Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

Recuperem l'entrevista a Laura Fa, celebrity i periodista de Tele 5 i 8TV de fa dos mesos després d'un imprevist error del servidor.


Quins records tens de la teva infància?
Sobretot els estius al càmping, d’on encara conservo molts amics, els meus millors amics vaja, i on encara hi vaig cada estiu.

Perquè vas estudiar periodisme?
Pel mateix que molts periodistes, volia ser corresponsal a alguna guerra! Imagina’t!!! M’agradava la idea de treballar de manera arriscada, home, i una mica arriscat si que han estat els anys de redactora a Korpa.

Pots compaginar bé el treball i la família?
Tinc la sort de tenir un bon horari i que els meus caps em facilitin ajustar una mica l’hora d’entrada i de sortida. No és gens fàcil, però en això no sóc diferent de totes les mares que treballen, al final és un tema d’organització.

Quan vas pel carrer, les persones et reconeixen?
Molt sovint, la veritat. I a mi m’agrada! Vol dir que et veuen , que els agrada el que fas i que els fa il·lusió poder-te conèixer, jo en aquestes situacions sóc molt agraïda.

Si et donessin a elegir entre participar en el programa Supervivientes o ser portada a la revista Interviú que elegiries?
(somriu), doncs si volgués fer les dues coses optaria per Supervivientes perquè això ja em donaria una portada a Interviu. Però tot plegat és una conya de l’Arucitys i en realitat cap de les dues coses està en els meus plans professionals.

Com imagines que serà la teva vida d'aquí a 10 anys?
Seria fantàstic que continués com ara!!! Treballant a l’Arucitys i de tant en tant fent una escapadeta a Telecinco.

"Belen Esteban dóna molta audiència però conserva a les seves amigues de la infància i això passa amb pocs famosos. Però ha exposat excessivament la seva vida i la de la seva filla."


On gaudeixes més: treballant a 8TV o a Telecinco?
A l’Arucitys per mi és molt més fàcil estar còmode i gaudeixo molt cada dia perquè és un programa on sobretot predomina l’humor. Però a Telecinco tinc aquella sensació de vertigen cada cop que hi vaig així que....no em facis triar home! Vull les dues coses!!

Quina opinió tens de la Belén Esteban?
En el fons és una noia que ha après molt de televisió, que se sap moure còmodament, que dóna molta audiència a la cadena però que ha pagat un preu molt alt en l'àmbit personal. Hi ha una cosa que diu molt d’ella i és que encara conserva a les seves amigues de la infància i això passa amb pocs famosos. Però per contra ha exposat excessivament la seva vida i la de la seva filla.

T'imagines treballar en el futur en el programa Sálvame?
És un programa que m’encanta, molt ben fet, i amb gent que s’hi deixa la pell. No és fàcil aguantar cada dia tantes hores de directe, són molt bons, però treballant al programa que estic mai em passa pel cap l’opció d’anar a un altre lloc.

Recordes el primer dia de feina a L’Arucitys?
I tant!!! Vaig començar un 2 de gener com a col•laboradora quan encara estava de coordinadora de Catalunya a l’agencia Korpa. Estava molt nerviosa perquè jo havia seguit a l’Arús tota la vida i estava molt impressionada. Però m’ho va posar tant fàcil i he aprés tant que mira, al final m’hi he quedat, jajajja


Que t’agrada més: la platja o la muntanya?
Platja!!! Sempre!! Calor, calor ,calor!!! Odio aquesta època de l’any tant fosca.


T'agradaria treballar tota la vida a l’Arucitys fins a la jubilació?
I tant!! Tal com estar el periodisme seria gairebé un rècord poder-me jubilar així.

T'imagines treballant d’assessora de l’amor al programa ‘mujeres,hombres y viceversa’?
Noooooo!! Això si que ho descarto. Home, a veure, mai pots dir ‘de este agua no beberé’ però crec que no és el meu perfil, jo soc periodista, ara em dedico al cor però he fet esports i altres tipus de periodisme i no em veig deixant-ho per ser un ‘personatge’.

T'agradaria la idea de participar en el programa ‘tu cara me suena’?
Tampoc m’hi veig en un format així. En el fons em faria molta vergonya. El programa m’encanta, però segueixo dient que el que jo vull és seguir treballant de periodista.

Com és un dia normal teu des del matí fins que te’n vas a dormir?
Doncs em llevo a les 7 per preparar-me la carmanyola, porto al nen a l’escola i a la nena a l’escola bressol. Fins a les 17h estic a l’Arucitys. Vaig una estona al gimnàs i després ja faig de mare fins que els nens van a dormir. I a les nits a veure tot el que fan a la tele per comentar-ho a la teletulia. Molt poc trepidant dit així no? Jajaja

"Els espero a tots

cada migdia a 8tv!"

Quina secció de l’Arucitys t’agrada més La Cortelera o la Teletulia?
Totes dues, la veritat. A Catalunya Ràdio vaig fer un estiu una secció que es deia ‘Mamarazzi’ on parlava de temes de cor i de la tele, i quan vaig començar a Televisió de Badalona, ja fa molts anys, al magazine del matí que presentava la Núria Coll (‘Divendres’) ja hi tenia una secció de tele i una de cor. Et pots imaginar la sort que he tingut de poder estar a l’Arucitys on es tracten totes dues coses.

Quin consell donaries als futurs periodistes de Catalunya?
Ufff, que difícil!! És un moment tan complicat per ser periodista!!! Paciència i sobretot suportar molt, suportar mals horaris, sous miserables, dura competència i sobretot suportar les poques oportunitats que hi ha. Però els que ho aconsegueixin que sàpiguen que és una feina molt satisfactòria.

Acomiadi’s dels nostres lectors.
No m’acomiado no! Els espero a tots cada migdia a 8tv!! Deixa’m fer la falca home!!! jijiji.

Desde quan està a NeCAT?

Des del seu inici, al desembre del 2012. Vaig anar a la primera reunió a Sitges amb dos bons amics de Lleida i ens hi vam sumar.

Sou un partit socialista independentista?

Cap definició millor que la que expressen els estatuts: Nova Esquerra Catalana és una organització política de tradició catalanista i amb vocació europea, amb el propòsit de transformar la societat, de governar en nom de la majoria, inspirada en els valors del socialisme democràtic, amb la voluntat d’expressar anhels de llibertat, equitat i drets iguals dels ciutadans.

Quins són els seus objectius?

En bona part els objectius vénen també expressats en els estatuts però en aquest moment hi ha una prioritat reiteradament manifestada pels ciutadans que no és altra que la de caminar cap a la construcció d'un estat català que requereix grans consensos i del que no podia quedar fora el socialisme catalanista. Sembla, a hores d'ara, que fer aquest camí amb un PSC que ha perdut bona part de les seves arrels, és impossible. Calia doncs crear aquest espai polític.


Quina és la “ideologia” de Nova Esquerra?

Crec haver-ho contestat, ens sentim identificats amb el socialisme catalanista però estem oberts a totes les sensibilitats que aspiren a bastir un món més just, més igual, més solidari...

Perquè Nova Esquerra?

La fortalesa del catalanisme polític no serà plena, si no compta a la vegada amb el que ha estat un dels seus pilars centrals, el socialisme democràtic. Des de NECat contribuirem a exercir el rol que aquesta tradició ha representat en els darrers 35 anys, incloent-hi el seu lideratge en moments molt significatius. Davant d’aquest moment extraordinari NECat representa l’esperit que no abdica a liderar Catalunya des del socialisme i des de la màxima ambició com a país. D'aquest punt de vista, el socialisme catalanista es manifesta des de NECat amb tot el potencial per fer realitat els anhels de justícia social i equitat i la nostra voluntat d’autogovernar-nos amb un Estat propi.

Quins han estat els impulsors del partit?

Molts i diversos agents, alguns ciutadans desencantats de la renúncia del PSC però molts altres que arriben a la política per primer cop. És del tot injust simplificar en la idea d'aquest un projecte d'Ernest Maragall per intentar torpedinar un projecte col·lectiu. El mateix Ernest va dir que deixaria la direcció del projecte un cop s'hagués consolidat i així ho ha fet i, vet aquí, rutlla igual.

Com funcioneu internament?

Som una formació radicalment democràtica. Sabem que bona part del desencís de bona part de la ciutadania prové de les males i poc transparents pràctiques d'algun partits polítics.

Qui i com es prenen les decisions?

L'Assemblea és sempre l'òrgan sobirà. Entre Assemblea i Assemblea es van elegir 25 consellers nacionals que són els encarregats de fer la feina diària i, en qualsevol cas les decisions es prenen de forma transversal entre aquests sense jerarquies, això si, amb una distribució de funcions i responsabilitats concretes.

Us presentareu a les eleccions?

Si és clar. A les properes europees anem amb coalició amb ERC, cal recordar que nosaltres vàrem ser els impulsors de la campanya Junts a Europa. Ens hagués agradat una coalició més ampla, de tots els partits sobiranistes. Això finalment no va ser possible però creiem que l'aliança actual dona resposta a molts anhels dels catalans.

A Lleida en quines demarcacions teniu agrupacions locals?

De moment funcionem com una sola Assemblea però ben aviat hi haurà NECat Noguera, Garrigues, Urgell, etc.

Penseu presentar-vos a Balaguer?

Sens dubte.

Teniu pensat de pactar amb algún partit?

Això ho hauran de decidir els companys i companyes de Balaguer però en qualsevol cas som partidaris de fer aliances i de generar sinèrgies més enllà dels interessos partidaris o partidistes.

Quina relació teniu actualment amb Esquerra Republicana de Catalunya?

Magnífica, de fet anem junts a les properes eleccions. Mantenim però també magnífiques i cordials relacions amb altres formacions catalanistes.

Quins canvis creus que fan falta a Lleida capital?

Ara mateix Lleida no té un projecte clar i definit de ciutat que sigui assumit i entès per la majoria de la seva població. El model de les grans obres i el totxo és mort i cal cercar noves alternatives per a què Lleida sigui la veritable capital del Ponent de Catalunya. Un nou model de ciutat no es pot fer des de la porpra i les altures, cal baixar a peu de carrer i compartir, incentivar models culturals, ajudar a la gent jove a no haver de fotre el camp i cuidar als nostres grans. Aquestes coses no es poden fer des de la mala utilització de la majoria absoluta que porta a despropòsits inexplicables (com el de col·locar al gendre com a cap de gabinet) i a endeutaments insuportables com l'actual.

Que pensen fer contra el desequilibri territorial?

Aquest no és solament una prioritat de NECat Lleida, és la prioritat de tot NECat. Un país desequilibrat com el nostre té sempre més dificultats alhora d'encarar el futur. Si volem que la gent es quedi al territori li hem de posar fàcil i ara sembla que fem tot el contrari els compliquem la vida als joves fins que es veuen quasi obligats a fotre el camp. I ho dic amb tota pena perquè ho he patit en primera persona. Si per mantenir el territori equilibrat cal incentivar algunes zones (i no dic tant subvencionar com facilitar infraestructures o serveis, per exemple) doncs s'incentiva, aquesta és de ben segur una bona inversió.

I per la promoció del turisme a la nostra província?

El turisme és i serà, amb la industria agroalimentaria la nostra possibilitat de futurs. No cal inventar gran cosa, simplement copiant el model de l'Aude, de l'Ariege, o de lAnguedoc-Roselló en general ja faríem un pas endavant prodigiós. Tenim més riquesa, més varietat, més territori, però ho mal-explotem sense sumar. No vull dir que res s'hagi fet, però resta molt per fer.

 "El problema més gran de Lleida és

el conformisme fatalista de molts"


Amb qui té més bona relació de La Paeria de Lleida?

Crec tenir bona relació amb la pràctica totalitat dels regidors, forma part del meu tarannà, i alguns per sobre de tot són amics personals. Penso però que la majoria dels regidors estan francament frustrats o tenen la sensació de què no pinten gran cosa, de què tot bé dirigit i ordenat des d'un parell de despatxos, que això de la “participació” és una virtut que solament apareix en els programes electorals. Passa a més que en aquests moments no hi ha cap grup d'esquerres a la Paeria. I ja sé que algú s'empiparà, però és el que penso.

Penseu anar a l'acte que organitzarà l’Assemblea Nacional Catalana per aquest 11 de setembre de 2014? per què?

Amb tota certesa. Entre altres coses perquè sóc membre de l'ANC des de la seva fundació. Tant de bo l'ANC ja no hagués de convocar, però em temo que si. I torno a repetir, el consens i la unitat del catalanisme és la nostra principal arma en aquests moments.

Si el seu partit governa o obté representació demanarà finalitzar les obres de l’autovia Lleida-Balaguer?

La 1313, la 230 i la 240 són prioritats inajornables. És impresentable que a hores d'ara encara n'hàgim de parlar.

Quin creu que és el defecte més gran que té Lleida?

El conformisme fatalista de molts.

Que faria vostè per corregir aquest problema?

Allò que continuo fent cada dia: treballar, creure, educar, somiar, projectar... Ens hem d'engrescar els uns als altres i acabar sabent que si volem som imparables. La resignació és l'excusa dels incapaços o els covards. Només hem de tenir por de la por.

 

Joan Maria Molins és un home del PP i de paraula. No se'n calla cap ni una i està duent a terme una oposició molt crítica amb Josep Maria Roigé. Un home que des del 1979 es dedica al seu partit, el Partit Popular de Catalunya.

Aspira a ser alcalde de Balaguer i no tolera la mentida. 

 Balaguer va bé?

Crec que és evident que no. No pot anar bé una ciutat quan el seu Alcalde incompleix reiteradament la llei, quan amenaça als funcionaris i treballadors de l’Ajuntament, quan persegueix, contractant una empresa, a una figura importantíssima en qualsevol institució com és la interventora, quan no és capaç de rebre un col·lectiu de pares d’una escola bressol, pel fet de discrepar d’ells. Quan no ha estat capaç de confeccionar uns pressupostos l’any 2013 fins el 28 de desembre del mateix any. Quan al Ple de l’Ajuntament es parla més de la independència de Catalunya que de l’estat de la Ciutat...

Sempre ha estat del PP? Quants anys fa que n’és militant?

Si, sempre he estat afiliat al Partit Popular. Sóc membre del partit des de 1979 llavors Alianza Popular.

Que proposa el PP de Balaguer per millorar la capital de la Noguera?

El que Balaguer necessita avui amb aquesta crisi econòmica i amb l’atur tan fort com el que hi ha a Espanya, és, precisament, el que aquest alcalde pregonava en l’anterior campanya electoral i no ha complert: FER LES COSES D’UNA ALTRA MANERA.

Que el va dur al PP?

La ideologia. Em considero lliberal-conservador.

Les properes eleccions tornarà a presentar-se a Balaguer?

No ho se, És molt aviat encara.

 

Li agradaria ser diputat? Es veu preparat?

Les meves aspiracions polítiques comencen i s’acaben a l’Ajuntament de Balaguer. Estic orgullós de representar la meva ciutat. No tinc aspiracions polítiques més enllà de l’Alcaldia de Balaguer.

Quina opinió en té de la gestió de l’actual equip de govern? Perquè?

Pèssima. Només cal veure com està portant el tema de la negociació del nou conveni col·lectiu del personal de l’Ajuntament.

Que és el que s’està fent més malament des de l’equip de govern de Roigé?

Les relacions amb la ciutadania. La prepotència. La supèrbia.

Té una relació cordial amb el seu adversari polític Sr. Roigé?

Amb el Sr. Roigé, tinc la relació normal entre un alcalde i un regidor de l’oposició.

Que n’opina com a ciutadà que l’alcalde de Balaguer sigui vicepresident de l’AMI?

Una pèrdua de temps i de recursos, que tanta falta fan a la Ciutat.

Com qualificaria la gestió de govern feta per Roigé fins al moment?

Com he dit abans pèssima. No hi ha equip de govern. Hi ha Alcalde. A l’Ajuntament de Balaguer qui mana és l’Alcalde. Una de les erra­des del Sr. Roigé, des de la meva opinió, és no saber delegar en el seus companys de candidatura.

Creu que és beneficiós per Balaguer haver deixat de tenir una fira multisectorial per fer la Fira Q?

De moment sembla que la ciutadania i el comerç està content amb aquest nou format de fira que al cap i a la fi es el que interessa en tot certament firal.

Creu que es fa el suficient per ajudar a les famílies en pocs recursos des de l’equip de Roigé?

El millor que es pot fer per ajudar a les famílies amb pocs recursos és reduir l’atur, i ni el Sr. Roigé, ni el seu partit Convergència i Unió res estan fent des de l’Ajuntament ni des de la Generalitat per pal·liar aquest problema.

Com creu que porta l’economia de Balaguer el Sr.Roigé?

El que s’ha de tindre molt clar, amb les condicions econòmiques del moment, és que és molt difícil de gestionar els pocs recursos que tenen tots els ajuntaments. I sens dubte el de Balaguer ho està fent molt malament.

Amb quin regidor té més “bon rotllo”?

Tinc “bon rotllo” amb tots els meus companys de consistori.

Que farà el seu partit per recuperar els jutjats de Balaguer?

Els jutjats de Balaguer no s’han de recuperar per què no s’han perdut, ni es perdran. El que estem esperant, és que la Generalitat, que és qui té les competències en justícia, acabi d’una vegada els nous jutjats a la Plaça del Pou i comencin a funcionar amb total normalitat.

 

"Una de les erra­des del Sr. Roigé 

és no saber delegar en el seus

companys de candidatura."

 

A la façana de l’Ajuntament hi ha una estelada. Ha demanat o demanarà que la treguin?

A la façana de l’Ajuntament de Balaguer no hi cap bandera que no sigui legal, n’hi ha tres la catalana l’europea i la de Balaguer, falta lògicament l’espanyola i ja hem denunciat aquest fet. L’estandart que vostè addueix, està situat a l’edifici del costat de l’Ajuntament.

El seu partit està en contra de la consulta. Perquè?

Perquè, ni el president Mas, ni els catalans tenim dret a decidir, unilateralment, el futur d’Espanya. La Constitució Espanyola diu que la sobirania és del poble, no d’una part. Ni el Sr. Mas ni els seus satèl·lits poden de dir quina nacionalitat tenim els ciutadans, ho ha de dir el conjunt de la ciutadania espanyola, que, repeteixo, és qui té la sobirania

 

 Les persones amb alguna problemàtica de salut mental defineixen l’estigma com la principal barrera per a la recuperació, el benestar i la qualitat de vida, ja que genera aïllament social i dificultats per trobar feina, adquirir habitatge o participar en la comunitat. Avui tenim a Mercé Torrentallé,membre de l'Associació Obertament. Mercè Torrentallé Rocaspana va néixer a Lleida el 1959.11.07. Està casada i és mare de tres fills. De professió delineant. L'any 1999 va patir un brot psicòtic. Però lluny d'enfonsar a la penombra de la malaltia, ha trobat refugi en els petits plaers de la vida com l'escriptura, la pintura, la jardineria etc. han estat per a ella aficions molt importants en el procés de recuperació de la seva malaltia. És autora de diversos llibres, fa una vida totalment normal i actualment està dins del projecte Obertament.Una plataforma anti-estigma que compta amb el suport de la Generalitat i de les Diputacions. Però malgrat tenir un problema mental ella està molt contenta i feliç amb la seva vida i té l'esperança que la medicina avançarà molt els propers anys.

- Des de quan formes part del projecte Obertament?
Formo part d’Obertament des dels seus inicis,ja que vaig fer la formació en la primera convocatòria d’activistes perquè em va seduir la tasca que volien fer, i estic molt satisfeta i contenta per poder participar en la lluita contra l’estigma que patim les persones afectades d'algun tipus de trastorn mental.
- Com va ser la teva reacció quan et van diagnosticar un trastorn mental?
En aquest procés, com en molts altres de la vida, el primer pas és la incertesa i incredulitat, però en el meu cas jo tinc antecedents familiars. Després ve la ràbia i et fas preguntes com: per què a mi?, Què he fet jo per merèixer aquesta creu? I et sents culpable de no saber bé el que et passa. Fins que descobreixes que no hi ha ni culpa ni culpables, només en alguns casos s’han de canviar certs hàbits de vida.
Més tard arriba l’acceptació, i el fet de aprendre a conviure amb el trastorn, de la mateixa manera que s’ha d’aprendre a conviure amb un problema cardiovascular o amb un problema de diabetis, aprendre que amb un control de medicaments, teràpies i hàbits de vida sana pots arriba a portar una vida digna. Una cosa important és no tenir por a la malaltia i tenir esperança, sortir a relacionar-se amb la societat i no tancar-se a casa.
- Quins símptomes tenies?
Per parlar d’aquest tema hem de tenir en compte unes valoracions prèvies. Per una banda, actualment hi ha classificades uns 300 tipus de trastorns mentals, i per tant els símptomes poden ser molt diferents d’un tipus de trastorn a un altre. Per altra banda, moltes vegades no només hi ha un trastorn clar, es pot conviure amb diagnòstics complexes o tenir depressió i esquizofrènia al mateix temps, per exemple.
També hem de tenir en compte que hi ha tres factors importantíssims que poden influir: L’herència genètica, la manera de ser de cada persona i el factor medi-ambiental (la cultura, l’estrès i, en definitiva, l’entorn social i emocional).
Jo en particular estava passant per un moment de molt estrès i tenia trastorn de la son, menjava molt poc i dormia a deshores i malament, estava nerviosa i intranquil·la, i vaig fer un brot psicòtic amb al·lucinacions i descompensació dels cinc sentits.
Però que una persona tingui un brot psicòtic no vol dir que sempre estigui en ple brot.
- Que fas un dia normal?
Doncs una vida el més normal i sana que puc. Em llevo entre 8 i 9 del matí, després d’esmorzar i prendre el medicament, faig la feina de casa, vaig a caminar una hora cada dia, faig el dinar i a la tarda escric, pinto, faig treballs manuals, llegeixo i dos cops a la setmana baixo al Club social El Porxo de Balaguer. Allà amb els meus companys fem activitats d’ajuda emocional, d’expressió corporal i tallers de tot tipus. També em dedico a fer xerrades i col·laboro amb el que puc amb Obertament i la Federació Salut Mental Catalunya.
- Algun cop t’has sentit discriminada pel simple fet de tenir un trastorn mental?
Si, els 5 primers anys després del diagnòstic no m’atrevia a sortir gaire de casa, ja que jo al tenir el brot al carrer i em semblava que tothom em mirava malament. Era una barreja de por, vergonya i molta auto estigma. En un poble petit ja se sap que els comentaris de la gent poden ferir sensibilitats, i tenia molta por que marginessin els meus fills degut al meu trastorn.
- Els amics i amigues com van reaccionar al saber que tenies un problema de salut mental?
Algunes persones es van allunyar de mi, però d’altres es van apropar i, sobretot, van ajudar i acompanyar el meu home i els meus fills. Els amics que vaig fer en aquella època són els realment importants i l'hi vull donar les gràcies, els ja saben que són especials.
Després vaig descobrir el món de les associacions de salut mental en l'àmbit comarcal, on es poden compartir experiències amb persones que estan en processos similars.
No us podeu imaginar què important és sentir-se acompanyat senzillament anant a caminar, fent un cafè, o mirant fotos de moments feliços. Aquelles estones han estat per mi un revulsiu per entendre’m i acceptar-me.
- Creus que es discriminen a les persones que pateixen aquests trastorns en els mitjans de comunicació?
Crec que en general no es tracta prou bé el tema, ja que la majoria de les notícies sobre persones amb problemes de salut mental fan referència a actes violents i aquesta relació no és certa. De vegades, per falta d’informació o per voler ser sensacionalistes, utilitzen imatges i paraules que distorsionen la realitat i ens etiqueten de persones perilloses.
Diuen les estadístiques que 1 de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida algun tipus de trastorn mental. Si tots coneixen a més de 4 persones, això vol dir que la malaltia mental afectarà algú que coneixem, i els mitjans de comunicació crec que tenen molt a dir quant a prevenció i pedagogia per ajudar ha de fer desaparèixer els estigmes. Des d’Obertament també volem treballar juntament amb els periodistes per lluitar contra l’estigma.
- Quins són els objectius principals de cara al futur d Obertament?
Des d’Obertament volem fomentar que les persones afectades per un trastorn mental, famoses o no, puguin donar la cara i perdin la por a reconèixer aquesta part de la seva vida, parlant amb normalitat del seu diagnòstic en el seu entorn proper. Cal que la salut mental se senti, es vegi, s’entengui i es recolzi per part de tota la societat.
- Quins recursos creus que haurien d’existir per aquestes persones?
Per tal que no se’ns discrimini, cal sensibilitzar col·lectius específics com ara familiars, professionals de l’àmbit social i de la salut mental, periodistes i empresaris. Si aconseguim eliminar els estereotips i prejudicis d’aquests col·lectius, aconseguirem una vida més normalitzada de les persones que patim un trastorn mental.
- Tens molts amics?
Crec que sí. El fet de donar la cara m’ha ajudat molt, he trobat persones que m’han donat la mà, que s’han obert amb un clima de confiança mútua.
També m’ha ajudat molt el fet d’anar al Club Social El Porxo de Balaguer de l’Associació Salut Mental La Noguera, on hi ha dos tipus d’ajuda: una pels familiars, on hi ha suport i formació per entendre millor a l’afectat; i altra per les persones afectades, fent activitats creatives, culturals, d’educació emocional i gestió del nostre dia a dia, aprenem a portar uns hàbits de vida i oci saludables. A més, ens donen a coneixerà iniciatives com les d’Obertament.
- Quins són els teus hobbies?
Són molts, ja que crec que quant més integrada a la societat està la persona més recursos té en cas que un aspecte de la seva vida tingui un daltabaix. Quants més recursos emocionals tinguem, millor ens en sortirem de les dificultats del dia a dia i serem més feliços.
Escric, pinto, faig treballs manuals, escolto musica, faig ioga, camino pel bosc, participo en les activitats socioculturals del Porxo, faig conferencies arreu de Catalunya i d’Espanya i col•laboro amb Obertament i amb Salut Mental Catalunya en allò que bonament puc.
- Tenir un trastorn mental impedeix tenir una vida normalitzada?
És evident que depèn de l’etapa en la qual et trobes, com en qualsevol malaltia, és a dir, no és el mateix quan estàs ingressat en un hospital que quan surts, tot te el seu procés de recuperació.
Jo sóc una dona madura que estic casada des de fa 34 anys, tinc dos fills i una filla, tots independents i autosuficients, i cap té problemes de salut mental. Sóc delineant i tècnica en prevenció de riscos laborals, tot i que en aquests moments no treballo perquè sóc del ram de la construcció i degut a la crisi estic a l'atur. Sóc perfectament capaç de portar les tasques de la llar i sóc autònoma totalment, tant per desenvolupar el meu voluntariat per arreu com per desenvolupar les tasques creatives. M’he de prendre uns medicaments cada dia, com ho ha de fer algú que tingui problemes de colesterol o de diabetis. I jo em pregunto: és tan dramàtic haver de prendre unes pastilles o una injecció al mes? Crec que soc una persona ben normal i procuro no fer mal ni discriminar ningú. Així em sento en pau amb mi mateixa.
- Teniu activistes d’Obertament a la província de Lleida?
De moment jo soc l'única activista, però espero que en siguem més ben aviat. Jo sóc de Ponts i participo com a activista de l’equip nacional d’Obertament, però durant el 2014 es formarà un equip territorial de Lleida amb persones amb problemes de salut mental de la província.
Molt sovint faig xerrades on explico que és Obertament i com es pot col•laborar. Les ultimes han estat a Tàrrega i als alumnes de 5è de medicina de la Universitat de Lleida; i estic preparant xerrades a Agramunt i a Guissona, amb la col·laboració de l'associació Ondara-Sió.
- Com us organitzeu?
De moment jo participo en els grups de sensibilització i el de portaveus. A sensibilització fem tallers educatius a instituts, professionals, tècnics, universitats i periodistes. I com a portaveus, donem el nostre testimoni d’experiència de salut mental, real i acurat, als mitjans de comunicació que volen tractar el tema.
I hi ha un tercer grup que rep notícies estigmatitzants dels mitjans, els analitza i dóna resposta als autors. És l’equip Alerta Estigma.
Jo, degut a la distancia, no puc anar a totes les reunions que es fan a Barcelona però em connecto per video-conferència si no puc anar-hi personalment.
- Parla’ns una mica dels llibres que has publicat.
El meu primer llibre es diu ESQUIZOFRENIA LOCURA O REALIDAD (3ª edició) on explico com vaig començar a tenir por que els meus fills caiguessin en el món de les drogues, com de la por vaig passar a l’obsessió i com el patiment d’una mare es va fer tan patent que vaig ser jo la que vaig caure malalta. Explico el brot psicòtic tal com el recordo, la meva estada a l'hospital psiquiàtric i la lenta i progressiva recuperació. Va ser el primer pas que vaig fer per donar la cara, perquè la gent parla i xafardeja sense saber el que realment passa pel cap d’una persona que pateix un trastorn mental.
El segon llibre es diu ESQUIZOFRENIA EN PRIMERA PERSONA (2ªedició) i és un recull de les meves pintures amb uns escrits en català i castellà que expliquen el que sento i el perquè pinto en cada quadre. Són moments que parlen de les estratègies i la realitat que a mi m’han servit per conviure amb el trastorn.
Si a algú l’interessen els podeu trobar a el Porxo de Balaguer c/Noguera pallaresa 32, o a Lleida a la llibreria Caselles c/Major 46.
- Escriure t’ha ajudat a fer-te més forta? Per què?
Jo escric cada dia una estona, m’ajuda a aclarir els meus pensaments, i procuro ser sincera amb mi mateixa. Guardo els meus escrits i sovint els rellegeixo. Això fa que sigui més conscient de la lenta però progressiva recuperació que he fet i em dona forces per posar voluntat de créixer com a persona responsable i serena en tots els aspectes de la meva vida.
- Que els hi diries a aquelles persones que fan pràctiques discriminatòries cap a les persones amb problemes de salut mental?
Que siguin conscients de què el trastorn mental el tenim ben a prop i potser en un moment de la vida ens pot tocar a qualsevol de nosaltres. Qualsevol dol de la vida que no sapiguem gestionar pot ser un detonant com ara la pèrdua d’un lloc de treball, el fracàs escolar, la pèrdua d’un fill, un accident, una separació o la pèrdua del primer amor, relacions difícils entre pares i fills, o entre companys d'escola o treball…….i tants i tants d’altres motius que no depenen moltes vegades de nosaltres i a les quals no som immune.

"TRACTA ELS ALTRES SIMPLEMENT COM VOLDRIES QUE ET TRACTESIN A TU. PERQUÈ NO SOM MALATIES AMB POTES, SOM PERSONES AMB ELS NOSTRES DEFECTES I TAMBÉ AMB LES NOSTRES VIRTUTS COM TOTHOM."


- Com veus la salut mental d'aquí a 20 anys?
Tinc molta fe i esperança en què la línia que avui en dia es duu a terme continuï, és a dir, que el tractament farmacològic cada dia més específic també es complementi amb ajuda psico-social i que s’esborri de mica en mica aquest estigma social, que de vegades és més dur de suportar que la mateixa malaltia. Per això lluitem des d'Obertament en aquesta tasca difícil d’eliminar els prejudicis de la gent. Crec que anem pel camí correcte, fent intervencions des de les escoles, professionals, familiars, població en general i també empoderant les persones afectades perquè es treguin de sobre l’autoestigma.
Per altra banda, ara estem lluitant des del sector de la salut mental en aconseguir que la reforma del Codi Penal que proposa el ministre Ruiz Gallardón no sigui un “lastre” i deixi d’identificar els malalts mentals com a persones perilloses, que no se’ns associï amb la violència de forma tan lleugerament.
Desitjo i espero que d’aquí a 20 anys hi hagi nous estudis del cervell que millorin els medicaments i les teràpies que no portin efectes secundaris, desitjo que aprenem tots a gestionar les pròpies emocions (però això és tasca de tots i totes) i confio en què s’està preparant un canvi perquè la societat en general sigui més sensible i respectuosa amb el patiment de les persones que pateixen.

 

Albert Reyes, afiliat a Ciutadans des de l’any 2009, ostenta des de 2012 el càrrec de coordinador de l’agrupació de C’s a Lleida. Reyes, de 25 anys i que actualment estudia el darrer curs de la llicenciatura en dret a la Universitat de Lleida (UdL), va ser nomenat al 2013 Delegat Provincial de C’s a Lleida.

Des de quan forma part del partit de Ciutadans?

Formo part de Ciutadans des del 2009.

Abans havia estat militant d’un altre partit?

No. Sempre m’ha interessat la política però no m’agradava el que veia dels partits tradicionals. L’aparició de Ciutadans va ser com un cop d’aire fresc a la política catalana i des del començament hem vaig veure molt identificat amb el seu ideari .

Hem vist que els darrers mesos heu sortit al carrer per a que la gen us conegui. Expliqui’ns una mica com ha anat.

Sempre es molt interessant sortir al carrer i parlar amb els ciutadans, que t’expliquin, en primera persona, els seus problemes, els problemes reals de les famílies. Penso que és imprescindible no perdre el contacte amb la ciutadania, al cap i a la fi, som els seus representants i ens devem a ells .

Vostè és el coordinador de C’s, creu que hi haurà moltes candidatures a alcaldable per Lleida al seu partit?

Ho desconec. En els propers mesos iniciarem el procés de primàries i en qualsevol cas, seran els afiliats els que decidiran al candidat.

Tenim constància que s’està treballant per a organitzar nous grups de treball a les capitals lleidatanes. Podria dir-nos quines?

Ciutadans està experimentant un gran creixement a tota la província i estic segur de que en les properes setmanes podrem anunciar la creació de nous grups de treball i agrupacions a diferents municipis.

Quines perspectives li veu al partit a curt termini? I a llarg termini?

Encara que totes les enquestes ens auguren un gran creixement, tenim que continuar treballant, dia a dia, oferint una alternativa als grans partits tradicionals que han perdut tota la credibilitat, demostrant als ciutadans que una altra manera de fer política, més propera, més responsable amb la gestió dels recursos públics i pensant en els veritables problemes dels ciutadans, és possible.

Amb qui s’identifica millor: amb Albert Rivera o amb Cañas?

Tant Albert Rivera com Jordi Cañas son grans referents i magnífics representants públics, però sobre tot, m’identifico amb les idees de Ciutadans.

Li agradaria poder ser diputat del Parlament? I del congrés?

La veritat es que no m’ho he plantejat, ara mateix l’únic que hem preocupa es treballar pels lleidatans i per la meva ciutat.

 

Que en pensa dels procés sobiranista? I del dret a decidir?

Crec que ara mateix hi ha temes més importants sobre la taula i que afecten directament a la ciutadania, que s’estan deixant en segon terme a conseqüència del monotema del procés sobiranista.

El denominat “dret a decidir” no existeix com a tal, tenim un marc jurídic que estableix els procediments de reforma, el respecte a la legalitat i a les regles de joc, és també el respecte a la democràcia.

Des de C’s creiem fermament que Espanya s’ha de reformar, canviar les coses que no funcionen i no trencar-la, i és que és més el que ens uneix que el que ens separa.

Quins són els objectius del nou partit impulsat per Rivera ‘Movimiento Ciudadano’?

‘Movimiento Ciudadano’ es una plataforma civil que en un futur pròxim pot esdevenir un partit polític, però això dependrà sobre tot, del suport que rebi de la societat civil. Actualment ja son més de 50.000 ciutadans els que s’han adherit al manifest.

L’objectiu basic d’aquesta plataforma es impulsar una sèrie de reformes per garantir la prosperitat del país i el benestar dels ciutadans. Proposem, entre altres mesures, la reforma de la llei electoral i la llei de partits, assegurar una efectiva separació de poders, reformar l’administració pública i promoure un pacte nacional per a l’educació, amb vistes a una generació i no a una legislatura.

Teniu por de perdre vots ara que han aparegut nous partits a l’escenari?

En absolut, creiem molt positiu que apareguin nous partits i que els ciutadans tinguin més opcions a l’hora de dipositar la seva confiança i el seu vot.

Teniu bona relació amb Vidal-Quadras i el partit VoX?

No tinc el plaer de conèixer a Vidal-Quadras, però tot partit democràtic i que respecti la legalitat serà benvingut.

Que li diria al paer en cap, Àngel Ros, si tingués l’ocasió de fer un cafè amb ell?

Primer de tot, li demanaria que aclarís la seva postura i els problemes interns que tenen en el seu partit sobre el procés sobiranista, sobre tot, per a que els ciutadans sàpiguen el que voten i no s’enduguin sorpreses.

També li recordaria que es l’alcalde de tots els lleidatans i que tal com li hem sol·licitat en diverses ocasions des de C’s Lleida, es la seva obligació buscar solucions i ajudar a les famílies que estan sofrint greus problemes econòmics, famílies sense recursos o amb greu risc d’exclusió social.

I a la cap de l’oposició?

Que faci una oposició ferma i responsable.

 

Amb qui estaria disposat a pactar les properes eleccions el seu partit?

En aquest moment no ens ho plantegem.

Que farà el seu partit per lluitar contra la corrupció als consistoris?

Des de Ciutadans ja s’ha proposat en diverses ocasions la reforma de la llei de partits, així com unes altres reformes per impulsar la transparència i la millora dels diferents mecanismes de control.

Tal és el compromís de transparència i lluita contra la corrupció, que actualment Ciutadans te publicats els seus comtes a la pàgina web i en el cas de que qualsevol càrrec electe fos imputat per corrupció, per estatuts, seria automàticament expulsat del partit.

Promouran noves polítiques? Digui’ns quines.

Des de Ciutadans Lleida promourem polítiques de sentit comú, de diàleg i consens, prioritzant mesures d’ocupació activa, eliminant duplicitats i gestionant d’una manera eficient els recursos, tenint clar que com a representants públics ens devem als ciutadans que son, els qui en definitiva, ens paguen els sous.

Que faria C’s si Esquerra guanyés les eleccions i declarés la independència? Seguiríeu a Catalunya?

No ens plantegem aquesta situació, però en tot cas, des de Ciutadans defensarem la legalitat i l’estat de dret i esperem la mateixa reacció de la resta de formacions polítiques.

Quan es faran les autovies que connecten Balaguer amb altres ciutats?

Per a Ciutadans Lleida es fonamental la millora de la xarxa de comunicació tant a Balaguer com a la resta de la província, i per això, continuarem treballant i fomentant les millores en les connexions entre els municipis.

Que farà el seu equip contra el desequilibri territorial que viu Catalunya?

Tenim que buscar i fomentar mesures per evitar o minimitzar al màxim els desequilibris tant econòmics com demogràfics que viu Catalunya, analitzant el model econòmic i productiu dels diferents territoris i implementant les reformes i polítiques més adients en cada cas.  

Té algun missatge esperançador pels ciutadans de la província de Lleida? I pels de Balaguer?

El millor missatge que podem donar és la nostra ferma voluntat de continuar treballant en benefici de tots ciutadans per tal d’aconseguir un futur millor que estem segurs que entre tots ho farem possible, perquè el futur no està escrit, el futur serà el que vulguin els ciutadans.

Per finalitzar, agrair a tots els lectors el temps que han dedicat a llegir les meves paraules i a El Mercadal per la seva amabilitat. Per qualsevol qüestió quedo a la vostra disposició, hem podeu trobar al twitter @AlbertLleida i al facebook.

 

JOSEP MARIA CASTELLS 

Va néixer l'any 1960 a Balaguer. Està casat i té tres filles. Va estudiar a l'Escola Pia fins als 14 anys, quan va començar a treballar. Al mateix temps que treballava com a empleat de banca, cursava estudis de batxillerat, COU i ciències empresarials. S’ha dedicat al llarg de 35 anys a la banca, assumint responsabilitats directives els darrers 25.

Des de 1974 ha estat vinculat als cercles polítics de Balaguer, inicialment amb fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, partit en què milita oficialment des de 1977. Activista en el món sardanista, participa en l’organització del Congrés de Cultura Catalana, de la Marxa de la Llibertat, de concerts de la Nova Cançó, de “La sardana més gran de la història” i de les manifestacions de l’11 de setembre a Sant Boi i Barcelona (1976 i 1977) així com a la de juliol de 2010 (“Som una nació. Nosaltres decidim”). Membre de Balaguer decideix, la plataforma organitzadora de la consulta sobre la independència del 25 d’abril de 2010.

Regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament durant dotze anys (1987-1991, 1999-2003 com a portaveu i 2007-2011 essent el president del grup) i amb diferents càrrecs vinculats al món municipal a CDC. És conseller nacional de Convergència.

El dia 11 de juny de 2011 va ser investit alcalde de la ciutat i l'11 de juliol va prendre possessió com a diputat a la Diputació de Lleida.

 

 

Com valora la seva gestió fins al moment com alcalde del govern municipal a Balaguer?

 Durant aquests gairebé tres anys de govern, hem treballat intensament en millorar les finances municipals. Vam arribar al govern en plena crisi, i hem hagut de gestionar una estructura municipal complexa sense gaires recursos i amb un elevat endeutament. Per això, hem hagut de ser valents per prendre decisions que han afectat als serveis i l’estructura municipal, sempre, però, sense que se n’hagi vist afectada la qualitat o l’atenció al ciutadà. Crec, sincerament, que deixarem les arques municipals més sanejades, la ciutat més ordenada i uns serveis i equipaments municipals de qualitat, al dia i menys deficitaris.


La situació econòmica del consistori ha millorat des que governen?
Com t’he comentat en l’anterior pregunta, vam heretar un consistori amb una situació econòmica molt complicada, agreujada per la crisi econòmica. Durant aquests anys, hem treballat per ordenar aquesta situació, és a dir, pagar els proveïdors al dia; reduir el dèficit dels serveis municipals, sense restar qualitat, i rebaixar la despesa corrent, d’una banda, mirant d’estalviar consums, i de l’altra, renegociant a la baixa contractes de subministrament i serveis, i amortitzar crèdit bancari.

Per quin motiu creu que a Balaguer no hi ha suficients llocs de treball?

Des del tancament d’Inpacsa, a Balaguer no hi ha hagut cap altra indústria capaç de generar tants llocs de treball. A això hi hem de sumar el fet que durant els anys de bonança econòmica, molts ciutadans de Balaguer es van ocupar en el sector de la construcció i immobiliari, en alça degut a la bombolla immobiliària, que un cop ha esclatat, igual que a la resta de ciutats de Catalunya, ha deixat molta gent a l’atur. Aquests dos factors, crec que expliquen l’índex d’atur que hi ha a la ciutat.

L’Ajuntament està donant facilitats a les empreses a Balaguer? Si és que sí, digui’ns amb quines empreses han negociat fins al moment.
Aquesta és una feina que requereix de constància i discreció. Ara bé, et puc donar un exemple d’un cas que finalment ha arribat a bon port: Artenius Green. Aquesta fàbrica de plàstic PET reciclat estava amenaçada de mort a causa de la suspensió de pagaments de l’empresa matriu, La Seda Barcelona. No obstant, gràcies a la voluntat, perseverança i flexibilitat de les parts implicades: comitè d’empresa, Ajuntament, departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, empresa i administrador concursal, s’ha aconseguit adjudicar la fàbrica a una empresa de Girona, Marketing Mix 2011, que mantindrà la plantilla i la producció, com a mínim, durant 10 anys.

Com és que a Balaguer no tenim cinema com va avançar en alguns mitjans de comunicació?
La qüestió no és tant tenir o no cinema, sinó si els ciutadans de Balaguer poden gaudir de les pel·lícules comercials d’estrena com en altres poblacions de Lleida. A Balaguer, hem fet un pas endavant amb la utilització del teatre municipal, quan no acull espectacles teatrals o concerts, per oferir una programació de cinema comercial estable. D’altra banda, puc avançar que s’està treballant en un projecte per tal de donar més continuïtat a aquest servei.

El seu govern ha creat la junta local de seguretat, expliqui’ns una mica del seu funcionament.
La Junta Local de Seguretat, integrada pels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i altres serveis de seguretat que actuen al municipi, s’ha creat per coordinar actuacions i oferir una major seguretat a la ciutadania. Es reuneix periòdicament per analitzar el nivell de seguretat del municipi i orientar les accions i l’activitat policial.

També s’ha creat la Fira Q…
Bé, en aquest cas, s’ha creat un nou concepte de fira. Fins ara teníem una fira multisectorial sense massa perspectives, que vam optar per transformar en un certamen innovador i amb possibilitats de recorregut. Hem apostat per la Qualitat perquè aquest concepte pot englobar qualsevol producte o servei que es faci a Balaguer i comarca i que respongui al criteri de qualitat, és a dir, que sigui atractiu i satisfactori pel client o consumidor. Creiem que és una fira que té molt recorregut, de fet tant expositors com públic han aplaudit la nova orientació de la fira, i esperem ampliar-la any rere any.

 

A Balaguer li fan falta més fires?

En relació amb l’anterior pregunta, no és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. Això no vol dir que estiguem tancats a noves propostes, però cal, i davant de la multitud de fires que hi ha actualment a les Terres de Lleida, que aquestes siguin innovadores i amb potencial de creixement. No té sentit crear una fira alimentària, cal que aquesta aporti un plus al consumidor, que es desmarqui de certàmens existents i que li ofereixi noves experiències.

Els pressupostos d’aquest any que ve com s’estructuren les partides per cada àmbit?
Actualment, estem treballant en l’elaboració dels pressupostos de 2014, que m’he compromès a tenir llestos abans del 31 de març. Fins que no els haguem perfilat, no et podré dir com quedarà cada partida.

L’Ajuntament donarà suport a nous mitjans de comunicació com ara El Mercadal els mesos vinents?
Des de l’Ajuntament donem suport a qualsevol iniciativa local que suposi un benefici per la Ciutat i els balaguerins i balaguerines. Malgrat la delicada situació econòmica en què ens trobem immersos, intentem buscar mecanismes per fer efectius aquests suports.

Vostè té previst acomiadar personal de l’Ajuntament?
No. Aquest és un extrem al qual no volem arribar, entenem que qualsevol modificació en la plantilla de personal passa primer per la negociació amb el comitè d’empresa.

Té previst crear un IMO a Balaguer?
A Balaguer, tenim altres instruments per gestionar la formació ocupacional i la inserció laboral. No és necessari crear una estructura específica per gestionar plans d’ocupació i formació, ja que és una tasca que assumeixen els diferents serveis municipals. La mostra és que la Generalitat ens segueix concedint ajudes per donar feina a persones desocupades a través dels plans d’ocupació. 

Veu necessària la col·laboració de nous agents cívics a la ciutat?
Qualsevol col·laboració sempre és ben rebuda. No obstant, en els nous plans d’ocupació hem prioritzat projectes de millora de la ciutat. No són grans obres, però sí actuacions que ajuden a endreçar, mantenir i arreglar els espais públics.

Que farà l’Ajuntament o que està fent per suprimir les barreres arquitectòniques que impedeixen circular als discapacitats?
Com t’he comentat, estem impulsant obres de millora urbana, com per exemple la supressió de barreres arquitectòniques al Passeig de l’Estació. Aquest és un dels eixos més importants de la ciutat i considerem que feia falta eliminar les barres per tal de facilitar l’accés de cotxes, carrets i persones amb mobilitat reduïda. A banda, els serveis tècnics municipals han redactat un pla de supressió de barreres arquitectòniques a tot l’eixample de Balaguer, per tal d’anar-ho executant a través dels diversos plans d’ocupació i aprofitar arranjaments de voreres per adaptar-les amb una rampa.

Quines ajudes donarà l’ajuntament al petit comerç de Balaguer? Es planteja ubicar un nou edifici de Mercat, on les empreses puguin instal·lar-se sense gaires dificultats?
L’Ajuntament de Balaguer està al costat del petit comerç: una de les primeres mesures que vam prendre, per exemple, va ser rebaixar la taxa d’escombraries als comerços, ja que era de les més elevades de Lleida per aquest sector. Així mateix, tenim acords de col·laboració amb el departament d’Empresa i Ocupació pel finançament de projectes de promoció de les associacions de comerciants.

Pel que fa a la instal·lació d’empreses, tenim el viver o CEI Balaguer on qualsevol emprenedor pot ubicar el negoci amb unes condicions molt assequibles. Precisament, estem ampliant aquest espai.

Que farà l’Ajuntament per generar riquesa i treball durant els anys vinents?
Seguir treballant, estar al costat de les empreses i emprenedors. Aquesta és una feina que requereix discreció i paciència, però que, finalment, tal com ha succeït amb Artenius Green, acaba donant bons resultats. Potser no podrem fer grans inversions, però sí donar facilitats i preparar el terreny per quan l’economia torni a funcionar a ple rendiment.

Finalment creu que es farà l’autovia?
Sí. Evidentment que no a curt termini, però sí quan la situació econòmica millori. Per aquest motiu, és molt important que seguim insistint, tant des de l’Ajuntament com des de la societat civil, perquè avanci la redacció del projecte. Hem d’aprofitar aquestes èpoques per preparar el terreny per quan vinguin millors temps.

Com a vicepresident de l’AMI quina impressió té del procés que ha engegat Catalunya?
És un procés engrescador i que no té aturador perquè ha sorgit de la societat civil, i la història ha demostrat que quan aquesta és mou, hi ha canvis socials, econòmics i culturals. Hem arribat a un punt del camí en què la convivència amb Espanya resulta cada vegada més difícil, ens ofeguen econòmicament, nacionalment i culturalment, i ara hem dit prou. Davant la incapacitat de resposta de l’Estat espanyol a les demandes de la societat catalana, aquesta ha fet un pas endavant, obrint la porta de l’Estat propi i Espanya, un cop més, s’ha quedat sense altre argument que el ‘no’ per resposta.

Li faria il·lusió poder ser diputat del Parlament en una Catalunya independent?
Per descomptat, tot i que aquesta decisió no està en les meves mans.

Creu que s’està fent una oposició neta,o al contrari?
L’oposició fa la seva feina amb els arguments que més li convé. Cadascú és responsable de les seves paraules, i, per descomptat, no em posaré a casa dels altres.

Que s’ha de fer a Balaguer per potenciar el turisme? Preveuen ampliar el Museu Comarcal de la Noguera?
Estem elaborant un pla de promoció turística, que passa, entre altres coses, per una millora de la senyalització turística, crear noves rutes i paquets turístiques i implicar diversos agents de la ciutat: restaurants, comerciants o empreses de serveis.

Considerem que tenim un bon Museu amb capacitat per rebre i acollir exposicions importants. Abans que abordar-ne l’ampliació, cal millorar altres espais museístics de la ciutat, com ara el Castell Formós o el Pla d’Almatà.

Creu que seria positiu per la imatge de Balaguer que una productora cinematogràfica hi gravés una pel·lícula?
Qualsevol iniciativa audiovisual que ajudi a la promoció de la ciutat és altament positiva. Per ara, tenim un projecte en aquest sentit, una de les escenes de la pel·lícula ‘Barcelona 1714’ es rodarà a Balaguer, concretament al safareig de la Reguereta, emplaçament que es va escollir per votació popular.

Quan es convertirà la Plaça del Mercadal en una plaça peatonal lliure de vehicles?

Quan tinguem una bona zona d’estacionament propera al centre històric, com per exemple, un pàrquing soterrat a la plaça del Mercadal. Serà llavors quan la peatonalització de la plaça també tindrà el quòrum suficient entre veïns i comerciants.

 

 JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE

 

Nascuda a les Les Borges Blanques el 28 de setembre del 1959.

 

Es llicencià en Medicina i Cirugia l’any 1984 a la Universitat de Barcelona, el mateix any entrà a treballar com a metgessa a la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

Fou membre del patronat de l'emissora municipal Ràdio Les Borges i de l'assemblea local de la Creu Roja.

 

L'any 1983 fou escollida regidora de l'Ajuntament de les Borges Blanques, paral·lelament es va afiliar al PSC-PSOE.

 

Posteriorment fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, essent reelegida a les eleccions del 1992, càrrec que va exercir fins el final de la IV legislatura el 26 de setembre de 1995. Igualment en aquest període fou membre del Consell nacional del PSC. A partir de 1991 passa a formar part del Consell Comarcal de les Garrigues.

 

Durant els anys que exercí com diputada, compatibilitzà el seu càrrec amb l'extensió dels seus estudis, realitzant els següents: Màster en Drogodependències per la Universitat de Barcelona (1990), Màster en Salut Pública per laUniversitat de Barcelona (amb la colaboració de la Johns Hopkins University) (1991) i Màster en Psicopatologia Clínica per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1997).

 

Amb el final de la seva etapa política, l'any 1996 torna a exercir com metgessa de la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida. El 2002 obté la especialitat en en Alcoholisme per la Universitat Autònoma de Madrid, posteriorment el 2003 obté el Títol de Metge Especialista en Psiquiatria (Ministeri d'Educació d'Espanya), el 2005 rep el títol de doctor cum laude amb la tesi Els Trastorns de la Personalitat en Addictes a l’Heroïna com a determinants de la seroconversió al VIH, una associació rellevant (presentada a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona).

 

En el període comprès entre 1990 i 2003 també fou professora de Salut Pública i d'Educació per la Salut a l'Escola de Treball Social de Lleida, entitat adscrita a la Universitat de Lleida.

 

Entre el 2005 i fins al 2010 fou Directora del Servei Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu de Lleida. Sota la seva direcció el 2008 s'impulsa la creació del primer centre de l'estat espanyol pel tractament de joves amb addicció al mòbil i internet, el 2010 neix el primer centre multidisciplinari on treballen en equip neuròlegspsiquiatres i psicòlegs en el tractament del TDAH.

 

El 2008 en reconeixement a la tasca professional rep el Premi a l'Excel·lència Professional en medicina assistencial, àmbit de la salut mental, salut pública, socio-sanitari i pal·liatius del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (2008).

 

A partir del 2010 i fins a l'actualitat exerceix com Metgessa Psiquiatra de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

 

Desde quan treballa com a cap de psiquiatria de Balaguer?
Fa 3 anys que estic a Balaguer.

Han crescut les consultes a Balaguer?
Si, han crescut a causa de la crisi i l’empobriment de famílies sobretot les que tenen més problemes sanitaris. Aquesta crisi ens ha portat més depressions i problemes d’ansietat en persones que prèviament estaven bé. I ens ha descompensat les que estaven malaltes.

Quines són les més freqüents?
Les depressions, els quadre d’ansietat i dificultats amb el son.

Avui en dia les persones corren més risc a patir depressions?
Les situacions d’estres (estres per dificultats personals, per dificultats laborals o econòmiques) són factors que desencadenen les depressions i avui dia entre el model de societat que cada vegada genera més competitivitat, i la crisi tenim molts més riscos de patir-les

Expliquin's una mica sobre aquestes malalties.
Les esquizofrènies i els trastorns mental severs tenen una causa més genètica però els factors ambientals com l’estrès les poden descompensar. Per tant no n’hi més però és important que es protegeixi el col·lectiu.

Les persones que prenen tòxics són més vulnerable a patir un trastorn mental?
Els tòxics tots produeixen alteracions en el cervell en més o menys mesura, depenent del tipus de droga. Si afecten al cervell hi ha molt risc que produeixin trastorns mentals.

S'ha avançat prou?

S’ha avençat molt en el tractament d’aquestes malalties sobretot en el terreny farmacològic i aquests pacients poden realitzar una vida autònoma. El tema més pendent és la falta de recursos en l'àmbit laboral i de recursos de mitja estada, és a dir, hi ha pacients que per la seva recuperació necessiten més temps i aquest tipus de recursos els podrien ajudar.

Quins avanços creu que s’han fet en matèria de Salut Mental desde l’Hospital Santa Maria?

Hospital Santa Maria en uns anys ha desenvolupat molt la xarxa d’atenció a la salut mental, té tots els mitjans hospitalari, ambulatòria i d’atenció urgent que necessita la nostra regió.

Parlin’s una mica de la seva web,pionera en l'àmbit de la psiquiatria.
Vaig posar la pàgina web en funcionament davant la problemàtica que hi ha gent que treballa i no té por de demanar festa per anar al metge. La pàgina em permet conectar-me amb aquests pacients per via skype i també els hi puc enviar la recepta mèdica si és necessari.També hi ha pacients que per no haver de desplaçar-se prefereixen fer la connexió via skype.

Són més efectius els fàrmacs avui en dia que fa 20 anys? Perquè?


Molt més efectius, s’ha avançat en l’estudi de les anormalitats del funcionament cel·lular que tenen aquests pacients i els fàrmacs s’han anat adaptant en funció de les troballes.
Inclús els pacients greus poden fer una vida molt autònoma si compleixen amb la medicació.
Però el tractament farmacològic s’ha de complementar amb una rehabilitació del pacient en l'àmbit cognitiu i funcional i això es pot fer a través de psicoteràpia o en recursos com el centre de dia, el porxo, etc.

Que poden fer les famílies que tenen un membre que està diagnosticat per malaltia mental?
El paper de la família és molt important per al seguiment de la medicació i de les visites. Conjuntament podem treballar el que necessita el pacient, les activitats que ha de fer i els recursos que poden ser més adequats.

Com a professional troba com una barrera pels afectats l’estigma que reben d’una societat desinformada?
Hi ha molt estigma. No és cert malalts mentals siguin els responsables de la violència social. Això depèn d’altres problemes en l'àmbit social que afecten els malalts mentals tant com a la gent sense malaltia.

D'aquí a 20 anys com s’imagina el panorama de la salut mental?
Penso que tots plegats haurem fet l’esforç suficient per incorporar els pacients dins la societat des de tots els punts de vista, tant pel que fa a les relacions interpersonals, com en la feina, com en la habitatge.

Quines millores s’ha plantejat com a responsable de l’àrea de psiquiatria de Balaguer per millorar la qualitat de vida dels balaguerins?

Crec que Balaguer necessita més possibilitats de treball protegit per aquests malalts i també més recursos a nivell de habitatge.

Veu necessari un servei d’urgències de psiquiatria al nou Centre d’Alta Resolució de Balaguer?

Crec que l’Hospital Santa Maria fa aquesta funció i mantenir un servei urgències psiquiàtriques per Balaguer resultaria molt car.

 

Quim Mandado Rossell (La Jonquera 1961) va rebre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare Lluís Mandado formant part també de l’Orfeó Jonquerenc, del qual n’és director des de l’any 2005. També imparteix classes de guitarra elèctrica, baix elèctric i bateria a l’Escola de Música de la Jonquera des de 2005.

 

Va ser fundador, primer com a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metalSangtraït, amb reminiscències fantàstiques i medievals, molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l’any 1982. Va assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant els anys noranta, gràcies a cançons com El vol de l’home ocellSomnis entre boires o Els senyors de les pedres. El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona.

 

 

- Com recordes els inicis de "Sangtraït"?

Va ser una etapa molt emocionant i divertida. No teníem cap pretensió i tocàvem per diversió. Sobretot cançons de grups que ens agradaven, i així vam anar aprenent.

- Al ser cantant de rock tens la sort de conèixer noies maques?

Tinc ocasió de conèixer tota mena de gent, tant nois com noies. I, en general, són gent mol maca.

- Perquè et dediques a la música?

Per què m'omple i em fa sentir viu, puc expressar-me i donar sortida a la meva creativitat.

- Quina relació tenies en el passat amb els teus companys de grup de rock?

Sempre hem tingut molt bona relació. Fa molts anys que ens coneixem i, si hem decidit tornar a tocar junts és perquè ens ho passem molt bé junts i ens respectem tan a nivell personal com a nivell creatiu.

- I ara, com porteu la fama?

Quina fama? No som un grup que sortim cada dia a la tele ni fem un tipus de música majoritari. Al contrari, estem fent una música força maltractada a nivell de mitjans de comunicació. Costa molt que els mitjans facin ressò de tot el que es surt del patró que ara toca que estigui de moda. És com si hi hagués algú que des de l'ombra vagi dient quin estil es pot sentir i quin no. Evidentment, el metal no toca ni tocarà mai en aquest país tan petit que tenim. Per sort, hi ha alguns mitjans (normalment més humils) que no es deixen corrompre i posen o parlen de tot tipus de música.

 

- Heu vingut moltes vegades a actuar a les terres de Ponent?

Sí que hem vingut, sobretot amb els grups que teníem abans de LGP, i sempre n'hem guardat un molt bon record. Quan veníem amb Sangtraït o amb Terratrèmol això era una passada, quina  força, quina canya que té la gent d'aquestes terres! És extraordinari. Sempre ens ho hem passat molt bé!

- Recordeu la primera visita que vau fer a Balaguer?

No recordo quin any va ser, però recordo haver tocat a la plaça del Mercadal amb Sangtraït.

- Espereu que el pròxim concert del dia 4 a Balaguer serà un èxit? Perquè?

Esperem retrobar-nos amb molts amics de fa anys que encara ens segueixen i trobar, també, noves cares, gent que li agrada la música potent. Són gent a la que els hem d'agrair el seu suport, ja que és gràcies a ells que seguim fent el nostre camí.

 

- Quins records té de la sala Razmatazz de Barcelona?

És el lloc on he gaudit d'alguns grans concerts i on Sangtraït va fer el seu adéu.

 

- Quins són els seus grups de música que admiren o que tenen com a referents?

Uf! hi ha molts grups als que admiro. No puc dir que siguin els referents de LGP perquè som tres músics i cada un té els seus propis gustos. El que puc dir-te és que per a mi és molt important que els grups tinguin molta força i energia i a més tinguin melodia. Que no sigui ni la potència per la potència, ni el virtuosisme exagerat.

 

- Heu pensat alguna vegada de cantar alguna cançó en algun idioma diferent?

El primer disc de LGP, "Rockferatu", el va cantar en Joan tot en castellà. Quan em van demanar que cantés jo el segon disc els vaig dir que jo cantava en català. No hi va haver cap problema. En Joan sempre ha anat alternant la llengua dels seus discs. Tant ha fet en català com en castellà, però si canto jo ho faig en català perquè és la meva llengua, m'hi sento molt còmode i, a més, em sembla que cal donar-li una empenta a una llengua que sempre es atacada.

- Cada vegada que sortiu a l'escenari teniu els nervis de la primera vegada que vau actuar?

Potser no els mateixos nervis, però sí que hi ha un formigueig que ens demostra que encara estem vius. És una descàrrega d'adrenalina. Si no la tinguéssim més ens valdria dedicar-nos a una altra cosa.

 

- Parli’ns una mica del seu nou disc. "Sancta Sanctorum". Què té de novetat respecte als discs anteriors?

A mi em sembla que hi ha una gran evolució a molt nivells. En l'àmbit instrumental és molt més exigent que el que havíem fet fins ara. Només cal mirar la feina de bateria de tot el disc. Ni som virtuosos ni volem aparentar que ho som. Som un tercet i hem d'omplir les cançons amb arranjaments honestos, que es puguin fer als directes i que resultin convincents. A nivell d'arranjaments ens hem lluït, però en la composició crec que hem marcat una gran diferència. Les melodies estan molt treballades però al mateix temps són fresques, els riffs són potents i enganxosos, les cançons son això, cançons que es poden interioritzar i fer pròpies. Potser el punt on ens hem passat una mica és en els cors. A nivell de sonoritat estem molt contents amb el resultat que hem aconseguit.

 

- Què opina dels grups de rock que fusionen el rock amb altres estils?

Cadascú és lliure de fer la música que li agradi més. Avui en dia és molt difícil ser un purista. Hi ha moltes influències i de diferents estils. Alguns poden agradar-me més i d'altres m'agraden menys, però sempre es poden aprendre coses i fer-les servir en qualsevol cançó. El més important és ser honest i tenir una personalitat que destaqui. Un estil que et faci reconeixible en totes les cançons.

- Com creieu que està el rock català en els moments actuals? Li veieu futur?

Que hi ha rock actualment a Catalunya? Segurament que sí, però ho té molt difícil per arribar a la gent. El motiu ja te l'he dit abans. Hi ha una mena de censura: si no fas aquest folc-no-sé-què que està de moda no existeixes. Per sort, la gent que es dedica al rock sol ser tossuda i fa el que li sembla. Segurament algun dia passarà aquesta moda i espero que el rock torni a tenir una oportunitat. Aquest país, on sempre hem defensat la diversitat, es mereix tenir una oferta musical més rica de la que té avui en dia.

- Quin consell li donaria als joves catalans que es vulguin dedicar a la música rock?

Que s'ho passin bé fent la música que els agrada. Que no es deixin enlluernar pel qui té més èxit. Que pensin que al que primer han de convèncer és a ells mateixos i que quan un mateix està convençut ,ho té molt més fàcil per arribar a convèncer els altres.

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE /JOAN ZAMORA

ENTREVISTA EN EXCLUSIVA PER EL PORTAL ELMERCADAL.CAT

 

 

Santiago Niño Becerra es un economista español nacido en Barcelona en 1951. Ha desempeñado diversos puestos en empresas del sector siderúrgico y desde el año 1994 es catedrático de ‘Estructura Económica’ en la Universidad Ramón Llull de Barcelona.

Autor de la llamada “Teoría sobre el nuevo crack económico de 2010”, se le conoce como “El profeta de la crisis”porque ya en marzo de 2006 anunció que se avecinaba una crisis económica de enormes proporciones

Santiago Niño Becerra ha vaticinado -en su libro El crash del 2010 y trazando cierto paralelismo con el crack del 29- una profunda crisis y una posterior y larga depresión que se puede prolongar hasta 2020.

Ha publicado varios libros, ambos éxito en ventas: “El Crash del 2010: toda la verdad sobre la crisis” (2009) y “Más allá del crash. Apuntes para una crisis” (2011). Es colaborador en diferentes medios y un habitual en las conferencias y coloquios sobre economía. Su ultimo libro se llama "Diario del crash" y ya está a la venta en todas las librerías del país donde Becerra explica de primera persona la historia pasada y futura de la crisis vista por quien la anunció antes que nadie. Un documento tan excepcional como el terrible periodo en el que ha sido escrito.

 

Parlin’s del seu nou llibre? Que té de novedós?

Recoge una selección de los artículos que, desde el 2005, de Lunes a Viernes vengo escribiendo en el periódico digital www.lacartadelabolsa.com, junto con un prólogo y unas conclusiones especialmente escritas para este libro. Pienso que es un compendio útil para reflexionar sobre lo que hasta ahora ha sido esta crisis sistémica en la que el planeta está inmerso y sobre lo que viene.
 
Quan creu que sortirem de la crisis?
Si por ‘salir de la crisis’ se entiende regresar al 2006, nunca; si se entiende que se estabilicen las cosas y ver un camino definido, hacia el 2017; a partir de ahí una recuperación muy lenta y paulatina hasta el 2020 / 2023, pero con una elevada escasez de recursos y una pérdida muy significativa, en todo, respecto a los años de ‘El mundo va bien’.
 
 
La independencia de Catalunya és viable econòmicament?
Según varios estudios como el realizado por las Dras. Nuria Bosch y Marta Espasa, de la UB, sí; otros concluyen que no. Pero existe una vía intermedia de la que nadie habla y es, resumiendo, tener un Concierto económico como el de Euskadi. Esta segunda opción mucho más fácil jurídicamente y, en lo económico, supone algo bastante semejante a la independencia.
 
 
Que es pot fer per aconseguir reduïr de manera significativa l’atur que pateix el nostre país?
Nada. Y da igual que por ‘país’ entienda Catalunya o España. Cada vez se precisa de menos factor trabajo para producir la cantidad precisa de lo que haga falta producir, esa es la consecuencia de la productividad; luego cabe esperar niveles muy elevados de desempleo estructural. La tasa de desempleo puede camuflarse a base de precariedad laboral, y los políticos lo harán; pero supone hacerse trampas al solitario.
 
 
Tornarem alguna vegada a tenir el nivel de vida que teniem fa 10 anys?
Por lo dicho anteriormente, no. Pienso que puede volverse a una situación ‘ambiental’, de entorno social, semejante a la de mediados de los años 80. Evidentemente en eso influye enormemente el progresivo adelgazamiento que está experimentando la clase media.
 
 
Espanya és la nova Alemanya?
¿De dónde ha salido eso?. Hoy las exportaciones y el turismo representan el 40% del PIB de España. Muy poco de lo que España exporta es esencial, luego se lo pueden dejar de comprar, además tres regiones exportan el 45% de lo que exporta España. Y el turismo que a España viene es, en su mayoría de clase media-media y media-baja, las que más están retrocediendo, y gastan poco por día de estancia. ¿La nueva Alemania?. Absolutamente no.
 
L’entrada d’Espanya a l’euro ha estat positiva? Perquè?
Si porque, en el caso de España, le ha protegido de la especulación que se hubiese desatado contra la peseta en el caso de no haber entrado debido a las relaciones comerciales de España con Europa; además sin la entrada en el Euro ‘España no hubiese ido bien’, y ahora aún iría peor porque estaría menos protegida.
 
 
Està a favor d’unificar el salari mínim interprofesional al mateix per tots els qui formen Europa?
Es imposible porque las productividades y los IPCs no son iguales en todos los países.
 
 
Els minijobs tenen futur a Espanya?
Si por minijobs se entiende el modelo alemán no porque detrás de él hay un Estado que es muchísimo más rico que el español y complementa cosas que aquí es imposible imaginar. Lo que tiene futuro en España es algo que en su día se utilizó mucho aquí: el contrato ‘por obra y servicio’, que será convenientemente disfrazado de alguna modalidad de empleo a tiempo parcial.
 
 
Creu que el tema sobiranista és una cortina de fum per ocultar els errors comesos pels polítics en materia económica?
El término ‘soberanista’ es político, es decir, con implicaciones jurídias, y el problema de Catalunya es económico. La LOFCA es una muy mala ley que fue aceptada en Catalunya no se sabe porqué, y el Pacto del Majestic fue una oportunidad para revertir aquella mala aceptación que, tampoco se sabe porqué, no fue utilizado. Que con una evolución política se pueda dar la vuelta a una mala marcha económica, cierto es, pero eso no le devolverá a Catalunya los entre 250 y 300 mM€ que aquella mala ley del 80 ha costado ya a Catalunya, ¿o si?.
 
 
Ens podría dir si els nostres fills tenen possibilitats de viure una crisis abans del 2100? N’hem aprés d’aquesta crisis?
Si la estructura de la dinámica histórica vivida entre 1590 y 1815 se vuelve a cumplir ahora (de momento se está cumpliendo), entre el 2055 y el 2065 tiene que producirse una crisis muy profunda. De esta crisis se aprenderán cosas, al igual que se aprendieron de las crisis de 1929, 1873, 1820, … pero da igual porque nunca una crisis sistémica es idéntica a las precedentes. Se aprenderán cosas, pero en la próxima crisis se producirán otras sobre las que se desconocerá absolutamente todo.
 
 
El seu nou llibre quant costarà a les llibreries?
(Ya se está vendiendo: se publicó a mediados de Septiembre)
 
 
Que té de diferent aquest llibre dels altres que va publicar?
El primero: ‘El crash del 2010’, publicado en el 2009, abordaba la crisis que se estaba larvando; el segundo: ‘Más allá del crash’, publicado en el 2011, se centraba en el día a día que se estaba viviendo y apuntaba a lo que sería un escenario postcrisis; este ‘Diario del Crash’, publicado en Septiembre del 2013, es un instrumento de reflexión de lo que ha sido y de lo que va ser.
 
 
Vosté es considera un profeta? Que li sol dir la gent quan el veu?
No, en absoluto. Que, por ejemplo, la deuda privada estaba creciendo fuera de control, lo vieron diversas personas, el porqué no lo analizaron y lo divulgaron, lo ignoro; no hay nada de profético en eso. ¿Qué me dice la gente?, pues quienes me abordan me suelen decir que he hecho comprensible algo tan complejo como la economía.
 
 
Creu que a Catalunya hi ha un greu problema de desequilibri territorial que fomenta la migració cap a Barcelona? Que faria vosté per reequilibrar l’economia i cohesionar el territori?
Hoy las TICs han hecho factible la descentralización administrativa y el trabajo a distancia. En cualquier caso existe una realidad: dentro de Catalunya existen zonas con muchas más posibilidades que otras, y dar salida a estas es lento.
 
 
Té pensat de dedicar-se a la política?
¡No! ¡En absoluto!
 
 
Hi ha una explicació lògica de qui ens ha ficat en aquesta crisis i qui ens ha tret o treurà, ens la pot explicar?
Nadie, del mismo modo que nadie introdujo al planeta en la Depresión de los años 30. Una crisis sistémica se produce por evolución de las cosas: un modelo se pone en marcha tras una crisis sistémica, funciona bien, comienza a dar signos de agotamiento, y se muere. En eso estamos ahora: en la muerte de un modelo. Pero otro será diseñado para sustituirlo. Siempre ha sido así, ¿por qué ahora tenía que ser de otra manera?
 
 
 
Com serà l’economia catalana al 2025?
Pienso que con una enorme autonomía económica, es decir, financiera y fiscal; con unos cuantos clusters de actividad integrados en la red europea de clusters; con un nivel de desempleo estructural y de subempleo importante; con muy escasa inmigración; con menos población; y muchísimo más orientada hacia Europa que hacia España.
 
 
Anirà a votar al referéndum sobiranista?
¿Tendrá lugar?. Pienso que no se producirá porque no será necesario: Catalunya obtendrá una muchísimo mayor autonomía financiera y fiscal y la necesidad de independencia desaparecerá.
 
 
És posible acabar amb el capitalisme pur i dur?
Finalizará cuando el Sistema se agote, del mismo modo que a principios del siglo XIX se agotó en Sistema Mercantilista, y a principios del XVI el Sistema Feudal. Las cosas evolucionarán y el Capitalismo dejará de ser necesario, y se pasará a otra cosa.
 
 
Té algún missatge esperançador per als nostres lectors?
‘No hay mal que mil años dure’ (¿O eran cien?).

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

Molina de Segura, Murcia (2-1-1979) 

Es licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid, Diplomado en Seguridad en el Mediterráneo por el Instituto Español de Estudios Estratégicos y Doctor en Derecho Internacional Público y Relaciones Internacionales por la Universidad Complutense de Madrid.

Comenzó a trabajar en el año 2000 en el diario español El Mundo.

 Durante su etapa como director y presentador de La Mañana del Fin de Semana en la COPE convirtió al programa en líder de audiencia en su franja de la radio española.

 En la actualidad es colaborador de algunos medios de comunicación, como el diario La Razón perteneciente al Grupo Planeta y semanaldigital.com

 Su trayectoria en TV es corta pero intensa, colaborando en medios como Las mañanas de Cuatro, VEO TV, La Noria y sobre todo destacamos su labor como director de informativos de la cadena 13TV, al frente de los programas 13TV AlDía y De Hoy a Mañana que se emiten a las 20:30 y a las 00:15 de lunes a viernes.

 Además es consejero editorial de la revista Política y Estrategia.

 Ha escrito varios libros como la investigación "La evolución estructural de Al Qaeda: ventajas operativas y desafíos para el contraterrorismo" por la que recibió el Premio Nacional Defensa 2006.

 Es una de las jóvenes promesas del panorama periodístico Español. Prueba de ello es su Premio Mariano José de Larra en 2010 al periodista menor de 30 años que más se distinguió durante el año anterior, otorgado por la Asociación de la Prensa de Madrid.

 También le queda tiempo para la docencia: Ha sido profesor en la IE School of Communication, donde imparte y ha impartido asignaturas como Producción periodística, Medios de comunicación, Ciencia política, Gobernanza electrónica y Opinión pública.

 En el máster de Relaciones Internacionales y Comunicación de la Universidad Complutense de Madrid imparte clases sobre Terrorismo yihadista.

 En la Universidad Francisco de Vitoria imparte Relaciones Internacionales y Terrorismo, además de Información Audiovisual: Radio y Televisión.

 Como podéis ver, el currículum de éste gran profesional implicado y crítico con el mundo que le rodea, no hace nada más que crecer de manera exponencial, como la audiencia que generan sus editoriales, acertados y tajantes.

 Ha participado como colaborador en Las mañanas de cuatro, De buena ley, El Gran Debate y Abre los Ojos y Mira.

 Actualmente además de presentar la edición de las 14:40 y 20:30 del programa Al Día, presenta todos los sábados junto a Emma Gracía, el programa Abre los Ojos y Mira en Telecinco.

 También escribe en La Razón y El Semanal Digital.

 Como recuerda su infancia en el colegio?

De una manera entrañable. Sólo viví momentos de felicidad. En el Colegio Público San Miguel de Molina de Segura. En un entorno magnífico. Con unos profesores de primerísima categoría. Con unos amigos y una pandilla de la que sólo guardo excelentes recuerdos

 

Porqué eligió la carrera de Ciencias de la información?

No concibo vivir la vida no siendo periodista

 

Como recuerda su etapa en el programa La Mañana del fin de semana en la Cope?

 

Como una etapa de muchos sacrificios y de mucho éxito. De audiencias altísimas. De sintonización plena con los oyentes de la COPE, que es mi casa. De mucho cariño. Y al mismo tiempo muy dura. Informando y creando opinión para conseguir lo que pensábamos que era mejor para España: sacudirnos la losa del zapaterismo y recuperar la confianza y el rumbo. Siempre fieles a la verdad.

 

 Actualmente es el presentador de uno de los telediarios mas vistos de la televisión, cuando sale a la calle nota el cariño de la gente?

Siempre. La gente es afectuosa, educada, respetuosa. Jamás me he encontrado con ningún cafre que me haya incomodado. Los espectadores valoran mucho que en Al Día, que es un formato de información, análisis, opinión y participación que yo mismo creé hace casi tres años, se les tenga en cuenta. Se sienten importantes, escuchados, atendidos. Y les gusta aprovechar en la calle o en un restaurante o en cualquier sitio para transmitírtelo. Los espectadores de 13TV sólo me han dado satisfacciones. Y supongo que alguna le habré dado yo a ellos.

 

Que opinión tiene sobre que la conferencia episcopal entre en temas de política?

La Conferencia Episcopal manifiesta su posición moral ante cuestiones de interés general. Y mi opinión es que hace lo que debe y lo que de ella esperan millones de católicos en España

 

 Tiene amigos independentistas catalanes?

Ninguno. Pero no me importaría tenerlos. ¿Cuál es el problema? Alguna de las personas más importantes para mí y que más ha influido en mi vida es catalana.

 

Porque cree que en los últimos meses ha augmentado el independentismo en Catalunya?

  Y de un sistema educativo corrompido. Simplemente.

 

Ha visitado alguna vez Catalunya?

Si. Varias. Y en distintas etapas de mi vida. Me gusta Cataluña.

Conoce la población de Catalunya llamada Balaguer?

No

 

Que opina que los catalanes voten una consulta sobre la independencia?

Que no tienen derecho a hacerlo. En todo caso tenemos todos los españoles derecho a decidir si partimos o no en dos una gran nación

 

 Que le parece de la inmersión lingüística en Catalunya?

Un error, un insulto, un atropello, una vergüenza, una ilegalidad como un piano.

 

Si tuviera delante al presidente de la Generalitat Artur Mas que sería lo primero que le diría?

Cumpla la ley. Y si la viola el peso de la ley caerá contra usted. ¿Cree usted que desciende de la pata del galgo para hacer lo que le viene en gana, como le viene en gana y cuando le viene en gana vapuleando los derechos de millones de españoles?

Si le llamaran de TV3 para entrevistarlo o para participar en alguna tertúlia,aceptaría?

Indudablemente sí.

 

Que opina del ataque de la extrema derecha en Blanquerna?

Intolerable. Como toda forma de fascismo.

 

Que opinión tiene sobre el hecho que hayan tumbado la doctrina Parot.

Inaceptable. Incomprensible. Indignante. Recurrible.

 

En el caso hipotético de que mañana el presidente Artur Mas hiciera la declaración unilateral de independencia como cree que debería actuar el presidente Mariano Rajoy?

 Poniendo en marcha toda la maquinaria del Estado pertinente para su destitución inmediata, incondicional e irrestricta.

 

Catalunya es una nación?

Obviamente no.

 

Que sentimiento le provoca cuando ve por la televisión una bandera estelada?

Estas cosas me levantan una sonrisa automáticamente. ¿¡Cómo tomárselas en serio?! aunque me dan un poco de lástima.

 

Que opinión tiene sobre la petición del PSOE de retirar los restos del dictador Franco del Valle de los caídos?

Una equivocación de un partido que cada vez que ha gobernado España nos ha llevado por el camino equivocado.

 

Podría darnos algún consejo para seguir mejorando en el mundo del periodismo?

 Ser un poco más implacables con el poder que ayer, pero menos que mañana. Con todos los poderes.

 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

EN EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre