Oficial ®
Els ciutadans de Catalunya valoren gairebé amb un notable l’assistència sanitària, concretament amb una nota de 6,83  sobre 10. Així és desprèn del Baròmetre Sanitari de Catalunya realitzat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), amb la col·laboració del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) entre l’11 i el 18 de novembre de 2015.
 
El Baròmetre, que anualment recull la valoració de la població sobre l’assistència sanitària de Catalunya (tant de la població usuària com de la no usuària), conclou que més de la meitat dels enquestats (un 52,3%) considera que l’assistència sanitària és "molt bona" (11,8%) i "bona" (40,5%); i si s’afegeix als que la valoren com a "normal" (32%) s’arriba a un 84,3% dels enquestats.
 
Pel que fa als serveis sanitaris, el més ben valorat és el de l’atenció primària (amb un un 7,16 sobre 10), seguit de l’atenció hospitalària (amb un 6,9 sobre 10), l’atenció especialitzada (6,71) i les urgències (6,01).
 
Preguntats sobre l’organisme responsable de l’assistència sanitària pública a Catalunya, gairebé quatre de cada deu persones (39,7% dels enquestats) reconeixen que és el CatSalut.
 
La majoria dels ciutadans utilitza els serveis públics 
Un 69,1% dels enquestats declara utilitzar habitualment el servei sanitari públic; un 10,7% fa ús habitual del servei privat, i un 20,1% va tant al públic com al privat, depenent d’aspectes com la gravetat de la malaltia i el temps d’espera.
 
Preferència per centres públics en cas de malaltia greu
Val a dir, que un 57,3% de tota la població enquestada es decantaria per a un centre de titularitat pública en cas de malaltia greu, mentre un 21,9% es decantaria per un centre privat. Cal ressaltar que, fins i tot, entre les persones que disposen d’una assegurança mèdica hi ha una proporció major dels que manifesten que, en aquest cas, triarien un centre públic.
 
Respecte si és té contractada algun tipus d’assegurança privada d’assistència sanitària, un 29,1% dels enquestats afirma tenir-ne contractada una de privada en contrast amb la majoria (70,3) que no en disposa de cap.
 
En relació amb la utilització dels serveis sanitaris públics i privats, en més de vuit de cada deu casos s’afirma que l’últim centre utilitzat era de titularitat pública (85,1%), amb un lleuger descens respecte el baròmetre de novembre de 2014. El 75,8% dels enquestats sosté haver acudit, com a pacient, a un centre d’atenció primària. Els centres sanitaris més utilitzats han estat els centres d’atenció primària (75,8%), els especialistes (57,9%), els serveis d’urgències (45,4%) i els serveis hospitalaris amb ingrés (19,1%). És en l’atenció dels especialistes on s’observa un augment més important del percentatge de persones que manifesten haver-ne fet ús (de 46,3% a novembre de 2014 a 57,9% al novembre de 2015).
 
Aspectes millor valorats
Pel que fa a la valoració dels aspectes de l’assistència sanitària, el que millor es valora és el tracte rebut per part del personal sanitari amb una nota de 8,21 sobre 10. El segon aspecte millor valorat és la confiança i la seguretat que transmet el metge, juntament amb la proximitat del centre, que reben una puntuació mitjana de 7,99. L’aspecte que obté la nota més baixa, -un 6,01-, és el temps que es triga a fer les proves diagnòstiques.
 
Del total dels enquestats, un 11% consideren que l'assistència sanitària catalana ha millorat, un 46,7% opinen que es manté igual i un 35,3% manifesten que és pitjor que la de fa un any. Pel que fa a les expectatives de futur, un 28,6% dels enquestats creuen que l'assistència sanitària catalana d'aquí a un any haurà millorat, un 31,9% afirma que romandrà igual, mentre un 24,8% opinen que haurà empitjorat. Val a dir, no obstant això, que el percentatge de persones que consideren que empitjorarà s’ha reduït, passant del 29,3% al novembre de 2014 a un 24,8% al novembre de 2015. Respecte a 2012, la diferència és molt important ja que a desembre d’aquell any un 59,5% pensaven que empitjoraria.
 
Bons resultats de l’atenció primària i de l'atenció hospitalària amb internament, segons l’enquesta PLAENSA
D’altra banda, els usuaris dels centres d’atenció primària i dels hospitals d’aguts públics de Catalunya estan molt satisfets amb els serveis que hi reben, segons els resultats del Pla d’enquestes de satisfacció (PLAENSA) 2015 del Servei Català de la Salut (CatSalut). Els ciutadans expressen el seu grau de satisfacció global amb una nota de 7,94 sobre 10 en el cas de l’atenció primària i de 8,43 en el cas de l’atenció hospitalària amb internament. També destacar que més del 85% tornarien al centre en cas de necessitar-ho.
 
Els estudis del PLAENSA avaluen la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics. Els resultats serveixen per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d’aquests serveis. El Pla avalua de manera periòdica la satisfacció dels ciutadans amb diverses línies de servei que el CatSalut contracta per donar resposta a les necessitats assistencials de la ciutadania a Catalunya, com són l’atenció primària, l’atenció hospitalària amb internament, l’atenció sociosanitària amb internament, l’atenció a la salut mental ambulatòria, l’atenció hospitalària urgent, l’atenció especialitzada ambulatòria, la recepta electrònica, etc...
 
En el 2015, en l’enquesta de satisfacció en l’àmbit d’atenció primària es van realitzar 29.525 entrevistes telefòniques aleatòries entre persones de 15 anys o més que havien estat usuàries durant el darrer any dels serveis sanitaris d’atenció primària, amb un marge d’error de ± 0,37% per a Catalunya i un nivell de confiança del 95%. Les entrevistes es van dur a terme entre el 29 de setembre i el 7 de desembre de 2015.
 
Els usuaris valoren molt positivament la facilitat per demanar visita per Internet en aquells centres que hi ha disponibilitat (98,4%), les explicacions entenedores (96,5%), la neteja del CAP (96,0%), el tracte dels metges i infermeres (95,4%) i 95,1%) i la informació coherent (94,3%).
 
Pràcticament nou de cada deu pacients atesos en centres d’atenció primària (88,9%) afirma que tornaria al CAP on ha estat atès.
 
Atenció hospitalària amb internament
Pel que fa a l’estudi corresponent a l’atenció hospitalària amb internament (ingressos hospitalaris), es van realitzar 4.691 enquestes telefòniques aleatòries entre persones de 15 anys o més que havien estat ingressades en un hospital del SISCAT com a mínim dues nits. El marge d’error de l’enquesta és de ± 0,86% per a Catalunya, i el nivell de confiança és del 95%. Les entrevistes es van realitzar entre el 26 d’octubre i el 3 de desembre de 2015.
 
Els pacients mostren una elevada satisfacció amb les explicacions que li van donar quan va marxar de l’hospital (96,2%), l’ajuda per controlar o millorar el dolor (96,2%), el tracte dels metges, infermeres i del personal d’admissions (96,1%, 95,6% i 95,3%), el sentir-se en bones mans (95,3%), i les explicacions sobre el funcionament de l’hospital (95,2%). També destacar que el 89,9% dels pacients enquestats afirma que continuaria anant al mateix hospital. 
Publicat a Catalunya Optimista

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat aquest matí, durant una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, l’augment de l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes anunciat ahir per l’Executiu espanyol i que passa del 0,3 al 0,7 per a aquest any. El cap del Govern ha reclamat, un cop més, que s’apliqui el principi d’ordinalitat com marca la llei perquè“aquesta flexibilització que de forma graciosa ens concedeix el Govern no arriba ni de bon tros, no a allò que esperàvem, sinó al que tenim dret per llei”.

 
Pel cap del Govern aquest canvi d’objectiu no té per què suposar a més a més un alleugeriment de les finances de Catalunya, ja que ha recordat que tot depèn del Pla d’ajust “que vol imposar el Govern espanyol”. Ha recordat que “el ministre Montoro ha posat la directa, i ens ha amenaçat de mesures cautelars i coercitives”. “Ells controlen la caixa, i, per tant, les transferències de les bestretes que ens facin; poden decidir quan vulguin unilateralment i arbitràriament, el dia que els convingui, allò que ens vulguin descomptar”,ha denunciat.
 
“L’experiència amb el senyor Montoro ens fa pensar el pitjor; mai regalen res, mai donen res, mai fan cap favor, no compleixen els acords”, ha continuat dient Puigdemont, i ha afegit “històricament no han tingut mai interès que les finances de la Generalitat vagin desfogades i tinguin el tracte que la llei preveu, i no ho faran ara que tenen Europa trepitjant-los els talons perquè controlin el seu dèficit i a les portes d’unes possibles eleccions”.
 
Publicat a Política Optimista

La comissionada d’Esports, Marta Carranza, ha recordat que Miquel Poblet va serun ciclista èpic. “Va guanyar circuits mítics com la Milà-Sanremo i la Volta, i etapes de totes les grans rondes. Fins i tot va ser el primer català a portar el mallot groc del Tour de França”, ha dit Carranza. Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Ciclisme, Josep Bochaca, ha destacat “els 214 triomfs de la seva carrera i les 34 etapes guanyades de la Volta, just aquí davant on inaugurem el monòlit”.

Pel que fa a la darrera etapa de la Volta, que és la tercera prova per etapes més antiga del món després del Tour i el Giro, centenars d’aficionats al ciclisme no s’han volgut perdre la cita, i és que enguany han participat en la cursa els millors ciclistes del moment, com Nairo Quintana; el guanyador del 2010 i el 2014 de la Volta, Purito Rodríguez, i els últims guanyadors del Giro (Alberto Contador), el Tour (Chris Froome) i la Vuelta (Fabio Aru).

Finalment, Nairo Quintana ha guanyat la Volta. L’han acompanyat al podi Alberto Contador i Daniel Martin.

Publicat a Esport Optimista
La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha afirmat amb rotunditat avui al Parlament de Catalunya, que “l’objectiu clar, indefugible i nítid del Govern és seguir fil per randa el mandat democràtic del 27-S”. Un Govern que, segons la consellera, “és excepcional perquè suma sensibilitats ben diferents”, però que “des de determinades divergències, comparteix la voluntat d’avançar cap a un estat independent en un període curt, que ara és ja de 16 mesos”. Aquest objectiu ve avalat per “la majoria absoluta de l’independentisme resultant a les urnes el 27-S, que suposa un punt d’inflexió molt important”.
 
En resposta a una interpel·lació de la CUP sobre el moment històric excepcional, Munté ha afirmat que aquesta excepcionalitat "implica canvis i un relatiu vertigen" però des del "ple convenciment" que "podem portar el país a bon port”. Perquè, a diferència de la transició que va portar l’estat espanyol cap a la democràcia, que “no es va fer amb la gent, ni de baix a dalt, sinó des de la cultura del atado i bien atado”, la transició nacional cap a la Catalunya independent “té la virtut que es fa de baix a dalt”. Munté ha destacat que el procés sobiranista compta amb “la força imparable de la ciutadania que ens ha portat fins aquí”.
 
Neus Munté ha recordat les constants actuacions del govern de l’estat espanyol vers Catalunya amb la finalitat “d’ofegar i retallar”, però ha afirmat que “la paraula resignació no forma part del nostre llenguatge”. Segons la consellera de la Presidència, “l’agenda social del nostre Govern és potent i està al servei de la ciutadania, perquè la independència ha de ser una eina per servir millor les persones del nostre país”.  “La voluntat del Govern és prioritzar urgències socials i això va quedar palès al Ple sobre l’Emergència Social de fa pocs dies, i es veurà en els propers pressupostos”, ha insistit.
 
En definitiva, segons ha reiterat la consellera Munté, “la voluntat del Govern és complir fil per randa el compromís adquirit amb la ciutadania” i, en aquest sentit, ha recordat que “són quatre els dirigents polítics investigats pel 9N i no ens tremolen les cames a l’hora de defensar la legalitat de la consulta, enfront un estat espanyol entestat en tot el contrari. Però per nosaltres no se’n sortiran”.
Publicat a Catalunya Optimista
Pàgina 3 de 3

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre