Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

El vicepresident segon i responsable de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells, va participar, ahir a la "Jornada Doing Business 2015: Resultats per a Catalunya i recomanacions pel món local" on va assegurar que «les administracions públiques i, sobretot, les més properes a la ciutadania, busquem les fórmules per facilitar la feina a les empreses dels nostres territoris. No volem ser un entrebanc que se sumi a la cursa d'obstacles en què s'entra a l'hora d'emprendre. Tot el contrari, volem estar al costat de les persones que decideixen tirar endavant una empresa,  acompanyar-les al llarg del procés, ajudar-les i posar-les en valor».

La jornada, que s'ha celebrat aquesta setmana a l'Espai Francesca Bonnemaison, va servir per presentar l'Informe Doing Business en España 2015, que mesura com les regulacions governamentals fomenten o restringeixen l'activitat empresarial. Concretament l'estudi Doing Business en España 2015 analitza les regulacions que afecten a la petita i mitjana empresa en el procés d'obertura, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats. Tots ells vinculats a la competència autonòmica i local. També elabora indicadors per a les 17 comunitats autònomes, dos ciutats autònomes i cinc ports marítims.

L'encarregada de presentar l'informe va ser la responsable de Regulació de  Mercats i Competència de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i regulació del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Anna Merino, qui va donar recomanacions al personal electe i tècnic local assistent per millorar alguns aspectes relatius a l'obertura d'una empresa, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats.

Finalment, la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació, Sònia Recasens, va cloure la jornada i va afirmar que «la transversalitat, revisió normativa i voluntat política són tres temes a treballar i millorar en la relació empresa i administració». «No pot ser – va cloure - que el 94% de les empreses de menys de 10 treballadors estiguin suportant el 74% de la tramitació administrativa. L'administració ha de ser facilitadora de l'activitat econòmica». 

 

Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.
Turisme rural, el que més creix
Ocupació mitjana per habitació del 70%
Gairebé 13.000 empreses vinculades al sector turístic

Segons l'estudi "L'evolució dels indicadors de turisme a la demarcació de Barcelona l'any 2015", impulsat per Turisme de la Diputació de Barcelona, 4.035.099 turistes van visitar les comarques barcelonines (menys el Barcelonès), amb 12.619.890 de pernoctacions, el que va representar un 1,6% més de visitants que l'any anterior i un increment d'un 4,1% (mig milió més)pel que fa a pernoctacions. Unes dades que, segons l'estudi, «representa un allargament de l'estada mitjana i conseqüentment, un tipus de turisme menys invasiu i sostenible».

 
Els hotels obtenen un lleuger creixement en el nombre de turistes (+0,7%) i en el nombre total de pernoctacions (+2,5%). El mercat domèstic presenta un increment discret en el nombre de turistes (+1,8%) i un considerable creixement en el nombre de pernoctacions (+8,6%). Situació contraria al mercat estranger (no residents) que registra variacions negatives de -0,1% tant en nombre de turistes com de pernoctacions. Pel que respecta a la empleabilitat, aquesta creix un +5,3% respecte el 2014.

Turisme Rural: aquest any 2015 el turisme rural presenta importants xifres de creixement tant en el volum de turistes rebuts (+15,6%), com en el volum de pernoctacions registrades (+11,9%). Els viatgers residents (nacionals) representen més del 87% del total de viatgers rebuts. L'empleabilitat se situa amb un creixement del +8,3%.

Els càmpings també recullen bones dades. Mostren un creixement del +4,7% en el nombre de turistes i d'un +4,1% en el nombre de pernoctacions. Així mateix, els creixements més elevats es troben gràcies al mercat estranger (no residents) amb un +13,3% en el nombre de turistes i d'un +19,9% en el nombre de pernoctacions. En relació a l'empleabilitat, se situa al mateix nivell que el turisme rural, amb un +8,3% de creixement.

 
Aquest any 2015, el posicionament de la demarcació en termes d'ocupació (incloent la ciutat de Barcelona) respecte a altres províncies de l'Estat Espanyol de volums similars (en nombre de places d'allotjament i nombre de viatgers), se situa en xifres superiors al 2014 en hotels (1a posició) i en turisme rural (3a posició), i per sota el 2014, en càmpings (2a posició del rànquing).

Així, els hotels de les comarques barcelonins guanyen de mitjana 3,9pp d'ocupació respecte el mes de l'ocupació anual de 2014, amb una ocupació mitjana per habitació del 70,9%, la més alta dels últims tres anys. Totes les províncies analitzades sumen ocupació aquest any a excepció de Tarragona que perd 0,12pp.

Pel que fa als càmpings, aquests obtenen una ocupació mitjana per parcel·la del 46,0%, amb un lleuger decreixement de 0,08pp respecte l'ocupació de l'any anterior , és a dir, una ocupació relativament estable en els anys 2014 i 2015 i se situa com la segona província en el rànquing. L'ocupació més alta la registra la província d'Alacant (61,2%).

Els establiments de turisme rural de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 22,03%, amb un increment d'1,8pp respecte de l'any 2014. El rànquing el lidera Guipúscoa (35,1%), que a més registra el creixement més important (5,3pp).

 
Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.

Dins els principals grups d'activitat turística, el subsector de la Restauració destaca especialment amb un pes de gairebé el 70%. El segon gran grup és el del Transport, amb un 9,7%, i el tercer grup és el més directament vinculat a l'activitat turística, l'allotjament, amb un 4,2% . Tots els grans subsectors de l'àmbit de demarcació menys Barcelonès han crescut respecte l'any 2014, destacant el creixement de l'allotjament (+4,4%).

Finalment, el volum d'afiliats a la Seguretat Social de l'àmbit del turisme és de 120.362 persones, de les quals el 74% són assalariats i el 26% són autònoms. Més de la meitat del total d'assalariats (54,5%) treballen en el subsector de la restauració. Els assalariats augmenten un 7,5% respecte 2014, i destaca especialment l'augment en la contractació a la Restauració (+9,2%). El total d'autònoms creix lleugerament (0,2%), i de fet aquests cauen en els dos grans subsectors: transport i restauració tal com va succeir al 3er trimestre de 2015.<

La xifra s’incrementarà d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges propietat d’entitats bancàries que realitza la Paeria. Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals per cobrir les necessitats d’habitatge
La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida i obre els quatre primers expedients a un banc propietari de pisos desocupats

Més de 2.000 persones es beneficien actualment d’habitatge social municipal a Lleida, una xifra que s’incrementarà significativament d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges a entitats bancàries que impulsa la Paeria, que se sumaran als aproximadament 500 habitatges que ja formen part de la Borsa Municipal d’Habitatge.

“Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals que cobriran les necessitats d’habitatge social de la ciutat, prioritzant aquells col·lectius més vulnerables”, ha explicat avui l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs d’una visita a diversos allotjaments ubicats al barri de la Bordeta que el Banc Mare Nostrum ha cedit recentment a l’Ajuntament de Lleida. Set dels allotjaments cedits són tipus estudi i la resta tenen un dormitori, amb una superfície que oscil·la entre els 37m2 i 40 m2. La propietat els cedeix nous, moblats i amb aire condicionat. El preu de renda mensual és de 185€ els estudis i 195€ els allotjaments amb un dormitori. Els allotjaments estan gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge a través de la Xarxa de Mediació per al lloguer social. Els habitatges, destinats íntegrament a lloguer social, s’han assignat a col·lectius especialment vulnerables, especialment joves menors de 35 anys, alguns dels quals ja han entrat a viure.

El paer en cap ha destacat que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la reconversió d’habitatges de banc en habitatges socials” i que “la Paeria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”.

La visita als allotjaments socials cedits a la Paeria també ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, i 1a tinent d’alcalde i regidora de Gestió dels Recursos Municipals i Polítiques de Transparència, Montse Mínguez.

La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida

Lleida comptarà a partir d’aquesta setmana amb un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa que converteix la Paeria en un dels primers consistoris de l’Estat en impulsar una eina d’aquestes característiques, que neix amb l'objectiu  d’informar sobre les polítiques i procediments en matèria d’habitatge que empra l’Ajuntament de Lleida i que són pròpies o en col·laboració amb altres administracions, com per exemple el cens d’habitatges buits, la comissió tècnica d’habitatge, la borsa municipal d’habitatge, els criteris d’adjudicacions, el registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a Lleida, el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per emergències socials, els incentius fiscals i bonificacions relatives a lloguer social existents i, també, exposa les irregularitats en l’ús dels allotjaments, detalla el règim i procediment sancionador per habitatges desocupats i informa dels recursos municipals per fer front a dificultats en el pagament de l’habitatge.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que “el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida és un pas més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diverses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions realitzades per la Paeria per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents”. 

La Paeria obre els quatre primers expedients un banc propietari de pisos desocupats a Lleida

L’Ajuntament de Lleida ja ha obert els quatre primers expedients sotmesos a l’aplicació de la taxa de pisos buits, uns expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora a un banc propietari de diversos pisos desocupats a Lleida, després que les inspeccions realitzades per tècnics municipals i els detalls de consums facilitats per les companyies d’aigua, llum i gas així ho acreditin.

La Paeria continuarà requerint a les companyies de consums (aigua, llum, gas) els consums registrats en centenars de pisos a Lleida per poder acreditar la seva consideració legal de “pis buit” i poder procedir a les liquidacions a entitats bancàries d’acord amb l’ordenança, que preveu una taxa de 822,26 euros per disposició d’habitatges buits que no es posen a l’abast de la borsa social.

En aquest sentit cal destacar que la Paeria continua les negociacions amb entitats bancàries per aconseguir la cessió de més allotjaments o comprar habitatges per a destinar-los a lloguer social. En aquest sentit, fa unes setmanes també es va formalitzar la compra a Ibercaja d’11 habitatges en diversos barris de Lleida, una operació que s’inclou dins la política d’habitatge de la Paeria.

La cartografia dels ecosistemes a disposició dels usuaris
L'acord amb l'Estratègia de la Biodiversitat de la Unió Europea per al 2020, es proposa la creació d'una infraestructura verda

El territori de Barcelona ja disposa de la cartografia de serveis ecosistèmics, una aplicació que identifica i valora el funcionament dels ecosistemes, com són l'aigua, la fusta o els aliments, en espais naturals i rurals. La cartografia, disponible en el marc del Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures (SITxell) té com a objectiu identificar i valorar el funcionament dels ecosistemes en aquests espais com a elements que beneficien directament o indirectament la qualitat de vida de les persones.

Aquesta cartografia de serveis ecosistèmics s'ha realitzat gràcies al conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). La iniciativa compta també amb la participació d'altres equips de treball que col·laboren habitualment en el projecte SITxell, com l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) i la Unió de Pagesos.

Els serveis ecosistèmics, classificats en quatre grans categories com són el suport, la regulació, l'aprovisionament i els culturals, estan relacionats amb els principals components del benestar humà, com són la salut, la seguretat, els béns materials bàsics i les bones relacions socials.

En el territori de Barcelona els ecosistemes presents al són principalment de tipus forestal –boscos, matollars, prats i herbassars–  i agrícola, destacant també els ecosistemes lligats als processos d'urbanització, que són especialment presents en l'àmbit metropolità de Barcelona.

Els nous trens triplicarà les freqüències actuals
Permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers.
Els dos nous trens han costat 9,4 milions d’euros
Es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i els 10 entre Lleida i Balaguer

El passat  divendres a la tarda va arribar a l’estació del Pla Vilanoveta de Lleida el segon dels dos nous trens que a partir de la primavera està previst que comencin a circular per la línia ferroviària Lleida-la Pobla. El comboi va arribar en un transport especial per carretera des de Suïssa, on Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'ha comprat a l'empresa especialitzada Stadler. 

El primer dels nous trens que circularan per la línia de la Pobla va arribar el 16 de gener a la capital del Segrià i, posteriorment, va començar a circular en període proves, com passarà a partir d'ara amb el segon tren. 

Els dos nous trens han costat 9,4 milions d’euros i s’han fabricat durant dos anys expressament adaptats a les característiques d’aquesta línia: d’ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. 

La posada en marxa dels nous trens triplicarà les freqüències actuals (es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i els 10 entre Lleida i Balaguer) i, segons la Generalitat, permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers. 

Les freqüències es van reduir el 2012 per estalviar un milió d’euros anuals i retallar el dèficit. En concret, es va deixar només un servei d’anada i tornada per tot el recorregut fins a la Pobla i quatre entre Lleida i Balaguer. Abans n’hi havia tres per a tot el recorregut i vuit fins a Balaguer. 

També està previst que la nova línia tingui parades ‘facultatives’, és a dir, prèvia demanda, en 7 estacions per poder quadrar i millorar els horaris. Són les estacions que tenen menys usuaris i els combois només s’aturaran si algun viatger ho demana prèviament prement el botó corresponent. De fet, aquest canvi sumat a l’increment de la velocitat comercial permetrà reduir els temps dels trajectes. En concret, de Lleida a Balaguer es passarà de 29 a 24 minuts, de Balaguer a la Pobla de 81 a 69 minuts i de Lleida a la Pobla de 110 a 93 minuts. 

En aquests moments, Ferrocarrils de la Generalitat és qui gestiona la línia, propietat de la Generalitat, però els combois que hi circulen són llogats a Renfe. Quan entrin en servei els nous trens FGC assumirà també la tasques operatives. 

Dimarts, 16 Febrer 2016 12:52

Arriba el Mercat de la Ganga a Balaguer

Els comerciants del carrer d’Avall i Major de Balaguer celebren aquest dimecres, durant tot el dia, una nova edició del Mercat de la Ganga.
Molts productes rebaixats al màxim seràn l'atractiu del centre històric
S'esperen milers de visitants
Els comerciants del carrer d’Avall i Major de Balaguer celebren aquest dimecres, durant tot el dia, una nova edició del Mercat de la Ganga. Ho fan per treure al carrer els últims estocs d’hivern.
 
Cristina Bonet és una de les comerciants del carrer Major.
En un altre ordre de coses, Cristina Bonet, ens ha explicat que veu amb optimisme el futur del sector comercial del centre històric de Balaguer després de les actuacions que s’hi han fet els últims anys.
 
El Mercat de la Ganga està organitzat per l’Associació de Comerciants del carrer Major i l’Associació de Comerciants del carrer d’Avall. Tindrà lloc dimecres durant tot el dia i a la tarda, com sentíem abans, hi haurà coca i xocolata per a tots els clients.
La xarxa de metro creix un 20% de cop
El nou tram de l’L9 té 15 estacions, 6 de les quals connecten amb altres línies del metro, dels Ferrocarrils de la Generalitat i de Rodalies.
Aquesta era una infraestructura molt esperada
La xarxa de metro creix un 20% de cop

La línia 9 Sud ja està en funcionament i uneix Barcelona amb les dues terminals de l’aeroport. El nou tram de l’L9 té 15 estacions, 6 de les quals connecten amb altres línies del metro, dels Ferrocarrils de la Generalitat i de Rodalies.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha viatjat en el primer trajecte del nou tram de la línia 9 del metro, des de Zona Universitària fins l’aeroport. Ho ha fet acompanyada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. També de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor.

El nou tram de l’L9, ja en funcionament, uneix 3 grans municipis de l’àrea metropolitana com Barcelona, l’Hospitalet i el Prat. En aquest sentit, Ada Colau ha destacat “com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que aquesta infraestructura és molt important perquè millora moltíssim la connectivitat metropolitana”. L’alcaldessa ha afegit que “no ens hem d’aturar aquí, i hem de seguir treballant plegats perquè el metro arribi també a la Marina i a la Zona Franca. Els hi devem als veïns i veïnes”.

L’L9 Sud té 19,6 quilòmetres i enllaça la T1 de l’aeroportamb Zona Universitària en un trajecte de 32 minuts.Consta de 15 estacions accessibles i en 6 de les quals hi ha enllaçamb altres línies del metro, Ferrocarrils i rodalies. Una altra característica d’aquest tram és que els trens circulen de forma automàtica, sense conductor.

La freqüència de pas dels combois de l’L9 Sud serà de 7 minuts en dies laborables i tindrà l’horari habitual de la xarxa de metro. El preu dels bitllets per arribar a l’aeroport és de 4,5 euros.

Aquesta era una infraestructura molt esperada, ja que va ser el 2002 quan se’n va col·locar la primera pedra i el 2005 quan es van iniciar les obres. Finalment ha estat aquest 12 de febrer de 2016 quan s’ha pogut inaugurar gràcies a la col·laboració entre diferents administracions i amb una inversió total de 1.470 milions d’euros.

La Generalitat preveu que 23 milions de viatgers utilitzin aquest nou tram del metro, que també facilitarà l’accés en transport públic a centres educatius, zones comercials i àrees logístiques i de promoció econòmica com la Ciutat de la Justícia, Mercabarna, Fira de Barcelona i les dues terminals de l’aeroport.

El proper dissabte dia 13 de febrer tindrà lloc la celebració del Carnestoltes a Balaguer
La festa té el punt de partida al final del Passeig de l'estació i l'arribada serà a la plaça Mercadal.

Començarà la festa amb la concentració de totes les carrosses i les comparses, que enguany lluiran de manera especial ja que és l’edició amb més quantitat de grups nombrosos inscrits  que encapçalaran la gran rua juntament amb el grup de percussió balaguerí Bandelpal i tancarà la mateixa la carrossa del rei Carnestoltes que enguany es farà la rebuda a una reina d’allò més atrevit, la reina cabaretera!! I el seu seguici de xiques del món del cabaret.

Aquesta carrossa, a l’igual que la festa nocturna, està coordinada per l’Associació del Jovent de Balaguer que per segon any consecutiu han esmerçat els seus esforços en involucrar al jovent de la ciutat.

Per tal de promocionar la rua de la tarda s’han augmentat els imports de les subvencions així com també s’han fet dues modalitats en els premis de les carrosses, les escolars/ centre d’esplais.. i les dels grups alternatius.

La festa començarà davant l’estació de trens amb la concentració de les carrosses i comparses a les 16.30 h per tal de donar inici a la rua a les 17 h, rua que acabarà al Mercadal amb la rebuda de la reina i lectura del discurs.

Posteriorment, el grup d’animació Campi qui Pugui ens delectarà amb una fantàstica disco mòbil, la Disco Pinky per tal de fer ballar a grans i petits.

Com a novetat, el grup de percussió Bandelpal faran una batucada en acabar l’espectacle i el grup de diables Bèsties Feréstegues de Balaguer ens faran un petit espectacle pirotècnic des de la Muralla com a fi de festa de la tarda.

Ja per la nit, i avançant l’hora del ball cap a les 12 h tindrà lloc el gran ball de Carnestoltes a càrrec de l’Orquestra Gira-sol i el concurs de disfresses amb modalitat d’individual o parella i de grups amb importants premis.

Acabarà la festa, el DJ Moncho que posarà a prova als més marxosos de la ciutat.

L’objectiu d’aquest servei és orientar en temes de salut els joves entre 13 i 30 anys, així com els seus educadors i famílies, des de la proximitat
Les dades mostren que aquest servei s’ha consolidat entre el col·lectiu de joves de la ciutat com un suport d’assessorament, confidencial i especialitzat, sobre temes de salut
El centre de recursos juvenils fa una gran tasca als joves de les terres de Lleida

El Servei de Salut Jove de l’Ajuntament de Lleida ha realitzat durant tot l’any 2015 un total de 630 sessions d’atenció a la seva oficina, ubicada a Palma Centre de Recursos Juvenils. Unes dades que mostren que aquest servei s’ha consolidat entre el col·lectiu de joves de la ciutat com un suport d’assessorament, confidencial i especialitzat, sobre temes de salut. Les atencions han estat majoritàriament de forma presencial. El 83% de les sessions han per temes relacionats amb suport psicològic i addiccions; prop d’un 8%, amb relacions de parella o familiars i, la resta, amb temes d’afectivitat i sexualitat.

L’objectiu d’aquest servei és orientar en temes de salut els joves entre 13 i 30 anys, així com els seus educadors i famílies, des de la proximitat. El servei ofereix un enfocament integral de la salut, entesa com a benestar bio-psico-social, i pel seu caràcter puntual. És a dir, l’atenció es tanca en poques sessions, orientant la persona sobre com pot resoldre la situació plantejada, o bé derivant-la a d'altres serveis especialitzats. Es caracteritza perquè és un servei obert i sense cita prèvia, confidencial, anònim i gratuït. L’atenció pot ser individual, en parella, grupal o familiar, i es poden atendre demandes especials de col·lectius específics. L’atenció, en horari de les 16.30 h a les 19.30 h, es distribueix en funció de la temàtica: dilluns, suport psicològic, sexualitat i relacions afectives; dimarts, assessorament en alimentació i nutrició saludable, i dimecres, sobre el consum de drogues i altres addiccions, i de sexualitat, afectivitat i mètodes anticonceptius.

L’equip multidisciplinar de professionals, amb dues psicòlogues, una metgessa, una infermera i una educadora social, té una orientació comunitària i treballa en xarxa amb professionals i recursos per a joves, com poden ser els centres educatius, els educadors d’entorn, serveis judicials, o centres de salut mental.

El servei de Salut Jove de l’Ajuntament de Lleida va ser creat a principis del 2013 fruit del treball transversal entre les àrees de Joventut, Salut Pública i Serveis Socials de la Regidoria de les Polítiques per als Drets de les Persones per donar resposta a les demandes de grups de joves, famílies i professionals que reclamaven un espai on rebre orientació en temes de salut i riscos. Per a tal efecte, es van unir en un mateix espai diversos recursos de salut que l’Ajuntament ja prestava, donant-los una major visibilitat i accessibilitat. L’espai escollit va ser Palma, Centre de recursos juvenils, un espai conegut per parts dels joves que en minimitzava les barreres psicològiques i/o administratives.

  • També desenvolupen una cartografia web per al seu seguiment
  • S'han finalitzat els treballs de control de l'ailant (Ailanthus altissima), una planta exòtica invasora
    • Sis persones en risc d'exclusió social han dut a terme part de les tasques, consistents en desbrossades, en tractaments mitjançant herbicides, en la tallada i l'eliminació de restes i en el manteniment de l'actuació.
    • Els treballs s'emmarquen dins del conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i l'Obra Social "la Caixa".
    • S’han finalitzat els treballs de control de l’ailant (Ailanthus altissima), una planta exòtica invasora que causa danys ambientals i econòmics en diferents espais de les comarques gironines.
    • Les accions de control s’han dut a terme en una superfície de pràcticament 2 hectàrees, ubicades als entorns de les carreteres GI-633 i GI-634, en els municipis de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre i Verges. Puntualment també s’han realitzat accions de control als municipis de Bordils i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.
    • Sis persones en risc d’exclusió social han dut a terme part de les tasques, consistents en desbrossades, en tractaments mitjançant herbicides, en la tallada i l’eliminació de restes i en el manteniment de l’actuació.
    • Paral·lelament a aquests treballs s’ha desenvolupat una aplicació web per recollir citacions d’ailant a les comarques gironines. Aquesta cartografia permetrà plantejar un pla de control a escala de província i en facilitarà la gestió futura.

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre