Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat
Diumenge, 15 Octubre 2017 13:24

El Balaguer dels meus somnis

La darrera dècada molta gent amb talent ha marxat de Balaguer per anar-se'n a viure a grans capitals o a l'estranger, principalment en cerca de treball, millors serveis i més oportunitats. La fuga de nous talents és una de les conseqüències més destacables que patim en l'àmbit municipal, principalment degut la crisi financera, que acabarem derrotant perquè tinc l'absoluta confiança que tindrem suficient imaginació i temps per poder competir amb altres ciutats que a hores d'ara les anomenem 'grans capitals'.

Segons el meu punt de vista, les institucions haurien de mirar més enllà del present i del futur immediat. Una visió futurista i alhora optimista, que s'anticipi a la demanda del ciutadà pot ser clau en un futur, per fer de Balaguer una ciutat competitiva i alhora moderna, com tots desitgem, prioritzant i facilitant que vinguin empreses de diferents sectors, entre elles grans superfícies i empreses tecnològiques. És probable que les petites i mitjanes empreses acabin desapareixent definitivament algun dia, i per aquest motiu cal que desde les institucions s’ajudi a la gent emprenedora que s’ha quedat sense recursos durant la crisi i ha hagut de renunciar al seu negoci.

A la capital de La Noguera tenim moltíssimes persones implicades en diferents àmbits, amb idees brillants, que aplicades al dia a dia podrien suposar una millora de la reputació, economia i cohesió social de la ciutat. Cal posar-les en comú conjuntament mitjançant assemblees.

El Balaguer del futur que sempre he somiat com a ciutadà és una una capital de comarca amb el triple d'habitants en qüestió de dues o tres dècades. És a dir, una ciutat d'uns 50.000 habitants , que pugui ser el principal referent del Prepirineu i concretament del turisme de qualitat. Per això crec que seria necessari que les institucions fessin una clara aposta per un turisme de congressos i esdeveniments, per competir amb les grans capitals i també cal que estableixin diàleg amb grans empreses i multinacionals per que s’instal•lin a Balaguer. Per això cal que la nostra ciutat estigui més ben connectada amb la resta de territori i que aspiri a consolidar-se com a destí turístic canviant les fòrmules que fins ara no han tingut bons resultats.

I amb l'objectiu de poder d'atreure aquest turisme de qualitat i incrementar la població veuria amb molt bons ulls la creació d'un macro complex d'oci amb botigues, cinema, sala de jocs, que a part d'ocupar a centenars de persones seria un revulsiu per la nostra demarcació.

La zona d'INPACSA és el lloc idoni perquè inversors privats amb la mà estesa i col•laboració de l'Ajuntament, posi a l'abast del ciutadà una zona de restauració i oci, cinema, dotat dels serveis més avantguardistes, ja que és una demanda real dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.

 

Els grups municipals del PDeCAT, ERC-Avancem, Crida per Lleida-CUP i Comú de Lleida demanen la dimissió del paer en cap, Àngel Ros, en una moció que han consensuat de cara al ple de la Paeria d’aquest divendres. Al mateix temps, la moció també proposa que la Paeria presenti accions judicials contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i diversos responsables polítics lleidatans i espanyols, responsables de la repressió policial de l’1 d’octubre.

El president del grup municipal del PDeCAT, Toni Postius considera que “la justificació de la violència practicada per les forces de l’estat contra els ciutadans de Lleida” que va fer ahir l’alcalde és motiu suficient per reclamar “la seva immediata dimissió com a paer en cap per ser indigne del lloc que ocupa i per no haver estat al costat de la ciutadania en un moment en que els ciutadans havien sortit al carrer en defensa dels seus drets i les seves llibertats”. Postius considera que “tant culpable és Ros com el total dels catorze regidors del tripartit unionista pel seu silenci còmplice”.

La moció proposa que l’Ajuntament de Lleida presenti accions judicials de caràcter penal contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els seus comandaments a Lleida, la subdelegada del Govern espanyol, Imma Manso, el delegat a Catalunya, Enric Millo, el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido i el president espanyol, Mariano Rajoy. També es demanarà que es declarin totes aquests cossos de seguretet i persones com a ‘non grates’.

Al mateix temps, es demana que l’estat espanyol assumeixi la reparació dels danys patrimonials ocasionats i que la Paeria pagui la defensa i assistència jurídica de les persones víctimes de la violència a la ciutat.

La moció també mostra solidaritat amb els ferits a Lleida i a la resta de pobles i ciutats de Catalunya, felicita la ciutadania per la seva resposta i reconeix i agraeix la tasca dels Mossos d’Esquadra i el Cos de Bombers al llarg de la jornada 

CCOO de Lleida ha convocat la seva afiliació a participar a la manifestació que tindrà lloc aquesta tarda, a les 6, per manifestar la postura del sindicat en contra de la violència de les forces de seguretat de l’Estat contra el referèndum de l’1 d’octubre.

La manifestació, que ha estat convocada per la Taula per la democràcia, de la qual CCOO forma part,  sortirà de la plaça de Ricard Viñes i acabarà davant de la subdelegació del Govern central.

Dilluns, 02 Octubre 2017 19:06

Estem reformulant el nostre projecte

El Govern ha presentat avui en roda de premsa el dispositiu de la jornada del Referèndum de l’1 d’octubre. Aquest diumenge, 5.343.358 persones estan cridades a votar en els 2.315 col.legis electorals que obriran a tot Catalunya de 9.00 a 20.00 hores, distribuïts de la manera següent: a Barcelona ciutat 207; a la vegueria de Barcelona 824; a les comarques centrals 287; a Tarragona 218; a Lleida 203; a Terres de l'Ebre 99; a Girona 384; i al Pirineu-Aran 93.

 
A més, hi haurà un total de 7.235 coordinadors locals, comarcals i de vegueria i 6.249 meses. El Síndic de Greuges estarà tota la jornada de diumenge observant el procés lectoral i el respecte als drets fonamentals de tots els ciutadans,
Durant la roda de premsa, el vicepresident Junqueras ha assegurat que l’èxit de la democràcia i de l’exercici del dret a vot a Catalunya “és una palanca de canvi a Espanya i una oportunitat per a la democràcia arreu del món”. Junqueras ha remarcat que “posar el futur d’una societat en mans dels seus ciutadans no és fer res dolent”. “Al contrari”, ha afirmat.
 
Durant la seva intervenció, el vicepresident s’ha mostrat convençut que “els ciutadans de Catalunya votaran i ho faran amb la mateixa actitud cívica i responsable que sempre han demostrat”. I ha aprofitat per insistir en la necessitat de “no caure en les provocacions d’aquells que volen impedir el vot” i per agrair, un cop més, el recolzament dels ciutadans de Catalunya que “durant els darrers vuit anys s’han manifestat de forma massiva i pacífica pels carrers dels pobles i ciutats de Catalunya”. El vicepresident ha contraposat aquesta actitud a la del Govern espanyol, que “fa tot el possible per impedir que votin, fins i tot aquells que estarien d’acord amb els seus propis objectius polítics”.
 
Junqueras ha reiterat la vocació de “diàleg i negociació” del Govern i la voluntat de tenir les millors relacions possibles amb Espanya i amb tots els països del seu entorn. “Tots som conscients de les responsabilitats creuades i de les reputacions compartides dels interessos comuns amb Espanya i el conjunt d’Europa”,ha afegit.
 
El vicepresident ha recordat que el Govern de Catalunya és eficaç, des del punt de vista econòmic, compromès amb les polítiques socials i responsable perquè assumeix les seves obligacions democràtiques. “El Govern és responsable amb el seu programa electoral i amb el mandat dels ciutadans i amb el compromís que siguin els catalans els que puguin decidir el seu futur”, ha assegurat.
 
En aquest sentit, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha enviat un missatge de tranquil·litat a tots els ciutadans: "Que diumenge tothom estigui tranquil, perquè qui vulgui votar podrà votar", ha afirmat. 
 
El conseller també ha volgut mostrar l'agraïment del Govern a tots els ciutadans de Catalunya per l'actitud dels darrers dies: "S'ha demostrat que el valor més important del país, que és la convivència, ha superat totes les proves d'estrès".  "Han estat atacats drets fonamentals com la llibertat expressió, la llibertat de reunió o la inviolabilitat postal, i tot i així, l'actitud ha estat cívica i pacifica", ha remarcat Turull.
 
El portaveu del Govern ha expressat "el rebuig per l'actuació desproporcionada del Govern del Partit Popular" i ha destacat que la resposta del Govern ha estat "a cada problema, una solució”, i per part dels ciutadans “a cada acte de repressió, una resposta democràtica".
 
Finalment, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Participació, Raül Romeva, ha subratllat que "tot el què estem fent no va sobre independència sinó sobre democràcia". Ha remarcat que el Govern ha posat sempre el diàleg sobre la taula i ha exigit al Govern espanyol "diàleg i no repressió".
 
Romeva ha denunciat que "a Europa, al segle XXI, s’han posat en risc drets i llibertats fonamentals com les d’expressió o reunió i s’amenaça servidors públics i alcaldes" i ha alertat que "negar als catalans la possibilitat de pronunciar-se qüestiona la qualitat democràtica de l’Estat espanyol i, alhora, amenaça el conjunt d’Europa".
 
"Catalunya és avui escenari d’un pols democràtic en què sortiran guanyant les llibertats i els drets civils, individuals i col·lectius, o bé un autoritarisme extemporani", ha afegit Romeva, qui s'ha mostrat convençut que "tots els demòcrates coincidirem que el futur d'Europa ha de definir-se sobre la base de la llibertat i no de la imposició".
 

En un acte davant de 1.000 persones al Teatre Principal de Lleida, el president del Partit Demòcrata, Artur Mas,  ha explicat que “quan ens vegin lliures s'hauran de posar a negociar amb nosaltres. Diumenge han de veure que no tenim por”.

Mas s'ha dirigit a tots aquells que “volen rebentar l'1-O i que en el fons volen rebentar la democràcia. Es van pensar que quan vam perdre 12 escons l'any 2012 s'acabava el procés, que amb els desencontres pel 9-N, s'acabava, que amb el meu pas al costat s'acabava tot perquè marxava Satanàs, que amb el 'no' als pressupostos s'acabava. No han entès que aquest procés va néixer del carrer i a les urnes i acabarà al carrer i a les urnes”.

El 129è president de la Generalitat ha demanat que “si diumenge veieu algú que aixeca la mà de manera violenta, boicotegeu-lo”.

El president del grup municipal a La Paeria, Toni Postius, ha afegit que “a Lleida, votarem malgrat tenir un alcalde que s'ha posat al costat d'aquells que ens volen amb el cap cot i atenallats”.

 

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha signat per a que sigui publicada l’Ordre per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió dels ajuts destinats a dues línies de suport a l’ocupació de treballadors amb discapacitat de característiques especials dels Centres Especials de Treball (CET). Suposa un total de 33 milions d’euros, que se sumen als 45 milions de la primera.
 
La publicació d’aquesta Ordre dona compliment a l’Acord Marc de línies de Suport als Treballadors dels CET  que es va signar el passat 14 de juliol amb  les Federacions DINCAT, AMMFEINA SMC, AEES DINCAT, FÒRUM SALUT MENTAL i CETIP, on hi treballen el 70% de les persones amb discapacitat.
 
Les línies de suport que s’han signat i sortiran publicades properament són:
  • Línia de Suport salarial a persones que no han pogut accedir a la línia de Suport finançada per Conferència Sectorial, principalment dirigida a les persones amb discapacitat física i sensorial d'entre un 33% i un 64%. Aquesta subvenció consistirà en un mínim del 25% del salari mínim interprofessional (SMI).
  • Línia Serveis de suport a persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental, paràlisi cerebral del 33% i/o discapacitat física d’un 65%.
 
L’ajut consisteix en una subvenció als CET que tinguin contractats o contractin personal tècnic de més qualificació i especialització durant el període comprès entre gener i novembre de l’any de la convocatòria, que complementin i millorin les actuacions realitzades en el si de les unitats de suport a l’activitat professional dels centres especials de treball.
 
La consellera Bassa ha explicat que “així es concreta de forma inequívoca el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a la inserció laboral de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat i es garanteix la continuïtat dels Centres Especials de Treball, posant l’accent en el suport a les persones amb graus de discapacitat més elevats i, per tant, que tenen més obstacles de cara a la inserció laboral, mantenint però el compromís amb totes”.
 
El Departament manté la voluntat de diàleg i concertació amb totes les Federacions. Per això, davant aquest esforç econòmic en benefici de les persones treballadores dels CET, el Departament fa una crida a totes les federacions perquè col·laborin amb la iniciativa de millorar la inclusió social d’aquest col·lectiu des de la responsabilitat.
 
Bassa ha afegit que això “mostra la voluntat ferma i el compromís del Govern de la Generalitat en continuar treballant en el dia a dia per a la millora de les persones del nostre país, malgrat que el Govern de l’Estat ha intervingut els comptes de la Generalitat”.
 
Aquestes subvencions als Centres Especials de Treball són finançades amb pressupost propi del Departament de Treball Afers Socials i Famílies i “complementen l’infrafinançament en el que ens situa el govern espanyol i permetran que els 15.000 treballadors de CET de Catalunya rebin un ajut mínim del 25% de l’SMI”.

Girona serà el dissabte 7 d'octubre la capital catalana de la salut mental 2017 . Amb el lema "Salut Mental, en la comunitat i en el treball" , la ciutat acollirà l'acte central del  a Catalunya, un esdeveniment festiu i reivindicatiu organitzat per la  i l'associació Família i Salut mental de Girona i comarques , amb el suport de l' Institut d'Assistència Sanitària (IAS) , la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines i de la Fundació Drissa .

La federació  , celebra el Dia Mundial de la Salut Mental cada any en una localitat diferent de Catalunya , vinculada a alguna de les seves associacions. En 2016 va ser Lleida i Salut Mental Ponent qui va coorganitzar l'acte amb Salut Mental Catalunya al recinte de la Seu Vella de la capital del Segrià. Al seu torn, Lleida va agafar el relleu de Valls, Igualada i Vilanova i la Geltrú, seu d'anys anteriors.

En Salut Mental Catalunya la commemoració d'aquesta data és "una trobada oberta a tothom: persones i famílies amb problemes de salut mental, associacions, professionals de l'àmbit social i sanitari, administracions i ciutadania en general".

Segons expliquen des de la federació catalana, aquest esdeveniment "és el nostre acte principal de sensibilització de l'any, però també l'oportunitat de reivindicar la defensa dels nostres drets i la millora de la nostra qualitat de vida".

Es pot consultar aquí el programa dels actes del Dia Mundial de la Salut Mental de Salut Mental Catalunya   i el formulari d'inscripció per al Dia Mundial de la Salut Mental de SMC . A més, per a qui no pugui acudir, es podran seguir els actes de Salut Mental Catalunya en xarxes socials amb les etiquetes  # dmsmgi17  #diamundialsalutmental .

El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha qualificat d’“impropi d’una democràcia i un estat de dret” les decisions preses en els últims dies per l’Estat espanyol amb l’objectiu d’evitar la celebració del referèndum del proper 1 d’octubre. L’ordre de la Fiscalia perquè el Ministeri de l’Interior assumeixi el comandament policial dels Mossos d’Esquadra és, segons Vila, un “exemple de mesura que només es pren en països on no hi ha democràcia”, i que, a la pràctica, significa l’aplicació “encoberta” de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Santi Vila ha fet aquestes declaracions durant l’acte de campanya celebrat a Figueres davant d’unes 300 persones, que han omplert la plaça del Gra i en el qual també hi han intervingut el vicepresident del Parlament i alcalde de Besalú, Lluís Guinó, i l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip.

El conseller d’Empresa s’ha adreçat als assistents recordant que actualment “vivim una de les pàgines més importants de la història del país i un moment extraordinari” i, en aquest sentit, ha assenyalat que és conscient que “en els propers dies ens poden detenir o posar-nos a la presó, i estic disposat a assumir-ho perquè ens hi juguem la dignitat personal i col·lectiva”.

Vila ha criticat l’actuació “predemocràtica” del govern espanyol i ha lamentat que “les institucions espanyoles estan segrestades avui per famílies hereves del franquisme, però que van de democràtiques”.

Per la seva banda, Lluïs Guinó ha manifestat que la resposta judicial i policial del govern espanyol és “un atac a la democràcia amb el suport, directa o indirecta, dels grups de l’oposició” i, sobre la intervenció als Mossos d’Esquadra, ha assegurat que “són la policia del país i mereixen respecte”.

Finalment, Marta Felip, ha reafirmat el seu compromís perquè el proper 1 d’octubre obrin les seves portes tots els col·legis electorals de Figueres “per poder exercir el dret democràtic de votar, com passa a tots els països normals”.

Ja fa un any i mig que dirigents i militants de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya es van concentrar davant a una planta d’energia fotovoltaica per tal de denunciar que el govern espanyol, ha penalitzat els petits productors d’energies renovables, adoptant mesures retroactives, retallant hores de producció i primes, creant nous impostos, moratòries, etc i van enregistrar un vídeo tapats amb paraigües negres en una clara al·lusió a un d’aquests gravàmens. Es per aquest motiu, que amb motiu de la campanya del Sí al Referèndum s’ha elaborat una segona part d’aquest vídeo que la formació republicana difon a les seves xarxes socials.

Un dels participants en la iniciativa, el senador Miquel Àngel Estradé, denuncia en el vídeo que ‘el PP i el PSOE han arruïnat a multitud de lleidatans i lleidatanes que havien apostat per unes energies de futur com son les energies renovables’. I hi acusa l’estat espanyol de la seva ‘manca de serietat, de no respectar els seus compromisos i no donar seguretat jurídica a la seva pròpia ciutadania’.

Per la seva part, Xavier Eritja, s’ha referit durant l’enregistrament del vídeo, a que precisament, amb actuacions com l’anomenat impost del sol, l’estat espanyol posa traves a l’autoconsum i impedeix el desenvolupament de l’energia renovable i el compliment de diverses directives europees mentre incentiva el consum de combustibles fòssils que generen més contaminació i que tenen una corba de preus ascendents respecte l’energia renovable’. El diputat al Congrès pels republicans,  ha volgut deixar clar que amb aquestes polítiques de l’actual govern ‘es penalitza l’autoconsum, que combat tres crisis de cop, la crisi energètica, reduint la demanda exterior del país, l'ambiental, substituint per energia renovable els combustibles fòssils, i l'econòmica, a l'augmentar la competitivitat gràcies a la reducció de costos i en l'estímul al desenvolupament de la indústria local relacionada amb el sector fotovoltaic’.

En la mateixa línea s’ha manifestat el diputat i portaveu a la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat al Parlament de Catalunya, Ferran Civit, que ha culpat ‘a la incompetència del PP i PSOE i a les de les males arts i les influències de certes empreses que, curiosament tenen en nòmina com a assessors a antics càrrecs d’aquests dos partits’ de que a l’estat espanyol paguem la factura energètica més cara d’Europa i ‘això no significa que rebem un millor servei, significa que estem pagant tota una sèrie de peatges a moltes empreses per les inversions que han fet quan ja estan plenament amortitzades, al igual que passa amb les autopistes’.

El que és més escandalós, segons Civit, és que ‘paguem a empreses com les del Florentino Pérez que van fer la inversió del Cástor quan no han invertit ni un euro, ni han fet res, a part de provocar molèsties a la gent de l’Ebre i de la zona nord del País Valencià i els hi donem tranquil·lament així, com qui no vol la cosa, uns 1500 milions d’euros que pagarem tots i cada un de nosaltres, com a ciutadans a través de la factura del gas’. ‘La factura del gas, la factura de l’electricitat, en definitiva la factura energètica ens l’estan fent pagar molt cara. Si volem canviar les coses: República Catalana’, ha reblat.

Podeu visionar el vídeo corresponent a l’acte als enllaços:

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre