Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989.Director i fundador del Mercadal de Balaguer. Sóc community manager, influencer i autor de 5 blocs. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diverses revistes escolars i altres mitjans de comunicació. Compto amb una  trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig conseguir impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme.

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

 

 

Quants anys tens?
30

De què ciutat ets?
Badalona

D'on procedeix el teu nom artístic?

El meu nom real es Jordi Mercader, però ja des del cole els companys van començar a fer que el meu nom fos Merca, i quan vaig decidir dedicar-me a això vaig veure que era un nom que era fàcil de recordar.

Dels tres que enumeraré selecciona un. Gila, Eugenio o Cruz y raya?
Em quedaria amb coses de tots, però encara que Gila era un gran, i diuen que l'inventor dels monòlegs, Eugenio és mes dels meus... Encara recordo aquelles galas de televisió Espanyola en les que sortia l’Eugenio i que no podia parar de riure.

Amb quants anys vas dir que anava de debò això de ser monologuista?
Si és cert fa molts anys que ser que vull dedicar-me al món de l'espectacle, el tema dels monòlegs va arribar a poc a poc i realment no ser quan vaig decidir exactament dedicar-me això..

En quins grans espectacles has participat?

Estic orgullós d'haver actuat a quasi totes les grans sales de Catalunya i Espanya, però una de les coses mes maques que he fet ha sigut actuar amb un gran amic com és en J.J. Vaquero al Club Capitol de Barcelona 3 dies amb les entrades exhaurides, aquestes són les coses que fan que vagis a dormir, saber perquè vas decidir dedicar-te a això.

Que en penses de la relació entre el govern català i l’espanyol?
Que amb una mica d'humor les coses els hi sortirien millor, encara que a mi moltes vegades els polítics em fan riure...

Des d’un punt de vista humorista, que en diries de l’actual situació econòmica i social per animar una mica el personal…?
És difícil trobar alguna cosa de què riure d'una situació en la qual tanta gent ho esta passant malament, però el gran Pepe Rubianes crec que tenia la frase prefecte per aquests casos, ell deia sobre els polítics que ens han futut en tot això: “que se metan los huevos por el culo haber si les explotan y se les quedan colgandos d'un ventilador!!!”

La teva família i amics que els va semblar que vulguis ser monologuista?
La veritat és que tots em van recolzar molt, tot i que ma mare va trigar bastant a esbrinar que era això de monologuista, i crec que encara no ho té clar.

Que et sembla la nostra pagina?
Molt interesant, una pagina d'informació seria i sense cap mena de pretensió, això sempre és d’agrair...

I la nostra ciutat?
Una ciutat molt maca on tinc gran amics dels dies que he passat per aquí actuant.

El millor de Balaguer?

M’agrada molt tota la part del nucli antic i de l’església, encara que sembli típic dir-ho. Són moltes les ciutats i pobles que tenen un centre històric maco, hi ha Balaguer es respira un ambient molt maco passejant pel seus carrerets.

Algun somni que tinguis que algun dia t'agradaria fer?

L’únic somni és poder dedicar-me tot el temps possible a fer el que m’agrada que es fer riure y passar-ho a la gent.

Quines altres aficions o hobbies tens?

La bici de muntanya, i el futbol són els esports que practico sobretot des de desfogar-me, encara que des de fa un temps la màgia és la meva nova passió

Actualment quins projectes tens?

Continuar treballant i aprenent, continuar amb el meu programa de radio que es diu “castigados sin tele” i algun nou projecte que ja esta en marxa però que es secret... els artistes tenim aquestes manies de no explicar els nous projectes per no agafar-los.

 

Motes gràcies per l'entrevista, Jordi!

 

Hola, buenas tardes. Hoy tenemos el placer de contar con un escritor español de un conocido y blog amateur que promete mucho y que nos dará sus puntos de vista sobre distintos temas y su vida personal y particulares facetas y vínculos con su gente y sus aficiones.

¿Cuánto tiempo hace que te dedicas al mundo de la escritura?

Al mundo de la escritura supongo que no me he dedicado nunca porque creo que nunca me han aceptado ( se ríe). No soy ni mucho menos profesional,digamos. Pero bueno, escribiendo cosas yo diría que llevo desde los quince años, más o menos.


¿Porqué la escritura? ¿De donde viene esta pasión tan grande? 

Supongo que simplemente se siente uno más libre. Y cuanto más leo más libre soy, con que cuando escribo proyecto esa libertad y no soy capaz de sentirla de ninguna otra manera. Y luego está el gusto simple y llano por algo hermoso. A nivel personal me llena escribir, es como si no hubiera nadie capaz de pararme en ningún sentido; cosa que no me pasa ni con elfútbol, ni con el baloncesto (mis otras aficiones junto a la música) ni con los estudios.

¿Cómo surgió? ¿Quién te hizo escribir?

Surgió leyendo. Dijo Borges que el acontecimiento más grande de su vida fue la biblioteca de sus padres, a mi me pasó eso de pequeño. Siempre hubo libros en casa y en la de mi abuelo Pepe y siempre tuve interés en leerlos.
Las novelas de aventuras me gustaban, luego llegó Harry Potter cuando tenía once años, Manolito Gafotas y la forma tan gamberra en que está escrito...
Supongo que de no haber sido por Verne, Dumas, Stevenson, Lindo o Rowling no habría escrito nunca nada. Con dieciséis años llegó la poesía y ya para qué queremos más. También hubo profesores que me motivaron a ello, Estela la que más, Mai también, Luis Romero me enseñó a apreciar la literatura más avanzada y fue cuando pasé de Harry Potter a Benedetti, por ejemplo, esa etapa ya fue en cuarto de la ESO, coincidió con la época en que descubría la poesía y no creo que fuera casualidad. Todos ellos de Lengua, claro.

O sea ,que te llena. es decir te sientes satisfecho. ¡Que bien!

 

Tengo constancia que desde hace unos meses co-diriges un blog de crítica y
pensamiento. ¿Verdad?

Empezamos con el blog en cosa de mayo. Nos va bien, queremos seguir creciendo. El objetivo de este año es expandirnos un poco más e intentar ayudar a cuantas más escritores o asociaciones mejor.

 

¿En qué consiste el blog y quién lo hace posible? ¿Cómo es la
colaboración con Pablo Capel, el co-director?

Somos jóvenes con ganas de cambiar el mundo. Cabemos todos, no miramos lai deología, queremos gente que crea que entre todos otro mundo es posible. Pablo Capel es más interesante que yo. Su trabajo es inconmensurable; luego
está la gente que nos lee, claro, sin ellos es un “pa ná”. La colaboración entre Pablo y yo es sanísima. Él me veta a mi, yo le veto a él y al contrario. Él me anima, yo le animo, nos cubrimos las espaldas... Es un gran compañero.¡Y eso que nos conocemos de casualidad!

 

¿Qué hay dentro del blog?

opinión política de todo tipo, textos politológicos de por ejemplo Carlos Campanario, que apunta alto y está aún estudiando Derecho y Ciencias Políticas, sexología, que creo que también es importante... Este año
incorporaremos una sección musical y queremos que chavales de bachillerato escriban también para irse haciendo fuertes. Creemos en gente como Isabel Castellano, que también escribe en el blog "toda una amalgama". Ellos vienen todavía con más ilusión que nosotros.

 

Queréis, en definitiva, compartir ideas y vincular a jóvenes...

Si, eso es clave. Querer compartir, vincularnos los unos a los otros, hacer un núcleo de jóvenes que verdaderamente quieran cambiar las cosas... Todo eso entra en el blog y nos es vital. Queremos ir creciendo poco a poco. Es una respuesta de futbolista, pero es verdad. Ahora mismo no nos hace bien pensar en ser "El País" o "ABC". Vamos paso a paso, poco a poco. El tiempo nos pondrá donde tengamos que estar y nos dará nuestro espacio como se lo
da a todo. Pero crecer queremos crecer, por supuesto.

*Tengo una pregunta, pero un poco complicadilla…

¡pregunta lo que quieras!

¿Que opinión crees que tiene la gente de los catalanes en general,en
Andalucía?

Muy buena esa. Globalmente no creo que el andaluz normal tenga nada en contra de los catalanes en general. Cuando alguien de cuyo nombre no quiero acordarme dijo aquello de que no se nos entendía y luego otro que somos  vagos sentó mal, como es normal. De todas formas creo que el andaluz sabe que eso lo dice uno, no todos los catalanes. Aquí el que más y el que menos tiene a algún ser querido allí, particularmente no tengo nada que decirle a
la generalidad de lo catalanes, y cuando se meten con Andalucía por ese tipo de nimiedades simplemente doy por sentado que no se nos conoce y que la ignorancia es osada. Lo mismo al contrario, quien sabe de Cataluña no se mete con "los catalanes" se mete con uno en particular. La mitad del pueblo de mi padre es ahora catalán por la inmigración desde Extremadura en los 60 y 70, y les adoro. No puedo tener nada en contra de Cataluña por lo bien que se ha portado con la que considero "mi gente".

*¿Qué opina de las palabras de Rosa Díez sobre la catalanización de España?

¿Catalanizar España? No había escuchado esa. Así, ¿Tal cual? Me deja frío.En España tenemos la gran suerte de que estamos llenos de culturas distintas. Andalucía no es lo mismo que Cantabria, pero es maravilloso;
nuestra capacidad para abrir nuestra mente podría multiplicar a la de países de nuestro entorno, pero no lo aprovechamos. En cuanto a mi, estoy rgulloso de mi andalucismo, de mis rasgos extremeños por mi padre y de losbercianos por mi madre. No creo que me "catalanice" nunca, como no se "haría más andaluz” un catalán (le enseñamos una foto, en realidad es
Esperanza Aguirre) ¡Carajo, esa es Aguirre, no Rosa Díez! (entrevistador y
entrevistado ríen)

Ya que estamos, ¿Cual te gusta más de las dos?

Lo cierto es que políticamente no me gusta ninguna. Supongo que Rosa Díez se asemeja más a mi forma de pensar que Aguirre. Si eso decanta la balanza... Sin embargo, aunque suene raro, creo que Aguirre es sincera y no
ha faltado jamás a sus ideales, y eso, aunque sus ideales no me gustan nada, creo que es algo para apreciar. Supongo que para tomarme un café elegiría a Aguirre, pero no me gusta ninguna de las dos para gobernar mi
país.

volvamos a lo que estábamos. ¿Eres periodista o qué estás estudiando
para tener la mente tan abierta de ideas?

Estudio Derecho y Ciencias Políticas. Me ayudó mucho a quitarme de prejuicios que hoy considero idiotas. Tengo amigos con los que estoy a años luz en cosas ideológicas, pero les quiero mucho y bien y es gracias a esta cosa que estudio. No hacemos periodismo,hacemos opinión basada en lo que podemos humildemente saber. El periodismo es contar cosas que pasan, nosotros opinamos sobre ellas. Es una gran diferencia. El día que podamos hacer periodismo intentaremos hacerlo dentro de nuestras capacidades, perono me atrevería sin haber estudiado antes.

Conoces el Proyecto Mirall?

No. ¿Qué es?

Ahora y siempre, los ciudadanos han sido el motor del cambio histórico. Es
un nuevo periodismo donde las historias anónimas son las protagonistas*

Lo del motor del cambio desde luego es cierto. No he reflexionado sobre un "nuevo periodismo" como para darte una opinión en condiciones y podría decir cualquier chorrada, prefiero reflexionar y que me preguntes otro día si lo tienes a bien.

¿Una aspiración?

Supongo que mi mayor inspiración es vivir de las cosas que escribo o de las cosas que toco con la guitarra. Sueños tenemos todos. Si no luchara por estas locuras estaría amargado.

Defínete con tres adjetivos

Alegre, luchador e inconformista creo que están bien.


Poesía, prosa o guitarra?

Va totalmente a ratos. La poesía es para los venazos, cuando estás enrabietado para bien o para mal y te salen cosas esporádicas y febriles.
Es un acto de pasión. La prosa es más para un café, la terraza o un paisaje delante, con cosas pensadas y tranquilamente elaboradas. Y la guitarra espara cuando estás inspirado y acabas de escuchar algo tremendo. Hoy mismome he ido a la universidad motivadísimo por haber tocado "all along the whatchtower" (de Bob Dylan) porque me había levantado escuchándola.
Quedarme con una es verdaderamente ponerle los cuernos a las otras y uno intenta ser buena persona. Imposible elegir.


¿Quieres despedirte de nuestros usuarios y lectores?

¡Con mucho gusto! Encantado de haber echado este rato con el jefe Josep, que es un grande, y encantado de que me hayan leído, espero haberles resultado interesante o que por lo menos no sientan que han perdido el tiempo. Nos vemos en seguimospensando.wordpress.com!

 


Has estat el Dj. dels darrers Freaks Festivals celebrats a Balaguer. Quina és la teva feina en aquest context tan eclèctic?
Aquí no faig un “xou” dels meus. La meva tasca en el Freak Festival es limita a estar en contacte amb els artistes per ha ficar-los les músiques que ells mateixos porten per les seves actuacions. Després, entre actuacions, punxo un tipus de música molt rara, insòlita i bizarra, acord amb la performance general d’aquest tipus d’esdeveniment.

T’agradaria que les teves sessions s’escoltessin per tot el món? Has fet alguna maqueta per algun local important?
Caram! Doncs seria un puntàs que per tot el món s’escoltés una sessió meva, però també us dic una cosa: Em sembla que dels pirineus cap amunt no entendrien part d’aquesta sessió. Us imagineu un finlandès ballant a ritme del Fary, el Torrebruno o la Maria Jesus y su acordeon???? jejeje
En algun concurs de Dj que demanaven maqueta he dubtat fer-la. La disbauxa que faig en una sessió és impossible reflectir-la en un format enllaunat. L’essència i la sensació del directe no es pot copiar enlloc. M’estimaria molt més fer un càsting, justament, en directe i amb el públic davant.

Alguna anècdota especial rellevant que ens pugui interessar?
Sempre m’he caracteritzat per punxar el que els altres dj 's no s’atreveixen a punxar, encara que després, anys més tard alguns han seguit part dels meus passos, us fico un exemple: A finals dels 90 la Raffaella Carrà estava en autèntica decadència, era considerat un producte caducat i amb regust ranci. A Balaguer no s’escoltava en cap local, era com perdre crèdit el fet de punxar-la. Dins aquest context advers, vaig començar a punxar-la a bombo i plateret en les meves festes revival, a sobre, presentant-la pel micro amb tota la pompa com la gran artista de les últimes dècades. El resultat, lluny de ser decebedor, va ser un èxit total. El personal embogia amb els seus hits. Temps més tard, algun local s’atrevia a punxar-la i ara per sort, son ja pocs locals que és resisteixen a punxar en un moment o altre el seu gran hit “Hay que venir al sur”

Aquest estiu fas sessions de música? on?
He de dir avans de tot, que allà on punxo és perquè m’ho demanen. Al ser una afecció, no vaig repartint targetes amb els meus serveis. Punxo per amics , gent o col·lectius que em coneixen, saben la manera peculiar que tinc de treballar i volen una sessió diferent de les altres i sobretot,
Mitjançant el meu Facebook: “Dijey Quelo” Aquí agrego a tota la gent que m’ho demana i quan he de fer alguna festa els hi faig saber en quin dia i lloc serà.

Que penses fer en el futur?
El futur és completament imprevisible, així donçs, sempre estic pensant en el present i aprenent dels errors del passat, tal com diu el savi, no?

Quina és la sala o club en què t’hi has sentit més a gust? Perquè?
Per les festes revival amb els discs de vinil, els locals de tamany mitja i petit. Estàs com si fessis un guateque a casa amb els amics. Si el públic no és excesivament nombrós, la proximitat i el contacte amb aquest m’agrada molt.
També he punxat per grans masses de gent. A la festa major a la carpa la nit del dissabte actuava després de Seguridad Social, tenia davant unes 2000 persones. Aleshores enfoco una mica diferent la sessió i aprofito les grans masses per ha fer-les cantar o ballar cançons amb coreografies molt conegudes per tot-hom, grans hits del bailoteo i la gresca d’ara i de sempre. ”….lo que se tercie!”

Per teva manera diferent i transgressora de punxar, has estat vetat en algún lloc?
Si, vaig punxar en la primera nit de Dj’s d’un esdeveniment estiuenc molt conegut que es cel·lebra a la ciutat i malgrat la bona acceptació del públic, a l’edició del següent any ja no comptaven amb mi. Be, en realitat, em va fer fora el Dj organitzador i amfitrió davant el perill que li podia fer la més mínima ombra. La vetllada ha quedat convertida en un sol i monòton estil musical (moltes hores del mateix pal).

Sempre acabes les teves sessions amb el teu lema. Podries dir-lo?
Siiii i tant, dic això: “No sóc ni el millor ni el pitjor, senzillament……el més Burro!”
Deixeu-me per últim agrair a tota la gent que ha estat en un lloc o un altre de públic a les meves festes passant-ho bé. Dir-los que són ells els que en realitat fan la festa i que sense ells no seria possible tot això. Milers de gràcies.

Doncs esperem que et vagi molt bé. Moltes gràcies per aquest moment que ens has prestat!!
moltíssimes gràcies a vosaltres i una cordial salutació a tots els lectors d’ Elmercadal.cat
Endavant amb la revista.

El passat  divendres a la tarda va arribar a l’estació del Pla Vilanoveta de Lleida el segon dels dos nous trens que a partir de la primavera està previst que comencin a circular per la línia ferroviària Lleida-la Pobla. El comboi va arribar en un transport especial per carretera des de Suïssa, on Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'ha comprat a l'empresa especialitzada Stadler. 

El primer dels nous trens que circularan per la línia de la Pobla va arribar el 16 de gener a la capital del Segrià i, posteriorment, va començar a circular en període proves, com passarà a partir d'ara amb el segon tren. 

Els dos nous trens han costat 9,4 milions d’euros i s’han fabricat durant dos anys expressament adaptats a les característiques d’aquesta línia: d’ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. 

La posada en marxa dels nous trens triplicarà les freqüències actuals (es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i els 10 entre Lleida i Balaguer) i, segons la Generalitat, permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers. 

Les freqüències es van reduir el 2012 per estalviar un milió d’euros anuals i retallar el dèficit. En concret, es va deixar només un servei d’anada i tornada per tot el recorregut fins a la Pobla i quatre entre Lleida i Balaguer. Abans n’hi havia tres per a tot el recorregut i vuit fins a Balaguer. 

També està previst que la nova línia tingui parades ‘facultatives’, és a dir, prèvia demanda, en 7 estacions per poder quadrar i millorar els horaris. Són les estacions que tenen menys usuaris i els combois només s’aturaran si algun viatger ho demana prèviament prement el botó corresponent. De fet, aquest canvi sumat a l’increment de la velocitat comercial permetrà reduir els temps dels trajectes. En concret, de Lleida a Balaguer es passarà de 29 a 24 minuts, de Balaguer a la Pobla de 81 a 69 minuts i de Lleida a la Pobla de 110 a 93 minuts. 

En aquests moments, Ferrocarrils de la Generalitat és qui gestiona la línia, propietat de la Generalitat, però els combois que hi circulen són llogats a Renfe. Quan entrin en servei els nous trens FGC assumirà també la tasques operatives. 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre