Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

En Jaume Celma és, actualment, Co-director del Centre Clínic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica i Coordinador del Servei de prelaboral de Salud Mental del Centre Assistencial de Sant Joan de Deu d’ Almacelles amb una trajectòria professional de més de 17 anys d’experiència.

Va despertar el seu interès en l’àmbit de les neurociències cap a l’any 2002 i des de llavors ha estat vinculat en diferents especialitats de la Psicologia aplicant els seus coneixements en neurociències en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, addiccions i resta de trastorns de la Salut Mental, treballant en la majoria de recursos assistencials de la xarxa tant en l’àmbit públic com privat.

És Màster Universitari en Psicologia Clínica en Hospitals Generals, en Recerca Clínica en Medicina i en Neuropsicologia Clínica.

Es troba finalitzant la seva Tesi doctoral en l’àrea de neurociències en la Universitat de Granada.

És personal investigador adscrit en l’ Institut de Recerca Biomèdica I.R.B (www.irblleida.cat) projecte Càtedra Novartis àrea Neurociències.

Secretari de la Junta de govern de la Delegació Territorial del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya des del 2011.

La seva activitat investigadora s’ha centrat en la línea de les addiccions i el córtex prefrontal. És, Editor de tres llibres: Neuropsicologia de la Impulsivitat: Actualizacions, La Impulsivitat: Aplicacions Clíniques i Bases teòriques i Clínica del Comportament Impulsiu. 

Autor i coautor de múltiples articles que versen en la mateixa línea i organitzador de diferents Simposiums sobre la conducta impulsiva entre altres comunicacions.

 

Com recordes la teva època a la universitat?

Amb molta nostàlgia. Van ser anys de formació acadèmica i personal, sobretot personal. La riquesa d’experiències contrastaven amb arquetips de la teva pròpia personalitat que et guiaven a l’hora d’interpretar la realitat i corregien creences, de vegades, errònies.

Quins referents de la història de la psicologia i psiquiatria són els seus referents?

Se’ns dubte els cognitivistes Vygotsky, Piaget i Wundt a més del conductista Skinner. Però, sempre m’ha fascinat el mon de la neurofisiologia i en el moment actual estic seguint d’aprop a Stephen Porges i la seva “Teoria Polivagal” i Paul Swingle considerat el pare de la psiconeurofisiologia, als quals vaig tenir el plaer de conèixer un cop a Madrid en el primer Congres de neuroteràpies que es va fer a España, tots dos personalitats dintre d’aquesta disciplina.

Qui conforma el seu equip de treball?

En el nostre Centre Clínic treballem actualment 4 professionals; dos psiquiatres, un neuròleg i jo mateix.

Per quins motius et vas voler dedicar a aquesta professió?

Sempre he tingut una vessant social,des de petit. Constantment he buscat el contacte social característica que ens defineix com a essers humans. M’entusiasma el poder ajudar als altres, trobar alternatives a la seva manera de pensar , a les seves cognicions i conductes per poder ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones a nivell clínic. Ara recentment, amb la tècnica Neurofeedback.

Quina és la filosofia de Centre Clínic de Psicologia? I els seus orígens?

El Centre Clínic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica va neixer al 1965 de la mà del Dr.D.Manuel Celma Cínca. És un centre ambulatori de Serveis de Salut Mental que compta, ara mateix, amb mig segle d'experiència i està dirigit pel Dr.Celma Jr i un servidor.

Acompanyem als nostres clients i als seus familiars a millorar la seva salut mental abordant tots els problemes psicològics i psiquiàtrics amb un enfocament multidisciplinari oferint diagnòstic i tractament integral, teràpia farmacològica, psicoteràpia i noves tècniques de neurorehabilitació cognitiva. Realitzem estudis exhaustius de la personalitat, neuropsicològics i neurofisiològics.

Ajudem als nostres clients a desenvolupar el seu cervell amb teràpies innovadores catalogades dins de les neurociències i neuroteràpies com poden ser la neurorehabilitació cognitiva amb la plataforma de tractament Neuropersonal Trainner i / o les avançades neuroterapias com és el Neurofeedback EEG.

Anomeni els diferents tractaments que realitzen en el seu centre.

Tant en adults com en infants/adolescents realitzem teràpia cognitiu-conductual, teràpia psicofarmacològica, teràpia psicoanalítica, rehabilitació neuropsicològica i la recent tècnica NO INVASIVA i prometedora Neurofeedback.

Vosaltres sou pioners en l’ús del neurofeedback a Lleida…

Sí. Un cop va arribar a les meves mans he de dir, de manera fortuïta, un dossier que parlava d’una tècnica assistida electroencefalogràfica amb 30 anys d’experiència que es venia practicant als EUA. Investigant, vam observar que ja feia anys que es practicava a Europa particularment i amb èxit a Noruega, Holanda i Alemanya estant dins dels seus sistemes nacionals de salut. El Dr. Carlos H.Gómez Biel (Psiquiatre) i jo ens vam formar en la tècnica i des de fa més d’un any la estem practicant i oferint a Lleida.

Quins resultats està tenint l’ús de neurofeedback en pacients del seu centre? En quines patologies té més bona resposta?

Curiosament, depèn força de la pròpia persona. Com ja he publicat en anteriors articles existeix un 80% d’efectivitat de la tècnica així com en la majoria de tractaments farmacològics que es donen per la mateixa patologia. Actualment, on s’ha demostrat la seva eficàcia és en el TDAH, Epil·lepsia, Migranyes i com a tractament coadjuvant a addiccions. També està oferint resultats molt significatius en trastorns d’ansietat, fatiga crònica i fibromiàlgia.

Vostè ha publicat diversos llibres, entre ells Bases teóricas y clínica del comportamiento Impulsivo, La Impulsividad: aplicaciones Clínicas i Neuropsicologia de la Impulsividad que per cert han tingut molt bona acceptació. Té previst publicar-ne algun més?

Ara mateix no tinc projectat fer-n’hi cap més. Em trobo engrescat acabant la meva Tesi Doctoral que ja m’ocupa la major part de temps. Companys meus de professió saben del que parlo. Qui sap en un futur proper...

Que opina dels psicòlegs que fan els seus tractaments a través de videoconferències?

Ho veig com una manera més de fer intervenció però crec, almenys des d’aquesta disciplina, que les intervencions haurien de ser presencials tractant-se d’una professió molt humana i relacional com és. Però ja dic, és la meva opinió...

Expliqui’ns la importància que té l’optimisme i la força de voluntat en la recuperació de patologies mentals...

Bàsica i fonamental. Segurament, és la base d’una pronta recuperació. Sense aquestes característiques és difícil arribar un equilibri de la ment. Després de 18 d’experiència professional i més de 25 anys d’exploració observacional de les diferents patologies de la ment, he observat una gran diferència en quant a la recuperació psíquica dels meus pacients.

Quina importància tenen les relacions socials en la recuperació d’aquestes persones? 

Bàsica. Hem de pensar que en la majoria de trastorns que apareixen durant l’edat adulta, una de les característiques que sempre apareixen es l’aïllament personal i l’abandonament de les relacions socials. Això comporta i fa aparèixer pors irracionals a relacionar-se de nou, minva l’autoestima i crea sentiments de soledat i inutilitat. 

 

Hi ha algun tractament innovador dels Estats Units o d’Europa que hagin pensat a incorporar pròximament al centre clínic?

Pel moment no, tot i que la meva vessant investigadora em fa estar obert i atent a tot el que aparegui de nou que tingui sòlida investigació científica i rigor metodològic.

El conseller ha anunciat l'inici de l'elaboració d'una Llei de Salut i Social de Catalunya per a garantir una salut pública, equitativa i universal.

'La millor política de salut que pot fer un país és la lluita contra les desigualtats econòmiques i socials i la construcció d'un estat del benestar avançat', ha destacat el conseller de Salut, Antoni Comín, en la seva primera compareixença davant la Comissió de Salut del Parlament on ha detallat els objectius i els eixos d’actuació que seguirà el Departament en aquesta legislatura. Comín ha afegit que no es treballarà pel dret a la salut només des del seu departament, sinó des de tots aquells àmbits de Govern que ajudin a construir l'estat del benestar. El conseller ha anunciat que la primera fita del departament serà l’impuls d’una Llei de Salut i Social de Catalunya que asseguri 'una salut millor per a tothom per a una societat més justa'. El procés d’elaboració d’aquesta normativa serà la principal actuació en salut del procés constituent que està vivint Catalunya i promet ser un projecte a construir 'entre tots, amb una gran aliança'. Aquesta llei fonamental, a més, s’acompanyarà d’una normativa que asseguri el blindatge de la universalitat, de manera que cap ciutadà quedi exclòs del sistema sanitari públic català.

En aquest sentit, el titular de Salut aposta per definir de nou el model sanitari públic de Catalunya, d’acord amb el context actual i basant-se en tres aspectes cabdals: tornar a l’essència i als valors republicans, aprendre de l’experiència acumulada dels darrers 30 anys i actualitzar el model d’acord amb els paradigmes propis del segle XXI. Així, Antoni Comín ha desgranat els principis que han de regir aquest model assistencial català: ha de ser universal, equitatiu, públic, de qualitat –en excel·lència, seguretat i orientació al pacient-, vinculat a la recerca i a la innovació, amb diversitat de proveïdors, transparent, participatiu i sostenible.

El conseller ha apel·lat a aconseguir un consens social i polític per tirar endavant els projectes de salut de la legislatura. Uns projectes que s’han d’emmarcar en un procés constituent i de transició nacional, en el qual es disposa d’un gran punt de partida: per a Comín 'la sanitat catalana ja és una estructura d’estat i si no fos per la insuficiència econòmica, en salut estaríem força a prop de ser un estat independent'.

Universal, equitatiu i públic
Pel que fa a la universalitat, el titular de Salut ha instat a recuperar-la per mitjà d’una norma que blindi el model d’atenció sanitària, donat que 'seria intolerable deixar fora d’ambulatoris i hospitals persones en situació de malaltia'. En quant a l’equitat en l’accés, aquesta s’ha de garantir tant des del punt vista territorial -adequant el mapa sanitari- com pel que fa als temps d’espera. A més, en matèria de llistes d’espera, el conseller ha reiterat el compromís de reduir-les durant aquest mandat: un 50% el temps per a proves diagnòstiques i primera visita a l’especialista, i un 10% el número de pacients a la llista d’intervencions quirúrgiques. També ha assegurat que es farà una priorització en funció de la situació clínica i social del pacient i primarà la transparència en la seva comunicació pública, amb dades obertes.

Recerca ‘social’, transparència i sostenibilitat
Pel que fa a la recerca, el conseller ha afirmat que aquesta és fonamental per millorar l’assistència sanitària i és sinònim de progrés i de creixement econòmic. Per això, es vol, entre d’altres, impulsar un projecte nacional de recerca en medicina personalitzada basada en la genòmica. En el camp de la diversitat de proveïdors, Salut apostarà, per exemple, per clarificar la governança de les institucions proveïdores de serveis, garantint la prevalença de l’interès públic en els òrgans de govern. Comín també s’ha referit a aquesta com la 'legislatura de la transparència' en la sanitat, 'amb llums i taquígrafs i res de sospites', en el sentit que ha de garantir l’avaluació i el retiment de comptes de tot el sistema, amb objectius com crear un nou model de registre de contractes i una anàlisi i avaluació de les derivacions als centres privats. 'No hi haurà greuges ni favors en la sanitat pública catalana i evitarem les derivacions que suposin més costos que estalvis pels pressupostos', ha concretat.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda va comparèixer per explicar les prioritats del seu departament aquesta legislatura
El conseller d’Economia va avançar també que el dèficit públic de la Generalitat de 2015 serà inferior al de 2014, però va denunciar que hi ha una llista molt extensa d’incompliments del govern espanyol per transferir ingressos a la generalitat
l vicepresident va voler subratllar que ‘l’economia catalana es comporta singularment bé’ i va destacar que ‘al 2015 el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,4%. Per sobre de la mitjana europea’.
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, va comparèixer ahir dilluns davant la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament per presentar les prioritats del seu departament. Junqueras va destacar que hi haurà un doble objectiu aquesta legislatura i que serà indestriable l’un de l’altre: posar els fonaments del nou estat, és a dir, desplegar les estructures d’estat, i gestionar una realitat econòmica complexa amb el màxim rigor i tota la sensibilitat social. ‘L’experiència ens ha demostrat que no és possible fer front a les dificultats socials i econòmiques si no disposem de les eines d’un estat’, va destacar el vicepresident.
 
Junqueras va explicar que el Govern de Catalunya continua sotmès a un context financer molt difícil, tot i el bon funcionament del sector exterior, i per això es va comprometre a afrontar la situació ‘des del màxim rigor i eficiència de gestió, però també amb la màxima sensibilitat social que requereix els moments duríssims que encara viuen moltes famílies catalanes’. El vicepresident va voler subratllar que ‘l’economia catalana es comporta singularment bé’ i va destacar que ‘al 2015 el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,4%. Per sobre de la mitjana europea’. En bona part, gràcies sobretot al sector exterior (exportacions, turisme, inversió externa...). ‘Aquesta situació favorable no té una justa correspondència amb la situació de les finances públiques del nostre país, i això fa que no es pugui posar aquesta millori al servei dels ciutadans’, va lamentar. 
C's Lleida exigeix al Govern "destinar una partida pressupostària suficient per desenvolupar de forma efectiva les lleis 14/2010 i 11/2014 aprovades pel Parlament"

El regidor de Ciutadans (C's) a l'Ajuntament de Lleida, Daniel Rubio, ha instat al departament d'Ensenyament de la Generalitat a"desenvolupar un protocol específic sobre l'assetjament escolar per orientació sexual o identitat de gènere". Rubio ha manifestat que"la iniciativa s'està discutint a tots els ajuntaments on C's té representació", després de presentar l'esborrany del protocol a la comissió informativa de les Polítiques de Drets i Serveis a les Persones per a la Política Cultural de l'Educació, Esports i de la Participació. I ha afegit que"C's espera que la resta de formacions polítiques i entitats de la ciutat contribueixin".

El regidor de C's ha demanat a la Generalitat que"es desenvolupin les lleis 14/2010 i 11/2014 aprovades pel Parlament"i ha assenyalat que"cal destinar una partida pressupostària suficient per desenvolupar-la de forma efectiva". A més, Rubio ha anunciat que "C's ja ha presentat la proposta de protocol al Consell Escolar Municipal perquè fos esmenada, treballada i enriquida" i perquè"es tinguessin en compte les aportacions de la resta d'entitats per elevar-lo al departament d'Ensenyament de la Generalitat". . 

Dimecres, 10 Febrer 2016 18:38

Catalunya ja té un full de ruta a seguir

El full de ruta del Govern per a la propera legislatura incorporarà les línies d’actuació plasmades en el programa electoral de Junts pel Sí per a les eleccions del 27 de setembre passat i el pla de xoc acordat entre els grups parlamentaris de Junts pel Si.
El Govern assumeix en el seu full de ruta per a la propera legislatura que el progrés social va indestriablement lligat a l’exercici de la plena sobirania del poble català
El document també aprofundirà encara més en la transparència i la rendició de comptes com a forma de relació amb la ciutadania
El Govern va aprovar iniciar l’elaboració del Pla de Govern i dels plans departamentals per a l’XI legislatura, que seguiran els objectius prioritaris detallats pel president Puigdemont durant el debat d’investidura del passat 10 de gener de 2016 al Parlament. El nou Pla de Govern, que ha de guiar l’acció governamental aquesta legislatura, prioritzarà les línies d’actuació plasmades en el programa electoral de Junts pel Sí per a les eleccions del 27 de setembre passat i el pla de xoc acordat entre els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP.
 
En aquest sentit, el full de ruta del Govern per a la propera legislatura presenta una singularitat respecte als anteriors: l’assumpció que el progrés social i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania va indestriablement lligada a l’exercici de la plena sobirania del poble català i a disposar de les eines que té qualsevol estat democràtic per exercir-la.
 
L’acció política del Govern en relació amb el procés nacional estarà al servei de l'enfortiment de l'estat del benestar, ja que la principal raó per caminar cap a l’estat propi és avançar cap a un país més just i equitatiu, consolidar una recuperació econòmica al servei de la creació d’ocupació estable i de qualitat i reforçar els valors democràtics, amb un alt nivell de transparència i participació.
 
D’acord amb això, els eixos d’actuació que inspiraran el Pla de Govern són els següents: 
 
·         Un país més just: garantir i crear un nou estat del benestar per a tothom.
·         Un país amb més i millor feina: una economia al servei de les persones.
·         Un país amb bones pràctiques: ciutadania i regeneració democràtica.
 
Més enllà de ser un element de planificació, el document també vol aprofundir encara més en el decurs d’aquesta legislatura en la transparència i en la rendició de comptes com a normes de relació del Govern de la Generalitat amb la ciutadania.
 
L’acord aprovat avui inclou també autoritzar el Departament de la Presidència a dictar les instruccions necessàries per tal de procedir en el termini més breu possible a la l’elaboració del Pla de Govern.
 
La Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya celebra els 20 anys, organitzada per l’Ajuntament de Lleida, amb la projecció de 216 títols.
8.721 alumnes de 52 centres educatius de Lleida i comarques s’han inscrit en les sessions escolars.
El Premi a la Trajectòria professional s’atorga enguany a l’animadora catalana Pepita Pardell.

Lleida es convertirà del 25 al 28 de febrer en la capital mundial de l’animació, mercès a Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, que enguany compleix 20 anys amb una programació molt especial, que té la mirada posada en el nou talent femení, segons ha explicat en roda de premsa l’alcalde de la ciutat, Àngel Ros.

Seran quatre jornades farcides de projeccions, conferències, tallers i altres activitats especials que tindran lloc a les seus habituals del festival, La Llotja, CaixaForum Lleida, el Cafè del Teatre, i l’espai Magical Media, Centre de Producció Audiovisiual, seu de tallers educatius juntament amb l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol.
 

Abans de cedir la paraula a la directora del CaixaForum, Maribel Tost, i a la d’Animac, Carolina López, perquè expliquessin les novetats de la mostra, l’alcalde de Lleida ha volgut destacar la inscripció de 8.721 alumnes, de 52 centres educatius de Lleida i comarques, els tallers paral·lels per estudiants de centres d’ensenyament i els 216 títols que s’exhibiran. D’aquesta manera es generen futurs espectadors, productors i tècnics, alhora que es potencia la creació d’una indústria audiovisual. 

 En aquesta edició, la Mostra té com a protagonista la figura de la dona en l’art i la indústria de l’animació. Amb el lema “Futurs Femenins” vol celebrar la presència cada cop més important de la dona en el món de l’animació i, alhora, posar de manifest els camps en els quals encara queda recorregut per fer, segons Carolina López. La directora d’Animac assenyalava que mentre en l’àmbit acadèmic hi ha un 50% de dones formant-se en matèria audiovisual, només un 10% d’aquestes acaba tenint papers rellevants en el terreny industrial.

Àngel Ros ha destacat el reconeixement, la projecció internacional i l’impacte econòmic directe que suposa per a la ciutat un esdeveniment d’aquest tipus i ha donat suport institucional i d’infraestructures esportives i d’hoteleria
La Federació Internacional d’Handbol anunciarà la seu guanyadora durant els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro
L’anunci de qui serà la guanyadora es coneixerà aquest estiu durant els Jocs Olímpics de Río de Janeiro.

Lleida ha presentat avui oficialment, juntament amb Granollers, Tarragona i Castelló, la candidatura conjunta per organitzar el Mundial d’Handbol femení de l’any 2021. La oficialització de la candidatura ha tingut lloc a l’Ajuntament de Granollers i ha comptat amb la presència del president de la Real Federación Española de Balonmano, Francisco V. Blázquez; l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral; l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco el conseller de Promoció Econòmica, Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca i l’alcalde de Lleida.

L’anunci de qui serà la guanyadora es coneixerà aquest estiu durant els Jocs Olímpics de Río de Janeiro. La Real Federación Española de Balonmano ja ha presentat la candidatura mediterrània a la Federació Internacional d’Handbol, que podria també optar a l’organització del Mundial de 2023 si no surt escollida per al 2021.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que la candidatura servirà per impulsar aquest esport i si és femení, té un doble valor, ha destacat. El paer en cap també ha destacat el reconeixement, la projecció internacional i l’impacte econòmic directe que suposa per a la ciutat un esdeveniment d’aquest tipus. Ros ha insistit en la suma de les ciutats que s’han unit en aquesta candidatura i ha donat suport tant institucional com d’infraestructures esportives i d’hoteleria.

A més, ha recordat el treball que es fa des de la Paeria amb el programa Lleida Sport&Emotion per posicionar la ciutat com a seu d’esdeveniments esportius d’àmbit nacional i internacional. Els partits de Lleida es disputarien als pavellons municipals Onze de Setembre i Barris Nord, amb una capacitat d’uns 2.000 i uns 6.000 espectadors respectivament.

Lleida és una de les ciutats catalanes amb més tradició d’handbol. En el món de l’handbol, Lleida és referent de formació i d’elit, amb equips que ininterrompudament han estat a les màximes categoria estatals i acollidora de grans esdeveniments com la Supercopa d’Handbol l’any 2004. Dins de l’handbol femení, ha estat feu d’equips i jugadores importants que han competit diverses temporades en la màxima categoria, com l’Associació Lleidatana d’Handbol, que juga actualment a la Divisió d’Honor Plata femenina i l’Handbol Pardinyes a la lliga catalana. L’Associació Lleidatana compta amb 7 equips, amb unes 75 jugadores, i el CH Pardinyes, amb 9 equips i unes 150 jugadores.

El conjunt de les ciutats que integren la candidatura han mostrat la seva satisfacció per impulsar aquest projecte esportiu. L’alcalde de Granollers- ciutat bressol de l’handbol català i estatal- Josep Mayoral, impulsor de la candidatura, ha agraït al Club Balonmano Granollers la tasca realitzada des de la seva creació, l’any 1947 i n’ha destacat que actualment té el primer equip masculí i femení a la Divisió d’Honor. Cal destacar que només cinc clubs de tota Europa tenen els seus primers equips jugant en les màximes competicions.

Per la seva banda, el president de la Real Federación Española de Balonmano, Francisco V.Blázquez, ha explicat que els rivals als que s’enfronta la candidatura són “molt durs i competitius” però també ha destacat que com a punts forts “ donem la imatge de ciutats potents i tenim com a precedent l’èxit organitzatiu del Mundial Masculí de 2013, amb gran assistència de públic, especialment de Granollers, ciutat de la qual la Federació Internacional d’Handbol va quedar molt contenta.

La candidatura conjunta de Granollers, Lleida, Tarragona i Castelló competirà amb les presentades per Rússia, Hongria i Noruega-Dinamarca. El Mundial el disputaran 24 equips, distribuïts en 4 grups. Els primers classificats de cada grup passarien a les finals.

Dimecres, 10 Febrer 2016 18:17

Lleida per la donació

Per conscienciar la població de la importància social de fer-se donant d’òrgans per a transplantaments a Catalunya, líder mundial en transplantament. Segons el director de l’OCATT, l’any 2015, els transplantaments d’òrgans a Catalunya van arribar als 954, un rècord històric.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la campanya “Lleida per la donació” que té per objectiu conscienciar i augmentar el nombre de donacions d’òrgans.

Aquesta campanya està organitzada per la Fundació Renal Jaume Arnó i compta amb el suport de la Diputació de Lleida.

El diputat provincial Eloi Bergós ha presentat aquesta campanya acompanyat per la treballadora social de la Fundació Renal Jaume Arnó, Cristina Punyet; pel director de l’Organització Catalana de transplantaments (OCATT), Jaume Tort, i pels organitzadors de l’activitat Transplantbike dels clubs esportius Alfaventur d’Alfarràs i Rocko d’ Almenar, Javi Palacions i Anna Lijarco.

Per la seva part, el director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT), Jaume Tort, ha explicat que any rere any la donació d’òrgans a Catalunya s’ha anat incrementant gràcies a l’esforç de tothom.

Catalunya és líder mundial en transplantament i també té unes taxes en donació per milió d’habitants molt altes, però la llista d’espera augmenta any rere any i només s’escurça si hi ha donacions.

Segons el director de l’OCATT, l’any 2015, els transplantaments d’òrgans a Catalunya van arribar als 954, un rècord històric, però actualment encara hi ha 1.335 persones en llistes d’espera per rebre un òrgan.

Així mateix, Tort ha agraït la gran tasca de sensibilització de la Fundació Renal Jaume Arnó, com també ha destacat que la Diputacio de Lleida és una institució que dóna un gran suport al sistema sanitari català en molts aspectes i actuacions, com pot ser també el Bus de la Salut o els consultoris mèdics.

Tort ha afegit que aquestes campanyes tenen com a objectiu sensibilitzar la població i és del tot imprescindible que la gent conegui que la seva solidaritat, fer-se donant, pot ajudar moltes altres persones. Per per incrementar el nombre de donants cal formació, informació i activitats amb la societat de manera permanent, ha indicat.

El vicepresident segon i responsable de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells, va participar, ahir a la "Jornada Doing Business 2015: Resultats per a Catalunya i recomanacions pel món local" on va assegurar que «les administracions públiques i, sobretot, les més properes a la ciutadania, busquem les fórmules per facilitar la feina a les empreses dels nostres territoris. No volem ser un entrebanc que se sumi a la cursa d'obstacles en què s'entra a l'hora d'emprendre. Tot el contrari, volem estar al costat de les persones que decideixen tirar endavant una empresa,  acompanyar-les al llarg del procés, ajudar-les i posar-les en valor».

La jornada, que s'ha celebrat aquesta setmana a l'Espai Francesca Bonnemaison, va servir per presentar l'Informe Doing Business en España 2015, que mesura com les regulacions governamentals fomenten o restringeixen l'activitat empresarial. Concretament l'estudi Doing Business en España 2015 analitza les regulacions que afecten a la petita i mitjana empresa en el procés d'obertura, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats. Tots ells vinculats a la competència autonòmica i local. També elabora indicadors per a les 17 comunitats autònomes, dos ciutats autònomes i cinc ports marítims.

L'encarregada de presentar l'informe va ser la responsable de Regulació de  Mercats i Competència de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i regulació del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Anna Merino, qui va donar recomanacions al personal electe i tècnic local assistent per millorar alguns aspectes relatius a l'obertura d'una empresa, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats.

Finalment, la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació, Sònia Recasens, va cloure la jornada i va afirmar que «la transversalitat, revisió normativa i voluntat política són tres temes a treballar i millorar en la relació empresa i administració». «No pot ser – va cloure - que el 94% de les empreses de menys de 10 treballadors estiguin suportant el 74% de la tramitació administrativa. L'administració ha de ser facilitadora de l'activitat econòmica». 

 

Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.
Turisme rural, el que més creix
Ocupació mitjana per habitació del 70%
Gairebé 13.000 empreses vinculades al sector turístic

Segons l'estudi "L'evolució dels indicadors de turisme a la demarcació de Barcelona l'any 2015", impulsat per Turisme de la Diputació de Barcelona, 4.035.099 turistes van visitar les comarques barcelonines (menys el Barcelonès), amb 12.619.890 de pernoctacions, el que va representar un 1,6% més de visitants que l'any anterior i un increment d'un 4,1% (mig milió més)pel que fa a pernoctacions. Unes dades que, segons l'estudi, «representa un allargament de l'estada mitjana i conseqüentment, un tipus de turisme menys invasiu i sostenible».

 
Els hotels obtenen un lleuger creixement en el nombre de turistes (+0,7%) i en el nombre total de pernoctacions (+2,5%). El mercat domèstic presenta un increment discret en el nombre de turistes (+1,8%) i un considerable creixement en el nombre de pernoctacions (+8,6%). Situació contraria al mercat estranger (no residents) que registra variacions negatives de -0,1% tant en nombre de turistes com de pernoctacions. Pel que respecta a la empleabilitat, aquesta creix un +5,3% respecte el 2014.

Turisme Rural: aquest any 2015 el turisme rural presenta importants xifres de creixement tant en el volum de turistes rebuts (+15,6%), com en el volum de pernoctacions registrades (+11,9%). Els viatgers residents (nacionals) representen més del 87% del total de viatgers rebuts. L'empleabilitat se situa amb un creixement del +8,3%.

Els càmpings també recullen bones dades. Mostren un creixement del +4,7% en el nombre de turistes i d'un +4,1% en el nombre de pernoctacions. Així mateix, els creixements més elevats es troben gràcies al mercat estranger (no residents) amb un +13,3% en el nombre de turistes i d'un +19,9% en el nombre de pernoctacions. En relació a l'empleabilitat, se situa al mateix nivell que el turisme rural, amb un +8,3% de creixement.

 
Aquest any 2015, el posicionament de la demarcació en termes d'ocupació (incloent la ciutat de Barcelona) respecte a altres províncies de l'Estat Espanyol de volums similars (en nombre de places d'allotjament i nombre de viatgers), se situa en xifres superiors al 2014 en hotels (1a posició) i en turisme rural (3a posició), i per sota el 2014, en càmpings (2a posició del rànquing).

Així, els hotels de les comarques barcelonins guanyen de mitjana 3,9pp d'ocupació respecte el mes de l'ocupació anual de 2014, amb una ocupació mitjana per habitació del 70,9%, la més alta dels últims tres anys. Totes les províncies analitzades sumen ocupació aquest any a excepció de Tarragona que perd 0,12pp.

Pel que fa als càmpings, aquests obtenen una ocupació mitjana per parcel·la del 46,0%, amb un lleuger decreixement de 0,08pp respecte l'ocupació de l'any anterior , és a dir, una ocupació relativament estable en els anys 2014 i 2015 i se situa com la segona província en el rànquing. L'ocupació més alta la registra la província d'Alacant (61,2%).

Els establiments de turisme rural de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 22,03%, amb un increment d'1,8pp respecte de l'any 2014. El rànquing el lidera Guipúscoa (35,1%), que a més registra el creixement més important (5,3pp).

 
Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.

Dins els principals grups d'activitat turística, el subsector de la Restauració destaca especialment amb un pes de gairebé el 70%. El segon gran grup és el del Transport, amb un 9,7%, i el tercer grup és el més directament vinculat a l'activitat turística, l'allotjament, amb un 4,2% . Tots els grans subsectors de l'àmbit de demarcació menys Barcelonès han crescut respecte l'any 2014, destacant el creixement de l'allotjament (+4,4%).

Finalment, el volum d'afiliats a la Seguretat Social de l'àmbit del turisme és de 120.362 persones, de les quals el 74% són assalariats i el 26% són autònoms. Més de la meitat del total d'assalariats (54,5%) treballen en el subsector de la restauració. Els assalariats augmenten un 7,5% respecte 2014, i destaca especialment l'augment en la contractació a la Restauració (+9,2%). El total d'autònoms creix lleugerament (0,2%), i de fet aquests cauen en els dos grans subsectors: transport i restauració tal com va succeir al 3er trimestre de 2015.<

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre