DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

HOLA HOLA
URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

L’Ajuntament de Lleida continua amb la campanya d’esporga hivernal d’arbres que es realitza cada any amb l’arribada del fred. En aquests moments hi ha un grup de treball que realitza esporga a Pardinyes i, en breu, continuarà al barri de Cappont. Un segon grup està treballant a l’Avinguda Madrid i es traslladarà ben aviat a Rambla Ferran. El tercer dels grups de treball actua actualment a la Bordeta i, en breu, esporgaran els arbres de Magraners. Les tasques d’esporga hivernal finalitzaran a mitjans del mes de març.

El tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha explicat que un total de 15.000 arbres són esporgats cada any a Lleida. El regidor ha explicat, en aquest sentit, que l’Ajuntament de Lleida replantarà properament els arbres que s’han talat aquests dies durant els treballs d’esporga. De fet, el responsable d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat ha recordat que l’Ajuntament de Lleida treballa en un programa de plantació per augmentar significativament el nombre d’arbres a la ciutat en els propers anys, que comptarà amb la implicació de centres escolars i famílies amb l’objectiu d’aconseguir una Lleida més verda.

Les campanyes d’esporga, que es realitzen a l’hivern i a l’estiu, tenen l’objectiu de garantir el bon estat dels arbres de la ciutat i evitar les caigudes de branques que poden ocasionar molèsties o envair la via pública. Les restes d’esporga, que es recullen diàriament, es porten a una planta de recepció de material vegetal, on es trituren per utilitzar-les de nou com a encoixinat de jardineria o bé es composten per utilitzar-les com a substrat ric en nutrients. A partir del mes de maig-juny, segons les condicions meteorològiques, s’iniciarà la campanya d’esporga d’estiu.

L’Assemblea de la Federació Salut Mental va aprovar en l’assemblea del 30 de gener per unanimitat que Lleida sigui la seu de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental al 2016, segurament el dissabte 8 d’octubre. Salut Mental Ponent serà l’associació que s’encarregarà de l’organització juntament amb la Federació. La candidatura de Lleida va ser l’única que es va presentar.

Eva Barta, presidenta de Salut Mental Ponent, va explicar després de l’elecció de Lleida com a seu del Dia Mundial que l’associació tractarà de mantenir el nivell de la celebració del 2015 a Valls, que va anar a càrrec de Porta Oberta, i va elogiar la tasca que havia fet l’entitat tarraconina.

L’Associació Salut Mental Ponent és una entitat sense ànim de lucre i d’iniciativa social de les comarques de Lleida, registrada l’any 1993, creada en el seu origen per familiars i amics de persones amb algun trastorn mental. Així figura als seusestatuts. Si els voleu consultar, cliqueu a Estatuts Salut Mental Ponent.

El Pla de Gestió pel periode 2014-2017 vol fomentar la visibilitat a la societat per tal d’incidir en la prevenció. Així mateix, vol potenciar l’atenció comunitària: residencial, llars amb suport i suport a la pròpia llar.

Està adreçada a la societat en general, a les seves institucions, als professionals de l’atenció social, sanitària i psicològica, a les persones que tenen un familiar o amic amb problemes de salut mental i a les persones amb un trastorn mental greu. Per conèixer les activitats de l’entitat, consulteu la memòria.

Xavier Trabado, que ha estat al capdavant de la Federació i la Fundació Salut Mental Catalunya els darrers deu anys, ha decidit donar pas a un nou lideratge i mantenir-se com a membre de la junta.

Israel Molinero, fins ara president de l’associació Arep de Barcelona, ha assumit la presidència tan de la Federació com de la Fundació Salut Mental Catalunya des del dissabte passat, quan l’assemblea va aprovar per unanimitat la seva candidatura.

El moviment de persones amb problemes de salut mental i els seus familiars vol agrair la tasca de Xavier Trabado, que ha fet créixer l’entitat i posicionar-la en un altre pla en els darrers anys, aconseguint reptes de gran abast per a la salut mental de les persones amb problemàtiques de salut mental i les seves famílies.

Israel Molinero és biòleg i treballa com a educador ambiental en la seva pròpia empresa. Vinculat des de fa anys a l’àmbit de la salut mental, presideix des de fa 10 anys AREP (Associació per a la rehabilitació de les persones amb malaltia mental). Amb el seu nou càrrec de president de la Federació i la Fundació deixa la presidència, així com el càrrec de regidor a l’Ajuntament de La Garriga.

Molinero va explicar que garanteix “dedicació i compromís” per continuar la tasca de Federació als darrers anys, alhora que va avançar que “per la meva formació d’educador segur que posaré èmfasi en l’atenció del col·lectiu infantojuvenil“.

Xavier Trabado, per la seva part, va explicar que marxa “no per manca d’il·lusió sinó perquè crec que és bo un relleu en quasevol entitat i després de 10 anys marxo en un bon moment per a la Federació i amb la tranquil·litat que l’Israel agafa el relleu amb moltes ganes”.

 

Les persones amb un trastorn de salut mental, sovint ens sentim aïllades a causa de l’estigma i tabú socials. La solució és parlar, i és en mans de tots i totes. Així com parlem amb naturalitat sobre la salut física, hem de parlar de la salut mental

Parlar de salut mental és la millor eina contra l’estigma: entre tots i totes aconseguirem que no quedi cap conversa pendent sobre aquest tema.

Tota la difussió que es generi sobre la campanya  forma part d’una estratègia de comunicació 360º que va dirigida a  saccejar les consciències i cridar a l’acció de la societat catalana:

1-      Fer que les persones que coneixen algú proper que ha passat per un episodi de salut mental s’hi acotin i abordin aquesta conversa pendent.

2-      Aconseguir que 10.000 persones entrin a la plataforma www.capconversapendent.org visualitzin l’espot de campanya, els vídeos testimonials i deixin el seu compromís d’abordar aquesta conversa i puguin compartir-ho i difondre-ho per xarxes socials.

La web compta amb un comptador de converses que en tot moment ens donarà la xifra exacta del que ens falta per aconseguir el repte.

L’Àlex i l’Elisenda creuen que entre amics ha de ser fàcil explicar, per exemple, que vas a un especialista en salut mental:  “Quan els dius que durant un temps hauràs d’anar al metge perquè t’ajudin a combatre l’ansietat acaben per veure-ho com una cosa normal, com aquell qui va al dentista.”

Volem desmentir els principals mites que ens diuen que parlar de salut mental és complicat. Els estudis sobre estigma han detectat que existeixen diversos frens que dificulten aquest apropament:

  • “La capsa fràgil”: hi ha gent que no sap què dir o què fer davant d’una persona amb una problemàtica de salut mental del per por a empitjorar les coses.
  • “No vull sentir coses tristes”: a tots ens ha passat que sovint no ens atrevim a preguntar a una persona amb trastorn de salut mental per por la idea preconcebuda que serà una història massa íntima, dramàtica o inclús esfereïdora.
  • “Potser vol que el deixem tranquil/a, si vol parlar ja trucarà ell/a”:  Quan la nostra salut mental passa per un moment delicat sovint ens sentim aïllats i tenim por al rebuig, de vegades cal que siguin els qui tenim al voltant que facin un primer pas!

Per desgràcia no tothom ha pogut fer encara aquest pas perquè això significaria que cap persona se sent discriminada per raó del deu problema de salut mental i això avui dia a Catalunya, encara no és així, els mites ens condicionen:

  • El 29% dels catalans creuen que una de les principals causes de la malaltia mental és la manca d’autodisciplina
  • 17% dels catalans no donaria cap responsabilitat a les persones amb problemes de salut mental i un 34% no ho sap o no respon
  • El 21% dels catalans considera que no es pot confiar per la cura d’altres en persones que han estat pacients en hospitals de salut mental.

Aplicar objectius socials a la contractació pública, atès que representa aproximadament un 18,5% del PIB, és un dels instruments més potents de què disposen les Administracions per pal·liar els alts nivells d’atur i desocupació que pateixen les persones amb discapacitat amb especials dificultat.

Cada cop són més les Administracions Públiques que a través de la contractació reservada i el clausulat social compren o contracten part dels seus productes i serveis als Centres Especials de Treball (CET) amb l’objectiu de prioritzar l’ocupació de les persones amb discapacitat. Tanmateix, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), amb la col·laboració de l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat, van organitzar un acte amb la finalitat de reivindicar aquesta opció de contractació i promoure-la des de l’àmbit local.

Els presidents de les tres entitats organitzadores, així com la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, van ser els encarregats de presentar una jornada que portava per títol “Bones Pràctiques en matèria de contractació socialment responsable”. L’acte va evidenciar la importància de la cooperació entre les administracions públiques i les entitats del tercer sector en la gestió i prestació de serveis socials i va prioritzar tant els CETs sense ànim de lucre com l’ocupació de persones amb especials dificultats.

La targeta “Hores Blaves” que impulsa l’Ajuntament de Lleida ha permès aparcar un total de 425.575 hores gratuïtes en zona blava durant el seu primer any de funcionament, de les quals s’han consumit 347.726 hores, un 81,70% del total. Unes xifres que posen de manifest que el darrer any 414.156 estacionaments en zona blava a la ciutat s’han realitzat gratuïtament gràcies a la tarifa de la targeta “Hores Blaves”. Uns resultats molt positius, segons ha explicat el paer en cap, Àngel Ros, qui avui ha fet balanç d’aquesta iniciativa en el seu primer any de funcionament, acompanyat de la 1a tinenta d’alcalde i regidora de Gestió dels Recursos Municipals, Montse Mínguez, i la regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres.

L’alcalde de Lleida ha explicat que des de l’equip de govern es continuarà impulsant iniciatives per fomentar la seguretat en el trànsit a la ciutat, com la targeta “Hores Blaves”, que reconeix el bon comportament i la responsabilitat dels conductors que, amb la seva actitud, contribueixen a fer que la mobilitat per la ciutat sigui millor. El paer en cap ha felicitat els conductors de Lleida, una gran majoria dels quals no tenen cap sanció. En aquest sentit cal destacar que fins al moment s’han expedit 15.743 targetes d’hores blaves -el 40% dels vehicles que en tenen dret-, una xifra molt significativa en el seu primer any d’implementació.

La Paeria treballa des de fa temps per millorar la seguretat vial de la ciutat a través de dos eixos principals: l’educació viària i la conscienciació ciutadana d’una banda i les millores urbanístiques en matèria de mobilitat –especialment en zones properes a centres escolars- per l’altra.

Les millores urbanístiques per augmentar la seguretat vial a Lleida han estat constants els darrers anys i s’han centrat, molt especialment, en dotar els passos de vianants i les cruïlles d’una major visibilitat, en el control de l’excés de velocitat, en el reforç de la senyalització tant vertical com horitzontal, en l’augment de places d’estacionament, en l’arranjament de voreres i en la millora de l’accessibilitat. A més a més, cal recordar que la Paeria manté activa la campanya d’educació viària adreçada a vianants, motocicletes, bicicletes i vehicles amb anuncis a premsa, radio i televisió amb l’objectiu de conscienciar vianants i conductors sobre la importància de respectar les normes de circulació.

El nou període de la targeta “Hores Blaves” s’inicia l’1 de març

El nou període de la targeta “Hores Blaves” s’inicia el proper dimarts 1 de març. Els usuaris que ja tinguin targeta no caldrà que la tornin a expedir, és a dir, podran carregar les noves hores gratuïtes en la mateixa targeta. En el cas dels nous usuaris, el cost de l’expedició de la targeta serà de dos euros.

La targeta permet un màxim de 50 hores anuals dividides en quatre períodes de 12,5 hores per gaudir d’aparcament gratuït a Lleida sempre que no s’hagin tingut sancions en el trimestre anterior. Les hores que no es carreguin en el període que pertoca no seran acumulables. Les hores blaves del primer període de la targeta caduquen el dilluns 29 de febrer. D’aquesta forma, el nou període de la targeta “Hores Blaves” comença de 0.

L’Ajuntament de Balaguer porta avui a aprovació en el ple d'aquest dijous la modificació de l’ordenança fiscal que regula la prestació dels serveis i activitats esportives, lúdiques i d’oci per poder fer efectiva la venda de gorres per a la campanya “Posa’t la gorra”, una campanya que pretén sensibilitzar la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infantil. 
 
 El ple d'avui també preveu aprovar un expedient extrajudicial de crèdit, per un valor de 300.000 euros.
 
La sessió plenària també porta a aprovació el conveni de col.laboració per a l’establiment de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.
 
En el ple de d'avui també es donarà compte del quart trimestre del 2015 del pla d’ajust; de l’execució pressupostària i del període mig de pagament a proveïdors, situat als 44 dies. Així mateix, es preveu aprovar el compte general de l’Ajuntament del 2014, el nomenament de nous membres del consell general de l’Impic i una moció de CiU en referència a la conselleria d’Exteriors de la Generalitat.
No es debatrà, finalment, el pressupost d’aquest 2016. L’alcalde també n’ha explicat els motius.L'intenció  de l’equip de govern és aprovar el pressupost d’enguany en un ple extraordinari durant la primera quinzena del mes de març.

Ens hem de remuntar fins al 29 de febrer del 1996, fa ara 20 anys, el Museu d'Història de Catalunya obria les seves portes amb el clar objectiu de promoure el coneixement i la difusió de la història i cultura catalanes. Des d'aleshores, el seu estratègic enclavament a la zona del port li ha permès atreure milers de visitants. El seu edifici és una reconversió dels antics Magatzems Generals de Comerç (MGC), l’únic edifici conservat del vell port industrial de Barcelona, rebatejat des de la seva inauguració com a Palau de Mar.

Per celebrar les dues dècades de servei a la ciutadania, el Museu d'Història vol obrir les seves portes els dies 27 i 28 de febrer. A més, els omplirà d'activitats que reivindicaran la història de Catalunya i la tasca que porta a terme l'edifici. El dissabte 27 de febrer tindran lloc visites guiades a les diferents exposicions del centre. D'11 a 12.30 h, els avis del Consell dels Savis ens explicaran com van viure la història en primera persona. A les 11.30 h s'organitza una ruta per la història, Barcelona 1714. Escenaris de la Guerra de Successió, que fa un recorregut pels escenaris cabdals de la Guerra de Successió a Barcelona. A les 12 h tindrà lloc l'acte institucional que aplegarà les màximes autoritats culturals catalanes per brindar per la trajectòria del Museu.

El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Enric Ticó, i la presidenta de la Diputació de Barcelona i de l'Institut del Teatre, Mercè Conesa, han signat avui un acord per fomentar les conductes cíviques al transport ferroviari, en un acte presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. La campanya Agents Síbiks 007 consisteix en la sensibilització davant de comportaments incívics a través d'accions teatrals als trens i les estacions de la xarxa de FGC, de l'1 i al 7 de març.

Tant el conseller com la presidenta han coincidit en remarcar la força de la cultura per transformar la societat i les actituds, perquè, en paraules de Rull, «l'incivisme guanya quan la societat es resigna». Conesa, per la seva banda, ha declarat que«l'incivisme és un atac a tota la societat», per això «hem de ser més pedagògics» per combatre'l, i les arts escèniques «són una forma amable de fer-ho».

Les actuacions escollides se centren en cinc conductes triades a partir dels avisos que els viatgers fan a través de la funció d'alertes incíviques de l'aplicació d'FGC, en servei des del 2012: posar els peus damunt dels seients; asseure's al terra o a les plataformes dels trens; utilitzar els seients reservats sense ser un usuari autoritzat; escoltar música amb un volum alt, i fumar en espais on està prohibit fer-ho. Un grup d'actors graduats de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona escenificaran aquests comportaments incívics dins dels trens i a les estacions, interactuant amb els usuaris per, d'una manera lúdica i respectuosa, transmetre el missatge de foment del civisme. Els Agents Síbiks 007 "actuaran" a les dues línies metropolitanes d'FGC (Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia) en horari de matí (de 10 a 13h) i de tarda (de 16 a 19h). Durant la presentació de la campanya s'ha pogut gaudir d'un tast d'aquestes situacions.

L'acord entre FGC i l'Institut del Teatre s'emmarca en les accions de treball del Pla director intern de control de conductes incíviques de l'operadora, que recull tot un seguit de projectes i programes per a desenvolupar accions de foment del civisme en el transport ferroviari. Gràcies a aquest pla, les incidències registrades a Ferrocarrils per incivisme segueixen una clara tendència a la baixa. L'any 2014 es van registrar 1.400 incidències i al 2015 1.125, el que suposa una reducció d'un 20%, segons ha informat el president, Enric Ticó.

 

El passat mes de juny varen finalitzar els treballs de recuperació de prats de dall al Montseny Gironí, els quals han suposat la recuperació d’un total de 3,07 ha, repartides entre els municipis d’Arbúcies i Breda.

Els prats de dall són comunitats seminaturals de notable diversitat i interès biològic, tant pel que fa a la flora present com a la fauna que se li associa. En aquest sentit, els prats de dall del Montseny, de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)estan catalogats com a hàbitats d’interès comunitari per la Directiva Hàbitats (92/62/CE), i presenten una prioritat d’intervenció màxima.

Amb tot, es feia necessària una gestió global i planificada dels prats de dall que en garantís el manteniment i la productivitat, així com la conservació i la millora de la biodiversitat al llarg dels anys, ja que són comunitats dependents de la intervenció humana.

Fruit del valor i la fragilitat d’aquestes comunitats, des del Parc Natural del Montseny s’han iniciat actuacions per a la localització, seguiment i recuperació de diversos prats de dall del massís, ja que en les darreres dècades presenten una recessió molt marcada, en bona part com a conseqüència de l’abandó de l’activitat agrícola, ramadera i forestal.

Un compromís social i mediambiental

El Conveni de col·laboració establert entre la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” ha permès realitzar treballs d’obertura de prats de dall antics que havien estat envaïts per falgueres i vegetació arbustiva. D’aquesta manera s’han pogut recuperar aquest espais de gran valor natural. A més, tres persones de la Fundació Acció Baix Montseny van executar els treballs, que van consistir en esbrossades manuals i mecàniques, en talar arbres, eliminar soques i triturar les restes vegetals, amb el qual s’ha facilitat l’accés al món laboral de persones en risc d’exclusió.

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER