Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

Milers i milers de persones s’han trobat davant l’Estació de França per reivindicar el Dia contra el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, amb els centenars de refugiats que es troben a les portes d’Europa més presents que mai.

El punt de trobada no ha estat en absolut aleatori. L’Estació de França és, tradicionalment, la primera imatge que han tingut de Barcelona la majoria delsexiliats, immigrants i refugiats que han arribat a la nostra ciutat al llarg de la història.

La manifestació s’ha mogut a ritme de batukada i crits de “Prou Racisme” en direcció a la Barceloneta. Entre banderes -la majoria d’elles sirianes- apareixiencentenars de pancartes anti-xenofòbia amb missatges com “Refugees Welcome” o “O ens escalfem totes o llancem l’estufa al riu”. Fins i tot s’hi han pogut llegir missatges en anglès o àrab.

La manifestació, organitzada per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), ha tingut molt present el complicat moment que s’està vivint a les fronteres d’Europa. Els milers de refugiats que cada dia intenten entrar al continent han estat molt presents en els crits de protesta, que reclamaven unes vies segures i una acollida sense fronteres per les persones que fugen de la guerra als seus països.

Carlos García Gómez és llicenciat en física per la Universitat de La Laguna, Doctor en física per la Universitat d’Aix-en-Provence (França),  llicenciat en matemàtiques  per la UNED i llicenciat en història per la UNED. És professor titular del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on desenvolupa la seva activitat docent i de recerca en el camp de les estructures matemàtiques discretes.

Va formar part de la candidatura del PSC de Balaguer en les eleccions municipals de l’any 1995 on fou escollit regidor i on va ser responsable de l’àrea de promoció econòmica en l’equip de govern socialista  de l’Ajuntament de Balaguer durant la legislatura 1995-1999. Actualment és el succesor de Miquel Aguilà al capdavant del PSC, i primer tinent d'Alcalde al Ajuntament de Balaguer després que després de les passades eleccions es formés un govern tripartit amb Esquerra Republicana, PSC i la formació independent d'Ara sí Balaguer. Un polític molt estimat a la ciutat perquè per sobre de tot és una persona honesta i transparent amb els demés.

Des de quan es dedica a la política? Des de fa més de vint anys sóc militant del PSC, quan tenia uns vint anys aproximadament però d’una manera molt activa des de fa 7 mesos des de que van començar les eleccions municipals.


S’imaginava un govern tripartit com el que tenim avui dia, sent vostè el tinent d’alcalde?

No. Quan un es presenta a les eleccions ho fa amb ànim de guanyar. Desprès ens hem d'adaptar a la realitat…


Es sent còmode en aquest tripartit? Sí, absolutament! Si no fos d’aquesta manera no fora viable. Cal saber aparcar les diferències i trobar punts en comú.


Quines obres destacables s’han fet gràcies al PSC de Balaguer al llarg de la història?
Amb PSC la ciutat va canviar molt durant tot el temps que hi va haver el Sr. Miquel Aguilà com alcalde. Hi va haver molt temps per fer moltes coses, per exemple, cal destacar les dues passarel·les que sembla que no, però són una via de comunicació molt important entre els dos Balaguer, perquè Balaguer està dividida pel riu. També es va ampliar el polígon industrial un parell de vegades, el poliesportiu del Molí de l'esquerrà..., multitud de coses que s’han fet i que han canviat la ciutat de dalt a baix. Això és el normal en una etapa tan llarga doncs hi va haver més de vint anys de govern socialista. Però bé, això passa a totes les ciutats i des de que hi ha democràcia hi ha hagut un canvi radical a tot arreu i Balaguer no n'és l’excepció.

Que s'ha fet per potenciar el turisme a la ciutat en l’anterior i en aquest mandat?

No n’estic massa al corrent de l'etapa anterior. Se que es va intentar demanar una subvenció quantiosa a la Diputació però no va prosperar… En temps de crisis és normal que no siguin fàcils, i no va resultar.
Ara el que voldríem primerament, és renovar la senyalització turística. Recordo que la vam ficar quan era regidor, fa ara uns 20 anys. Crec que hem de començar per aquí, tot i que aquestes cosetes estan bé però són insuficients. És necessari buscar una manera de ficar Balaguer al mapa, fer-la atractiva pel turisme. Per una banda hi ha hagut ja una inversió considerable en llocs com la muralla, s’han afegit elements d’interès turístic i cal continuar en aquesta línia. Però també es podria intentar, en el futur a nivell turístic, una visita subterrània a la sèquia del CUP. Ara bé, una cosa és afegir elements turístics i una altra convertir la ciutat en un punt d'interès turístic. Per fer això, com que la ciutat no és gran, necessites articular no només la ciutat sinó el territori, incorporar-te d’alguna manera a tot el que ofereix La Noguera. Per exemple, es pot pensar en el Museu de l’or, i fer algun tipus paquet comú, amb COU del Montsec, i la visita a Àger. En fi, tot això que està a una distància prudencial amb el cotxe. D'aquesta manera Balaguer es podria convertir en el punt de sortida per estàncies d'un parell de dies. Cal ampliar l’oferta de manera que la ciutat sigui atractiva sobretot pel turisme de proximitat.

Balaguer és una ciutat segura?

Crec que sí, una ciutat com la nostra és gran però jo crec que tranqui-la. Sempre té alguna coseta, però. No podem dir penso jo, que els carrers de Balaguer siguin insegurs. Tenim prous agents policials (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana) per a que la ciutat sigui segura.

Com vostè ja sap, a Lleida s’hi han posat unes càmeres a l’eix comercial per tal d’evitar robatoris. Creu que Balaguer també hauria d’agafar aquest model?No sembla que sigui necessari aquí, personalment no tinc la sensació que hi hagi robatoris freqüents ni de que sigui necessari fer una ciutat ‘policial’. De tant en tant en pot haver algun, però crec que tenim els policies municipals i Mossos d’Esquadra suficients.

Això sí, amb el civisme van incidir bastant i van blindar la seguretat ciutadana però els agents cívics van durar poc als carrers…
El civisme depèn una mica de tothom i de vegades es fan coses malament per desconeixement. Imagina’t que a casa tens un moble gran, una andròmina d’aquestes. En algun lloc l’has de deixar, però si la baixes qualsevol dia, qualsevol dia no la recollim. Així doncs, si es baixa al carrer el dimarts, es quedarà al carrer tres dies fins que passi el camió, però si sabem que la podem baixar dilluns a la nit o dijous a la nit, l’endemà no hi serà. Això és incivisme o desconeixement?

Però tornaran els agents cívics? Poden tornar! Ens agradaria que tornessin… A l’hora de fer els plans d’ocupació  es pot crear un tipus d’ocupació no estigui lligada només a les obres, sinó que puguin acollir-se també les dones per exemple. Una possible funció que podrien tenir aquests agents fora la de vigilar que la gent deixi brossa on cal. Això es així perquè cal recordar que la paguem tot. Tot el que entra al contenidor verd de la brossa ho paguem a pes. Si reciclem no ho paguem. Cal transmetre aquest tipus d’informació a la gent perquè és molt important. Llençar la brossa és còmode però cal tenir en compte el que hem de pagar...


Que pensen fer per fer una ciutat pròspera econòmicament?


Des de l’Ajuntament de Balaguer no podem fer una política industrial, però sí que es pot fer coses a nivell local. En el nostre programa electoral teníem una proposta per crear, a partir dels recursos propis, una línea d’ajuts per a l’obertura de locals, per la gent que vulgui ser autònom… També ens agradaria (depèn de la disponibilitat econòmica) poder ajudar a la contractació, de manera que la gent pugui trobar feina més fàcilment. Això si està al nostre abast i ho podem fer nosaltres. Però també hi ha un aspectes important que no depèn en gran mesura de nosaltres, com per exemple el aconseguir bones comunicacions.

Ara mateix crec que s’hauria d’aconseguir, per exemple fer la variant de la carretera que ve de Lleida i va que va cap a Àger, de connectar bé Balaguer amb Tàrrega i Bellcaire, que s’acabi l’autovia amb Lleida. Tot això ajudaria molt a que les empreses es pugessin instal·lar a la ciutat.


Vostés han posat en marxa el CEI de Balaguer…
Si ja està en marxa! I això pot ser una via per començar per les noves empreses que volen muntar-se pel seu propi compte.

Quins avantatges gaudeixen les empreses que s’instal·len al CEI?

Bàsicament infraestructura. Allí tens a l’abast una infraestructura de manera que no necessites llogar local, lloguer de telèfon... Pots començar a desenvolupar el teu negoci, i quan aquest ja té una certa volada pots muntar-te en el teu propi local.


Que pensen fer per modernitzar i consolidar els nombrosos equipaments culturals que hi ha a la vila ?

 

Per començar tenim el Teatre Municipal que ja està en forma! Jo no crec que tingui que fer-se molta inversió en el Teatre. Jo crec que estem ben dotats pel que fa a equipaments culturals. Crec que poques ciutats poden gaudir d’un teatre com el nostre…

Així que ho pensen consolidar?

Hem de poder fer allò que estigui dins de les nostres possibilitats econòmiques. Dn aquest moment estem en un bon nivell. Podem gaudir d'un bon nivell cultural a la ciutat. Cal una inversió cultural continuada per poder mantenir cicle de teatre, però ara ja tenim obres importants, amb actors de nivell, com per exemple en Josep Maria Pou, jo crec que tot això està molt bé…

Parlem de tecnologia…Quan estarà estesa la fibra òptica?

El 2017 ja hauria d’estar estesa per tot Balaguer. Telefònica no la estén de forma homogènia. Nosaltres pressionem perquè arribi al polígon. Jo crec que en qüestió d’un any haurà arribat a tot Balaguer. A la llarga hi ha un pla per cobrir tota la geografia de Catalunya i Espanya i la fibra arribarà a tothom.

Que penseu fer en matèria de transparència? Tot això està regulat per llei. Aviat s’obrirà la pàgina web de transparència i hi haurà gent encarregada per a treballar en aquest aspecte. La transparència està regulada per llei i farem el que calgui.

Jo que segueixo de ben a prop la gestió d’aquest govern crec que s’està fent una bona gestió. Tot i així estan rebent critiques de l’oposició…
Això és normal… La tasca de l’oposició és procurar que milloris les coses que no fas prou bé i si cal, fer un toc d’atenció. És la gràcia de la democràcia, no val a despistar-se! Forma part del joc.


Com és la seva relació amb el seu adversari polític Josep Maria Roigé? Estic molt bé amb ell. Jo crec que tinc una relació fluida amb tots, no tinc cap tipus de problema amb ningú. Tenim idees diferents i representem coses diferents però a partir d’aquí... Ell és un balaguerí com qualsevol altre.


Com s’imagina la ciutat d’aquí 3 anys?


Crec que el més important d'aquests tres anys serà que tornarem a la normalitat. Que és molt, eh? Vulguis o no la crisi va fer que les finances de la ciutat fossin molt difícils de gestionar. Aquí tothom ha fet el que ha pogut per millorar la situació però ara encara estem una mica controlats per l’administració estatal. Jo crec que d'aquí 3 o 4 anys el volum de deute de Balaguer estarà perfectament controlat, dins els paràmetres que marca la llei i això ens permetrà, tornar a iniciar una etapa expansiva.


I creu que la plaça del Mercadal ja serà peatonal?

Doncs no ho sé! Això a mi m’agradaria! (somriu) M'agradaria almenys el caps de setmana. Crec que el futur del casc antic de Balaguer, és copiar una mica el model de França, on als cascs antics és fa molta vida i hi han instal·lat molts restaurants, i bars. Aquelles zones tenen vida pròpia.

Allí hi ha una bon dinàmica econòmica, i la gent hi va per poder passar l’estona. Potser en aquests cas, crec que estaria bé que la plaça fos peatonal i aleshores ficar l’aparcament a la Banqueta.

Aquest pacte tripartit ha nascut per repetir-se en un futur?


Això ho decidiran els ciutadans, això ara no ho sabem. L’enteniment entre la gent que hi ha ara en el govern és bo. I d’aquí 3 anys la gent votarà…

I si sumeu? Oh clar! Hi ha bona connexió. Després de les eleccions ja ho veurem!

Moltes gràcies

Dins la programació d’activitats esportives per a persones amb malaltia mental, que s’organitzen des dels diferents recursos de la xarxa de salut mental, el passat dia 15 de març el Club Social El Porxo -gestionat per l’Associació Salut Mental La Noguera- va organitzar una activitat cultural i esportiva a la ciutat de Balaguer.

En aquesta activitat van participar-hi una seixantena de persones amb malaltia mental usuàries de diferents recursos de salut mental de la província de Lleida. Concretament, del Centre Assistencial Sant Joan de Déu, de la Llar Residència Elisenda de Montcada, del Centre de Dia de Lleida, del Centre de Dia de Tàrrega, del club social la Brúixola (gestionat per l’Associació Salut Mental Ponent) i del Club Social Airecel (gestionat per l’Associació Alba).

L’esdeveniment va començar a les 10h del matí a la Plaça Mercadal i es va fer una caminada i visita en alguns dels espais d’interés turístic de referència a la ciutat de Balaguer (Santa Maria, La Reguereta, la Plaça Sant Salvador, el Portal del Torrent, el Castell Formós, el Sant Crist i els misteris). Després de l’activitat cultural-esportiva sobre les 13h es va celebrar un dinar a la seu de l'associació i tot seguit es va donar per acabada la jornada.

Desde Salut Mental La Noguera fan "una valoració molt positiva de l’activitat tant per l’elevat nombre de participants, com pels fets de realitzar activitat física i fomentar les relacions socials entre les persones amb problemes de salut mental i la societat en general" i estan molt agraits pel tracte ofert per part de l'Ajuntament de Balaguer.

 

 

Obertament i La Xarxa de Comunicació Local uneixen esforços per produir una sèrie documental sobre la salut mental en els diferents àmbits de la vida quotidiana. El programa, que s’emetrà per totes les emissores locals adherides a La Xarxa, té previst estrenar-se a partir de març de 2016. La col·laboració s’emmarca en un conveni signat per les dues entitats i compta amb diferents accions de suport a la lluita contra l’estigma com per exemple la difusió de peces publicitàries durant les campanyes de comunicació i la cobertura informativa de diferents activitats d’Obertament.

El document mostra 10 vides de persones de diferents edats, procecedències i vivències. 10 maneres de conviure amb un trastorn en diversos àmbits com són la familia, la feina, l’escola, les relacions interpersonals i la vida social. A més, s’aborden temes com l’apoderament, la influència dels mitjans de comunicació a l’hora d’oferir una visió normalitzada, la lluita contra l’estigma des de l’activisme en primera persona i els projectes de contacte social.

L’objectiu d’aquest treball és fer caure els falsos mites associats als trastorns mentals donant veu a persones que han passat per una experiència i que no se senten identificades amb els estereotips i prejudicis que sovint se’ls hi atribueix. L’OMS ha alertat que l’estigma social  perjudica més la recuperació de les problemàtiques de salut mental que el propi trastorn,  perquè fa que les persones se n’amaguin i triguin més temps a demanar ajuda professional.

Altres dades d’interes sobre estigma i salut mental

  • El 29% dels catalans creuen que una de les principals causes de la malaltia mental és la manca d’autodisciplina
  • 17% dels catalans no donaria cap responsabilitat a les persones amb problemes de salut mental i un 34% no ho sap o no respon
  • El 21% dels catalans considera que no es pot confiar per la cura d’altres en persones que han estat pacients en hospitals de salut mental.

El portaveu de Ciutadans (C’s) a Balaguer, Albert López, ha registrat una moció per “reclamar a la Generalitat que pagui el gairebé 3 milions d’euros de deute amb l’Ajuntament de Balaguer”. En aquest sentit, López ha instat a totes les forces polítiques a “sumar-se” i a l’equip de govern local a “requerir formalment el pagament pendent amb el Consistori abans de que finalitzi l’exercici 2016”.

El portaveu de C’s a Balaguer ha assegurat que “el deute genera problemes de tresoreria i un empitjorament de la prestació dels serveis d’atenció ciutadana per part de l’Ajuntament”. Tanmateix, López ha insistit en la necessitat que “l’equip de govern presenti un esborrany dels pressupostos de 2016 per poder debatre’ls”ja que “no es pot seguir treballant amb els pressupostos prorrogats de l’exercici anterior”.

Per altra banda, Albert López ha destacat la moció de C’s per a la “creació d’un protocol educatiu contra l’assetjament escolar per orientació sexual i identitat de gènere” presentat al Parlament de Catalunya i a la resta de consistoris on la formació taronja té representació.

El regidor de Ciutadans (C's) a l'Ajuntament de Lleida, José Luis Osorio, ha anunciat que preguntarà en la comissió d'Urbanisme sobre "el mal estat en què es troben les termes romanes de la carrer Cardenal Remolins". Osorio ha lamentat que "Lleida no aposti per donar a conèixer aquest llegat històric" i que actualment es trobi "tan deteriorat".

Per això, Osorio sol·licitarà més informació sobre "la possibilitat de millorar la zona de les termes romanes, de la mateixa manera que s'està fent amb les obres de millora del Call Jueu". El regidor de C’s ha insistit que "una ciutat que aspira a ser Patrimoni de la Humanitat, no pot deixar oblidat cap element del nostre patrimoni històric", ja que "també pot ser vist com un punt d'atracció turística".

D'altra banda, Osorio preguntarà també sobre "el mal estat de les rajoles de l'entrada al Auditori Enric Granados", tenint en compte que ens trobem en "l’Any Granados". "La majoria de les rajoles de la plaça Josep Prenafeta es mouen, estan aixecades i trencades", ha afegit.

El Govern valora la voluntat de diàleg de Pedro Sánchez després de la reunió que han mantingut aquest migdia al Palau de la Generalitat el president Carles Puigdemont i el secretari general del partit socialista. Una trobada “cordial i intensa” sol·licitada per Sánchez que ha servit per refermar que el Govern manté “inalterable” el full de ruta emanat de les eleccions del 27 de setembre, un compromís contret amb la ciutadania, “legal i legítim”, validat a les urnes i que es concreta al Parlament amb una majoria absoluta.
 
Així ho ha traslladat el president Puigdemont a Sánchez, segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, en una compareixença davant els mitjans de comunicació. “Volem destacar una primera diferència entre el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, i Pedro Sánchez, que és aquesta voluntat de parlar i establir sinergies de diàleg que són positives i que hem trobat a faltar en els darrers anys”, ha afirmat Munté, que ha emmarcat la trobada en el desig del Govern de “parlar amb tothom sense condicions prèvies ni línies vermelles".
 
Durant la reunió, el president Puigdemont ha manifestat a Sánchez “el malestar” del Govern per les declaracions “desafortunades” del dirigent socialista, en què feia referència a un suposat problema de convivència. “No existeix cap problema de convivència”, ha assegurat Munté. “Hi ha una clara majoria del 80% de la societat catalana que és favorable a un referèndum com a via per decidir el seu futur, i hi ha un 76,7% que n’acceptaria el resultat, fos quin fos. Això demostra que no hi ha cap situació de trencament de la convivència ni se l’espera”, ha afegit.
 
Pel que fa  al procés judicial obert pel 9N, el president Puigdemont ha traslladat a Sánchez la necessitat que el PSOE “prengui posició” respecte a “l’anomalia democràtica” que suposa un judici polític en què es persegueixen persones “per haver posat les urnes”.
 
El president Puigdemont també ha refermat a Sánchez el posicionament del Govern pel que fa al model d’immersió lingüística, que ha de quedar “blindat” en qualsevol acord que es concreti a nivell espanyol. “És una qüestió central per al Govern i per a la majoria del Parlament i de la societat catalana. No n’acceptarem cap matís”, ha assegurat Munté.
 
Durant la trobada, Sánchez s’ha interessat per les qüestions que afecten el dia a dia del Govern i de la ciutadania, com ara la situació de les finances de la Generalitat. En aquest sentit, Puigdemont ha explicat a Sánchez les dificultats de liquiditat i les condicions “humiliants” que el Govern espanyol imposa a la Generalitat a través del FLA. També han tractat  altres temes com les invasions  competencials de l’Estat, els incompliments del Govern espanyol pel que fa als compromisos pendents en infraestructures i aspectes relacionats amb l’agenda social.
 
Finalment, segons ha detallat Munté, no s’han abordat de manera explícita els 23 punts que l’expresident Mas va presentar a Rajoy i que haurien d’haver estat objecte de compliment, ja que la majoria corresponen a sentències, lleis o compromisos adquirits pel Govern de l’estat que no han estat complerts per l’executiu de Rajoy.

Des de l’any 2012 i fins l’agost del 2015, la Diputació de Lleida ha destinat 5.215.508 d’euros per al desplegament de 365 projectes socials a les comarques de Lleida a través de diverses entitats. Algunes d’elles ja són membres de la Taula Assessora del Tercer sector i Salut, constituïda el mes de setembre de 2015 per la Diputació per coordinar accions entres les diverses administracions i entitats del Tercer sector que operen a les terres de Lleida.

Concretament, la Taula la conformen una quinzena d’entitats de l’esfera privada i ciutadana, que són l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, l’Associació La Dona Samaritana, la Federació ECOM, la Coordinadora d’Entitats de Salut Mental, l’Associació lleidatana per a la Síndrome de Down, l’Associació Solidària d’Odontòlegs, Creu Roja, Fesalut, la Fundació per a la lluita contra l’Esclerosi Múltiple, Càritas Diocesana de Lleida, ALLEM, la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola i l’Associació Banc dels Aliments de Lleida

La Taula també compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Direcció territorial de Benestar Social i Família, la de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran.

Aquesta és una de les darreres consecucions de la Diputació de Lleida en l’àmbit social i que se suma a les diferents accions de suport que ofereix a les entitats que treballen a la demarcació de Lleida pel desenvolupament social de múltiples col·lectius de població amb necessitats i demandes específiques. Una d’elles és la Fundació Jericó, els representants de la qual es van trobar amb el president de la Diputació de Lleida,  Joan Reñé, la setmana passada.

D'altra banda un grup de persones amb discapacitat reclamen a la Diputació que es crein nous CET per a persones amb malaltia mental (Centres especials de treball) així com ajuda i suport a projectes innovadors impulsats per persones amb dependència o discapacitat. El mateix col·lectiu indica que ja han plantejat algunes propostes a l'administració, entre els quals ara demanen la creació d'almenys un CET per cada municipi de més de 10.000 habitants, per a que puguin treballar. I també demanen l'ampliació de l'oferta de CET a Lleida.

Actualment hi ha ciutats com Balaguer que no disposen de cap CET per aquest col·lectiu en risc d'exclusió. 

El proper cap de setmana entrevistarem a fons a Carlos Garcia, 1er tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Balaguer, en una entrevista on s'esclareixen els dubtes que pugui tenir qualsevol  balaguerí dubte sobre el futur de la ciutat. Sabrem quines notícies bones passaran a Balaguer els propers tres anys, i com repercutiran a nivell social i de l'economia. Si voleu passar una bona estona llegint com contesta Carlos García Gómez a les preguntes que ens han enviat els nostres lectors no dubteu en llegir la interessant entrevista a fons que li hem fet en exclusiva a EL MERCADAL. També dedicarem una editorial parlant sobre l'entrevista amb el regidor socialista.

Carlos Garcia és llicenciat en física per la Universitat de La Laguna, Doctor en física per la Universitat d’Aix-en-Provence (França),  llicenciat en matemàtiques  per la UNED i llicenciat en història per la UNED. És professor titular del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on desenvolupa la seva activitat docent i de recerca en el camp de les estructures matemàtiques discretes.

Va formar part de la candidatura del PSC de Balaguer en les eleccions municipals de l’any 1995 on fou escollit regidor i on va ser responsable de l’àrea de promoció econòmica en l’equip de govern socialista  de l’Ajuntament de Balaguer durant la legislatura 1995-1999. Actualment és el succesor de Miquel Aguilà al capdavant del PSC, i primer tinent d'Alcalde al Ajuntament de Balaguer després que després de les passades eleccions es formés un govern tripartit amb Esquerra Republicana, PSC i la formació independent d'Ara sí Balaguer. Un polític molt estimat a la ciutat perquè per sobre de tot és una persona honesta i transparent amb els demés.

Aquest matí s’ha constituït la Mesa d’Emergència de Balaguer, que està formada per tècnics dels Serveis Socials, de l’Ajuntament de Balaguer, del Consell Comarcal de la Noguera, de Càritas i de Creu Roja. Una mesa formada per professionals de les diferents àrees relacionades que es reunirà cada dos mesos sempre i quan no hi hagi una situació urgent. En aquest cas, els professionals es reuniran de forma extraordinària el mateix dia o l'endemà d'haver-se detectat el problema, segons ha explicat el regidor de Serveis Socials i Habitatge, Joan Pla.

Segons Joan Pla, “actualment, la problemàtica més gran que tenim és la de la manca d’habitatge. Estem treballant amb diferents entitats bancàries per a poder obtenir pisos de lloguer social”. Un altre dels problemes en que treballarà la Mesa d’Emergència seran els ajuts d’urgència que van sorgint en el dia a dia, entre els que destaquen “els talls de subministres com ara la llum i el gas.

Properament es reunirà una mesa d’emergència més àmplia de caire informatiu formada per les mateixes institucions que conformen la Mesa d’Emergència social a les que s’hi sumaran representants de diferents associacions i col·lectius com la PAH.

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre