SEGUIU-NOS

Actualitzat 9:20 AM CEST, Sep 24, 2017

Daniel Gabarró: "Hem de recuperar una nova mirada cap a totes les coses i preguntar-nos si elles estan al servei del benestar de les persones o no ho estan."

Avui tenim el plaer d'entrevistar al Sr. Daniel Gabarró, el seu ofici el defineix on inspirar, acompanyar i transformar conscientment persones, empreses i organitzacions. Professionalment és empresari, escriptor, conferenciant, formador, diplomat en direcció i organització d'empreses, mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, diplomat en direcció, expert en PNL i exprofessor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Lleida.

Col·labora habitualment en diversos mitjans, com "L'ofici de viure" de Catalunya Ràdio, que ofereix eines emocionals per a la vida diària.

Entre molts més aspectes, per aquest motiu anem a conèixer una mica més de la seva trajectòria

Pregunta: Que és més difícil ensenyar a un nen o als pares? Quina és la clau de la felicitat?

Resposta: En realitat el que és més difícil d'ensenyar a qui no vol aprendre, qui vol sempre tenir raó, per la qual cosa el que és rellevant no és l'edat de la persona sinó l'actitud que té davant del coneixement, quan una persona creu que ja sap hi ha de defensar la seva raó, no pot acollir nous coneixements en aquest sentit la coneguda frase "només se que no se res", és la millor porta que tenim a l'aprenentatge i aquesta porta és la clau també a la felicitat. Quan una persona es planteja com arribar a ser feliç està plantejant que la felicitat és possible aquí i ara, i aquesta disposada a remoure els obstacles que en aquest moment té per viure en plenitud, aquests poden ser molts i diversos però es poden remoure i superar si un té la intenció de no acceptar allò que en aquell moment no el fa feliç. Per què hi ha una visió social que ens sembla que és normal, acceptable lògic que les persones no siguem felices, i tanmateix crec que és un gran error, pel que la clau de la felicitat és viure amb major plenitud i valorar-ne aprendre.

Pregunta: Com li agrada més que el defineixin en la seva professió tan diversa?

Resposta: Sovint m'agrada que en defineixen com a Sherpa, perquè són la gent que acompanya a les persones al seu viatge per camins que ells ja han recorregut prèviament, jo acompanyo a les persones per camins que interiors, de coneixement que jo he recorregut prèviament, i en aquest sentit el sentit de Sherpa espiritual és una bona definició. De vegades acompanyo empresaris que volen convertir la seva empresa pròspera però vinculada en valors, una empresa que vol generar riquesa sense trencar els valors de les persones de les persones que l'impulsa'n, vegades a equips docents i claustres per la seva introspecció i donar millor formació al seu alumnat i atendre millor a les famílies, i també persones individuals per a trobar la plenitud. Per això la paraula Sherpa que és el que t'ajuda, et guia i si fes falta carrega part del teu pes, és una descripció que hem sembla adequada. Això significa que no tinc una professió tan diversa, sinó una professió al voltant d'un eix que és l'eix de l'acompanyament, de la formació dels suports, d'indicar mapes que porten a viure amb més felicitat, alegria, plenitud, i acompanyar a la gent perquè pugui transitar per aquests mapes.

Pregunta: Que creu que costa més i perquè educar en l'actualitat o en el passat?

Resposta: Crec que encara que no puc assegurar en plena seguretat perquè no tinc prous estudis de com es feia en el passat, però crec que el que importa no és tant com es feia i es fa, sinó donar cada forma d'aprendre aquesta lligada una forma determinada d'aprendre actualment tenim una que representa obtenir una responsabilitat sobre el seu propi aprenentatge i no repetir o memoritzar o reproduir només coneixements sinó ser capaços de gestionar-los, crear-los i diferenciar entre la immensa quantitat d'informació que en aquest moment aquesta en el nostre abast entre aquella que és rellevant, cada societat té els seus propis reptes.

Pregunta: Quines eines són prescindibles en la vida diària d'una persona?

Resposta: És prescindible, és a dir, que sobra tot allò que no ens porta una vida plena, sabia i feliç en la nostra dia a dia, en aquest sentit és fonamental tot allò que posa al centre el benestar de les persones. En aquest sentit hem de recuperar una nova mirada, cap a l'economia, la política, el coneixement, l'educació, cap a l'acadèmia, cap a l'art cap a totes les coses i preguntar-nos si elles estan al servei del benestar de les persones o no ho estan. Si és tant al servei de les persones, són imprescindibles i si no ho està, s'han de deixar caure i no tenir-ho al voltant.

Pregunta: Que és per a vostè l'èxit?

Resposta: Èxit es basa en tres elements

1. Ser capaç de fer allò que un vol, obtenir uns ingressos suficients per viure en dignitat

2. Tenir prou temps per a gaudir de tits els aspectes de la vida no només els laborals

3. Mirar arrere i adonar-se que la teva vida té un significat, i as obert tot a una col·lecció d'elements útils per què les persones i futures generacions puguin gaudir-ne

Pregunta: Realitza cursos, conferències, edita llibres, classes i comunicacions, que és el que costa més de fer?

Resposta: En realitat res d'això costa si un té clar allò que vol transmetre, és a dir la forma no és rellevant, el que és rellevant és si realment tens alguna cosa important d'explicar. Imagina que estàs a un lloc, un cinema, teatre, escola, centre mèdic, lloc públic i de cop te n'adones que hi ha un incendi, és a dir, hi ha una informació clau que tu vols transmetre, en realitat a partir de tenir una informació clau que tu vols transmetre la forma com la transmetis no te importància, si apretes un botó alarma d'incendi, si crides, si avises als bombers, el que importa és que avisis. En aquest sentit tot el que faig ens es igual de fàcil o difícil perquè en realitat només son formes que intenten oferir al màxim de fàcil possible uns coneixements que crec que són claus, per tant el que és fonamental són els coneixements la forma no té gaire importància, vegades tardes més temps, però no són difícils si tens clara i pots motivar que en realitat estan al servei que s'ofereix

Pregunta: Com definiria l'educació?

Resposta: Definiria l'educació com la capacitat d'oferir-te la possibilitat de recordar que el com que tu ja saps i només has de descobrir, l'educació és educaré és extraure cap a fora el qual com que tu ja tens dintre, Els docents només ajudem perquè tu ten donis compte del qual ja saps, i donis forma al quelcom que tu només pots comprendre. La gent que ens dediquen a la formació només poden oferir informació però és la mateixa persona la que ella transforma aquesta informació en comprensió i la transforma perquè li ressona interiorment, per què al escoltar-la se n'adona que el que li estem dient li lliga amb la seva pròpia vivència, i en el fet de ferla seva la comprem i entre que la compren l'educació és un fet. La veritable educació la produeix dins de la mateixa persona que la sent a dir que l'estudia i que la vol compren.

Pregunta: Que aconseguiria a uns pares primerencs, i a uns empresaris de nova creació?

Resposta: Tots dos inicien una relació els pares amb els nens i l'empresari amb un nou projecte, aconsellaria que intentessin comprendre el màxim de bé possible, de quina forma és tan útil com sigui possible el seu projecte tant a fills com empresa, tenir present que no són seus sinó de la vida. I pel tant dóna el màxim suport perquè creixi lliure i potent i expressat el màxim les seves potencialitats, crec que és el secret per educar els nostres fills o filles i adonar-nos que ells tenen el seu propi interior i regar-les i ajudar-les i potenciar-les perquè ells mateixos trobin el seu camí interior. Al mateix de posar en servei de la societat el projecte empresarial.

Darrera modificació el Dimecres, 27 abril 2016 13:42
Sara Millas

34 anys. Directora de Lleure, Comunicadora. Mediadora familiar. Emprenedora i dinàmica. 

Fundadora de diverses entitats educatives, familiars i socials relacionades en el món de l'educació no formal, per l'aprenentatge de tothom (gent gran,infants, adults i joves).

Organitzadora d'events.  Administrativa i Educadora. Col·laoradadora amb mitjans de comunicació realitzant els meus articles d'opinió i punts de vista. Participadora en seminaris educatius. Aposto per una expressió lliure i plena d' iniciativa. El món educatiu i familiar són el motor que mouen la meva feina. 

 

"Sigues tu mateix"

Tornar al principi