Dijous, 04 Octubre 2018 17:49

Balaguer com tu

Ja no sóc independentista ni tampoc unionista. No sóc d'esquerres, de dretes ni tampoc de centre. Com ja sabeu: abans hi creia però ara ja no. 

Publicat a Opinions Optimistes
Dimarts, 18 Octubre 2016 18:47

Llibertat o llicència per torturar?

Com era lògic, el Tribunal ‘Constitucional’ (o una altra cosa?) va votar l’anul·lació de la llei del Parlament del 28 de juliol de l’any 2010 que prohibia les corrides de toros a Catalunya. tornant a donar la raó com sempre al Partit ‘Popular’ sobre la barbàrie anomenada ‘corrides de toros’. Els membres del Constitucional (via ponència presentada per la magistrada catalana Encarna Roca) consideren que el Parlament, encara que té competències per regular aquests ’espectacles’, no té facultats per prohibir-los, afegint la consideració legal del reconeixement de les corrides de toros com a patrimoni ‘cultural’, aprovada al Congrés l’any 2013 per la majoria absoluta del PP i el consentiment tàcit d’altres forces polítiques; la suposada vulneració de l’article 149.2 de la Constitució (l’Estat considera la cultura com un deure i atribució essencial); afegint també la ‘llibertat d’empresa’; la protecció constitucional de les ‘minories culturals’ (menys quan atempten contra la dignitat humana); la ‘tradició cultural’ de les corrides de toros (gaudir del maltractament d’un animal no pot considerar-se cultura, sinó més aviat ‘malaltia’, com si llibertat equivalgués a maltractar i matar per diversió, convertida així en llibertinatge).

Si quan es van prohibir les corrides de toros, la llavors presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, deia que era un dia ‘trist’ per Catalunya,avui el sr. Garcia Albiol (també del PP), veu amb molta satisfacció recuperar la ‘llibertat’, matisant, però, que la prohibició dels toros vingué motivada per eradicar un símbol ‘espanyol’ (com si Espanya tota fos això) i no per un sentiment animalista (en part té raó, pel silenci davant altres ‘festes’ on es maltracten animals, tot i que el PP no es caracteritza per sentiments animalistes, ni per ser socialment sensible, excepte casos molt aïllats). Tot i recordar que la prohibició va rebre un ampli recolzament parlamentari a Catalunya i que la iniciativa provenia d’una Iniciativa Legislativa Popular recolzada per més de 180.000 signatures, perquè afortunadament cada cop hi ha més gent que no ens semblen acceptables ni pròpies del segle XXI aquestes corrides de toros, que defensa els drets dels animals i contra el seu maltractament (no és el mateix matar animals per menjar que matar per ‘diversió’), tot i que a les Illes Canàries la ‘festa’ fou abolida a proposta precisament d’un diputat del PP, però la sra. Camacho llavors callava i no carregà contra aquella decisió perquè deia que allà no hi havia ‘tradició’ (però les lluites de gladiadors a Roma i les execucions públiques a Espanya i a altres llocs també eren ‘tradició’).

Sembla que, per molt que s’invoqui la llei, hi han sectors que sempre es vulguin situar contra aquesta (excepte quan els convé o davant mesures del seu caire ideològic); però el que cal és anar a l’arrel de l’assumpte i derogar per tota Espanya aquella decisió de considerar aquesta barbàrie taurina com a bé ‘cultural’ (permetent com a molt els espectacles amb retalladors o corrides sense sang com alternativa taurina on l’animal no pateix), i evitant conflictes legals. Espanyolitzar Catalunya o catalanitzar Espanya?. ‘Llibertat’ o llicència per torturar, sr. Garcia-Albiol?. De quines ‘llibertats’ parlen i defensen vostès? O davant els diners tot s’hi val?.

Publicat a Opinions Optimistes
Divendres, 06 Mai 2016 13:07

Drets fonamentals recorreguts

Tal i com estem avesats des de fa molt temps, els matins dels divendres solen servir – per alguns – per desfer el que prèviament s’ha construït des de la majoria social i política del nostre país, amb grans titulars i maldestres decisions provinents d’un govern estatal més obcecat amb el compliment de la Constitució que a treballar per les necessitats de les persones. El recurs interposat per portar al Tribunal Constitucional la llei 24/2015, concebuda com una gran eina per lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica – per cert, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya – se suma a les 28 lleis impugnades fins ara, entre les quals la llei d’igualtat entre homes i dones i la llei de governs locals.

Certament, la voluntat del Parlament de Catalunya de donar resposta a la Iniciativa Legislativa Popular de la PAH, però sobretot, a garantir un sostre i uns mínims subministraments energètics per a les persones més vulnerables del nostre país topa amb un govern espanyol enrocat en una Constitució i al costat dels sectors més poderosos, com són les grans immobiliàries, els fons d’inversió i els bancs. Posar un text aprovat l’any 1978 per davant de les necessitats urgents de molts dels nostres conciutadans demostra, un cop més, que el govern en funcions del Partit Popular respon més a una estratègia política que a un servei als administrats.

Des de Catalunya no ens hem quedat amb els braços plegats. La reunió convocada pel Govern de la Generalitat el passat 3 de maig, amb representants del Parlament, del món municipal, de les entitats socials i sindicals i de la Taula del Tercer Sector, ha servit per posar de manifest la necessitat imminent de seguir treballant perquè d’una manera o altra es pugui donar compliment a aquesta llei i fer front comú per garantir els drets fonamentals de les persones.

Des de Junts pel Sí ja s’ha posat a disposició del Govern la força del Parlament de Catalunya, perquè allò que en el seu dia vam aprovar a la cambra catalana pugui tornar a tenir una base legal que permeti l’aplicació de la llei el més aviat possible. Som conscients que la recessió econòmica ha pogut posar en perill alguns d’aquests drets. És per aquest motiu que com a societat i com a administració tenim l’obligació moral de preservar-los. No hi pot haver cap govern que posi en dubte la justícia social i drets fonamentals de les persones. I si hi és, que els electors parlin a les urnes.

Publicat a Opinions Optimistes

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre