estable amb l’ONU per compartir coneixement i definir programes de cooperació en polítiques urbanes

El Govern també ha aprovat aquest dimarts impulsar un "marc de col·laboració estable" entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Urbans, conegut com a ONU-Hàbitat. Aquesta col·laboració es plasmarà amb la subscripció d’un Memoràndum d’entesa i dos acords.
Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, les accions de cooperació es concentraran en les àrees de responsabilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, com són les polítiques urbanes, el desenvolupament sostenible, la planificació del sòl, la lluita contra el canvi climàtic, la gestió de l’aigua i dels residus, i el transport públic.

D’altra banda, el Govern ha autoritzat la signatura d’un acord de col·laboració en l’àmbit de la resiliència, és a dir, de les polítiques encaminades a enfortir la capacitat de resistència de les ciutats davant dels riscos. Precisament, una de les oficines del Programa de Perfils de Ciutats Resilients de l’ONU es troba a Barcelona. Gràcies a aquest acord, els tècnics del Departament podran participar en sessions formatives organitzades per l’ONU-Hàbitat.A més, el Govern ha donat el vistiplau a la signatura d’un segon acord que permetrà cooperar en l’àmbit de les polítiques urbanes a la regió del Mediterrani. Així, es treballarà per establir metodologies que permetin als responsables polítics mediterranis avaluar el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Aposta per la innovació en la producció i la gestió de la fusta a Catalunya

El Govern ha aprovat  la subscripció d’un conveni entre els principals actors de la gestió forestal al Pirineu per impulsar i dinamitzar la producció i la gestió de la fusta a Catalunya.

Amb una dotació d’1.995.962 euros, el conveni permetrà finançar accions concretes de cooperació transfronterera entre els socis de les regions i comunitats autònomes del Pirineu. L’acord se subscriu en el marc d’iForWood, un projecte d'innovació per aconseguir una major valorització dels productes forestals.Els objectius específics són formar i informar a professionals del sector, forestals i prescriptors de fusta en noves eines, fórmules de comercialització, productes fusters i les seves aplicacions; incorporar noves eines, tècniques i metodologies en els aprofitaments forestals i la venda de la fusta al Pirineu i millorar i innovar en els processos de transformació i comercialització dels productes fusters pirinencs.

El conveni serà de caràcter transfronterer amb diverses entitats públiques i privades nacionals i comunitàries. A Catalunya hi participaran el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Centre de la Propietat Forestal. Per part de França hi ha 3 organismes de la regió del Midi Pyrénées (FORESPIR, Union Grand Sud des Communes Forestières i CRITTBois Midi-Pyrénées) més el Centre National de la Propriété Forestière i l’OFFICE NATIONAL DES FORÊTS. També hi participen la Fundación Hazi Fundazioa del País Basc, Gestión Ambiental de Navarra S.A. i la Diputació General de l’Aragó.

Ajuts en matèria de sanitat vegetal per valor d’1.800.000 euros

D’altra banda, el Govern ha autoritzat avui una convocatòria d’ajuts per  a les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) per a l’any 2017 fixada en 1.800.000 euros. Aquest import es manté per quart any consecutiu ja que el Departament considera prioritàries les actuacions que es portaran a terme a partir d’aquests ajuts.

La convocatòria d’ajuts fa referència principalment a l’assistència tècnica, així com els costos de l’adquisició de materials i mitjans de prevenció, control i eradicació de les plagues, les malalties i les males herbes. Aquesta nova convocatòria es publica amb l’antelació suficient que permeti complir amb l’efecte incentivador que preveu la normativa comunitària, i que estableix que les actuacions objecte de subvenció s’han d’iniciar després de presentar la sol·licitud d’ajut. Així, es preveu publicar la convocatòria dels ajuts en el pròxims 3 mesos per tal de donar temps que es puguin presentar les sol·licituds i les actuacions s’iniciïn a partir del mateix dia 1 de gener del 2017.
Acord amb el Consell Regional Illa de França per enfortir-ne la cooperació transfronterera i els acords bilaterals

Finalment, Govern ha aprovat avui la subscripció de l’Acord de Col·laboració entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Consell Regional Illa de França amb l’objectiu d’enfortir els lligams polítics, econòmics i institucionals entre ambdós territoris.

El compromís contempla aprofundir els contactes existents i establir acords sectorials en cinc àmbits d’interès comú i prioritaris que són:
  1. Àmbit de la innovació biomèdica i el sector farmacèutic en les empreses emergents (start-up): suport a la col·laboració entre BIOCAT i el Pôle MEDICEN.
  2. Àmbit educatiu: intercanvis de bones pràctiques sobre els sistemes de formació professional i promoció de la mobilitat dels estudiants.
  3. Àmbit de la gestió de residus urbans: suport a l’Agència Catalana de Residus i als agents impulsors de polítiques públiques en la matèria a Illa de França, com l’Observatoire Régional des Déchets d'Île-de-France (ORDIF), en l’elaboració de projectes conjunts.
  4. Àmbit de la indústria dels videojocs: promoure la participació d’empreses d’Illa de França a la Game World de Barcelona i de les de Catalunya a la Game Connection de París, i suport als intercanvis entre clústers.
  5. Àmbit de la innovació i la recerca: posar en valor la transferència de tecnologia entre pimes, així com fomentar la col·laboració amb els pols de competitivitat i les universitats per promoure projectes de col·laboració tecnològica.

Aquesta és la primera vegada que s’estableix un acord d’aquestes característiques entre ambdues institucions, i també el primer acord del Govern amb una regió francesa que no participa en les mateixes xarxes de cooperació interregional o transfronterera que Catalunya.

L’acord entrarà en vigor a partir del dia de la seva signatura pels presidents del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Consell Regional de França, i tindrà una vigència de dos anys renovable tàcitament per dos períodes d’un any addicionals.

La regió d’Illa de França  té com a capital París. Amb una superfície de 12.000 km2, la seva població d’11,9 milions d’habitants representa la concentració humana i econòmica més important de França, amb gairebé el 19% de la població francesa i el 31% del seu PIB. És una de les àrees d’Europa amb més pes econòmic i polític, i una de les aglomeracions urbanes més influents del món.
Publicat a Catalunya Optimista

El Mercadal que va instar fa dos mesos a totes les institucions a fer un sobreesforç per poder en un futur crear ocupació ha rebut resposta de totes les administracions. Tant la Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Paeria de Lleida i Ajuntament de Balaguer ja s'han començat a posar les piles per la posada en marxa el projecte com a empresa innovadora de caràcter social. El Mercadal va nèixer amb la vocació d'oferir un periodisme descentralitzat i optimista, basat amb els drets humans, els valors i la tolerància. El projecte que és pioner a Europa i el món, apostarà per l'inclusió social de col·lectius en risc d'exclusió. S'estan ultimant certs acords que poden ser fonamentals per posar en marxa aquesta nova empresa els propers mesos.

Aquest portal de comunicació que acumula més de 370.000 visites úniques desde el 2013 pretén crear nous llocs de treball els propers mesos. Actualment s'està confeccionant la plantilla que conformarà el projecte (del camp comercial,informàtic,periodisme,comunicació audiovisual, psicologia, sociologia i educació social).

Tot i que el portal té un origen a Balaguer pretén i té l'ambició expandir-se a les principals ciutats de Catalunya en un futur. Es vol conformar un equip jove i amb motivació per transformar aquest sector amb rigurositat,objectivitat, transparència, independència.

 

 

Publicat a Catalunya Optimista
Dimecres, 10 Agost 2016 18:57

Neus Munté: "La confiança no es negocia"

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha afirmat avui, en el transcurs d’una entrevista radiofònica a RAC1, que “no existeix encara data per a la reunió amb la CUP” per tractar la qüestió de confiança a la que se sotmetrà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el proper mes de setembre. Tot i mostrar voluntat de parlar amb la CUP i la resta de forces polítiques, la portaveu del Govern ha recordat que “la confiança no és negocia”. “Parlarem amb tothom, ho farem sense tancar acords amb ningú, hi ha temps”, ha afegit.
 
Segons Munté, “el Govern vol començar aquestes trobades a finals d’agost o principis de setembre”, quan es reprengui l’activitat política, “fent partícips a totes les forces polítiques catalanes, encara que algunes estiguin a les antípodes dels nostres plantejaments”, ja que “és necessari i profundament democràtic parlar amb tothom”.
 
Munté ha destacat que “els nous pressupostos i la qüestió de confiança, tot té relació, però no podem oblidar que els anteriors pressupostos no es van poder tramitar perquè la CUP no va complir els seus compromisos”“La qüestió de confiança té el seu recorregut i els pressupostos continuen sent imprescindibles per poder tirar endavant com qualsevol altre Govern”, ha precisat Munté. En paraules de la consellera de la Presidència, “uns nous pressupostos són necessaris i tenen una doble direcció: la creació de les estructures per a la desconnexió i la creació d’un Estat propi, així com per nodrir les polítiques públiques i el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”.
 
Segons Munté, “des del Departament d’Economia ja es treballa en la definició d’aquests nous pressupostos i serà el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, qui liderarà la seva negociació”. Munté ha afirmat que “necessitem nous pressupostos des d’un punt de vista d’ambició nacional” i ha destacat que la proposta per 2017 “seran els millors pressupostos que es puguin proposar, i un cop superat el primer escull, es podran negociar amb la CUP i amb totes les  forces polítiques”“De ben segur que això s’accelerarà en els propers mesos”, ha assegurat.
 
Però en aquest sentit, ha insistit que “ la CUP no pot posar condicions a la qüestió de confiança, ja que aquesta deriva del fet de no haver pogut negociar el pressupost anterior”. La consellera ha recordat que “els pressupostos per 2016 no es van poder ni tan sols negociar”, ja que “la primera proposta del Govern, que hagués hagut de donar lloc a negociacions i esmenes, va ser bloquejada”.
Publicat a Política Optimista
El Govern ha aprovat aquest matí el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2016. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, s’ha traslladat posteriorment al Parlament per lliurar els comptes a la presidenta de la Cambra i presentar-los als grups parlamentaris.
 
Els pressupostos de la Generalitat per a aquest exercici situen el límit de despesa en 23.747,2 milions d’euros, un 1,5% més que l’any passat. Tanmateix, la reducció dels interessos del deute respecte del 2015 permet que la despesa dels departaments en aquest exercici augmenti en 1.113,4 milions, un 5,3% més. El 78,5% d’aquest increment, 874,3 milions, es destina a finançar polítiques vinculades a l’estat del benestar, incloent-hi el pla de xoc, xifrat en 285 milions. En conjunt, la despesa social concentra el 73,6% del pressupost del 2016.
 
Ingressos estancats
Els ingressos no financers de la Generalitat creixen sobretot com a conseqüència de la liquidació de la bestreta del model de finançament corresponent a l’any 2014, que aleshores el Govern espanyol va subestimar en 1.407milions.
 
No obstant això, es constata un estancament dels ingressos de la Generalitat malgrat la millora notable de l’economia catalana i dels esforços que ha fet darrerament el Govern per obtenir nous ingressos. En aquest sentit, la pèrdua anual d’ingressos derivada de l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional de noves figures tributàries creades pel Govern ascendeix a 856 milions d’euros. Amb tot, els comptes d’aquest any sí que preveuen ingressos per valor de 30 milions corresponents a l’impost sobre els habitatges buits i a l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicació electrònica, ambdós suspesos cautelarment pel TC però sense sentència ferma.
El Govern espanyol continua imposant a Catalunya un objectiu de dèficit injust i esbiaixat (0,7% del PIB), inferior en sis dècimes al que li correspondria d’acord amb els criteris de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (1,31% del PIB).
 
Foment de l’economia productiva
A més de l’impuls a les polítiques socials, els comptes del 2016 també preveuen un major suport a les polítiques de foment de l’ocupació i l’economia productiva. Així, l’Institut Català de Finances posarà a l’abast de les empreses instruments de finançament per valor de 415 milions d’euros, mentre que la despesa en foment de l’ocupació augmenta en gairebé 100 milions d’euros. La despesa en R+D+I, clau per potenciar la creació d’ocupació i la reactivació econòmica, se situa en prop de 500 milions d’euros per al conjunt del sector públic.
Com ha succeït en els darrers anys, la Generalitat haurà de fer front a compromisos de pagament per inversions efectuades en el passat amb mètodes de finançament diferit, que aquest any ascendeixen a 1.070 milions.
 
Sostenibilitat financera
Els comptes del 2016 mantenen el compromís del Govern de Catalunya amb la sostenibilitat de les finances públiques i la contenció del deute. Entre 2010 i 2015, la Generalitat ha assumit el 10,2% de tot l’ajust del dèficit efectuat pel conjunt d’administracions públiques de l’Estat en aquest període, un gran esforç que gairebé duplica el que li correspondria pel seu pes en la gestió de la despesa pública (5,8% del total). Tot i que el deute de la Generalitat continuarà augmentant el 2016, l’esforç sostingut per reduir el dèficit permet que la taxa de creixement de l’endeutament torni aquest exercici a nivells anteriors a la crisi.
 
Per tal de garantir el bon ús dels recursos públics, el Govern aplicarà un pla de millora de l’eficiència que comportarà una revisió estratègica de la despesa, alhora que intensificarà la lluita contra el frau fiscal en l’àmbit de les seves competències.
 
Marc macroeconòmic
Pel que fa al marc macroeconòmic, es preveu que l’economia catalana continuï evolucionant favorablement, amb un creixement previst del PIB del 2,9% el 2016 i del 2,7% el 2017, unes taxes superiors a les de les principals economies europees. Destaca l’aportació positiva de la demanda interna, gràcies al creixement de la despesa en consum de les llars, de la formació bruta de capital i, en menor mesura, del consum de les administracions públiques. Catalunya es consolida com una economia dinàmica i oberta, amb un comportament molt positiu de les exportacions i una elevada capacitat d’atracció estrangera.
Publicat a Catalunya Optimista
Més d’11.300 persones han visitat avui el Palau de la Generalitat que, com ja és tradicional coincidint amb la diada de Sant Jordi, ha obert les seves portes als ciutadans des de les 11.30h del matí fins a les 19.00h de la tarda.Concretament han visitat la seu del Govern català 11.330 persones, el que suposa una xifra rècord en les jornades de les portes obertes que es fan cada any el 23 d’abril. Aquesta xifra representa un increment respecte el nombre de visitants de l'any passat que van ser uns 7.500. La jornada de portes obertes forma part de les celebracions del Govern  per commemorar Sant Jordi al Palau. La diada ha començat aquest matí a les 8.30 hores quan el president del la Generalitat, Carles Puigdemont, ha adreçat una declaració institucional als catalans des de la galeria gòtica, en la qual els ha convidat a gaudir i participar activament de la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya.
 
Tot seguit, a la capella Sant Jordi del Palau s’hi ha celebrat la tradicional missa que enguany ha estat oficiada per l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, acompanyat del cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i del bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.
 
A continuació,  s’han beneït les parades de roses de les entitats d’iniciativa social que, com cada any, s’instal·len al Pati de carruatges del Palau. L’espai cedit per aquest dia per la Generalitat serveix a aquestes entitats per recaptar fons per la venda de roses que destinen posteriorment a finançar les seves activitats solidàries.Encara  a Palau, el president ha rebut en audiència els gremis de pastissers i flequers que ofereixen com a obsequi a la Generalitat una creació única elaborada per professionals del sector i vinculada amb la festivitat del patró de Catalunya. El president també ha rebut a la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2015, acompanyats de les Pubilles i els Hereus de les quatre demarcacions catalanes.

També a la seu del Govern, la carillonista, Anna Maria Reverté, ha fet dos concerts a les 12.00 i a les 18.00 hores, de 45 minuts de durada cadascun, des del carilló del Palau. L’audició estava destinada a les persones que passejaven pel barri i als visitants del Palau en la jornada de portes obertes. Instal·lat al Palau de la Generalitat des de fa 38 anys, aquest carilló és l’únic que funciona diàriament, tant a Catalunya com a l’Estat.
Com és tradició en aquest dia, el president ha rebut en audiència els gremis de pastissers i flequers que, cada any, ofereixen com a obsequi a la Generalitat una creació única elaborada per professionals del sector i vinculada amb la festivitat del patró de Catalunya.
 
El president ha rebut en primer lloc una delegació del Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província. En aquesta ocasió, el gremi ha ofert al cap de l’Executiu una elaboració de la pastisseria Viñallonga, de Montornès del Vallès, que ha preparat un bodegó composat per diferents elaboracions dolces que evocaven un mosaic de Catalunya amb els colors groc i vermell com a protagonistes. 
 
Seguidament, ha estat el torn de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers, que també ha preparat una creació especial per a l’ocasió. L’obsequi ha estat una cistella amb una mostra d’una varietat de pans que s’elaboren arreu del territori català, entre els quals es trobava el pa de pagès català, amb indicació geogràfica protegida, o el pa de Sant Jordi. Enguany, els responsables d’elaborar el cistell han estat els forns Carné, Aribau i Torres, de Terrassa, i el forn Turull, de Rubí.
 
Entre les audiències a Palau, el president també ha rebut a la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2015, acompanyats de les Pubilles i els Hereus de les quatre demarcacions catalanes. Marta Serran, de Sant Vicenç de Castellet, i Josep Van-Gorkom, de Sitges, són els màxims representants d’aquesta figura.
 
 
El president ha saludat també algunes de les nombroses persones que visiten avui el Palau de la Generalitat, aprofitant la jornada de portes obertes que durant tot el dia hi ha a la seu del Govern.
 
A la una del migdia, Puigdemont s’ha desplaçat a la Plaça Catalunya per participar al brindis per la República catalana que ha organitzat l’Assemblea Nacional Catalana.
 
 
Publicat a Catalunya Optimista
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà aquest 2016 un màxim de 50.006.154 euros a la convocatòria ordinària per a la concessió de subvencions a entitats que es va publicar ahir al DOGC. Les sol·licituds es podran presentar del 9 al 28 de maig exclusivament a través del portal de tràmits al web de la Generalitat.
 
Les accions subvencionables es divideixen en 10 línies:
 
  • Línia A: Programes de prevenció, suport i lluita contra la violència i el maltractament a les persones grans, i de promoció de les persones grans actives (733.877 euros)
  • Línia B: Programes d’atenció social i educativa adreçats a infants i a adolescents en situació de risc social (214.250 euros)
  • Línia C: Programes i actuacions de suport a joves tutelats i extutelats (700.000 euros)
  • Línia D: Programes i activitats d’integració social de persones estrangeres immigrades, sol·licitants d’asil i refugiades, i catalanes retornades. Programes de no discriminació (1.211.046 euros)
  • Línia E: Programes per dur a terme projectes i activitats en l’àmbit de la joventut (3.781.082 euros)
  • Línia F: Programes d’activitats i per a projectes de caràcter cívic, de participació ciutadana i de promoció del voluntariat i programes de suport al lleure educatiu diari (1.618.348 euros)
  • Línia G: Programes de suport de serveis socials (4.982.163 euros)
  • Línia H: Programes de suport a les famílies (826.550 euros)
  • Línia I: Programes d’intervenció socioeducativa adreçats a infants i a adolescents en situació de risc (3.485.747 euros)
  • Línia J: Programes de manteniment i establiment de serveis definits en l’actual Cartera de serveis socials: persones grans amb dependència o risc social, persones amb discapacitat, problemàtica social derivada de malaltia mental, drogodependències i/o altres addiccions, afectades pel virus de la SIDA o problemàtica social i risc d’exclusió social (32.453.088 euros)
  • Sembla ser que el govern està tenint en compte la situació límit que està vivint el país i està començant a prioritzar les polítiques socials. Tot i així la despesa en aquests tipus de programes no és suficient, i alguns partits polítics reclamen més polítiques socials i menys promeses d'autodeterminació del poble que no sabem si s'acabaran complint.
 
Publicat a Catalunya Optimista

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre