Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

El Primer Secretari de la Federació de Comarques de Lleida, la Secretaria d’Organització del PSC, Assumpta Escarp, i el Secretari de Política Municipal, Antoni Fogué, s’han reunit avui amb càrrecs orgànics i institucionals socialistes de la demarcació de Lleida
El Primer Secretari de la Federació de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran, i President del PSC, Àngel Ros, la Secretaria d’Organització del PSC, Assumpta Escarp, i el Secretari de Política Municipal, Antoni Fogué, s’han reunit avui amb una cinquantena càrrecs orgànics i institucionals socialistes de la demarcació de Lleida, com diputats provincials, al Congrés i al Parlament, i alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores del territori.
El Primer Secretari i Alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha posat de relleu que “aquesta és una mostra de la força municipal del PSC a les Terres de Lleida, que és molta” i ha destacat que “pels socialistes, la política municipal és troncal;  nosaltres hem contribuït a la construcció de Catalunya des del pobles i les ciutats”.
En aquesta línia, Assumpta Escarp, ha afirmat que “mantenim i incrementem aquesta força municipalista amb aquestes sessions de treball, amb les que fixem objectius polítics i tot allò a fer des dels municipis” i ha afegit que “incorporem els nostres diputats i diputades al Parlament i al Congrés per fer-hi arribar la veu municipal i a l’inrevés; que els municipis puguin aprofitar les interpel·lacions i preguntes que fan els nostres diputats i diputades al Parlament”. En l’àmbit de la política estatal, Escarp ha apuntat que “esperem que es pugui arribar a un acord i assolir un canvi de govern a Espanya; seria bo per Espanya però sobretot per Catalunya”.

El circuit Mitges de Ponent va viure ahir una magnífica estrena amb la celebració de la 28ª de la Mitja Marató de Balaguer. Abderrahim El Jaafari i Noemí Aumedes van ser els grans triomfadors d’una jornada que també va incloure les curses de 10 i 5 quilòmetres, totes dues puntuables per a la Lliga Ponent, i la Diada Atlètica Infantil, dedicada a les curses per als més petits. En total, la jornada va aplegar més 700 participants.

La prova, organitzada pel club Runner’s Balaguer amb la col·laboració de l’Ajuntament de la capital de la Noguera, i després de dos anys de canvis, va recuperar el recorregut original entre Balaguer i Sant Llorenç de Montgai. L’any 2014, la Mitja Marató es va dirigir fins al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, tot creuant un dels paratges més bells de la ciutat, l’Horta d’Avall, mentre que l’any passat va estrenar una ruta totalment urbana per la capital de la Noguera. Els problemes amb el trànsit rodat, però, no van fer viable repetir enguany aquest itinerari per la trama urbana de la ciutat, amb la qual cosa es va apostar per recuperat al traçat clàssic.

Sobre aquest terreny, el més ràpid va ser Abderrahim El Jaafari (Cornellà Atlètic), que es va imposar en homes amb un temps d’1.08.56, una marca que no li ha valgut per batre el rècord de la prova, que ell mateix va establir l’any 2012 amb 1.04.40. Segon va ser un il·lustre veterà, Sancho Ayala (Fondistes Solsonès) mentre que el tercer lloc el va ocupar el vigent campió de la Lliga Ponent i subcampió de les Mitges de Ponent, Alexandre Tàssies (CE Linyola-Logigràfic Esport).

Menció al marge mereix Jordi Torné, que va completar la Mitja en cadira de rodes amb un temps d’1.13.30. L’esportista del Llimasoles ja és un habitual de les Mitges de Ponent, ja que l’any passat en va fer tres de les quatre que formen el calendari.

En l’apartat femení, la lleidatana Noemí Aumedes (Xafatolls) es va imposar amb un temps d’1.29.37, lluny del rècord de la prova que va aconseguir la vencedora de l’any passat, Àngela Castelló (1.23.42), però suficient per batre amb solvència les seves companyes de podi: Luz Moreno (Corre i Vola), segona amb 1.33.55, i la independent Sonia Ríos, amb 1.3454.

Pel que fa a la cursa de 10 quilòmetres, en homes el més ràpid va ser Víctor Puyuelo (Jaca), amb un temps de 31.39.

En dones, Rosamari Carulla (La Guineu) va demostrar que sempre se l’ha de tenir en compte amb un triomf inapel·lable. El seu temps (39.59) no va deixat opció a les seves rivals.

Finalment, en els 5 quilòmetres, Roger Sans (JA Arbeca-Logigrafic Esport) va guanyar en homes i  Mari Sanfeliu (Logisport) en dones.

El centre d’operacions de la jornada atlètica va estar ubicat al Camp Municipal d’Esports, amb la qual cosa també es recuperava el punt tradicional de sortida i arribada de la cursa.

La de Balaguer era la primera de les quatre mitges maratons que formen el circuit Mitges de Ponent, juntament amb la de Tàrrega (8 de maig, organitzada pels 100x100 Fondistes Tàrrega), la de Mollerussa (16 d’octubre, amb l’AA Xafatolls al capdavant) i Lleida (20 de novembre, organitzada per l’AE Ekke).

L’ajuntament de Balaguer amb la col·laboració de l’Intitut Hipòcrates organitza un cicle de xerrades-col.loqui sobre l’educació dels pares i mares en la prevenció del consum de drogues i com actuar. 

Les xerrades es faran als dos instituts de Balaguer i als altres dos centres que imparteixen  secundària, l’escola Vedruna Balaguer i l’Escola Pia, segons ha explicat l’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal.

Per la seva part, el director de l’Institut Hipòcrates aquí a Balaguer i màster en ,  Domènec Montoliu, ha admès que en la societat en general hi ha una inquietud per saber com es pot prevenir el consum de drogues. Tot i això, ha deixat molt clar que l’adició a determinades substàncies i també a l’alcohol no ve donada per cap factor extern sinó que hi ha una predisposició genètica a tenir aquesta malaltia.

El mateix Domènec Montoliu ha dit que aquesta, la de les adiccions, és una malaltia que es cura.

El director de l’Institut Hipòcrates aquí a Balaguer també ha parlat de la necessitat de dignificar aquesta malaltia.

L'ajuntament de Balaguer preveu finalitzar a finals del mes d’abril les obres de remodelació de la Plaça Pere Casaldàliga, uns treballs que s'executen dins del programa de foment de l'ocupació denominat 'Treball i formació'.

L’Ajuntament de Balaguer preveu finalitzar a finals del mes d’abril les obres de remodelació de la Plaça Pere Casaldàliga, uns treballs que s’executen dins del programa de foment de l’ocupació denominat “Treball i formació”. 

Les obres han arribat a l’equador i permetran delimitar dos espais diferenciats, un per als més petits i un altre per als adolescents.

Així mateix, les obres de reurbanització de la plaça Pere Casaldàliga permetran solucionar alguns problemes de seguretat que hi havia fins ara.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb finançament de l’empresa Endesa, està estudiant les causes de la disminució de l’almesquera (Galemys pyrenaicus). Es tracta d’un petit mamífer aquàtic exclusiu dels rius d’aigües fresques i netes del nord de la península Ibèrica emparentat amb els talps. En aquest sector dels Pirineus era un animal habitual fa una quinzena d’anys, però fa poc es va detectar una regressió molt forta a la vall de Cardós, on ha desaparegut de les zones de capçalera. A d’altres sectors del Parc Natural de l’Alt Pirineu sembla que la població es manté.
 
La situació es va posar de manifest els anys 2013 i 2014, moment en què es va revisar la freqüència de l’almesquera al Parc Natural de l’Alt Pirineu, un espai estratègic per a la conservació d’aquest mamífer, tant a escala catalana com mundial, ja que és una de les poques zones protegides en què l’almesquera té una distribució àmplia. La revisió es va fer en els 66 llocs del Parc que s’havien prospectat en un estudi previ, realitzat l’any 2000, per a conèixer la distribució de l’espècie a Catalunya. Els resultats van evidenciar una regressió molt forta del mamífer a la Noguera de Cardós.

 

Realització de mostrejos per a l'estudi
Realització de mostrejos per a l'estudi
Una davallada inesperada
 
Aquesta ràpida davallada, en menys de 15 anys, va resultar inesperada. No es tenien dades sobre grans canvis als rius de la zona i es preveia que la situació seria més o menys semblant a la de l’any 2000. La causa d’aquesta regressió és de moment desconeguda, però s’han considerat diverses hipòtesis. Després d’avaluar-les, es van descartar com a possibles orígens factors naturals, com les riuades de l’any 2013, o d’altres d’origen humà, com el buidatge d’un embassament o contaminacions puntuals a la baixa vall de Cardós.
 
Per a obtenir més informació sobre la situació de l’almesquera a la zona i les circumstàncies que condicionen la seva presència, el Parc Natural i Endesa, l’empresa propietària dels aprofitaments hidroelèctrics de la vall, van iniciar un estudi la tardor del 2015 que continua aquest any. L’estudi de la distribució i freqüència de l’almesquera el realitza un biòleg i l’anàlisi de les característiques ambientals dels rius, l’empresa Eccus SL per encàrrec d’Endesa.

 

S’espera que el treball aclareixi les causes de la disminució de l’espècie per am poder establir mesures per a recuperar-la i evitar situacions semblants en d’altres zones. El Parc Natural s’encarrega de supervisar l’actuació a través de l’equip tècnic, que ha adquirit aparells de mesura per a estudiar els paràmetres fisicoquímics de l’aigua, i el Cos d’Agents Rurals col·laborarà en el monitoratge d’alguns d’aquests paràmetres.
 
L’almesquera a Catalunya
 
A Catalunya, la distribució de l’almesquera està limitada a alguns rius pirinencs, especialment del Pallars Sobirà i l’Aran. És una espècie rara, considerada amenaçada a escala mundial, i que té protecció legal segons les diverses normatives. És un objectiu de conservació dels espais protegits europeus de la xarxa Natura 2000, i les directrius de gestió de les Zones d’Especial Conservació (ZEC) de la zona alpina a Catalunya preveuen diverses mesures per protegir-la. Entre elles, preservar els hàbitats fluvials, fer estudis d’aspectes concrets que incideixen en la gestió, i fer un seguiment de les poblacions. És el mamífer sobre el que Catalunya té una responsabilitat més alta en la seva conservació mundial, i concretament la conca alta de la Noguera Pallaresa ha estat fins fa molt poc una de les zones preferides de l’espècie.
 
 
Seguiment de les espècies i hàbitats amenaçats
 
El Parc Natural de l’Alt Pirineu té un programa de seguiment de les diverses espècies i hàbitats més sensibles o amenaçats. La revisió de la distribució de l’almesquera forma part d’aquest programa, gràcies al qual s’ha pogut detectar la regressió a la vall de Cardós. També ha permès obtenir informació valuosa sobre altres mamífers de riu: les musaranyes aquàtiques (Neomys fodiens i N. milleri), que són molt comunes i es troben en gairebé tots els llocs analitzats; la rata d’aigua (Arvicola sapidus), que està menys estesa però és encara freqüent i manté a la zona un dels principals refugis de tot Catalunya; i la llúdriga (Lutra lutra), que habita a totes les valls del Parc en baixa densitat.

La Diputació de Lleida acollirà el pròxim divendres, 26 de febrer la conferència titulada “Els fons europeus a Catalunya: oportunitats i eines de creixement”, a càrrec del representant permanent del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj.

L’objectiu és remarcar i orientar els ens locals sobre l’oportunitat que representen els fons de la Unió Europea per al desenvolupament de projectes que ajudin a la dinamització i el creixement de les comarques lleidatanes. 

En el marc de la conferència també es presentarà el nou portal del Govern #FonsUECat, situat dins del web del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència per facilitar la informació sobre finançament europeu.

Aquest acte està especialment adreçat als representants del món local i a les entitats que tinguin interès en desenvolupar projectes que puguin accedir i beneficiar-se dels ajuts europeus.

La Diputació de Lleida treballa per reforçar la informació i l’assistència als ens locals a l’hora de gestionar, preparar i presentar els projectes que compten amb cofinançament de la Unió Europea (UE).

L’objectiu és incrementar tant qualitativament com quantitativament l’impacte dels fons europeus a les comarques de Lleida.

La pàgina de Postureig de Lleida és una pàgina d'humor que publica posts sobre posturejos, coses divertides i/o anècdotes intentant que tinguin relació amb la ciutat de Lleida i la resta de pobles de la província. Això s'aconsegueix amb texts curtets humorístics, emotius o sarcàstics que capiguin en un tuit, redaccions més llargues (com aquesta), enllaços interessants, fotografies i "memes" creats pel "Sr. Postu", l'home "anònim" darrera del barret de l'aplec del caragol al qual li agrada parlar de si mateix en tercera persona (guiño guiño), està enamorat de la seva terra (destacant l'aplec) i que té la (qüestionable) intenció de presentar-se a alcalde de La Paeria amb el seu partit, el #PartitPosturil.

 

El Sr. Postu ha rebut diversos premis, com el IV Concurs de Rodolins i Versos Satírics Memorial Jordi Plens, de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol, pel poema «Versets d’un lleidatà animorat», i el guardó Amic dels Camins de l’Or Líquid del Segrià Sec 2014, del Consell Comarcal del Segrià. També ha participat en diverses conferències, com la inaugural del Dia de l’Emprenedor Català 2014, de la Jove Cambra Internacional, sobre emprenedoria solidària, o en el XVII Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, amb el tema Joves i Talent. Finalment, ha escrit un llibre, el Sóc de l’oest - Lo #PostuLlibre

 Com va sorgir el naixement del personatge ‘el Postu’? Hola! El Sr. Postu va anar sorgint poc a poc des dels comptes a les xarxes de Postureig de Lleida, quan des de la pàgina vaig començar a publicar posts un pèl més "personals" (sarcàstics o no). Crec que el saber que darrera d’allò que es publica a les xarxes hi ha una persona i no una màquina o una empresa és positiu per generar empatia. I per la primera #PostuParty va ser el dia en el que el Sr. Postu va sortir de les xarxes per existir ja de forma física, amb màscara, barret i ulleres festivaleres.

Actualment quantes xapes de postureig hi ha a la venda i a que van destinats els beneficis?

Actualment hi ha 12 #PostuXapes: - La xapa I love Popes en benefici de Adima Lleida (Associació de Dones Intervingudes de Mama) - La xapa I love Bigotis en benefici de l'Institut de Recerca Biomèdica per crear un grup de suport per a afectats de càncer de pròstata a l'Hospital Arnau de Vilanova i al Santa Maria - La xapa I love Boira per les persones en situació de sense llar a través de la iniciativa Arrels - Sant Ignasi de Loiola - La xapa I love Peluts en benefici de 3 protectores d'animals lleidatanes - La xapa I love Aplec, en benefici de gent en situació d'exclusió social, a través de Creu Roja i Càritas de Lleida - La xapa I love Somriures en benefici de Down Lleida - La xapa I love Allioli en benefici del Banc dels Aliments de Lleida - La xapa I love Kets en benefici de la infància per Creu Roja de Lleida - La xapa I love Camacus que destina diners a tota la resta de causes - La xapa I Love Frescos en benefici de beques menjador també de Creu Roja - Les xapes I Love Padrins, versió padrí i versió padrina, en benefici de AFALL (Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer i altres demències de Lleida)

A més a més, s’han creat altres productes com la #PostuBirra, la #PostuPizza o el #PostuLlibre (llibre més venut a Lleida el Sant Jordi de 2015) que també destinen diners a aquestes causes.

Creus que Angel Ros és un bon alcalde per Lleida?

Crec que sí, crec que l’Àngel ha set un bon alcalde per Lleida. El que no sé és si és el millor alcalde que Lleida podria tenir ara mateix, la sensació que tinc i considero que tenen molts Lleidatans és de massa merder i obscuritat a la Paeria. Sóc dels que aposta per a que els polítics estiguin poc temps en política, perquè quan passes molts anys en un càrrec o dedicant-te a això, sembla que els motius i les motivacions s’enterboleixen. Amb l’Àngel tenim certes discrepàncies en la política però també bona relació personal (o això m'agrada pensar!).

Què és millor que té la ciutat de Lleida?

La ciutat de Lleida té moltes coses bones: la seva mida, que et permet anar a tot arreu a peu; la seva situació geogràfica, que et permet plantar-te a la platja o a la muntanya en menys de dues hores… El fàcil seria dir que el millor és La Seu Vella, que és espectacular, i lo populista / posturil “la seva gent”. És el conjunt i la suma de tot això suposo, em costa decidir-me per una sola cosa.

I el pitjor?

Crec que el pitjor de Lleida és l’actitud passiva de molts lleidatans, un cert auto-menyspreu que es dóna des de fa temps i del que des de Postureig Lleida portem temps intentant (m'agrada pensar que ja amb cert èxit) canviar, que no té raó de ser. Aquestes idees compartides de “Per Lleida, ja està bé”, "A Lleida no s'hi fa res" o "Lleida és el cul del món", i que els mateixos lleidatans ho acceptem o no ho discutim, és el més dolent que tenim.

Veiem que ets un gran influencer a nivell català. T’ha costat molt arribar a tenir aquesta popularitat?

Doncs no ho sé, tot és relatiu... És cert que hi dedico molt temps i esforç als comptes, però lo de ser Top Influencier de Lleida i al Top 20 de Catalunya a Klout ni ho busco ni m’importa massa; Només em fa gràcia perquè que el Sr. Postu sigui Top Influencier ho trobo molt irònic pel que ser “influencier”

significa o per com s'ho prenen certes persones, però res més. Seria com si es descobrís que l’agència d’anti-corrupció fos la nº 1 en la llista dels més corruptes. Jo me’n ric de tot això, i encara ara no entenc quins són els criteris que es segueixen per dir que un és el primer o el segon ni quina utilitat té a part de per fer postureig. Sisquere ser "Top influencier" m'ajudi a convèncer a la gent a comprar més xapes o a estimar més Lleida, res més.

Et sembla una bona iniciativa fer un parc temàtic sobre els barrufets?

Personalment em sembla una bona iniciativa, però amb matisos. Considero que els barrufets és una temàtica adient, dedicada als nens petits, amb un missatge positiu i coneguda internacionalment, el qual ens aportaria turisme, com molta gent que va a Poitiers al parc de Futurescope per posar un exemple de ciutat petita amb un parc. A banda de la tradició que tenen els barrufets a Catalunya (sobretot pels que ens considerem de la generació del Club Super 3), les dues darreres pel·lícules dels Barrufets, del 2011 i 2013, han recaptat gairebé un miler de milions de dòlars, sense comptar el merchandising generat a banda, i se'n prepara una de nova per 2017; Qui diu que és una franquícia antiga perquè pensa en que veia la sèrie fa temps a TV3, no sé si té en compte aquestes dades. I no és només el parc, si no els hotels, zones de lleure, etc (pensant particularment en els llocs de treball) que es generarien a banda. Ara bé: És el millor que s’hi podria fer? És la millor temàtica que s’hi podria posar? Qui ho pagarà tot plegat? Realment hi ha inversors? No podríem fer una cosa més pensada pels lleidatans en lloc de privatitzar l’espai pensant en el possible turisme com en el conte de la lletera? Crec que les darreres informacions de començar a arreglar-lo amb zona de barbacoes i càmping seria millor, o fins i tot la proposta de fer una enquesta entre els lleidatans sobre què fer-hi. La gent encara ara té molt carinyo a les piscines que hi havia i potser fer una zona així però renovada seria el més adient.

Que té el teu llibre ‘ Sóc de l’oest’ que va agradar a tanta gent?

Doncs crec que lo #PostuLlibre és un llibre divertit, entretingut, fàcil de llegir, que el pots obrir per qualsevol pàgina i també aporta un missatge positiu, tant a dins de les pàgines com en el fet de l’euro que es destina a les causes solidàries esmentades. A més a més, el fet de promoure el l’orgull lleidatà (amb el #Lleidatanament) i la mateixa figura del Sr. Postu, fan que el cocktail sigui molt atractiu pels lleidatans o la gent que vol conèixer Lleida. Fins i tot crec que té un punt sociològic interessant en el sentit que descriu de forma força àmplia un moment de temps molt determinat de Lleida i com era la seva societat llavors... Però és el meu llibre, què he de dir? XD

Penses escriure més llibres com aquest?

Doncs m’encantaria! Tot i que crec que l’estil seria una mica diferent, potser un llibre amb una història més lligada. Ja tinc vàries idees, però caldrà esperar.

Veiem que estas enamorat de les xicotes de Lleida. Que és el millor de les dones de les terres de Lleida?

Haha bueno, lo Sr. Postu no té manies, si la paa és de Lleida o no és lo de menos. La veritat és que prefereixo que li agradi Lleida que no que sigui lleidatana; Hi ha lleidatanes (posturetes) que reneguen de la seva terra, i llavors, què més dóna si són d'aquí o no? Mentres s'estimi Lleida ja està bé. Però m'agrada pensar que les lleidatanes tenen certa cultura de l'esforç i de no abandonar a la primera de canvi, que en les relacions considero important. I que són les més castisses, pa que mos ham d'anganyar!

Creus que està en perill la pagesia a Lleida?

No conec en profunditat el tema, però pel que veig als mitjans i a les xarxes, els pagesos estan molt cremats. Les subvencions, les assegurances, els boicots, i lo malament que sents que ho estan passant tots plegats. Als que fan fruiters potser els hi valdria més arrancar-ho tot i dedicar-se a conrear cereals, que és un producte a l’alça mundialment, però seria una llàstima. Per això vaig endegar el #FruitaDeLleidaChallenge, per donar-los-hi un cop de mà, però no és només la fruita el problema si no tots els altres tipus de conreus. I no oblidem als ramaders, als quals la OMS els hi va fer un enorme favor fa uns mesos (noteu el sarcasme). El que si puc dir és que, encara que estigui en perill, sento que l’orgull pagès no ho està, al contrari, que molts estimem i valorem com cal aquesta professió i cada dia en som més. Encara que faci més de 10 anys que no faig cap cavalló ni esporgo res, li tinc molta estima i respecte a la professió!

Quina xapa ha tingut més èxit al moment?

Jo diria que la primera, la de I Love Popes, és la que s’ha venut més. Tant l’atracció que genera per si sola la paraula, molt representativa del lleidatà, com el disseny i a qui es destinen els diners, hi ha ajudat.

Et volem demanar un favor, podries fer de ‘I love barrufets’ a Lleida?

Haha doncs em sap greu, però he de dir que no. Tot i que com ja he explicat a mi els barrufets no em desagraden, té moltes coses en contra aquesta xapa: És una marca comercial i registrada, crec que per desgràcia ara els barrufets generen certa animadversió entre els lleidatans, i finalment que el més important en el que s’ha de pensar és a qui es destinen els diners i que la xapa hi tingui relació, no tant com es digui aquesta. Però bé, mai se sap.

Quines característiques ha de tenir una noia per lligar amb el Postu?

Hahaha aquesta em recorda a una pregunta que li van fer fa poc al Luis Enrique, entrenador del Barça, deia: “Quines característiques ha de tenir una noia per lligar amb un jugador del Barça?”. Ell, amb certa sorna, va dir “que sigui simpàtica”. És difícil generalitzar i dir característiques així de concretes, ja que les noies (o les persones) ens agraden per un conjunt de virtuts (i defectes). Podria dir que m’agraden les noies que m’estimulen d'alguna manera i que són bones persones, per exemple. Llavors hauríem d’entrar en què vol dir ser “estimulant” i “bona persona”... Que sigui simpàtica, doncs.

Creus que serà aviat patrimoni mundial de la UNESCO la Seu Vella?

Crec que sí perquè s'ho mereix, però aviat també és un temps relatiu: No menys de 3 o 4 anys. Ja ho hauria de ser, i fa dies!

Que té l’Aplec del caragol per ser una de les festes amb tant ressò nacional?

Doncs que hi participa molta gent, i també pel que s’hi fa: Lo de menjar caragols a molta gent li sembla curiós. I suposo que els milions de litres de cervesa també ajuden.

Li agradaria anar un dia a dinar amb Àngel Ros?

I tant! Sobretot si paga ell! :) No sabria dir a ningú amb qui no aniria a dinar o a sopar: De tothom se’n pot aprendre alguna cosa, i un dinar o un sopar no és tant temps com per no poder suportar-ho. Però amb l’Àngel no tindria cap problema, al contrari... Aprofitaria per demanar-li que em deixi fer una #PostuParty multitudinària als campos per exemple!

Has estat a la plaça del Mercadal de Balaguer? I al Sant Crist?

Sí que hi he estat, i vàries vegades a més a més. De petit amb la família vam estar anys viatjant cada cap de setmana per la província, així que hi ha pocs llocs en els que no hi hagi estat. Però per desgracia no me'n recordo de tots, així que tinc pendent fer una ruta. A Balaguer a més a més hi vaig presentar el #PostuLlibre a principis d'any.

El que es comenta sobre el partit posturil, és una proposta seria o és en clau d’humor?

Doncs la resposta la puc extrapolar al moviment de #PostureigLleida en general: la intenció és que sigui en clau d’humor, però de tant en tant et venen ganes de dir una cosa seriosa, de lluitar per una bona causa i d’ajudar als altres i a la ciutat; i molts dels que et segueixen volen que ho facis. Així que diré que és en clau d’humor, però no descarto fer alguna cosa més seriosa algun dia, però ja sense màscara.

En el cas que algun dia arribi a ser alcalde, que farà per la ciutat de Lleida que no hagin fet els polítics d’avui dia?

Se m'ocorre dir que els meus comptes a les xarxes els duré jo, i que respondré personalment quan algú m’escrigui, com faig ara. Que intentaré ser proper, a les xarxes i a fora, i evitar de la manera que pugui el #PostureigPolític. Tenim una gran eina amb les xarxes i no sé si els polítics l’utilitzen gaire, segurament per por a "cagar-la". I també que no m'apoltronaré. Hi ha polítics de Lleida que ja ho fan tot això, per sort!

Quin missatge té el Postu pels catalans?

Doncs als catalans en general els hi diria que “Catalonia is not Barçalunya”; Que a tot Catalunya hi tenim moltes coses bones per gaudir, i que donin un cop d’ull cap a l’oest, que es sorprendran de tot el que tenim per mostrar.

En Jaume Celma és, actualment, Co-director del Centre Clínic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica i Coordinador del Servei de prelaboral de Salud Mental del Centre Assistencial de Sant Joan de Deu d’ Almacelles amb una trajectòria professional de més de 17 anys d’experiència.

Va despertar el seu interès en l’àmbit de les neurociències cap a l’any 2002 i des de llavors ha estat vinculat en diferents especialitats de la Psicologia aplicant els seus coneixements en neurociències en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, addiccions i resta de trastorns de la Salut Mental, treballant en la majoria de recursos assistencials de la xarxa tant en l’àmbit públic com privat.

És Màster Universitari en Psicologia Clínica en Hospitals Generals, en Recerca Clínica en Medicina i en Neuropsicologia Clínica.

Es troba finalitzant la seva Tesi doctoral en l’àrea de neurociències en la Universitat de Granada.

És personal investigador adscrit en l’ Institut de Recerca Biomèdica I.R.B (www.irblleida.cat) projecte Càtedra Novartis àrea Neurociències.

Secretari de la Junta de govern de la Delegació Territorial del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya des del 2011.

La seva activitat investigadora s’ha centrat en la línea de les addiccions i el córtex prefrontal. És, Editor de tres llibres: Neuropsicologia de la Impulsivitat: Actualizacions, La Impulsivitat: Aplicacions Clíniques i Bases teòriques i Clínica del Comportament Impulsiu. 

Autor i coautor de múltiples articles que versen en la mateixa línea i organitzador de diferents Simposiums sobre la conducta impulsiva entre altres comunicacions.

 

Com recordes la teva època a la universitat?

Amb molta nostàlgia. Van ser anys de formació acadèmica i personal, sobretot personal. La riquesa d’experiències contrastaven amb arquetips de la teva pròpia personalitat que et guiaven a l’hora d’interpretar la realitat i corregien creences, de vegades, errònies.

Quins referents de la història de la psicologia i psiquiatria són els seus referents?

Se’ns dubte els cognitivistes Vygotsky, Piaget i Wundt a més del conductista Skinner. Però, sempre m’ha fascinat el mon de la neurofisiologia i en el moment actual estic seguint d’aprop a Stephen Porges i la seva “Teoria Polivagal” i Paul Swingle considerat el pare de la psiconeurofisiologia, als quals vaig tenir el plaer de conèixer un cop a Madrid en el primer Congres de neuroteràpies que es va fer a España, tots dos personalitats dintre d’aquesta disciplina.

Qui conforma el seu equip de treball?

En el nostre Centre Clínic treballem actualment 4 professionals; dos psiquiatres, un neuròleg i jo mateix.

Per quins motius et vas voler dedicar a aquesta professió?

Sempre he tingut una vessant social,des de petit. Constantment he buscat el contacte social característica que ens defineix com a essers humans. M’entusiasma el poder ajudar als altres, trobar alternatives a la seva manera de pensar , a les seves cognicions i conductes per poder ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones a nivell clínic. Ara recentment, amb la tècnica Neurofeedback.

Quina és la filosofia de Centre Clínic de Psicologia? I els seus orígens?

El Centre Clínic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica va neixer al 1965 de la mà del Dr.D.Manuel Celma Cínca. És un centre ambulatori de Serveis de Salut Mental que compta, ara mateix, amb mig segle d'experiència i està dirigit pel Dr.Celma Jr i un servidor.

Acompanyem als nostres clients i als seus familiars a millorar la seva salut mental abordant tots els problemes psicològics i psiquiàtrics amb un enfocament multidisciplinari oferint diagnòstic i tractament integral, teràpia farmacològica, psicoteràpia i noves tècniques de neurorehabilitació cognitiva. Realitzem estudis exhaustius de la personalitat, neuropsicològics i neurofisiològics.

Ajudem als nostres clients a desenvolupar el seu cervell amb teràpies innovadores catalogades dins de les neurociències i neuroteràpies com poden ser la neurorehabilitació cognitiva amb la plataforma de tractament Neuropersonal Trainner i / o les avançades neuroterapias com és el Neurofeedback EEG.

Anomeni els diferents tractaments que realitzen en el seu centre.

Tant en adults com en infants/adolescents realitzem teràpia cognitiu-conductual, teràpia psicofarmacològica, teràpia psicoanalítica, rehabilitació neuropsicològica i la recent tècnica NO INVASIVA i prometedora Neurofeedback.

Vosaltres sou pioners en l’ús del neurofeedback a Lleida…

Sí. Un cop va arribar a les meves mans he de dir, de manera fortuïta, un dossier que parlava d’una tècnica assistida electroencefalogràfica amb 30 anys d’experiència que es venia practicant als EUA. Investigant, vam observar que ja feia anys que es practicava a Europa particularment i amb èxit a Noruega, Holanda i Alemanya estant dins dels seus sistemes nacionals de salut. El Dr. Carlos H.Gómez Biel (Psiquiatre) i jo ens vam formar en la tècnica i des de fa més d’un any la estem practicant i oferint a Lleida.

Quins resultats està tenint l’ús de neurofeedback en pacients del seu centre? En quines patologies té més bona resposta?

Curiosament, depèn força de la pròpia persona. Com ja he publicat en anteriors articles existeix un 80% d’efectivitat de la tècnica així com en la majoria de tractaments farmacològics que es donen per la mateixa patologia. Actualment, on s’ha demostrat la seva eficàcia és en el TDAH, Epil·lepsia, Migranyes i com a tractament coadjuvant a addiccions. També està oferint resultats molt significatius en trastorns d’ansietat, fatiga crònica i fibromiàlgia.

Vostè ha publicat diversos llibres, entre ells Bases teóricas y clínica del comportamiento Impulsivo, La Impulsividad: aplicaciones Clínicas i Neuropsicologia de la Impulsividad que per cert han tingut molt bona acceptació. Té previst publicar-ne algun més?

Ara mateix no tinc projectat fer-n’hi cap més. Em trobo engrescat acabant la meva Tesi Doctoral que ja m’ocupa la major part de temps. Companys meus de professió saben del que parlo. Qui sap en un futur proper...

Que opina dels psicòlegs que fan els seus tractaments a través de videoconferències?

Ho veig com una manera més de fer intervenció però crec, almenys des d’aquesta disciplina, que les intervencions haurien de ser presencials tractant-se d’una professió molt humana i relacional com és. Però ja dic, és la meva opinió...

Expliqui’ns la importància que té l’optimisme i la força de voluntat en la recuperació de patologies mentals...

Bàsica i fonamental. Segurament, és la base d’una pronta recuperació. Sense aquestes característiques és difícil arribar un equilibri de la ment. Després de 18 d’experiència professional i més de 25 anys d’exploració observacional de les diferents patologies de la ment, he observat una gran diferència en quant a la recuperació psíquica dels meus pacients.

Quina importància tenen les relacions socials en la recuperació d’aquestes persones? 

Bàsica. Hem de pensar que en la majoria de trastorns que apareixen durant l’edat adulta, una de les característiques que sempre apareixen es l’aïllament personal i l’abandonament de les relacions socials. Això comporta i fa aparèixer pors irracionals a relacionar-se de nou, minva l’autoestima i crea sentiments de soledat i inutilitat. 

 

Hi ha algun tractament innovador dels Estats Units o d’Europa que hagin pensat a incorporar pròximament al centre clínic?

Pel moment no, tot i que la meva vessant investigadora em fa estar obert i atent a tot el que aparegui de nou que tingui sòlida investigació científica i rigor metodològic.

El conseller ha anunciat l'inici de l'elaboració d'una Llei de Salut i Social de Catalunya per a garantir una salut pública, equitativa i universal.

'La millor política de salut que pot fer un país és la lluita contra les desigualtats econòmiques i socials i la construcció d'un estat del benestar avançat', ha destacat el conseller de Salut, Antoni Comín, en la seva primera compareixença davant la Comissió de Salut del Parlament on ha detallat els objectius i els eixos d’actuació que seguirà el Departament en aquesta legislatura. Comín ha afegit que no es treballarà pel dret a la salut només des del seu departament, sinó des de tots aquells àmbits de Govern que ajudin a construir l'estat del benestar. El conseller ha anunciat que la primera fita del departament serà l’impuls d’una Llei de Salut i Social de Catalunya que asseguri 'una salut millor per a tothom per a una societat més justa'. El procés d’elaboració d’aquesta normativa serà la principal actuació en salut del procés constituent que està vivint Catalunya i promet ser un projecte a construir 'entre tots, amb una gran aliança'. Aquesta llei fonamental, a més, s’acompanyarà d’una normativa que asseguri el blindatge de la universalitat, de manera que cap ciutadà quedi exclòs del sistema sanitari públic català.

En aquest sentit, el titular de Salut aposta per definir de nou el model sanitari públic de Catalunya, d’acord amb el context actual i basant-se en tres aspectes cabdals: tornar a l’essència i als valors republicans, aprendre de l’experiència acumulada dels darrers 30 anys i actualitzar el model d’acord amb els paradigmes propis del segle XXI. Així, Antoni Comín ha desgranat els principis que han de regir aquest model assistencial català: ha de ser universal, equitatiu, públic, de qualitat –en excel·lència, seguretat i orientació al pacient-, vinculat a la recerca i a la innovació, amb diversitat de proveïdors, transparent, participatiu i sostenible.

El conseller ha apel·lat a aconseguir un consens social i polític per tirar endavant els projectes de salut de la legislatura. Uns projectes que s’han d’emmarcar en un procés constituent i de transició nacional, en el qual es disposa d’un gran punt de partida: per a Comín 'la sanitat catalana ja és una estructura d’estat i si no fos per la insuficiència econòmica, en salut estaríem força a prop de ser un estat independent'.

Universal, equitatiu i públic
Pel que fa a la universalitat, el titular de Salut ha instat a recuperar-la per mitjà d’una norma que blindi el model d’atenció sanitària, donat que 'seria intolerable deixar fora d’ambulatoris i hospitals persones en situació de malaltia'. En quant a l’equitat en l’accés, aquesta s’ha de garantir tant des del punt vista territorial -adequant el mapa sanitari- com pel que fa als temps d’espera. A més, en matèria de llistes d’espera, el conseller ha reiterat el compromís de reduir-les durant aquest mandat: un 50% el temps per a proves diagnòstiques i primera visita a l’especialista, i un 10% el número de pacients a la llista d’intervencions quirúrgiques. També ha assegurat que es farà una priorització en funció de la situació clínica i social del pacient i primarà la transparència en la seva comunicació pública, amb dades obertes.

Recerca ‘social’, transparència i sostenibilitat
Pel que fa a la recerca, el conseller ha afirmat que aquesta és fonamental per millorar l’assistència sanitària i és sinònim de progrés i de creixement econòmic. Per això, es vol, entre d’altres, impulsar un projecte nacional de recerca en medicina personalitzada basada en la genòmica. En el camp de la diversitat de proveïdors, Salut apostarà, per exemple, per clarificar la governança de les institucions proveïdores de serveis, garantint la prevalença de l’interès públic en els òrgans de govern. Comín també s’ha referit a aquesta com la 'legislatura de la transparència' en la sanitat, 'amb llums i taquígrafs i res de sospites', en el sentit que ha de garantir l’avaluació i el retiment de comptes de tot el sistema, amb objectius com crear un nou model de registre de contractes i una anàlisi i avaluació de les derivacions als centres privats. 'No hi haurà greuges ni favors en la sanitat pública catalana i evitarem les derivacions que suposin més costos que estalvis pels pressupostos', ha concretat.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda va comparèixer per explicar les prioritats del seu departament aquesta legislatura
El conseller d’Economia va avançar també que el dèficit públic de la Generalitat de 2015 serà inferior al de 2014, però va denunciar que hi ha una llista molt extensa d’incompliments del govern espanyol per transferir ingressos a la generalitat
l vicepresident va voler subratllar que ‘l’economia catalana es comporta singularment bé’ i va destacar que ‘al 2015 el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,4%. Per sobre de la mitjana europea’.
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, va comparèixer ahir dilluns davant la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament per presentar les prioritats del seu departament. Junqueras va destacar que hi haurà un doble objectiu aquesta legislatura i que serà indestriable l’un de l’altre: posar els fonaments del nou estat, és a dir, desplegar les estructures d’estat, i gestionar una realitat econòmica complexa amb el màxim rigor i tota la sensibilitat social. ‘L’experiència ens ha demostrat que no és possible fer front a les dificultats socials i econòmiques si no disposem de les eines d’un estat’, va destacar el vicepresident.
 
Junqueras va explicar que el Govern de Catalunya continua sotmès a un context financer molt difícil, tot i el bon funcionament del sector exterior, i per això es va comprometre a afrontar la situació ‘des del màxim rigor i eficiència de gestió, però també amb la màxima sensibilitat social que requereix els moments duríssims que encara viuen moltes famílies catalanes’. El vicepresident va voler subratllar que ‘l’economia catalana es comporta singularment bé’ i va destacar que ‘al 2015 el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,4%. Per sobre de la mitjana europea’. En bona part, gràcies sobretot al sector exterior (exportacions, turisme, inversió externa...). ‘Aquesta situació favorable no té una justa correspondència amb la situació de les finances públiques del nostre país, i això fa que no es pugui posar aquesta millori al servei dels ciutadans’, va lamentar. 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre