Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

 

Director Tècnic d'Òptica Teulé

Nascut a Bellpuig el 21/04/1959 

Diplomat en Òptica i Optometria per la Universitat Europea de Madrid, Postgrau d´Optometria Contactologia clínica per la Universitat Autonoma de Barcelona, Postgrau de contactologia Avançada ( adaptacions especials) Universitat Politècnica de Catalunya.

 

 



En quin any es va fundar l’Optica Teulé?

 Al Juny de 1986.

A partir de quina edat es recomana portar ulleres amb vidres progressius?

 No hi ha una edat determinada per portar vidres progresius, ja que en alguns casos nens en edat escolar els utilitzen.
Però el més habitual és a partir dels 40 anys, quan apareix la presbícia (vista cansada). La presbícia és una condició ocular que es relaciona amb l´edat , i és la impossibilitat de veure bé a distància curta.

Han notat si en els últims 20 anys ha augmentat el nombre de persones que pateixen d’alguna deficiencia visual?

Els últims estudis realitzats als Estats Units, els últims 20 anys no hi ha una variació considerable pel que fa l'augment de miopia e hipermetropia.
Però si ens referim a patologies oculars com DAME, cataractes, retinopaties... etc. L'augment és bastant considerable i sobretot en edats més primerenques.
Les causes més probables és l'augment de l'ús de pantalles d'ordinadors,tablets móvils....

Té algún risc pels ulls portar lents de contacte?

Les lents de contacte, sempre que siguin controlades i adaptades per un professional de la visió, no han de tenir cap tipus de risc.
Per adapta lents de contacte es realitza:
- Estudi optomètric i refractiu previ.
- Procés d´adaptació ,elecció de geometria i materials adequats.
- Seguiment després de la seva adaptació i ús
- Prevenció i tractament de les complicacions que es presentin.
Per tant si no es vol tenir cap risc, és de vital importància realitzar les revisions pautades pel professional de la visió.


És perillós per la salut visual portar ulleres de sol comprades als basars?

 Les ulleres de sol no homologades i que no presenten protecció contra la radiació UV. (no visible), no només no són adequades, sinó contraindicades.
Les lents fosques sense filtre, només redueixen la quantitat lumínica (transmitància), que absorbeix l'ull,i com a conseqüència hi ha una dilatació pupil·lar per foscor.
A més gran dilatació pupil·lar, més pas de radiació no tallada i no eliminada per les ulleres, provocant una elevada incidència de radiació U.V., no desitjada en còrnia i retina.
És molt important adquirir ulleres solars en centres especialitzats i no en basars
Són més perilloses aquestes ulleres, que d'anar a ull nú sense protecció

 

"Els últims estudis realitzats als Estats Units, els últims 20 anys

no hi ha una variació considerable pel que fa l'augment de

 miopia i hipermetropia"

 

Ara que s’aproxima l’estiu quins factors s’han de tenir en compte a la hora d’elegir unes bones ulleres de sol?

Aquí arriben els dubtes, ja que hi ha multitud d'opcions. Els filtres solars proporcionen comoditat i redueixen la quantitat de llum visible que arriba a l´ull i protegeixen dels raigs U.V.
les ulleres de sol estan considerades per la Comunitat Europea, com equip de protecció individual regulada per la marca CE, normativa que estableix 5 nivells de protecció.
Per l'UV és EN 170.
El color és també important, encara que menys que la categoria de filtre. De totes maneres pots consultar amb l´optometrista a prop dels colors més adequats per al teu cas particular.


Les ulleres de sol polaritzades són una bona opció?

 La llum solar vibra en tots els plans, però quan és reflectida en algunes superfícies com l´aigua, la neu o la carretera la llum es polaritza, es adir vibra en el pla horitzontal.
Aquesta llum fins i tot molesta amb filtres de color convencional, però s´elimina si el vidre esta polaritzat.
. Les ulleres de sol polaritzades són una molt bona opció, encara que tenen els seus avantatges i inconvenients.
Les lents de sol polaritzades són especialment interessants per a certes activitats a l´aire lliure com conduir,pescar, esquiar..., encara que també ens beneficien en moltes situacions.
Pel que fa als inconvenients són molt pocs,però cal tenir-los presents. Tenim que tindre en compte que les lents polaritzades de les ulleres de sol no ofereixen protecció per a tots els enlluernaments. Un altre problema pot passar quan s´usen dispositius amb pantalles LCD, ja que poden distorsionar les imatges en certes posicions de mirada.

A la hora d’elegir unes ulleres de sol si la persona  pateix miopía o hipermetropía quin color de vidre es recomana en cada cas?

Prescindint de modes i qüestions estètiques, el color del vidre tenen justificacio per a quines activitats són més adequades.

Marró: per filtrar les radiacions blaves, augmenta el contrast i la profunditat de camp, ; és ideal per activitats a l'aire lliure, ja que produeix un efecte relaxant i potenciador dels vermells. Esta indicat per la miopia.
Verd: permet una percepció del color amb poques alteracions.Redueix la llum visible sense interferir la caritat de visió.Especialment indicat per a esports nàutics i hipermetropia.

Gris: Permet el seu ús en qualsevol entorn, d'il·luminació,ja que transmet la llum uniformement i respecta millor els colors naturals.Recomanat per conduir .És indiferent per a miops com hipermetrops.



Quines serien les millors ulleres de sol per a la conducció?

 Les ulleres de sol són el pilar fonamental per la prevenció de problemes de salut visual i per això és una de les recomanacions estrella que fem els optometristes en el nostre gabinet.

Les lents solars millors per a conduir són les polaritzades en gris; perquè poden oferir una qualitat òptica superior i un millor contrast.

Cada quant temps seria recomanable revisar la vista a l’òptica?

 Fora que es consideri clínicament necessari fer-ho amb una altra periocitat, es poden citar als pacients amb la freqüència següent:

Pacients entre 0 i 2 anys: cada 6 mesos.
Pacients entre 2 i 7 anys:
Sense defectes visuals destacables, als 3, 5 i 7 anys
Amb defectes de visió binocular o error refractiu corregit: cada 6 mesos

Pacients de 7 a 16 anys;
Sense defectes visuals destacables: cada any
Amb defectes de visió binocular o miopia que progressa rapidament cada 6 mesos

Pacients més grans de 16 anys i menors de 70: cada 2 anys
Pacients més grans de 70 anys: cada any.

" Óptica Teulé és un centre especialiizat en tractar problemes

de salut visual que realitzem des de fa més de 28 anys"

 

Despedeixi's dels lectors de EL MERCADAL.


Per a mi és una gran satisfacció poder comptar amb un gran nombre de clients de Balaguer i comarca, als que a molts ens uneix una gran amistat; veritablement avui dia abunden òptiques franquiciades,societats anònimes i cadenes multi provincials nosaltres seguim fidels als nostres principis que ens ha donat la possibilitat de créixer i seguir treballant en benefici de tots.
Sóc conscient que no podem competir en publicitat i màrqueting.Però també sé que la nostre avantatge rau en la nostra diferencia.
És per a nosaltres una gran satisfacció d'oferir les nostres instal·lacions i serveis òptics-optomètrics integrals.

 

JOAN ZAMORA

 Nascut a Granollers el 1974, viu a Lleida. És una persona  activa i extrovertida.

 És un dels més prestigiosos oradors del món ,amb i amb una empenta sensacional a nivell professional en el sector de la emprenedoria social.

 Des de 1994 és funcionari de la Generalitat, i gran part de temps lliure l'ocupa com a formador, impartint seminaris de motivació, lideratge, gestió de projectes. Ha estat president de JCI Lleida. Al Congres Mundial de l’entitat celebrat a Hammameth (Tunissia) va ser distingit amb el premi al millor orador mundial del concurs de debat.

 

 

Com recorda la seva època universitària?
Vaig gaudir molt poc de la universitat, ja que per motius personals vaig haver d’intentar compaginar treball i estudis, cosa que tal com estava estructurat el calendari universitari, feia impossible poder fer ambdues coses.
Va ser un fracàs. Però, aquest fracàs em va servir per carregar-me d’energia, per motivar-me a buscar altres formes d’aprenentatge, malgrat tot, fossin fora de l’àmbit universitari. Volia aprendre fos com fos i em vaig tornar, en aquest sentit, una persona inquieta en saber.
Més tard, però, vaig tornar a iniciar els meus estudis, aquest cop a distància.

Quina funció té la JCI?
La Jove Cambra Internacional és una organització sense ànim de lucre formada per uns 200.00 joves emprenedors i voluntaris presents en més de 120 països i d'entre 18 i 40 anys.
Definiria la JCI com un món d'oportunitats on joves d'arreu del món desenvolupen diferents projectes per potenciar les habilitats directives, l'assumpció de responsabilitats, el compromís social i l'esperit emprenedor dels membres de l'entitat.
És a dir, ens basem en l’aprenentatge actiu. “Learning by doing” Els joves que formen part de la JCI aprenen a potenciar les seves habilitats directives, l’assumpció de responsabilitats, el compromís social i l’esperit emprenedor, tot i realitzar activitats dirigides a la societat. Programes empresarials, educatius, solidaris…

Expliqui’ns els orígens de la Jove Cambra Internacional
Seria llarg d’explicar, però, per resumir-ho diria que els orígens provenen d’un grup de joves inquiets pel futur de la seva ciutat, els quals inicien una sèrie d’accions per ajudar la societat nord-americana (St. Louis - Missouri) a superar la crisi que vivia.
Això succeïa l’any 1915, l’any vinent farà 100 anys de l’aparició d’aquest moviment “junior” liderat per en Henry Gissembler.
Un cop acabada la  Guerra Mundial, Giessembler va posar-se en contacte amb homes de negocis d'altres ciutats dels Estats Units i, en molt poc temps, 29 clubs de diferents ciutats es van associar per fundar la Jove Cambra de Comerç dels Estats Units.
L’associació a poc a poc es va estenent fins a arribar a Europa (Anglaterra) l’any 1928 i a Catalunya el 1963 de mans d’en Carles Ferrer Salat i fou 2 anys després, el 1965 que es funda a Barcelona la primera Jove Cambra Internacional.
L’any 1954 la JCI s’associa oficialment amb Nacions Unides la qual en reconeixement al treball que ha realitzat la Jove Cambra li concedeix l’honor de poder incloure el logotip de la ONU al de la JCI.
Finalment l’any 2011 la JCI entra a formar part com a membre vitalici del Consell Consultiu de l'ONU.

 

"Crec fermament en la forma d’aprenentatge

que proposa la JCI, de la mateixa

manera que defenso de forma incansable

les RSC en les empreses"


Creu que s’hauria de fer una nova llei per emprenedors per crear empreses innovadores?
Personalment crec que l’actual llei és una declaració d’intencions fetes amb la boca petita i no soluciona ni aporta cap novetat important. És poc eficaç i està plena de condicionants .
Els polítics s’omplen la boca parlant d’emprenedoria i fan d’aquesta actitud emprenedora solució estrella per a sortir de la crisi.
El problema és que confonen emprenedor amb autònom, i així queda reflectit en la darrera llei estatal quan parla d’autoempleo. Com diuen a les espanyes: “pan para hoy y hambre para mañana
S’ha de crear el clima necessari per tal que l’emprenedor (jove o no tant jove) no només creï noves formes de negoci, sinó, que pugui generar llocs de treball.
És bàsic fomentar l’emprenedoria dins el món de la investigació, dins l’administració, dins l'empresa, dins la societat, i per poder fer-ho cal que el govern, que és qui promou les lleis, toqui de peus a terra i conegui de primera mà l’opinió de l’emprenedor, que escolti les seves necessitats. Fer participar els emprenedors també en la política.

Perquè a Espanya és més difícil crear una empresa que en alguns països africans?
Per una banda és simplement per culpa de la burocràcia. Tenim una manca greu d’agilitat dins l’administració i una duplicitat (i triplicitat) de gestions.
L’altre obstacle amb el qual els emprenedors es topen és l’econòmic. L’accés al crèdit és escàs i a uns interessos elevats, per molt que les entitats financeres ens bombardegin amb publicitats d’ajuda a l’emprenedor. La lletra petita que no surt en els anuncis de la tele els delata.

D'ençà que el país està en crisis econòmica hi ha més gent que necessita la seva assessoria?
Si parlem com a JCI, la filosofia basada en un aprenentatge continuat i amb un benefici social, fa que molts joves inquiets i compromesos amb el seu entorn vulguin aportar el seu granet de sorra, tenint en compte el benefici personal a base d’experiència i preparació que això suposa.
Dins d’Inpreneur, empresa amb la qual col·laboro de forma voluntària, sí que es nota i força la demanda d’idees per tal de millorar tant personalment com dins de petites empreses, associacions i multinacionals.
Nosaltres modestament, intentem donar l’empenta necessària per tal que emprenguin, ja sigui empresarialment o socialment. Els expliquem que no és fàcil, els fem sortir de la seva zona de confort i que s’atreveixin a lluitar pel seu somni individual o com a equip.

Li veu futur d’aquí 10 anys a la JCI?
Crec fermament en la forma d’aprenentatge que proposa la JCI, de la mateixa manera que defenso de forma incansable les RSC en les empreses.
Obtenir un benefici propi, en el cas de la JCI un benefici d’aprenentatge, i revertir-lo a la societat, és un model que no només en fa créixer com a persones o empresa, sinó, que millora la nostra ciutat, el nostre país.
Ara falta que la gent la conegui, que hi cregui i que els qui la formen demostrin tot el potencial que té aquesta entitat quasi centenària.
Per tant, només puc esperar que la JCI vagi creixent i arrelant-se en el teixit social i empresarial de Catalunya i per descomptat de tot el món.

 



En una hipotètica Catalunya independent això afectaria o beneficiaria la Jove Cambra Internacional?
No ens afectaria en res. Nosaltres estem reconeguts internacionalment com a Catalunya des de l’any 1995, no com a Espanya. De fet, la JCI d’Espanya, fundadora de la qual va ser JCI Barcelona, actualment no existeix, i ha estat la JCI Catalunya qui ha intentat liderar un grup de persones per tal de recuperar-la. Crec que el fet que existíssim ambdues entitats, ens refermaria molt més com a Catalans.
L’any 2011 essent el President Nacional de la JCI Catalunya, vaig arribar a l’acord amb la JCI durant el Congrés Mundial celebrat a Brussel•les, que si algun dia Espanya tornés a formar part de la JCI, Catalunya mai perdria el seu lloc dins l’Assemblea General i seria sempre independent, com a organització, d’Espanya.

Creu que el model dels bussiness angels seria aplicable a Catalunya en un futur?
Aquest model ja existeix tot i que és poc reconegut. La JCI treballa conjuntament amb Business Angels per tal de donar oportunitats als joves que creen la seva pròpia empresa.
Tota ajuda és benvinguda, fins i tot la JCI amb aquesta recerca de solucions per als nous empresaris, té una línia de microcrèdit d’1 milió d’euros amb CaixaBank.

Té algun missatge esperançador per als nostres lectors emprenedors?
Esperança és confiança. I no hi ha esperança més gran que creure en un mateix, en els seus ideals, en les seves idees, en el seu projecte, en les seves possibilitats i habilitats. Ser inconformista, buscar solucions on altres veuen problemes, buscar el canvi, adaptar-se i aprendre dels errors. Errar és sa si se n’aprèn.
Cal que busquin dins seu aquelles habilitats que posseeixen, que les desenvolupin i que no tinguin por. La por és una porta que ens tanca dins d’un espai immòbil, sense creació, motivació.
Si tenen un somni, una idea, que lluitin per aquesta, que no defalleixin, que busquin ajuda, que s’uneixin, que es formin per trobar les eines necessàries per tirar endavant el seu projecte.
Hem de reivindicar el nostre potencial com a joves. Valors com la integritat, l’esforç, l’empenta, la companyonia, la solidaritat, etc…, han de ser el nostre “modus operandi” i la nostra fe en el nostre projecte hi ha de ser la pila alcalina que ens mogui cap a la consecució de l’èxit.

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT

 

JOAN ZAMORA/JOSEP MARIA CASTELLS

Quant temps fa de la creació de l’Agrupació local de C’s de Balaguer?

Tant sols compta amb un mes de vida, i només sortir a la palestra ja va aixecar molta polseguera i expectació. Els partits clàssics que han conformat la autèntica Partitocràcia a la que estem sotmesos, veuen molt reticents l’aparició de nous partits. L’exemple clar l’hem tingut en les darreres eleccions al Parlament Europeu, des d’un ampli espectre ideològic  són molts els que demanem un canvi de rumb, tant en la vida pública com en els partits polítics, regeneració i més transparència.

Aproveu la gestió de Josep Maria Roigé com alcalde?

Aquí hem de fer èmfasi en distingir la gestió del Sr. Roigé i l’equip de Govern en el seu conjunt. Ens consta que hi ha regidors que hi treballen de valent. De fet, a hores d’ara, encarant la recta final de legislatura, podem comprovar quines regidories trontollen i quines no. Pel que fa la tasca duta a terme pel Sr. Roigé al nostre entendre ha sigut pèssima com alcalde. Molts ciutadans van votar un canvi pensant-se una cosa, i n’ha esdevingut una altra. La seva incapacitat de diàleg amb la resta de grups polítics per arribar a consensos, com per exemple, aprovar els pressupostos de l’Ajuntament que són el pal de paller i el fil conductor d’un equip de govern d’un ens Local. O fins i tot, una manca de diàleg també manifesta amb el comitè d’empresa del consistori, és a dir, els treballadors que han de treballar per garantir els serveis mínims i bàsics amb certa qualitat. Alguns fets damunt la taula com; la seva persistència en portar mocions al Ple de l’Ajuntament que aquest no té competències per desenvolupar-les o deixar fora de l’equip de govern -de sobte- sense tasques als membres UDC, posa de manifest el tarannà del Sr. Roigé on anteposa els interessos personals i de partit front l’interès col·lectiu de Balaguer.

Quina és la missió de C’s de Balaguer en aquest moment?

Construir un projecte i un equip de persones de Balaguer, amb ganes i il·lusió. On per damunt de tot predomini un denominador comú: L’estima per la ciutat de Balaguer, compartint l’eix ideològic i el projecte troncal de Ciutadans,  ja sigui tant amb militants del partit com amb membres independents.

 

Que us ha animat a crear l’agrupació local de C’s de Balaguer?

La política municipal els darrers anys esta molt enquistada, i manca un espai de centre progressista no nacionalista a la ciutat. Entenem que el principal partit de l’oposició, com diu la dita castellana: ‘’ni está, ni se le espera’’ tot i veient el transcurs de la legislatura. Ciutadans pot aportar un aire fresc i renovador a la política classista, així ho hem demostrat durant els darrers anys la tasca feta al Parlament de Catalunya.

Creieu que hi ha desinterès per la política?

Desinterès diguem que no és la paraula exacta, més aviat desafecció política. En els darrers comicis autonòmics o generals la participació ha estat en torn del 70%. És a dir, la ciutadania s’interessa per la política, però és la desafecció pel funcionament de la mateixa en els últims temps que genera desinterès. No és sospitós per tant, que vagin sorgint nous partits que emergeixen de la societat civil desencantats de la vella forma de fer política que vulguin canviar les coses.

 

 

" Deixar fora de l’equip de govern  sense tasques als membres UDC,

posa de manifest el tarannà del Sr. Roigé on anteposa els interessos

personals i de partit front l’interès col·lectiu de Balaguer"

Quina és la ideologia de C’s de Balaguer?

C’s es nodreix de dues corrents ideològiques; el liberalisme progressista i la socialdemocràcia més avançada. Defensa de les llibertats individuals, la igualtat i la solidaritat. Creiem en el lliure mercat i alhora en una defensa al ultrança de l’Estat del Benestar, defensa de l’Estat de les Autonomies i la unitat Europea amb reformes puntuals, així com la regeneració de la democràcia i la vida pública. En un espectre ideològic de centre centre-esquerra, hi ha molts antics votants de partits conservadors i progressistes que se senten còmodes en el projecte de Ciutadans. C’s és el clar exemple de partit nascut en ple S. XXI previ a un manifest llençat des de internet, a posterior plataforma fins a partit polític. Lliure de lobbys, i pressions financeres. I on el etern debat esquerres i dretes queda diluït.

Ens podeu avançar quin tipus de política fareu al Ajuntament de Balaguer?

Política propera al ciutadà, amb preocupacions que afecten única i exclusivament als ciutadans de Balaguer del dia a dia. Ja sigui treballant colze a colze amb la resta de forces polítiques i societat civil per les classes més desfavorides que pateixen la crisi, dinamitzar i activar la economia i l’ocupació, així com també, gestionar els recursos d’una forma sostenible i rigorosa. Lliure de sectarismes i polítiques partidistes. Sense deixar de banda el nostre teixit associatiu tant viu, i l’enorme patrimoni de la ciutat que en termes turístics entenem que se li pot arribar a treure molt rendiment.

Sou optimistes en el futur de la nostra ciutat?

Som una ciutat amb segles de tradició que han pogut conviure musulmans, jueus, cristians i molts ciutadans vinguts d’arreu del món. Balaguer ha patit, guerres, crisis, èpoques vaques grasses, i sempre ens hi hem sortit. Balaguer és rica en aigua, sector primari molt potent, situada molt bé estratègicament i amb un patrimoni cultural i monumental envejable.

Si alguna persona de Balaguer està interessada en afiliar-se al vostre partit com ho ha de fer?

Doncs molt fàcil, dirigint-se a qualsevol representant del partit a la ciutat amb qualsevol de les eines avui existents; e-mail, xarxes socials, o web oficial del partit:

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

https://www.ciudadanos-cs.org/

 

 

 

Ares Monells Garrofé, nascuda a Lleida l’any 1987. Li agrada viure la vida amb una rialla, és la seva millor carta de presentació i per això també és en el primer que es fixa. Li agrada la gent que riu. És una persona valenta i amb iniciativa i procura envoltar-se de gent amb vitalitat que l’inpregni d’optimisme.

En un quart de segle ha anat experimentant, de cada vivència n’exprimeix l’essència per tranforma-la en coneixement. Sent curiositat pel que desconeix i cada cop que apren una cosa nova es reafirma en tot el que encara li queda per descobrir i aprendre. La fotografia i el dibuix són les seves fonts d’inspiració, són petits hobbyes dels que en fa les seves perles d’art.

Li agrada compartir estones amb la gent que s'estima, i si és al voltant de taula amb un bon vermouth, dinar o sopar, millor que millor.

La seva manera d’entendre les relacions amb les persones passa per tractar a tothom com m’agrada que em tractin a mi. No costa gens i els resultats són molt gratificants.

Al llarg del seu període universitari, ha intentat compaginar sempre estudis i feina, el que l’ha permès conèixer gent i maneres de fer molt diferents. Actualment ha començat una nova etapa amb moltes ganes a Tàctil Balaguer. 

 

Quants temps fa de l’obertura de Tàctil a Balaguer?

Tàctil Balaguer va obrir les seves portes al públic el dissabte 30 de novembre; Tot just farà sis mesos que ens hem instal·lat comercialment a la Noguera.

Quina és la filosofía d’empresa de Tàctil?

A Tàctil el que pretenem és millorar la convivència amb les noves tecnologies. Sovint a les persones se’ls plantegen dubtes que no saben com resoldre ni tampoc a qui recórrer perquè els doni un cop de mà. A Tàctil vam detectar aquesta necessitat i ens hem establert a Balaguer per cobrir-la.

Quins serveis oferiu?

Tot i estar en un únic espai, Tàctil es divideix en dos. El primer que veu el client quan entra és la nostra botiga on poden trobar tot tipus de complements per als seus dispositius mòbils i una àmplia varietat de tablets de diferents marques i per a totes les butxaques.

La segona branca de Tàctil és el disseny gràfic i web. Som un petit estudi amb moltes idees i ganes de plasmar-les per això busquem la millor solució creativa per transmetre les necessitats comunicatives dels nostres clients. Les nostres pàgines web són úniques, i ens encarreguem personalment de la creació del contingut de text i multimèdia com fotografies, vídeos i altres suports audiovisuals. Ens encanta que les persones confiïn en nosaltres per donar identitat i notorietat al seu negoci.

Perquè heu decidit implantar l’empresa a la nostra ciutat i no en una altra?

Balaguer és la ciutat natal del Dani i jo hi tinc família així que també hi he passat força dies. Als dos ens agrada aquesta ciutat i la seva gent i creiem que podem cobrir unes necessitats que fins ara no s’estaven resolent a Balaguer.

Quants professionals esteu a la botiga?

L’equip de Tàctil està format per dues persones. El Dani, informàtic i dissenyador web i l’Ares periodista i dissenyadora gràfica. Cada un aporta els seus coneixements i crec que junts formem un bon equip. I es clar, ens encantaria que a poc a poc aquest equip es vagi fent més i més gran.

Quins serveis de l’area de comunicació podeu oferir avui en dia?

Tenint en compte que és impossible no comunicar i que les persones o fem constantment amb una mirada, un gest o una rialla, a Tàctil oferim als nostres clients serveis de gestió de xarxes socials, elaboració de newsletters, redacció dels continguts webs i creació de suports publicitaris.

I de formació?

En quan a la formació, amb la compra d’una de les nostres tablets va inclosa una sessió formativa perquè el client aprengui a fer anar el dispositiu que ha comprat. No obstant això, si el client ha comprat el dispositiu en un altre establiment i necessita un cop de mà, també l’hi oferim sessions formatives.

Ens podries explicar com t’imagines el futur del periodisme a la nostra ciutat?

Quan hi ha gent intrèpida, decidida i amb ganes de fer coses noves és impossible que no surti bé. I en aquest cas Balaguer té la sort de tenir molt bons professionals en el món de la comunicació que fan i faran grans coses per aquesta ciutat. Això només ha fet que començar i estic segura que unint esforços, tant la televisió, la ràdio com els mitjans digitals com el Mercadal faran coses molt potents.

 

"Som un petit estudi amb moltes

idees i ganes de plasmar-les"

 

 

Que et sembla el nostre projecte?

És fantàstic que hi hagi mitjans digitals com El Mercadal que t’apropin a la realitat de la teva ciutat i s’ha de reconèixer l’esforç que comporta mantenir un portal actualitzat i al dia. S’agraeix poder-te informar del que passa en només un click, i que estigui totalment connectat amb les xarxes socials en facilita molt la difusió. Enhorabona per la feina feta!

A Balaguer tenim diferents mitjans de comunicació. Li veieu més futur als digitals?

Desconec el que pugui passar amb el temps amb els mitjans digitals i si tindran més futur que un altre tipus de mitjà com pot ser la Ràdio o la Televisió. El que puc dir com a periodista i usuària habitual, ja que els consulto diversos cops al dia, és que jo no puc entendre el món de la comunicació sense els portals digitals. La immediatesa que m’ofereixen no la supleix cap altre suport comunicatiu.

El teu company de feina és informàtic…

Sí, el Dani és informàtic amb més de 12 anys d’experiència. Ell aporta a l’equip tots els coneixements tècnics que ens permeten donar als clients solucions reals i de qualitat.

Quins productes informàtics oferiu a la vostra botiga?

Tàctil és una botiga tecnològica especialitzada en tabletes i accessoris.

Sou distribuidors oficials d’alguna marca tecnológica en concret?

Pel que fa a les tabletes i els ebooks, a Tàctil podeu trobar marques com Apple, Samsung, Sony, Acer i Lenovo.

En quan a les marques dels accessoris i complements treballem amb Tucano, Incipio, Belkin, Pantone, Moshi i Palila entre molts altres.

Creieu que fa molt de mal la competencia de les grans superficies?

Les grans superfícies poden oferir preus més competitius i això sí que fa mal. Però també és veritat que els clients quan s’han de gastar els diners en la compra d’un dispositiu com els que nosaltres venem, no només miren el preu. Busquen una bona atenció i resposta en tots els seus dubtes, un servei que les grans superfícies no ofereixen.

 

"El nostre objectiu principal és que Balaguer

ens conegui i a poc a poc vagi confiant en nosaltres." 

 

Hi podeu competir?

En alguns productes ens resulta complicat competir-hi perquè no podem oferir importants ofertes com acostumen a fer a ells. En canvi, el servei de venda i postvenda d’una petita empresa com la nostra sempre supera, i amb escreix, el d’una gran superfície.

 

Quins serveis addicionals oferiu als clients alhora de comprar-se una tableta?

Els oferim servei d’assessorament abans d’adquirir el producte i ho fem analitzant les seves necessitats i tenint en compte les característiques dels dispositius.

En quan a la postvenda, tots els clients tenen una sessió de formació totalment gratuïta amb la que, depenent dels coneixements que ja tinguin, aprenen a fer anar la seva tableta o a fer-hi coses noves.

També veneu accessoris per aquests productes.Quins?

Sí, venem tot tipus de complements. Des de fundes per a smartphones i tablets fins a carregadors, carcasses amb bateria, altaveus, auriculars, suports per al cotxe, jocs, bosses de transport…

I si no tenim el que necessita el client, nosaltres li busquem i normalment en un parell de dies ho podem tenir a la botiga.

 

Quins objectius us heu marcat per aquest any?

El nostre objectiu principal és que Balaguer ens conegui i a poc a poc vagi confiant en nosaltres. De moment estem molt contents perquè notem que el boca-orella funciona i per nosaltres aquesta és una molt bon senyal.

Felicitats.Ens alegrem molt que Balaguer tingui una botiga com la vostra.Que dirieu als vostres futurs clients?

Agraïm l’oportunitat que ens ha donat el Mercadal per donar a conèixer Tàctil i les dues persones que hi ha al seu darrere. Segur que serà una magnífica plataforma perquè els balaguerins ens coneguin. Així que si necessiteu un cop de mà amb els vostres dispositius, heu de renovar la imatge de la vostra empresa, voleu potenciar-vos a través de les xarxes socials o creieu que ja és hora de tenir la vostra web, veniu-nos a veure al Carrer Urgell, 58 baixos i estarem encantats de treballar plegats.

Acomiada’t dels nostres lectors fidels.

Estem molt contents de l’acollida que ens heu donat a Balaguer i ens encantarà veure-us per la nostra botiga quan vulgueu.

És nét del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i germà de Pasqual Maragall. Estudià a l'escola Virtèlia i fou membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria. Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 ha desenvolupat tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ésser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu.

Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ésser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.

Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret.

Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fins el juny de 2003. El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006.

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974, i del PSC-Congrés l'any 1976, va ésser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.

Arran de les seves posicions catalanistes que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent "òrfena de partit". Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit. La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana. Ernest Maragall concorrerà a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Terricabras.

 

 

Creu que el PSC és un partit polític que té possibilitats de desaparèixer els propers anys?

 

Catalunya, com qualsevol país democràtic, tindrà un partit socialista i es digui com es digui ho serà. Ara ho és NECat. El socialisme català ha estat sempre del costat dels valors catalanistes, altra cosa és la deriva que sembla no poder-se capgirar des de la pròpia organització que molts vàrem impulsar al 1978 i que a hores d'ara ha perdut l'impuls engrescador dels que vàrem iniciar aquell camí.

 

Creu que Pere Navarro és un bon candidat pel PSC?

 

Això ho han de dir els militants del PSC el que jo puc dir és que no seria un possible candidat de NECat, ni bo ni dolent.


Com va néixer el nou projecte polític Nova Esquerra Catalana?

 

De la necessitat d'articular un lloc de trobada dels socialistes catalans que ja no poden  estar representats, o que no es senten representats, en un el PSC que ha perdut les arrels catalanistes amb les que es va fundar i que jo mateix vaig contribuir a bastir. Des de sempre socialisme democràtic i catalanisme han estat conceptes indestriables i aquesta reflexió va dur a una serie de companys i companyes, molts provinents del PSC, alguns d'altres formacions i  molts altres, la majoria, que no havien tingut mai cap vinculació amb partits polítics però que en aquests moments senten el neguit i la necessitat de retrobar un espai de l'esquerra catalana.


 Que té el seu partit polític que no tinguin els altres?

 

La radicalitat democràtica (que implica menys dirigisme, menys protagonisme de l'estructura organitzativa i més participació i més respecte a totes (totes) les opinions, el ser referent a Catalunya per bastir el nou espai socialista propi que el país necessita i l'obertura sense complexes ni sectarismes cap a la resta de forces polítiques de l'esquerra catalana.


 Recorda els seus primers anys en política?

 

La veritat és que és difícil, venint de la família de la que provinc fixar una data, però per posar-hi referència a la pregunta segurament ens hauríem de remuntar al 1961 i al Front Obrer de Catalunya. Els records, tot i les dificultats de la clandestinitat sempre són bons i generosos.

 

En quin moment es va donar compte que el millor per Catalunya és la independència?

La majoria dels catalans que hem estat vinculats en la política ho hem pensat més d'un cop, si més no com a possibilitat.  La certesa però comença el dia en que el Tribunal Constitucional emet la sentència del 2010 i la dreta (i no solament la dreta) espanyola reacciona com ho va fer i ho fa.

 

 

Si el seu partit polític arriba a governar quines polítiques socials aplicarien?

 

Amb l'excusa de la crisi hem tirat uns quants anys enrere pel que fa a prestacions socials i l'escletxa entre pobres i rics s'ha obert de forma sagnant, les retallades (que no han tingut pas l'efecte que ens anunciaven) s'han aplicat sobre els sectors de la població més febles i cal capgirar aquesta situació.  Elements bàsics com la sanitat, la educació, la cultura... no poden ser sacrificats a canvi de salvar institucions financeres mal-governades o sectors econòmics especulatius sense futur. Sembla que en els darrers anys els humils han hagut de pagar la factura de les polítiques maldestres dels poderosos.


Una Catalunya independent creu que ha de ser membre de l'OTAN i formarà part automàticament a Europa?

 

Això també ho hauran de decidir els ciutadans, de la mateixa forma que haurem de decidir quin és el nostre model de defensa. En qualsevol cas estem on estem geogràficament i aquesta pot ser una opció, no la única.


La seva formació política està disposada i compromesa per   acabar amb el capitalisme i crear una societat igualitària on les persones no passin pobresa?

 

El nostre compromís és el de lluitar contra la pobresa i les desigualtats, aquesta és la nostra raó principal de ser. Acabar, així de patac, amb el capitalisme sona una mica utòpic en el món econòmicament globalitzat en el que estem però en qualsevol cas hi posarem el nostre granet de sorra per caminar en aquesta direcció. Les persones i el grups han de tenir més valor que els diners.

 

Elseu partit té previst presentar-se a la demarcació de Lleida? I a Balaguer?

 

Si és clar, en això estarem al que diguin els companys de Lleida i Balaguer. Però sí, ens presentarem.


Creieu que a Lleida podeu guanyar suports de militants descontents amb el tarannà españolista del PSC?

 

Ja ho estem fent, però el nostre objectiu no és pas recollir malcontents sinó  aplegar a persones il·lusionades amb els processos i esdeveniments polítics que s'acosten.


Quines polítiques desenvoluparan per evitar l’exclusió social que pateixen les persones amb discapacita
t?

 

Ho he dit abans, la política de retallades ha suposat un fracàs i ha obert una nova i més profunda escletxa social.  Des dels poder públics cal garantir una sanitat, una educació i un accés a la cultura de qualitat i per tothom, aquestes són les prioritats que cal recuperar i en segon lloc cal incentivar les capacitats dels catalans, que són moltes. A Catalunya no tenim ni petroli ni grans riqueses materials però tenim una mina pel que fa a gent intel·ligent i emprenedora a la que sovint se li posen pals a les rodes per compte d'apostar pel elles. Les polítiques en I+D, per exemple, dutes a terme pels Governs de l'Estat i també de la Generalitat no solament no han estat a l'alçada dels nostres talents sinó que han provocat i estan provocant encara una fuita sagnant dels joves més valuosos que troben oportunitats i pervindre en altres indrets. A Catalunya tenim sectors amb un potencial enorme en el món tecnològic, agroalimentari, cultural, d'equipaments, turístic... als que no solament no s'ajuda sinó que sovint se'ls posa en dificultat.

La competitivitat individual s'ha entronitzat com un valor suprem, tot deixant als marges de la societat els menys afavorits i tot excloent no només els discapacitats, que també, sinó una majoria que perd davant d'un exigua minoria. És una tendència que cal capgirar com abans, cosa que en el cas dels discapacitats vol dir elimninar barreres físiques i arquitectòniques i, sobretot, culturals. Es tracta de posar el valors per sobre dels diners, la cohesió social per sobre d'un èxit individual que seria debades si la societat es trenca.

 

 

I que pensen fer per erradicar la pobresa?

 

Aquest és un problema que requereix un pla de xoc urgent i així ho expliquen ja en els nostres documents de treball. Les dades que ha deixat la crisi són escandaloses i insuportables i laceren als més febles, els infants i els ancians.  Les recents dades de pobresa infantil ens haurien d'envermellir i indignar a tots, un país que oblida a la gent gran i no cuida a la canalla és un país sense memòria i per tant sense futur.


Quants diputats esperen treure a les eleccions vinents catalanes?

 

Ja sé que és un tòpic, però més que en les properes eleccions ara és moment de pensar en les properes generacions. En qualsevol cas crec que en un hipotètic cas d'eleccions NECat té un espai generós entre l'electorat català.


Té algun missatge esperançador per la població catalana?

 

Estem en una situació històrica especialment il·lusionant per la política, un moment pre-constituent en el que tots estem convidats a participar en la construcció d'un nou estat que pot ser mirall de molts altres.  Paga la pena participar-hi i no pas pensant en nosaltres mateixos, que també, sinó en aquells que vindran per millorar allò que nosaltres siguem capaços de bastir ara.

 

 

¿Cuantos años llevas haciendo Tuppersex? Explicanos un poco el proyecto!

La verdad es que desde hace poco tiempo que trabajo haciendo tappersex. El motivo es porqué estaba harta de la mala información que daban las asesoras que nos hacian los tappersex.

¿Hay mucha demanda?

La verdad es que hay bastante demanda.

¿Y cómo empezaste tú con El tulipán Negro? ¿Cómo tuviste la idea?

 Que no sabía es el que quería montar y como me gusta mucho hablar de sexo, y entiendo mucho, pues tomé la decisión que el mejor negocio es sobre algo que me gustase a mi.

  El Tulipán Negro es algo que no te esperas que es.Está dedicado a la sensualidad, al morbo y al deseo. Por eso el nombre tulipán negro.

¿Crees que es un buen negocio?

La verdad es un negocio que te tienes que dedicar muchas horas, tanto por internet como por lo atención a los clientes y captarlos. Empezar  siempre es difícil.No es un negocio para retirarse pero ayuda a pagar los gastos al menos. Con el tiempo lo será un buen negocio.

¿Hay más chicos ahora que cuando empezaste?

sí, y van aumentado las ventas con los chicos. Ahora tengo más clientes que cuando empezé.

¿La gente suele regalar este tipo de productos a sus parejas o a sus amigas?

Sí, mis productos son de alta calidad por lo tanto si son buenos regalos. Tengo productos para los recién casados, para chicas, tengo vestidos, ropa para salir y ropa interior muy sensual y quedas muy bien con los regalos a las amigas y parejas.

Las mujeres suelen comprar productos para regalar y compartir con sus parejas?

La verdad que si mis clientas compran mis productos para compartirlas con la pareja, les explico como utilizarlos de la mejor manera para que duren mucho tiempo.

Entonces ¿Existen kits ya preparados expresamente para regalar?

Sí que existen kits para regalar. Como te decía antes tengo kits para recién casados, para los 18 años, para celebraciones de bodas, despedidas de soltero, Etc.

 

¿Y Patricia, tú que nos recomendarías desde El tulipán Negro para regalar. Por una parte algo que sea dirigido a la pareja y por otra parte algo que regalar a una amiga?

Mira, para regalar a la pareja tengo muchas cosas que os podría recomendar. La primera seria el lelo (es caro) pero es algo único y especial.

Os lo explico: el lelo es un producto que tengo en mi tienda que es para la pareja, es para tener relaciones sexuales, tanto si tienes pareja del mismo sexo.Si tienes de pareja una mujer lo podeís usar como punto G para las dos, mientras tienen sexo oral, es fantastico pensar que el lelo es un producto para el punto g por dentro y por fuera, para las mujeres clitorianas.

Luego tengo también para  las clitorianas el wanachi que da mucho placer en el clítoris por fuera por sus petalos de rosa y dando la intensidad que de, al placer que tu quieras tener,

Tenemos los antifaces y esposas, que también os lo puedo recomendar personalmente, el que de esto, es para producir morbo y deseo a la pareja, la sensación de no poderla tocar, acariciar, y sentir, la sensación es tan fuerte, de deseo y excitación, sentir como te pasan la pluma por el cuerpo, intensifica más las sensaciones y placeres de tu cuerpo, todo esto es para la pareja.

Para las chicas tengo la mariposa rampante que es para las chicas clitorianas, lo tengo con bala y con mando dependiendo de lo que lo quieras.

Después tengo productos para las chicas vaginales, que ahí hay consoladores, con el conejito rampante con mando y sin mando, lubricantes con sabores, efectos calor y también hay efecto frios y que luego producen efecto calor y también hay efecto frio solo, aceite para dar masajes, polvos comestibles, tangas para hombre y mujer comestibles, ropa para salir de noche, muy sensuales .

Pensar que mi tienda está dedicada a lo que se a perdido con el tiempo con las parejas, que es la sensualidad, el placer, el morbo, y la lujuria con todo esto se produce el deseo a la excitación. Todo esto es para romper la monotonía con la pareja, para reíros un poco, y pasarlo bien con tu ser querido, lo importante en toda relación es no tener monotonía y ser capaces de disfrutar el uno del otro, y experimentar sobre todo cosas nuevas. Siempre los dos juntos.

¿Que promociones especiales teneis?

Cada semana tengo promociones especiales. Una semana puede ser los disfraces, otra lubricantes, consoladores, ropa interior, corset y vestidos de noche.

Vendo muchos productos dependiendo de las necesidades de cada cliente que tenga. Soy su asesora sexual, pensar que mis productos son comestibles y de muy buen sabor.

 

¿Y lo más vendido suele ser qué?

 Pues mira yo vendo mucho consoladores por ej. Uno seria el wanachi, los lubricantes con sabores efecto calor...

¿Si una persona quiere hacer un pedido que medios existen para efectuar el pago?

Las formas de pago van a ser:

-Contrareembolso

-Paypal

-Caixa Barcelona

-Transferencia bancaria

 

JOSEP MARIA CASTELLS

EXCLUSIVA ELMERCADAL.CAT

Balaguer és una ciutat amb un potencial cultural i social extraordinari, però té un problema, està amagat.

L’associació Correbars Balaguer vol fer la tasca de treure’l a la llum, i per fer-ho porta tres anys organitzant activitats que vinculin la societat amb la seva gastronomia, que cal que sigui coneguda arreu i començar la tasca de fer creure a la gent que nosaltres també som al mapa de Catalunya.

Nascuda el gener de 2010, la entitat vol potenciar el territori des de la vessant de l’oci, i per aquest motiu compta amb tu. Correbars, Corremón, Correbraves... la llista de festes comença a ampliar-se, i és aquest el millor indicatiu que demostra que els balaguerins creuen en la seva terra.

Avui entrevistem a Marc Gonzàlez, Àlvar Llobet i Arnau Torrente, organitzadors de Correbars Balaguer i Corremón.

La idea de fer un Corremón a Balaguer quan va sorgir?

M.G: A finals de l’any 2011 i veient l’èxit que havia tingut el Concurs de Tapes i la 2na edició del Correbars vam creure que era el moment de fer un pas més i contribuir a la cohesió social de la ciutat. 

Per quin motiu heu creat aquesta festivitat?

A.T :El  Corremón neix de la voluntat de donar a coneixer bona part de les cultures d’arreu residents a la ciutat de Balaguer. Després de l’èxit del Correbars i el Concurs de tapes vam veure que la millor manera d’apropar tota aquesta diversitat a la ciutadania era el menjar, que la gastronomia seria el pretex per incloure altres activitats culturals. 

Quina acceptació i participació ha tingut en els seus inicis?

M.G: La primera edició va tenir una gran acollida i segurament aquest segon any l’èxit es repetirà, però ens encanataria que aquest interés per les cultures que ens rodegen no durés només una setmana a l’any sino que fos una constant en el dia a dia de la ciutat. (Marc)

Creieu que està ben consolidada i encarrilada aquesta festivitat?

A.T: En aquest país les coses pugen com els castells humans i cauen amb la mateixa facilitat. Volem pensar que la festa te la suficient acceptació com perquè el dia que la gent del davant no hi siguem no es perdi, però això només ho dirà el temps. (Arnau)

Podria explicar-nos el funcionament de la festa.

A.L: Sempre em entés aquesta festa com un gran aparador on tothom que ho ha volgués hi pogués participar. Per això creiem que no és una festa exclusiva de l’Associació CBB. Nosaltres només posem l’aparador perquè entitats, restauradors, empreses, comerciants i tothom que vulgui sumar a la cohesió multicultural de la ciutat ho pugui fer. Dit això, la festa es divideix en dos parts. L’apartat gastronòmic i el cultural.  En el gastronòmic, tots els bars inscrits (20 finalment) presenten un plat i recalquem que és un plat o platet, no una tapa, del país que representen. Els consumidors podran aconseguir un passaport i si al finalitzar la setmana tenen, com a mínim una visa a cadascun dels continets entraran al sorteig d’un viatge per a dos persones. Des del punt de vista cultural volem destacar el paper de la Biblioteca de Balaguer que aporta el gruix de les activitats del Corremón. Entenem com a clau el paper vertebrador que juguen les biblioteques al nostre país i des d’aquí donem les gràcies al seu personal per l’esforç que han fet per realçar la festa. Tampoc volem oblidar al Casal Pere III, Creu Roja, PDC, la ONGD de Lleida o particulars com la Dolors Mateu, Sala Zepelin o Balaguer Televisió per contribuir en aquest programa d’actes més enllà de tots els patrocinadors. Els estem a tots molt agraïts!

Tothom hi pot participar?

M.G: Tothom! Creiem que hi ha actes i plats prou diversos com perquè en un moment o altre de la setmana tothom pugui fer un tastet de les cultures foranees.

Quins bars són els que col·laboren aquest any amb el Corremón?

A.L: Finalment col·laboren 20 bars (més o menys com cada any) si bé em de dir, que n’hi ha dels habituals que no hi seran per la coincidència de dates amb la Fira. És un fet que vam saber a posteriori i que ha sigut difícil compaginar amb els restauradors, més tenint en compte la similitud del format “Q” amb el Concurs de tapes. Problemes del directe que diuen a la televisió. 

Teniu pensat de fer una de correbraves? Perquè?

M.G: La idea del Correbraves va sortir en plena efervessència del concurs de tapes i quan teniem les bateries plenes. Realment teniem ganes de tirar-la endavant, però Balaguer és Balaguer i tot costa molt. Ara mateix no és més que una idea en un calaix a l’espera de trobar gent amb ganes per fer-la realitat.

Quines qualitats i atractius dirieu que té Balaguer per animar a la gent que vingui a la festa del corremón?

A.T: Balaguer te molts atractius, tot i que als que vivim a la ciutat alguns cops ens costi veurels, però parlant en clau “corremón” el que toca destacar és la gran quantitat de cultures diverses que conviuen a la ciutat. A la gent de fora, però sobretot a la gent de Balaguer els diriem que mai hauran tingut  tant aprop Xile, Marroc, Rumania o la Índia. 

Els altres anys quins van ser els bars guanyadors?

A.L: Cal dir que el Corremón no es planteja com un concurs a diferencia del Concurs de Tapes. Per tant els bars que hi guanyaran seran aquells que donin un millor servei i captin més bé l’esperit de la festa, ja que serà la seva millor publicitat. En una festa que parla d’integració qui hi guanya és la població. 

 

Quin pressupost s’ha  de tenir com a mínim per donar la volta al món amb el Corremón, podent gaudir de la gastronomía dels bars de Balaguer?

M.G: Bé, la volta al món la pots donar fent una parada a cada continent o fent una parada a cada país, això ja depen de cadascú. Com que cada plat val 3€ estariem parlant de 12€, ja que els continets amb representació son 4. Aquells que vulguin provar tots els plats que multipliquin el preu de la tapa pels 20 bars que hi ha. És tot molt relatiu. Les tapes les pots compartir, en pots fer unes si, altres no… Com en els viatges pots fer de més i de menys. 

Teniu alguna novetat a dir respecte  aquesta edició?

A.L: Destacar algun plat de l’apartat gastronòmic no seria correcte per part nostra ja que hem de ser equitatius, així que preferim sentrar-nos en el programa d’actes. Creiem que tots ells són d’allò més encertats i atractius pel públic, però ens fa especial il·lusió mencionar el Loy Krathong. Una festa d’origen tailandés en que es llancen fanalets aeris i al riu per celebrar l’arribada del bon temps. Fa dos anys ja es va intentar que fos la festa de cloenda de la ma del  Consell Comarcal, però finalment no es va poder assumir el cost de l’acte. Era una espineta que teniem clavada i que esperem poder fer aquest any si les condicions climatològiques i de risc d’incèndis o permeten. 

Envieu un missatge a tot el món i als lectors de l’entrevista.

A.T: Més enllà de l’envoltori de la festa crec que ens em de quedar amb l’escència i dir que no cal agafar un avio per viatjar, alguns cops n’hi ha prou amb parlar amb el veí senegalés del quart segona o interessar-se pels costums del rumanés del tercer primera.

 

Josep Maria Castells

EXCLUSIVA ELMERCADAL.CAT

 

 Coneguda com senyora Rius, aquesta dona ha dedicat gairebé tota la vida a l'ofici més antic del món.

 Per primera vegada una autèntica professional del món de la prostitució dóna la cara per desmontar els coneguts tòpics  del treball del sexe .

La Sra Rius és una llegenda a Barcelona i una institució d'un nacional nivell.

Ens podria explicar per quin motiu és important tenir bona compañía durant el transcurs de la vida?

Per què és el reflèx del sentiment més pur, l'amor i si un és capaç de trobar a la persona amb honestitat i confiança amb comunicació i generositat serà molt feliç per què el millor és compartir les il·lusions i les càrregues.

Que ha aprés d'aquesta professió?

D´aquesta professió ho he aprés quasi tot ha sigut con fer el millor master possible, però sobretot, la satisfacció de poder ajudar a algú quen ecessitava afecte, tendresa i il·lusió, amb generositat, escoltant i sobretot mai jutjant.

Que és el que l'ha portat a continuar en projectes semblants?

Sempre la il·lusió de fer les coses diferents i arribar a tothom, ajudant a les senyoretes. I els meus senyors a trobar la satisfacció de viure i acompanyar-los encara que sigui uns instants en el seu camí.

Quins llibres ha publicat al llarg de la seva experiència com a Madame
reconeguda a Barcelona?


A dia d´avui he publicat dos: La Sra. Rius de Moral Distraida”. I també La Sra. Rius al desnudo, confesiones de una Madame.”

En té previst de publicar-ne algun de nou?


No ara, pero segur que si, em queda molt per explicar i vull fer-ho. Però crec que es important aportar el que cadascú te a dins. Sobretot si pot ajudar.

De què tracten?

Bàsicament, el primer llibre parla de la meva vida i de anècdotes de la meva professió, sempre en la discreció i el respecte de tot el que m'envolta.

El segon va més dirigit a la història de la meva vida com a Sra. de moral distreta i les experiències, a vegades còmiques, altres tristes, però sempre curioses, del que és la meva professió.

La discreció en les cites amb dames de companyia és essencial?


És el més important i la primera norma de casa nostra, on mai jutgem i sempre estem en disposició d'oferir una mica de nosaltres mateixes a qui ho necessita, sense preguntar; només per amor, de pagament, però a la fi no li càpiga dubte,amor.



Al seu pis quantes noies té que hi treballen?

Al meu pis no hi treballa cap senyoreta, sempre després de la trucada del senyor i d'acord amb que desitja i la meva experiència, organitzem una cita a cegues, fonamentada en la sensualitat i la seducció, que, permetin la vanitat sempre té un èxit mes que brillant, per tant, la part física amb la il·lusió emocional i les ganes de tots de viure una experiència inoblidable, doncs a casa el que és important, no és que vingui un senyor. L'important és que torni.



Quina és la filosofia del pis de dames de companyia que té a Barcelona?


Es posa-se una mica el cor, una mica el cap i tenir el do especial de "saber fer feliç a un senyor".


Que opina la Sra.Rius del seu currículum?


Només l'orgull d'haver fet el que volia i encara mes de poder-ho dir i sentir-me il·lusionada per seguir-ho fent.

Quin consell donaria a les noies que es vulguin iniciar en aquest món?

El primer és que fer diners en aquest món sempre és ràpid, però mai fàcil i és per això que s'em fa difícil donar un consell, però si em tingues que arriscar seria que estigui segura del que fa li agrada, per diners, però també per generositat.Si no es així, pensi amb un altre dedicació.

Els serveis de dama de companyia quant solen costar?

Sobre el preu, això ho pot veure a la nostra web www.srarius.com que els hi conviden que visitin, nosaltres no tenim ni preus especials ni promocions, saben estar a l'alçada dels anhels dels nostres senyors i satisfer-los.

I que inclouen? Expliquin's.

Aquesta es una pregunta difícil, per què el primer que incluen és la fantasia, les il·lusions i això és especial i únic en cada senyor, a més de tota la sensualitat que un Sr. pugui esperar i la seducció que sigui capaç de donar.


Creu que avui en dia la prostitució i el sexe de pagament és un tabú?

Ja no, en la nostra societat, cada vegada més lliberal, formada i plural, la moral distreta passa a ser una part mes per qui la vol viure i una curiositat per qui no, però sempre, almenys a casa és una realitat,honesta, sincera i generosa. Sense oblidar la discreció.

Quin tipus d'homes recorren als serveis que ofereix al seu pis?

De tota mena, abans potser eren més aviat homes ja madurs.I ara més que mai joves també, solters i casats, separats i vidus, també, potser és internet el que ha fet que hi hagi més facilitat.

Poden arribar a fer amistat les dames de companyia amb els clients?

I tant, a casa jo he casat a tres senyoretes tot i que en un món tan delicat com el nostre, conservar cadascú el seu lloc, potser és la estratègia més segura per no patir. 

Per que l'amor es cec, però mai esta obligat a les dues parts.



Creu que la prostitució s'hauria de legalitzar? Per què?


Per descomptat i sempre amb molta tolerància però també se que serà una tasca tan difícil que té que arribar quan la societat estigui preparada tot i que no se si ho veure, ja es va acostant el moment.

En temps de crisis el sexe de pagament al seu pis ha vist una davallada
de clients d'aquests serveis?


Lògicament la crisi ho afecta tot i mes les coses que no són de primera necessitat, però fer les coses BÉ ens ha permès mantenir-nos en una posició que tot i que patim, podem seguir endavant, amb feina, dedicació i molta il·lusió.


Si tingués a davant seu al President Artur Mas que li demanaria en referencia als drets de les dones que es dediquen a oferir aquests serveis?


Si tingués al Sr. Mas al meu davant, sense cap mena de dubte no li faria cap referència a les necessitats o drets de les Sres. de moral distreta. Bastants problemes i necessitats hi ha per endavant que aquests drets després de tant de temps poden esperar un xic més, potser si l'animaria a donar prioritat a la salut o l'educació i evitar retallades en aquest dos entorns bàsics de la nostra societat. Sens dubte em solidaritzaria amb ell i Catalunya, per un futur lliure.

Té previst posar en marxa o ha posat algun projecte nou en marxa en aquest àmbit?

Ja fa quatre anys vam iniciar un projecte que anomenem 'sexe per tothom' dedicat a les persones amb diversitat funcional i a casa les nostres senyoretes estan encantades com jo de poder oferir a tothom que ho necessiti una relació afectiva sense tabús i a qualsevol persona.


Acomiadi's dels lectors de ElMercadal.cat i envii un missatge per tots
ells.


Penso que el millor missatge d'acomiadament és el desig de què segueixin fidels al Mercadal i agrair-los a vostès el que hagin contactat amb mi. També als seus lectors l'estona que m'han dedicat llegint aquesta entrevista.

Gracies, Sra. Rius.

 Josep Mª Castells Benabarre

EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT

ENTREVISTA A MN. JOAN PUJOL 

RECTOR DE BALAGUER

 

BIOGRAFIA

Nascut a Guissona el 9 de març de 1943, en el si d’una família numerosa (11 fills), és germà de Mons. Jaume, Arquebisbe de Tarragona i Primat de les Espanyes i President de la Conferència Episcopal Tarraconense, ordenat bisbe a la Catedral de Tarragona el 19 de setembre de 2004.

Fill de Ramon Pujol Oliva, farmacèutic i de Carme Balcells Esteve, empresària.

 

Començà els estudis eclesiàstics al Seminari de La Seu d’Urgell (1953-1957), passant a la Universitat Pontifícia de Comillas (1957-1966) on obtingué la Llicenciatura en Filosofia i en Teologia i al Institut de Pastoral de Salamanca amb seu a Madrid (1966-1968) on obtingué la Diplomatura en Catequesi i en Litúrgia i la Llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid.

 

Vicari de Balaguer (1968-1974),  Delegat diocesà de Catequesi (1969-1974) i Secretari del SIC (Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Balears) (1971-1974).

 

Rector del Seminari diocesà (1974-1977) i alhora rector de les parròquies de Cerc, Artedó i Vilanova de Banat.

 

Vicari episcopal de Pastoral (1977-1981) i coordinador de l’Assemblea diocesana celebrada el 1981.

 

Vicari General de la diòcesi (1981-1987) i Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social (1982-1987), temps en el qual es constituí el SIMCOS (Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats amb seu a Catalunya), del que en fou secretari.

 

Director del secretariat de la CEMCS (Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola) (1987-1993), amb residència a Madrid, temps en que en fou President el bisbe d’Urgell, Mons. Joan Martí Alanis.

 

En retornar  al bisbat l’any 1993, és nomenat Vicerector del Seminari Interdiocesà, (1993-1994) amb seu a Barcelona i que agrupa els seminaristes dels bisbats de Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Urgell i Vic i alhora membre del Secretariat del Concili Provincial Tarraconense pels Mitjans de Comunicació Social, fins la seva celebració l’any 1995.

 

Rector de La Massana (1994-1999).

 

Delegat episcopal de Càritas andorrana i capellà del Centre Penitenciari del Principat d’Andorra (1996-2003).

 

Rector d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls (1999-2003).

 

Des del mes de juliol de 2003, és Vicari General del Bisbat d’Urgell, amb residència a La Seu d’Urgell.

 

El mes d’Octubre de 2011 és nomenat rector de Balaguer, deixant el juny de l’any 2012 el càrrec de Vicari General. Durant  uns mesos, d’octubre a abril de 2013 fou també rector de la parròquia d’Albesa.

 

 

 Des de quan és rector de la parròquia de Santa Maria de Balaguer?. Des del 8 de setembre de 2011.

 

 Què significa tenir fe?. La fe és la resposta de l’home a Déu que es revela. Tenir fe significa adherir-se a Déu mateix, confiant en Ell i assentint a totes les veritats revelades per Ell, perquè Déu és la Veritat. La fe cristiana vol dir creure en Jesucrist, veritable Déu i veritable home i fer-li confiança al que fa i al que diu.

 

 Creu que els balaguerins tenen prou fe?. La fe és una relació personal amb Déu i amb Jesucrist. És, per tant, difícil de mesurar. Tanmateix, l’assistència a missa, la recepció dels sagraments, l’enterrament per l’església,  els valors cristians de la nostra  societat i altres signes, com els temples i la religiositat popular indiquen que Balaguer és una ciutat cristiana en la que ser cristià és una herència valorada i estimada.

 

 I els més menuts?. Creixen en un ambient cristià i són educats en la fe cristiana i reben els sagraments de la iniciació cristiana que són el baptisme, la comunió i la confirmació.

 

Creu que s’hauria de permetre l’avortament?. Llegeixo al Compendi del Catecisme de l’Església catòlica “que el cinquè manament prohibeix com a contraris a la llei moral l’avortament directe, volgut com a fi o com a mitjà i també  la cooperació a aquest, sota pena d’excomunió,  perquè l’ésser humà, des de la seva concepció, ha ser respectat i protegit d’una manera absoluta en la seva integritat” (nº470). Aquesta és la doctrina que l’Església sempre ha defensat, que no està renyida amb la misericòrdia i el perdó vers les persones que s’han vist abocades a viure aquest drama.

 

 Veu positiu el canvi de mentalitat que està sofrint l’Església des de l’arribada del nou Papa Francesc?. Em sembla, i això ho constato amb molta gent, que amb aquest Papa ha entrat un nou aire fresc a l’Església. Ha iniciat una altra manera de fer de Papa, amb gestos que sorprenen i omplen d’alegria. El comparo sovint amb el que va passar amb el Papa Joan XXIII, el Papa bo que ara faran sant. Hi ha molta esperança posada en aquest Papa.

 

 Coneix personalment el Papa Francesc?. No he tingut encara aquesta sort però llegeixo el que escriu i diu i contemplo els signes que fa que són molt eloqüents i transparents.

 

 A Balaguer quants mossens hi ha  actualment? I a la Noguera?. Actualment resideixen a Balaguer 8 mossens, dels quals 4 estem al servei de la parròquia i del Sant Crist (rector, dos vicaris i capellà del  Sant Crist), dos són rectors d’altres parròquies i fan algun servei a la parròquia de Balaguer i dos estan jubilats a la Residència de Sant Domènec.

A l’arxiprestat de Noguera que consta de 34 parròquies hi ha 15 mossens en actiu i 5 jubilats. L’arxiprestat s’estén des de La Portella i Albesa, fins a Les Avellanes i Santa Linya i des de Castellserà fins a Cubells i Bellvís. El cap de l’arxiprestat és Balaguer, tot i que compren parròquies de l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià.

 

 Quina relació teniu amb els membres d’altres esglésies que no són catòliques?. No hi ha fins al moment present relacions institucionals, tot i que celebrem cada any el mes de gener la setmana de pregària per la unitat dels cristians i col·laborem en l’acció caritativa i social on des de Càritas, Mans Unides i Àgape (repartiment d’aliments) s’atén a tothom sense distinció de creences.

 

A la comarca existeixen sectes destructives? Quines?. Personalment, en el temps que porto a la parròquia, no n’he trobat.

 

 Van prou a missa els balaguerins? Hi ha altres formes per mostrar la nostra fe? A Balaguer es celebra la santa missa a moltes esglésies: Sant Crist, Sagrat Cor, Santa Maria, Miracle, Sant Domènec i capella Joan XXIII. En totes, més o menys hi assisteixen els fidels. També amb motiu dels funerals l’església sovint s’omple.

Altres formes de mostrar la nostra fe. La recepció dels sagraments de la iniciació cristiana, el Baptisme, la Confirmació i la Eucaristia, que reben gairebé tots els nois i noies de pares cristians és una forma de mostrar la fe. També els matrimonis per l’Església i els funerals són testimonis d’aquesta fe cristiana que ha afaiçonat la nostra ciutat durant segles i que l’ha impregnada de valors cristians.

 

 Quines activitats du a terme la parròquia de Santa Maria de Balaguer?. El Papa Francesc ha parlat de la parròquia en la seva Exhortació “L’alegria de l’evangeli” amb aquests paraules que defineixen molt bé les seves activitats : “La parròquia és presència eclesial al territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració”. Això és el que fem a la parròquia: Anunciar l’evangeli i procurar els medis de formació dels cristians mitjançant la catequesi, la predicació i altres iniciatives com els col·loquis sobre el Catecisme i la Bíblia, celebrar els sagraments, sobretot la missa els diumenges, i fomentar la caritat i la solidaritat, mitjançant Càritas i Mans Unides i altres iniciatives com poden ser les campanyes que s’organitzen al llarg de l’any en favor de les missions, Terra Santa, el Seminari, etc... Per posar un exemple: Tenim organitzats 4 cursos de catequesi als diferents col·legis amb un total d’uns 300 alumnes.

 

 Fan falta catequistes avui en dia? I seminaristes?. Doncs sí, necessitem catequistes per organitzar la catequesi en grups més petits. És una de les activitats de la parròquia que compta amb més voluntaris, junt amb Càritas, i que és una experiència molt fecunda pels mateixos catequistes. Es tracta de donar testimoni de la fe i de donar a conèixer la fe de l’Església mitjançant l’explicació del Catecisme.

Els seminaristes, futurs sacerdots, també són molt necessaris. La comunitat cristiana ha d’estar presidida per un rector, enviat pel bisbe, que té com a missió viure entre la gent per tal d’anunciar l’evangeli, celebrar la fe i fer créixer la comunitat en la caritat.

 

 Quines creus que són les qualitats de la majoria dels fidels a l’Església? Em resulta molt difícil respondre a una pregunta tan general. El que percebo és que els fidels que assisteixen a missa o venen al despatx o participen en les activitats organitzades són gent que estima la parròquia i els sacerdots, generosos quan se’ls demana la col·laboració personal i disposats a ajudar. Hi ha molt  bon ambient entre els fidels i els responsables de la parròquia.

  "El futur només el sap Déu. El que sí s’endevina és que l’Església amb el nou Papa ha iniciat un camí d’una presència enmig del món més

 evangèlic, com la sal que dona sabor però no es nota, o com la llum que fa claror en la foscor."

 

 

Quins són els principals errors comesos per l’Església el darrer segle?. En començar el nou segle i mil·lenni, el Papa Joan Pau II fa fer un gest significatiu en obrir la porta de l’any sant. Va demanar perdó per tots els pecats comesos per l’Església al llarg  d’aquests 2.000 anys. Per què ho va fer? Perquè l’Església sempre ha de estar en disposició de demanar perdó. L’Església la formem tots i tots som pecadors i necessitem del perdó de Déu. Per altra part, algú ha definit el segle XX com el segle dels màrtirs. Mai com durant aquest segle hi ha hagut tants màrtirs a l’Església i això és una realitat esperançadora. Com deien els antics: “la sang dels màrtirs és llavor de cristians”.

 

 Com creu que serà l’Església d’aquí 20 anys?. El futur només el sap Déu. El que sí s’endevina és que l’Església amb el nou Papa ha iniciat un camí d’una presència enmig del món més evangèlic, com la sal que dona sabor però no es nota, o com la llum que fa claror en la foscor. Potser serà una Església més minoritària però amb una presència més significativa, potser més purificada. De totes maneres, no li faltarà l’ajuda del Senyor i la presència del seu Esperit Sant, que és la veritable ànima.

 

 Que n’opina de l’expressió de Teresa Forcades que va catalogar l’homosexualitat de “benedicció” en un mitjà de comunicació? Està d’acord amb l’afirmació d’aquesta monja?. No puc opinar ja que no conec aquesta entrevista ni el context en que va ser pronunciada.

 

 Entre eclesiàstics hi ha rivalitats?. Suposo que n’hi deu haver com a tot el món. El que sí puc dir que entre els sacerdots de la parròquia i entre els de l’arxiprestat hi ha molt bona harmonia i ens ajudem tant com podem. Hi ha molt bon clima a les reunions i en el treball de cada dia.

 

 Els mossens i membres de l’Església també us confesseu?. Està clar que sí i ho fem sovint. És curiós. Els sants són els qui es consideren més pecadors, perquè estan més a prop de Déu i quan un es mira a la llum i Déu és la llum veritable, aleshores és quan les taques ressalten més.

 

Creieu que la confessió és una pràctica prou encertada?. Avui hi ha com una crisi d’aquest sagrament degut  a moltes causes: pèrdua del sentit del pecat, sentit de més autonomia de la persona, consciència que n’hi ha prou de confessar-se directament amb Déu sense passar pel sacerdot, etc... La veritat, però, és que aquest sagrament instituït per Crist per perdonar els pecats comesos després del baptisme, continua tenint tota la seva actualitat i és una font inesgotable de pau i d’alegria per aquell que rep el perdó dels seus pecats. M’agrada definir-lo com la trobada de la misèria humana amb la misericòrdia divina, fruit de la qual s’esdevé una alegria immensa: sentir l’abraçada del Pare.

 

 "Cal que els joves considerin la Parròquia  com a seva i

 

hi col·laborin amb els seus ideals i entusiasme."

 

 Què demanaria que fessin els balaguerins i balaguerines com a responsable de la parròquia de Santa Maria?. Que siguin fidels a les arrels cristianes que han deixat tants testimonis a la nostra ciutat: Sant Crist, Santa Maria, Miracle, Sant Domènec, Sagrat Cor, Les Franqueses, Escola Pia, Religioses Cordimarianes, Vedrunwes, Clarisses, etc... Que estimin la parròquia com la seva casa i que participin amb la seva col·laboració i les seves iniciatives al creixement de la fe, l’esperança i la caritat entre tots els seus habitants. La parròquia és de tots i tots hi podem dir una paraula i oferir un servei, per petit que sigui.

 

 I als més joves?. Els hi diria el mateix. Que siguin conscients del tresor que els han deixat els seus avantpassats i que en tinguin cura. Les persones passem però les institucions, com la parròquia, continuen al llarg del temps. Que la considerin com a seva i hi col·laborin amb els seus ideals i entusiasme.

 Despedeixi's dels lectors de EL MERCADAL.

No sé a quanta gent arribaran aquestes paraules. A tots l’agraïment per llegir-les i el més sincer oferiment de la parròquia. És la vostra casa o com deia el beat Papa, aviat Sant Joan XXIII, “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles, la font on tothom pot anar a beure l’aigua fresca de l’evangeli”. 

Josep Maria Castells

  EXCLUSIVA PER A ELMERCADAL.CAT

 

Recuperem l'entrevista a Laura Fa, celebrity i periodista de Tele 5 i 8TV de fa dos mesos després d'un imprevist error del servidor.


Quins records tens de la teva infància?
Sobretot els estius al càmping, d’on encara conservo molts amics, els meus millors amics vaja, i on encara hi vaig cada estiu.

Perquè vas estudiar periodisme?
Pel mateix que molts periodistes, volia ser corresponsal a alguna guerra! Imagina’t!!! M’agradava la idea de treballar de manera arriscada, home, i una mica arriscat si que han estat els anys de redactora a Korpa.

Pots compaginar bé el treball i la família?
Tinc la sort de tenir un bon horari i que els meus caps em facilitin ajustar una mica l’hora d’entrada i de sortida. No és gens fàcil, però en això no sóc diferent de totes les mares que treballen, al final és un tema d’organització.

Quan vas pel carrer, les persones et reconeixen?
Molt sovint, la veritat. I a mi m’agrada! Vol dir que et veuen , que els agrada el que fas i que els fa il·lusió poder-te conèixer, jo en aquestes situacions sóc molt agraïda.

Si et donessin a elegir entre participar en el programa Supervivientes o ser portada a la revista Interviú que elegiries?
(somriu), doncs si volgués fer les dues coses optaria per Supervivientes perquè això ja em donaria una portada a Interviu. Però tot plegat és una conya de l’Arucitys i en realitat cap de les dues coses està en els meus plans professionals.

Com imagines que serà la teva vida d'aquí a 10 anys?
Seria fantàstic que continués com ara!!! Treballant a l’Arucitys i de tant en tant fent una escapadeta a Telecinco.

"Belen Esteban dóna molta audiència però conserva a les seves amigues de la infància i això passa amb pocs famosos. Però ha exposat excessivament la seva vida i la de la seva filla."


On gaudeixes més: treballant a 8TV o a Telecinco?
A l’Arucitys per mi és molt més fàcil estar còmode i gaudeixo molt cada dia perquè és un programa on sobretot predomina l’humor. Però a Telecinco tinc aquella sensació de vertigen cada cop que hi vaig així que....no em facis triar home! Vull les dues coses!!

Quina opinió tens de la Belén Esteban?
En el fons és una noia que ha après molt de televisió, que se sap moure còmodament, que dóna molta audiència a la cadena però que ha pagat un preu molt alt en l'àmbit personal. Hi ha una cosa que diu molt d’ella i és que encara conserva a les seves amigues de la infància i això passa amb pocs famosos. Però per contra ha exposat excessivament la seva vida i la de la seva filla.

T'imagines treballar en el futur en el programa Sálvame?
És un programa que m’encanta, molt ben fet, i amb gent que s’hi deixa la pell. No és fàcil aguantar cada dia tantes hores de directe, són molt bons, però treballant al programa que estic mai em passa pel cap l’opció d’anar a un altre lloc.

Recordes el primer dia de feina a L’Arucitys?
I tant!!! Vaig començar un 2 de gener com a col•laboradora quan encara estava de coordinadora de Catalunya a l’agencia Korpa. Estava molt nerviosa perquè jo havia seguit a l’Arús tota la vida i estava molt impressionada. Però m’ho va posar tant fàcil i he aprés tant que mira, al final m’hi he quedat, jajajja


Que t’agrada més: la platja o la muntanya?
Platja!!! Sempre!! Calor, calor ,calor!!! Odio aquesta època de l’any tant fosca.


T'agradaria treballar tota la vida a l’Arucitys fins a la jubilació?
I tant!! Tal com estar el periodisme seria gairebé un rècord poder-me jubilar així.

T'imagines treballant d’assessora de l’amor al programa ‘mujeres,hombres y viceversa’?
Noooooo!! Això si que ho descarto. Home, a veure, mai pots dir ‘de este agua no beberé’ però crec que no és el meu perfil, jo soc periodista, ara em dedico al cor però he fet esports i altres tipus de periodisme i no em veig deixant-ho per ser un ‘personatge’.

T'agradaria la idea de participar en el programa ‘tu cara me suena’?
Tampoc m’hi veig en un format així. En el fons em faria molta vergonya. El programa m’encanta, però segueixo dient que el que jo vull és seguir treballant de periodista.

Com és un dia normal teu des del matí fins que te’n vas a dormir?
Doncs em llevo a les 7 per preparar-me la carmanyola, porto al nen a l’escola i a la nena a l’escola bressol. Fins a les 17h estic a l’Arucitys. Vaig una estona al gimnàs i després ja faig de mare fins que els nens van a dormir. I a les nits a veure tot el que fan a la tele per comentar-ho a la teletulia. Molt poc trepidant dit així no? Jajaja

"Els espero a tots

cada migdia a 8tv!"

Quina secció de l’Arucitys t’agrada més La Cortelera o la Teletulia?
Totes dues, la veritat. A Catalunya Ràdio vaig fer un estiu una secció que es deia ‘Mamarazzi’ on parlava de temes de cor i de la tele, i quan vaig començar a Televisió de Badalona, ja fa molts anys, al magazine del matí que presentava la Núria Coll (‘Divendres’) ja hi tenia una secció de tele i una de cor. Et pots imaginar la sort que he tingut de poder estar a l’Arucitys on es tracten totes dues coses.

Quin consell donaries als futurs periodistes de Catalunya?
Ufff, que difícil!! És un moment tan complicat per ser periodista!!! Paciència i sobretot suportar molt, suportar mals horaris, sous miserables, dura competència i sobretot suportar les poques oportunitats que hi ha. Però els que ho aconsegueixin que sàpiguen que és una feina molt satisfactòria.

Acomiadi’s dels nostres lectors.
No m’acomiado no! Els espero a tots cada migdia a 8tv!! Deixa’m fer la falca home!!! jijiji.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre