Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat
C's Lleida exigeix al Govern "destinar una partida pressupostària suficient per desenvolupar de forma efectiva les lleis 14/2010 i 11/2014 aprovades pel Parlament"

El regidor de Ciutadans (C's) a l'Ajuntament de Lleida, Daniel Rubio, ha instat al departament d'Ensenyament de la Generalitat a"desenvolupar un protocol específic sobre l'assetjament escolar per orientació sexual o identitat de gènere". Rubio ha manifestat que"la iniciativa s'està discutint a tots els ajuntaments on C's té representació", després de presentar l'esborrany del protocol a la comissió informativa de les Polítiques de Drets i Serveis a les Persones per a la Política Cultural de l'Educació, Esports i de la Participació. I ha afegit que"C's espera que la resta de formacions polítiques i entitats de la ciutat contribueixin".

El regidor de C's ha demanat a la Generalitat que"es desenvolupin les lleis 14/2010 i 11/2014 aprovades pel Parlament"i ha assenyalat que"cal destinar una partida pressupostària suficient per desenvolupar-la de forma efectiva". A més, Rubio ha anunciat que "C's ja ha presentat la proposta de protocol al Consell Escolar Municipal perquè fos esmenada, treballada i enriquida" i perquè"es tinguessin en compte les aportacions de la resta d'entitats per elevar-lo al departament d'Ensenyament de la Generalitat". . 

Dimecres, 10 Febrer 2016 18:38

Catalunya ja té un full de ruta a seguir

El full de ruta del Govern per a la propera legislatura incorporarà les línies d’actuació plasmades en el programa electoral de Junts pel Sí per a les eleccions del 27 de setembre passat i el pla de xoc acordat entre els grups parlamentaris de Junts pel Si.
El Govern assumeix en el seu full de ruta per a la propera legislatura que el progrés social va indestriablement lligat a l’exercici de la plena sobirania del poble català
El document també aprofundirà encara més en la transparència i la rendició de comptes com a forma de relació amb la ciutadania
El Govern va aprovar iniciar l’elaboració del Pla de Govern i dels plans departamentals per a l’XI legislatura, que seguiran els objectius prioritaris detallats pel president Puigdemont durant el debat d’investidura del passat 10 de gener de 2016 al Parlament. El nou Pla de Govern, que ha de guiar l’acció governamental aquesta legislatura, prioritzarà les línies d’actuació plasmades en el programa electoral de Junts pel Sí per a les eleccions del 27 de setembre passat i el pla de xoc acordat entre els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP.
 
En aquest sentit, el full de ruta del Govern per a la propera legislatura presenta una singularitat respecte als anteriors: l’assumpció que el progrés social i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania va indestriablement lligada a l’exercici de la plena sobirania del poble català i a disposar de les eines que té qualsevol estat democràtic per exercir-la.
 
L’acció política del Govern en relació amb el procés nacional estarà al servei de l'enfortiment de l'estat del benestar, ja que la principal raó per caminar cap a l’estat propi és avançar cap a un país més just i equitatiu, consolidar una recuperació econòmica al servei de la creació d’ocupació estable i de qualitat i reforçar els valors democràtics, amb un alt nivell de transparència i participació.
 
D’acord amb això, els eixos d’actuació que inspiraran el Pla de Govern són els següents: 
 
·         Un país més just: garantir i crear un nou estat del benestar per a tothom.
·         Un país amb més i millor feina: una economia al servei de les persones.
·         Un país amb bones pràctiques: ciutadania i regeneració democràtica.
 
Més enllà de ser un element de planificació, el document també vol aprofundir encara més en el decurs d’aquesta legislatura en la transparència i en la rendició de comptes com a normes de relació del Govern de la Generalitat amb la ciutadania.
 
L’acord aprovat avui inclou també autoritzar el Departament de la Presidència a dictar les instruccions necessàries per tal de procedir en el termini més breu possible a la l’elaboració del Pla de Govern.
 
La Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya celebra els 20 anys, organitzada per l’Ajuntament de Lleida, amb la projecció de 216 títols.
8.721 alumnes de 52 centres educatius de Lleida i comarques s’han inscrit en les sessions escolars.
El Premi a la Trajectòria professional s’atorga enguany a l’animadora catalana Pepita Pardell.

Lleida es convertirà del 25 al 28 de febrer en la capital mundial de l’animació, mercès a Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, que enguany compleix 20 anys amb una programació molt especial, que té la mirada posada en el nou talent femení, segons ha explicat en roda de premsa l’alcalde de la ciutat, Àngel Ros.

Seran quatre jornades farcides de projeccions, conferències, tallers i altres activitats especials que tindran lloc a les seus habituals del festival, La Llotja, CaixaForum Lleida, el Cafè del Teatre, i l’espai Magical Media, Centre de Producció Audiovisiual, seu de tallers educatius juntament amb l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol.
 

Abans de cedir la paraula a la directora del CaixaForum, Maribel Tost, i a la d’Animac, Carolina López, perquè expliquessin les novetats de la mostra, l’alcalde de Lleida ha volgut destacar la inscripció de 8.721 alumnes, de 52 centres educatius de Lleida i comarques, els tallers paral·lels per estudiants de centres d’ensenyament i els 216 títols que s’exhibiran. D’aquesta manera es generen futurs espectadors, productors i tècnics, alhora que es potencia la creació d’una indústria audiovisual. 

 En aquesta edició, la Mostra té com a protagonista la figura de la dona en l’art i la indústria de l’animació. Amb el lema “Futurs Femenins” vol celebrar la presència cada cop més important de la dona en el món de l’animació i, alhora, posar de manifest els camps en els quals encara queda recorregut per fer, segons Carolina López. La directora d’Animac assenyalava que mentre en l’àmbit acadèmic hi ha un 50% de dones formant-se en matèria audiovisual, només un 10% d’aquestes acaba tenint papers rellevants en el terreny industrial.

Àngel Ros ha destacat el reconeixement, la projecció internacional i l’impacte econòmic directe que suposa per a la ciutat un esdeveniment d’aquest tipus i ha donat suport institucional i d’infraestructures esportives i d’hoteleria
La Federació Internacional d’Handbol anunciarà la seu guanyadora durant els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro
L’anunci de qui serà la guanyadora es coneixerà aquest estiu durant els Jocs Olímpics de Río de Janeiro.

Lleida ha presentat avui oficialment, juntament amb Granollers, Tarragona i Castelló, la candidatura conjunta per organitzar el Mundial d’Handbol femení de l’any 2021. La oficialització de la candidatura ha tingut lloc a l’Ajuntament de Granollers i ha comptat amb la presència del president de la Real Federación Española de Balonmano, Francisco V. Blázquez; l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral; l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco el conseller de Promoció Econòmica, Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca i l’alcalde de Lleida.

L’anunci de qui serà la guanyadora es coneixerà aquest estiu durant els Jocs Olímpics de Río de Janeiro. La Real Federación Española de Balonmano ja ha presentat la candidatura mediterrània a la Federació Internacional d’Handbol, que podria també optar a l’organització del Mundial de 2023 si no surt escollida per al 2021.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que la candidatura servirà per impulsar aquest esport i si és femení, té un doble valor, ha destacat. El paer en cap també ha destacat el reconeixement, la projecció internacional i l’impacte econòmic directe que suposa per a la ciutat un esdeveniment d’aquest tipus. Ros ha insistit en la suma de les ciutats que s’han unit en aquesta candidatura i ha donat suport tant institucional com d’infraestructures esportives i d’hoteleria.

A més, ha recordat el treball que es fa des de la Paeria amb el programa Lleida Sport&Emotion per posicionar la ciutat com a seu d’esdeveniments esportius d’àmbit nacional i internacional. Els partits de Lleida es disputarien als pavellons municipals Onze de Setembre i Barris Nord, amb una capacitat d’uns 2.000 i uns 6.000 espectadors respectivament.

Lleida és una de les ciutats catalanes amb més tradició d’handbol. En el món de l’handbol, Lleida és referent de formació i d’elit, amb equips que ininterrompudament han estat a les màximes categoria estatals i acollidora de grans esdeveniments com la Supercopa d’Handbol l’any 2004. Dins de l’handbol femení, ha estat feu d’equips i jugadores importants que han competit diverses temporades en la màxima categoria, com l’Associació Lleidatana d’Handbol, que juga actualment a la Divisió d’Honor Plata femenina i l’Handbol Pardinyes a la lliga catalana. L’Associació Lleidatana compta amb 7 equips, amb unes 75 jugadores, i el CH Pardinyes, amb 9 equips i unes 150 jugadores.

El conjunt de les ciutats que integren la candidatura han mostrat la seva satisfacció per impulsar aquest projecte esportiu. L’alcalde de Granollers- ciutat bressol de l’handbol català i estatal- Josep Mayoral, impulsor de la candidatura, ha agraït al Club Balonmano Granollers la tasca realitzada des de la seva creació, l’any 1947 i n’ha destacat que actualment té el primer equip masculí i femení a la Divisió d’Honor. Cal destacar que només cinc clubs de tota Europa tenen els seus primers equips jugant en les màximes competicions.

Per la seva banda, el president de la Real Federación Española de Balonmano, Francisco V.Blázquez, ha explicat que els rivals als que s’enfronta la candidatura són “molt durs i competitius” però també ha destacat que com a punts forts “ donem la imatge de ciutats potents i tenim com a precedent l’èxit organitzatiu del Mundial Masculí de 2013, amb gran assistència de públic, especialment de Granollers, ciutat de la qual la Federació Internacional d’Handbol va quedar molt contenta.

La candidatura conjunta de Granollers, Lleida, Tarragona i Castelló competirà amb les presentades per Rússia, Hongria i Noruega-Dinamarca. El Mundial el disputaran 24 equips, distribuïts en 4 grups. Els primers classificats de cada grup passarien a les finals.

Dimecres, 10 Febrer 2016 18:17

Lleida per la donació

Per conscienciar la població de la importància social de fer-se donant d’òrgans per a transplantaments a Catalunya, líder mundial en transplantament. Segons el director de l’OCATT, l’any 2015, els transplantaments d’òrgans a Catalunya van arribar als 954, un rècord històric.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la campanya “Lleida per la donació” que té per objectiu conscienciar i augmentar el nombre de donacions d’òrgans.

Aquesta campanya està organitzada per la Fundació Renal Jaume Arnó i compta amb el suport de la Diputació de Lleida.

El diputat provincial Eloi Bergós ha presentat aquesta campanya acompanyat per la treballadora social de la Fundació Renal Jaume Arnó, Cristina Punyet; pel director de l’Organització Catalana de transplantaments (OCATT), Jaume Tort, i pels organitzadors de l’activitat Transplantbike dels clubs esportius Alfaventur d’Alfarràs i Rocko d’ Almenar, Javi Palacions i Anna Lijarco.

Per la seva part, el director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT), Jaume Tort, ha explicat que any rere any la donació d’òrgans a Catalunya s’ha anat incrementant gràcies a l’esforç de tothom.

Catalunya és líder mundial en transplantament i també té unes taxes en donació per milió d’habitants molt altes, però la llista d’espera augmenta any rere any i només s’escurça si hi ha donacions.

Segons el director de l’OCATT, l’any 2015, els transplantaments d’òrgans a Catalunya van arribar als 954, un rècord històric, però actualment encara hi ha 1.335 persones en llistes d’espera per rebre un òrgan.

Així mateix, Tort ha agraït la gran tasca de sensibilització de la Fundació Renal Jaume Arnó, com també ha destacat que la Diputacio de Lleida és una institució que dóna un gran suport al sistema sanitari català en molts aspectes i actuacions, com pot ser també el Bus de la Salut o els consultoris mèdics.

Tort ha afegit que aquestes campanyes tenen com a objectiu sensibilitzar la població i és del tot imprescindible que la gent conegui que la seva solidaritat, fer-se donant, pot ajudar moltes altres persones. Per per incrementar el nombre de donants cal formació, informació i activitats amb la societat de manera permanent, ha indicat.

El vicepresident segon i responsable de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells, va participar, ahir a la "Jornada Doing Business 2015: Resultats per a Catalunya i recomanacions pel món local" on va assegurar que «les administracions públiques i, sobretot, les més properes a la ciutadania, busquem les fórmules per facilitar la feina a les empreses dels nostres territoris. No volem ser un entrebanc que se sumi a la cursa d'obstacles en què s'entra a l'hora d'emprendre. Tot el contrari, volem estar al costat de les persones que decideixen tirar endavant una empresa,  acompanyar-les al llarg del procés, ajudar-les i posar-les en valor».

La jornada, que s'ha celebrat aquesta setmana a l'Espai Francesca Bonnemaison, va servir per presentar l'Informe Doing Business en España 2015, que mesura com les regulacions governamentals fomenten o restringeixen l'activitat empresarial. Concretament l'estudi Doing Business en España 2015 analitza les regulacions que afecten a la petita i mitjana empresa en el procés d'obertura, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats. Tots ells vinculats a la competència autonòmica i local. També elabora indicadors per a les 17 comunitats autònomes, dos ciutats autònomes i cinc ports marítims.

L'encarregada de presentar l'informe va ser la responsable de Regulació de  Mercats i Competència de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i regulació del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Anna Merino, qui va donar recomanacions al personal electe i tècnic local assistent per millorar alguns aspectes relatius a l'obertura d'una empresa, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats.

Finalment, la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació, Sònia Recasens, va cloure la jornada i va afirmar que «la transversalitat, revisió normativa i voluntat política són tres temes a treballar i millorar en la relació empresa i administració». «No pot ser – va cloure - que el 94% de les empreses de menys de 10 treballadors estiguin suportant el 74% de la tramitació administrativa. L'administració ha de ser facilitadora de l'activitat econòmica». 

 

Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.
Turisme rural, el que més creix
Ocupació mitjana per habitació del 70%
Gairebé 13.000 empreses vinculades al sector turístic

Segons l'estudi "L'evolució dels indicadors de turisme a la demarcació de Barcelona l'any 2015", impulsat per Turisme de la Diputació de Barcelona, 4.035.099 turistes van visitar les comarques barcelonines (menys el Barcelonès), amb 12.619.890 de pernoctacions, el que va representar un 1,6% més de visitants que l'any anterior i un increment d'un 4,1% (mig milió més)pel que fa a pernoctacions. Unes dades que, segons l'estudi, «representa un allargament de l'estada mitjana i conseqüentment, un tipus de turisme menys invasiu i sostenible».

 
Els hotels obtenen un lleuger creixement en el nombre de turistes (+0,7%) i en el nombre total de pernoctacions (+2,5%). El mercat domèstic presenta un increment discret en el nombre de turistes (+1,8%) i un considerable creixement en el nombre de pernoctacions (+8,6%). Situació contraria al mercat estranger (no residents) que registra variacions negatives de -0,1% tant en nombre de turistes com de pernoctacions. Pel que respecta a la empleabilitat, aquesta creix un +5,3% respecte el 2014.

Turisme Rural: aquest any 2015 el turisme rural presenta importants xifres de creixement tant en el volum de turistes rebuts (+15,6%), com en el volum de pernoctacions registrades (+11,9%). Els viatgers residents (nacionals) representen més del 87% del total de viatgers rebuts. L'empleabilitat se situa amb un creixement del +8,3%.

Els càmpings també recullen bones dades. Mostren un creixement del +4,7% en el nombre de turistes i d'un +4,1% en el nombre de pernoctacions. Així mateix, els creixements més elevats es troben gràcies al mercat estranger (no residents) amb un +13,3% en el nombre de turistes i d'un +19,9% en el nombre de pernoctacions. En relació a l'empleabilitat, se situa al mateix nivell que el turisme rural, amb un +8,3% de creixement.

 
Aquest any 2015, el posicionament de la demarcació en termes d'ocupació (incloent la ciutat de Barcelona) respecte a altres províncies de l'Estat Espanyol de volums similars (en nombre de places d'allotjament i nombre de viatgers), se situa en xifres superiors al 2014 en hotels (1a posició) i en turisme rural (3a posició), i per sota el 2014, en càmpings (2a posició del rànquing).

Així, els hotels de les comarques barcelonins guanyen de mitjana 3,9pp d'ocupació respecte el mes de l'ocupació anual de 2014, amb una ocupació mitjana per habitació del 70,9%, la més alta dels últims tres anys. Totes les províncies analitzades sumen ocupació aquest any a excepció de Tarragona que perd 0,12pp.

Pel que fa als càmpings, aquests obtenen una ocupació mitjana per parcel·la del 46,0%, amb un lleuger decreixement de 0,08pp respecte l'ocupació de l'any anterior , és a dir, una ocupació relativament estable en els anys 2014 i 2015 i se situa com la segona província en el rànquing. L'ocupació més alta la registra la província d'Alacant (61,2%).

Els establiments de turisme rural de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 22,03%, amb un increment d'1,8pp respecte de l'any 2014. El rànquing el lidera Guipúscoa (35,1%), que a més registra el creixement més important (5,3pp).

 
Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.

Dins els principals grups d'activitat turística, el subsector de la Restauració destaca especialment amb un pes de gairebé el 70%. El segon gran grup és el del Transport, amb un 9,7%, i el tercer grup és el més directament vinculat a l'activitat turística, l'allotjament, amb un 4,2% . Tots els grans subsectors de l'àmbit de demarcació menys Barcelonès han crescut respecte l'any 2014, destacant el creixement de l'allotjament (+4,4%).

Finalment, el volum d'afiliats a la Seguretat Social de l'àmbit del turisme és de 120.362 persones, de les quals el 74% són assalariats i el 26% són autònoms. Més de la meitat del total d'assalariats (54,5%) treballen en el subsector de la restauració. Els assalariats augmenten un 7,5% respecte 2014, i destaca especialment l'augment en la contractació a la Restauració (+9,2%). El total d'autònoms creix lleugerament (0,2%), i de fet aquests cauen en els dos grans subsectors: transport i restauració tal com va succeir al 3er trimestre de 2015.<

La xifra s’incrementarà d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges propietat d’entitats bancàries que realitza la Paeria. Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals per cobrir les necessitats d’habitatge
La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida i obre els quatre primers expedients a un banc propietari de pisos desocupats

Més de 2.000 persones es beneficien actualment d’habitatge social municipal a Lleida, una xifra que s’incrementarà significativament d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges a entitats bancàries que impulsa la Paeria, que se sumaran als aproximadament 500 habitatges que ja formen part de la Borsa Municipal d’Habitatge.

“Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals que cobriran les necessitats d’habitatge social de la ciutat, prioritzant aquells col·lectius més vulnerables”, ha explicat avui l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs d’una visita a diversos allotjaments ubicats al barri de la Bordeta que el Banc Mare Nostrum ha cedit recentment a l’Ajuntament de Lleida. Set dels allotjaments cedits són tipus estudi i la resta tenen un dormitori, amb una superfície que oscil·la entre els 37m2 i 40 m2. La propietat els cedeix nous, moblats i amb aire condicionat. El preu de renda mensual és de 185€ els estudis i 195€ els allotjaments amb un dormitori. Els allotjaments estan gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge a través de la Xarxa de Mediació per al lloguer social. Els habitatges, destinats íntegrament a lloguer social, s’han assignat a col·lectius especialment vulnerables, especialment joves menors de 35 anys, alguns dels quals ja han entrat a viure.

El paer en cap ha destacat que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la reconversió d’habitatges de banc en habitatges socials” i que “la Paeria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”.

La visita als allotjaments socials cedits a la Paeria també ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, i 1a tinent d’alcalde i regidora de Gestió dels Recursos Municipals i Polítiques de Transparència, Montse Mínguez.

La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida

Lleida comptarà a partir d’aquesta setmana amb un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa que converteix la Paeria en un dels primers consistoris de l’Estat en impulsar una eina d’aquestes característiques, que neix amb l'objectiu  d’informar sobre les polítiques i procediments en matèria d’habitatge que empra l’Ajuntament de Lleida i que són pròpies o en col·laboració amb altres administracions, com per exemple el cens d’habitatges buits, la comissió tècnica d’habitatge, la borsa municipal d’habitatge, els criteris d’adjudicacions, el registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a Lleida, el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per emergències socials, els incentius fiscals i bonificacions relatives a lloguer social existents i, també, exposa les irregularitats en l’ús dels allotjaments, detalla el règim i procediment sancionador per habitatges desocupats i informa dels recursos municipals per fer front a dificultats en el pagament de l’habitatge.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que “el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida és un pas més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diverses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions realitzades per la Paeria per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents”. 

La Paeria obre els quatre primers expedients un banc propietari de pisos desocupats a Lleida

L’Ajuntament de Lleida ja ha obert els quatre primers expedients sotmesos a l’aplicació de la taxa de pisos buits, uns expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora a un banc propietari de diversos pisos desocupats a Lleida, després que les inspeccions realitzades per tècnics municipals i els detalls de consums facilitats per les companyies d’aigua, llum i gas així ho acreditin.

La Paeria continuarà requerint a les companyies de consums (aigua, llum, gas) els consums registrats en centenars de pisos a Lleida per poder acreditar la seva consideració legal de “pis buit” i poder procedir a les liquidacions a entitats bancàries d’acord amb l’ordenança, que preveu una taxa de 822,26 euros per disposició d’habitatges buits que no es posen a l’abast de la borsa social.

En aquest sentit cal destacar que la Paeria continua les negociacions amb entitats bancàries per aconseguir la cessió de més allotjaments o comprar habitatges per a destinar-los a lloguer social. En aquest sentit, fa unes setmanes també es va formalitzar la compra a Ibercaja d’11 habitatges en diversos barris de Lleida, una operació que s’inclou dins la política d’habitatge de la Paeria.

La cartografia dels ecosistemes a disposició dels usuaris
L'acord amb l'Estratègia de la Biodiversitat de la Unió Europea per al 2020, es proposa la creació d'una infraestructura verda

El territori de Barcelona ja disposa de la cartografia de serveis ecosistèmics, una aplicació que identifica i valora el funcionament dels ecosistemes, com són l'aigua, la fusta o els aliments, en espais naturals i rurals. La cartografia, disponible en el marc del Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures (SITxell) té com a objectiu identificar i valorar el funcionament dels ecosistemes en aquests espais com a elements que beneficien directament o indirectament la qualitat de vida de les persones.

Aquesta cartografia de serveis ecosistèmics s'ha realitzat gràcies al conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). La iniciativa compta també amb la participació d'altres equips de treball que col·laboren habitualment en el projecte SITxell, com l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) i la Unió de Pagesos.

Els serveis ecosistèmics, classificats en quatre grans categories com són el suport, la regulació, l'aprovisionament i els culturals, estan relacionats amb els principals components del benestar humà, com són la salut, la seguretat, els béns materials bàsics i les bones relacions socials.

En el territori de Barcelona els ecosistemes presents al són principalment de tipus forestal –boscos, matollars, prats i herbassars–  i agrícola, destacant també els ecosistemes lligats als processos d'urbanització, que són especialment presents en l'àmbit metropolità de Barcelona.

Els nous trens triplicarà les freqüències actuals
Permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers.
Els dos nous trens han costat 9,4 milions d’euros
Es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i els 10 entre Lleida i Balaguer

El passat  divendres a la tarda va arribar a l’estació del Pla Vilanoveta de Lleida el segon dels dos nous trens que a partir de la primavera està previst que comencin a circular per la línia ferroviària Lleida-la Pobla. El comboi va arribar en un transport especial per carretera des de Suïssa, on Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'ha comprat a l'empresa especialitzada Stadler. 

El primer dels nous trens que circularan per la línia de la Pobla va arribar el 16 de gener a la capital del Segrià i, posteriorment, va començar a circular en període proves, com passarà a partir d'ara amb el segon tren. 

Els dos nous trens han costat 9,4 milions d’euros i s’han fabricat durant dos anys expressament adaptats a les característiques d’aquesta línia: d’ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. 

La posada en marxa dels nous trens triplicarà les freqüències actuals (es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i els 10 entre Lleida i Balaguer) i, segons la Generalitat, permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers. 

Les freqüències es van reduir el 2012 per estalviar un milió d’euros anuals i retallar el dèficit. En concret, es va deixar només un servei d’anada i tornada per tot el recorregut fins a la Pobla i quatre entre Lleida i Balaguer. Abans n’hi havia tres per a tot el recorregut i vuit fins a Balaguer. 

També està previst que la nova línia tingui parades ‘facultatives’, és a dir, prèvia demanda, en 7 estacions per poder quadrar i millorar els horaris. Són les estacions que tenen menys usuaris i els combois només s’aturaran si algun viatger ho demana prèviament prement el botó corresponent. De fet, aquest canvi sumat a l’increment de la velocitat comercial permetrà reduir els temps dels trajectes. En concret, de Lleida a Balaguer es passarà de 29 a 24 minuts, de Balaguer a la Pobla de 81 a 69 minuts i de Lleida a la Pobla de 110 a 93 minuts. 

En aquests moments, Ferrocarrils de la Generalitat és qui gestiona la línia, propietat de la Generalitat, però els combois que hi circulen són llogats a Renfe. Quan entrin en servei els nous trens FGC assumirà també la tasques operatives. 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre