Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989.Director i fundador del Mercadal de Balaguer. Sóc community manager, influencer i autor de 5 blocs. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diverses revistes escolars i altres mitjans de comunicació. Compto amb una  trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig conseguir impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme.

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat
Diumenge, 12 Novembre 2017 11:11

2018: un any nou d'optimisme

Estem acabant l'any 2017, un any marcat per certa tensió i inestabilitat política, social, econòmica, laboral i religiosa. Aquest any nou que es presenta crec que serà l'inici d'una nova i fructífera etapa en tots els aspectes que he citat. El 2018 és un nou any on podem assolir noves metes i propòsits tant en l'àmbit personal com col·lectiu si ens ho proposem i ens hi impliquem des de el primer dia.

Primerament crec que políticament veurem l'inici d'una nova etapa amb mecanismes per aconseguir que no hi hagi cap cas de corrupció, i on el ciutadà tindrà molt més protagonisme a l'hora d'elaborar noves polítiques i projectes de ciutat o de país. També serà l'any de la primera modificació de la Constitució creada el 1978, que coincidirà amb l'elaboració o aprovació d'un nou estatut per Catalunya. També veurem com noves forces polítiques entraran al Parlament de Catalunya.

Socialment és previsible que la gent s'impliqui molt més en els temes que ens preocupen i vulguin formar part d'un món millor, sense desigualtats ni discriminacions,  i per aquest motiu caldrà que es faci més activisme social i cultural, que permetrà una gran transformació cívica i ètica si ens organitzem de forma correcta. Serà també un any important per la reforma horària, una iniciativa ciutadana que impulsa canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps impulsant hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.

Pel que fa a l’aspecte social, els mitjans de comunicació, xarxes socials i altres mitjans de difusió es faran ressò de tots temes socials "ignorats" fins al moment. Veurem també com les xarxes socials apostaran per nous mètodes perquè la gent torni a relacionar-se presencialment (al carrer, cinema, teatre, sales d'oci...)

En l’economia podrem observar un nou paradigma, on el petit comerç de proximitat anirà desapareixent de forma molt accentuada i el creixement de les grans empreses i multinacionals es farà notar per tots els territoris. És probable doncs, que a poblacions com Balaguer s'obrin nous supermercats i empreses mitjanes i grans dedicades als sectors més avançats (sobretot sector terciari i els nous sectors), que crearan molts llocs de treball als països desenvolupats. Pel que fa als diners, és possible que l'economia es vagi recuperant lleugerament i tothom disposi d'uns ingressos mínims com també s'apostarà molt més pels bitcoins, els diners del futur.

Pel que fa als temes laborals és previsible que es comenci a apostar per jornades d'un màxim de 5 hores diàries i on els treballadors podran conciliar més bé la vida laboral amb la familiar. Les empreses i multinacionals seguiran apostant per la inclusió laboral de persones amb risc d'exclusió o que tenen alguna discapacitat.

En l'àmbit religiós podrem veure com l'església catòlica es modernitzarà i apostarà per la gent jove, com hanaconseguit satisfactòriament altres religions del món.

Per aconseguir tot això que plantejo només cal la nostra implicació diària amb petites accions i gests. La filantropia no consisteix només en donar grans fortunes o donatius als més necessitats o dedicar tot el dia a ajudar als demés. La filantropia està a l'abast de tots, i  cadascú,  amb el seu granet de sorra en petits detalls amb els demés podem fer grans transformacions. 

Segons un sondeig d'GAD3 per La Vanguardia , realitzat entre els dies 30 d'octubre i 3 de novembre explica un escenari de participació rècord (per sobre del 80 %) i en el qual la suma d'escons de Esquerra, el PDECat i la CUP podria quedar-se en 66 diputats. És a dir, per sota de la majoria absoluta , 68 escons.

Els comicis tindrien un clar guanyador, Esquerra, amb més del 29% de les paperetes, i seguit de Ciutadans, que podria superar el 21%. Aquestes estimacions de vot suposarien uns 45 diputats per a ERC i fins a 28 per a Cs. El tercer lloc seria per al PSC , que incrementaria el seu vot en gairebé dos punts i podria obtenir fins a 20 escons (quatre més que el 2015). La quarta posició l'ocuparia el PDECat , que obtindria poc més del 10% dels sufragis i entre 14 i 15 diputats.

Segons La Vanguardia gairebé el 60% dels consultats, a les actuacions judicials contra el president Puigdemont i el seu govern, que s'ha accentuat després dels empresonaments. També més del 56% dels catalans desaprova l'aplicació del 155, encara que gairebé un 60% dóna suport a la convocatòria d'eleccions anticipades.

Més informació:

http://www.lavanguardia.com/politica/20171104/432605827398/erc-ganaria-21d-sin-asegurar-mayoria-absoluta-independentista.html

Milers de persones s'han manifestat aquesta tarda a Bilbao per mostrar el seu rebuig a l'aplicació de l'article 155 i donar suport al dret a decidir. La mobilització ha estat convocada per EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas i la plataforma Gure esku Dago. A més, també ha comptat amb l'adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU. Però en aquesta ocasió no ha comptat amb representants del PNB perquè la formació ha rebutjat "les formes amb què s'ha gestat la iniciativa". La manifestació ha estat encapçalada per una pancarta amb el lema "Contra el 155. Democràcia i dret a decidir". Ha sortit dels voltants de La Casilla, ha recorregut els principals carrers de la capital biscaïna i ha acabat a l'ajuntament.

"Cs sortirà a guanyar les eleccions del 21-D per tornar a parlar de serveis socials, sanitat i educació". Així ho ha dit el portaveu de Ciutadans (Cs) al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, durant el Cafè Ciutadà de Lleida amb els diputats de Cs per Lleida, Jorge Soler i Javier Rivas, i el diputat de Cs al Congrés dels Diputats, Sergio del Campo. "Catalunya necessita un nou govern on el seu principal objectiu sigui tornar al sentit comú i iniciar una nova etapa en què es deixi de parlar d'independència", ha defensat Carrizosa davant la setantena de persones que han acudit a l'acte.

"Ciutadans està a les institucions per representar als molts ciutadans que ens van confiar el seu vot i a tots els catalans que no estan d'acord amb la independència", ha recordat. Per això, ha apel·lat al dret que tenen tots els catalans d'anar a les urnes, "però a les urnes de veritat". En aquest sentit, Carrizosa ha recordat que els que volen separar-se d'Espanya només representen el 48% al Parlament. "No són majoria", ha afegit.

El portaveu de Cs al Parlament ha destacat la tasca que ha dut a terme el diputat de Cs Lleida, Jorge Soler, "essent l'únic metge que lidera l'oposició en la comissió de Sanitat portant també altres propostes que milloren la vida dels lleidatans". I ha recordat que "a l'exconseller Comín no li calia ser metge perquè només estava per declarar la independència".

Després de confirmar que Puigdemont ja no és el president de la Generalitat i que ara la màxima autoritat és Mariano Rajoy, el delegat espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha dit que confia que el Govern acatarà les mesures anunciades en aplicació del 155. En aquest sentit, ha entès que no és necessari comunicar-los res, perquè ja és suficient amb la publicació de les mateixos en el BOE. Creu que el Govern de la República es rendirà. "Vull pensar que el Govern acatarà el seu cessament", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que en les properes hores es poden produir noves destitucions als departaments un cop els ministres assumeixin el control de les diferents conselleries. I ha tornat a amenaçar amb la força de l'Estat espanyol: "Si hi ha desobediència malgrat tot, l'Estat té els recursos per poder exigir que es compleixi la legalitat vigent". També ha aprofitat per negar que hi hagués "cap acord, conversa o formalisme" que indiqués que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convocaria eleccions a canvi que no s'apliqués el 155.

Ha recordat que el govern espanyol ja ha presentat un recurs per demanar la nul·litat de la declaració d'independència, i ha constatat que la suspensió serà "immediata" i per tant "no tindrà efectes". En preguntar-li què passaria si el Govern o els partits independentistes no reconeguessin l'autoritat del TC, ha apuntat que en una democràcia i en un estat de dret entén que "tots els demòcrates acceptaran que aquests acords presos (els derivats del 155) es puguin portar a terme de manera pacífica i moderada".   

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, assumirà totes les funcions i competències del president de la Generalitat després de la destitució de Carles Puigdemont perquè les hi ha delegat Mariano Rajoy.

El cap de l'Executiu va assumir en un primer moment tot el poder del dirigent català i mitjançant un reial decret ha traslladat les funcions a Santamaría. Aquest decret ha aparegut negre sobre blanc al 'Butlletí Oficial de l'Estat' publicat aquesta matinada. Segons fonts de la Moncloa, Santamaría també assumirà part de les funcions del vicepresident cessat, Oriol Junqueras.

D'aquesta manera, Santamaría es converteix en la principal coordinadora de la intervenció de Catalunya a l'empara de l'article 155 de la Constitució.

El president ha afirmat que el que ha passat avui al Parlament català és la "prova inequívoca" del necessari que era que el Senat aprovés la proposta del Govern per aplicar l'article 155: "Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una cosa que , segons l'opinió d'una gran majoria de persones, no només va contra la llei, sinó que és un acte delictiu, perquè suposa declarar una cosa que no és possible: la independència de Catalunya ".

Rajoy ha subratllat que, amb l'habilitació del Senat, "el Govern prendrà les decisions que corresponguin per recuperar la legalitat" aquesta tarda al Consell de Ministres. A més, ha demanat tranquil·litat als ciutadans perquè "les coses es faran bé, es faran amb mesura i es faran amb eficàcia, com hem fet fins ara". "L'Estat reaccionarà, ja té el suport de la Cambra, i tinguin la seguretat que estarem a l'altura de les circumstàncies", ha afegit.

Mariano Rajoy ha agraït als senadors del Partit Popular, del Partit Socialista, de Ciutadans, d'Unió del Poble Navarrès i dels partits canaris "el seu suport al plantejament que ha fet el Govern per posar en marxa l'article 155 de la Constitució".

El president ha remarcat que "Espanya és un país seriós, és una gran nació i no estem disposats, de cap de les maneres, al fet que algunes persones pretenguin liquidar la nostra Constitució, les nostres normes de convivència i les regles de joc que han servit perquè , en quaranta anys, Espanya es convertís en un dels països més democràtics i més pròspers del món ".

Darrerament des d'aquest portal ens hem interessat per la situació econòmica de Balaguer, especialment de la plaça del Mercadal i també en el centre històric de la ciutat. Per tal de millorar la situació econòmica que pateix la ciutat hem optat per fer arribar correus electrònics a diferents supermercats (entre ells El Corte Inglés, Condis, BonPreu, Carrefour, Plusfresc, Eroski,Mercadona i Lidl), demanant la creació de nous supermercats a la capital de la Noguera, i concretament al nucli antic.

Supermercats Condis a hores d'ara ja està estudiant i treballant la viablitat d'un nou supermercat al centre històric de la ciutat, segons conversacions telefòniques amb el fundador d'aquest portal.

Altres súpers com ara Eroski, Bon Preu,Mercadona, Plusfresc, Lidl i El Corte Inglés també s'han interessat per aquesta mateixa situació i també estan estudiant d'ampliar la xarxa de supermercats. El model comercial actual ha caducat. Agradi o no el model comercial que es pretén fer des de les elits és el més coherent, i compleixen els requisits essencials: proximitat, competitius i ben gestionats. A més tenen la seva vessant social i ofereixen preus molt econòmics , descomptes i avantatges.

Creiem doncs que Balaguer ha de mirar cap al futur i per això cal que es generin nous llocs de treball. 

 

Dissabte, 21 Octubre 2017 12:54

Adèu, Puigdemont!

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, una aplicació que el Partit Popular ha pactat amb el PSOE i Ciutadans.

La principal mesura que preveu és el cessament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de tot el seu govern, i la convocatòria d'eleccions a Catalunya abans de sis mesos. Rajoy, però, ha remarcat que la seva intenció és que els comicis es facin com més aviat millor.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional a les 21 hores des del Palau de la Generalitat, després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres, que ha tingut lloc aquest matí. TV3 oferirà el senyal de la declaració, que penjarà al repetidor de Collserola.
 
Així mateix, el cap de l’Executiu, acompanyat dels membres del Govern, participarà a les 17 hores en la manifestació en defensa dels drets i les llibertats convocada per la Taula per la Democràcia. 
Diumenge, 15 Octubre 2017 13:24

El Balaguer dels meus somnis

La darrera dècada molta gent amb talent ha marxat de Balaguer per anar-se'n a viure a grans capitals o a l'estranger, principalment en cerca de treball, millors serveis i més oportunitats. La fuga de nous talents és una de les conseqüències més destacables que patim en l'àmbit municipal, principalment degut la crisi financera, que acabarem derrotant perquè tinc l'absoluta confiança que tindrem suficient imaginació i temps per poder competir amb altres ciutats que a hores d'ara les anomenem 'grans capitals'.

Segons el meu punt de vista, les institucions haurien de mirar més enllà del present i del futur immediat. Una visió futurista i alhora optimista, que s'anticipi a la demanda del ciutadà pot ser clau en un futur, per fer de Balaguer una ciutat competitiva i alhora moderna, com tots desitgem, prioritzant i facilitant que vinguin empreses de diferents sectors, entre elles grans superfícies i empreses tecnològiques. És probable que les petites i mitjanes empreses acabin desapareixent definitivament algun dia, i per aquest motiu cal que desde les institucions s’ajudi a la gent emprenedora que s’ha quedat sense recursos durant la crisi i ha hagut de renunciar al seu negoci.

A la capital de La Noguera tenim moltíssimes persones implicades en diferents àmbits, amb idees brillants, que aplicades al dia a dia podrien suposar una millora de la reputació, economia i cohesió social de la ciutat. Cal posar-les en comú conjuntament mitjançant assemblees.

El Balaguer del futur que sempre he somiat com a ciutadà és una una capital de comarca amb el triple d'habitants en qüestió de dues o tres dècades. És a dir, una ciutat d'uns 50.000 habitants , que pugui ser el principal referent del Prepirineu i concretament del turisme de qualitat. Per això crec que seria necessari que les institucions fessin una clara aposta per un turisme de congressos i esdeveniments, per competir amb les grans capitals i també cal que estableixin diàleg amb grans empreses i multinacionals per que s’instal•lin a Balaguer. Per això cal que la nostra ciutat estigui més ben connectada amb la resta de territori i que aspiri a consolidar-se com a destí turístic canviant les fòrmules que fins ara no han tingut bons resultats.

I amb l'objectiu de poder d'atreure aquest turisme de qualitat i incrementar la població veuria amb molt bons ulls la creació d'un macro complex d'oci amb botigues, cinema, sala de jocs, que a part d'ocupar a centenars de persones seria un revulsiu per la nostra demarcació.

La zona d'INPACSA és el lloc idoni perquè inversors privats amb la mà estesa i col•laboració de l'Ajuntament, posi a l'abast del ciutadà una zona de restauració i oci, cinema, dotat dels serveis més avantguardistes, ja que és una demanda real dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.

 

Els grups municipals del PDeCAT, ERC-Avancem, Crida per Lleida-CUP i Comú de Lleida demanen la dimissió del paer en cap, Àngel Ros, en una moció que han consensuat de cara al ple de la Paeria d’aquest divendres. Al mateix temps, la moció també proposa que la Paeria presenti accions judicials contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i diversos responsables polítics lleidatans i espanyols, responsables de la repressió policial de l’1 d’octubre.

El president del grup municipal del PDeCAT, Toni Postius considera que “la justificació de la violència practicada per les forces de l’estat contra els ciutadans de Lleida” que va fer ahir l’alcalde és motiu suficient per reclamar “la seva immediata dimissió com a paer en cap per ser indigne del lloc que ocupa i per no haver estat al costat de la ciutadania en un moment en que els ciutadans havien sortit al carrer en defensa dels seus drets i les seves llibertats”. Postius considera que “tant culpable és Ros com el total dels catorze regidors del tripartit unionista pel seu silenci còmplice”.

La moció proposa que l’Ajuntament de Lleida presenti accions judicials de caràcter penal contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els seus comandaments a Lleida, la subdelegada del Govern espanyol, Imma Manso, el delegat a Catalunya, Enric Millo, el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido i el president espanyol, Mariano Rajoy. També es demanarà que es declarin totes aquests cossos de seguretet i persones com a ‘non grates’.

Al mateix temps, es demana que l’estat espanyol assumeixi la reparació dels danys patrimonials ocasionats i que la Paeria pagui la defensa i assistència jurídica de les persones víctimes de la violència a la ciutat.

La moció també mostra solidaritat amb els ferits a Lleida i a la resta de pobles i ciutats de Catalunya, felicita la ciutadania per la seva resposta i reconeix i agraeix la tasca dels Mossos d’Esquadra i el Cos de Bombers al llarg de la jornada 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre