SEGUIU-NOS

Actualitzat 2:07 PM CET, Nov 19, 2017

Dr.Estallo: "Obertament està lluitant amb molt coratge per intentar disminuir l'estigma de les patologies mentals"

Especialista en Psiquiatria, el Dr. Estallo Viu és el director mèdic de la Clínica Psiquiàtrica Bellavista. A més, exerceix en la seva pròpia consulta privada. Posseeix un màster en Psiquiatria Social i ha assistit a nombrosos congressos, cursos i simposis. Es considerat un dels millors doctors de la demarcació espanyola segons TopDoctors.

Quan va començar a interesar-se pel món de la psiquiatria ?

Ja mentre estudiava la carrera de Medicina tenia bastant interès pel món de la Psiquiatria. Aquest tema s’estudia als darrers anys de la carrera, i va ser una assignatura que em va agradar molt.

En que consisteix la professió de psiquiatra?

La Psiquiatria s’ocupa d’una part de la Medicina que estudia les patologies que afecten a la ment humana.

Quins són els seus referents de la psiquiatria?

Abans hi havien diferents tendències dintre la Psiquiatria i Psicologia, i els diferents professionals seguien els ensenyaments d’un o un altre referent. Una de les tendències més famoses era el Psicoanàlisi, a partir de les idees de Sigmund Freud.

Actualment, el món de la Psiquiatria està dintre la Medicina, i és la tendència majoritària entre els professionals.

Perquè?

El pensament predominant actual és que el cervell, i tot el relacionat amb ell, forma part integral de l’organisme, i per tant, tant els processos fisiològics (normal) com els patològics tenen una base orgànica.

Creu que la població en general valora de forma suficient la tasca que desenvolupen els psiquiatres?

Penso que cada cop més. Conforme passa el temps, i gràcies als esforços de professionals, de pacients i d’algunes entitats com la vostra, la població general va entenent en què consisteix una malaltia mental, i ja no es considera al pacient com embruixat o posseït pel dimoni, sinó com un malalt més.

Es considera un doctor ‘optimista’?

Si entenem per això que crec que tot allò relacionat amb la Psiquiatria anirà sabent-se cada cop més bé i això implicarà un millor tractament per als pacients, doncs sí, sóc un “doctor optimista”.

Creu que s’hauria de fer més prevenció de la salut mental desde l’infància?

Evidentment. Però això és vàlid per a tota la Medicina. Si els nens tenen hàbits saludables i, molt important, no consumeixen tòxics, hi hauran menys malalties psiquiàtriques (i orgàniques) Tot i així, determinades malalties sempre existiran: depressions endògenes, trastorns bipolars, esquizofrènia, etc.

Això és així perquè aquestes malalties tenen la mateixa freqüència tant en societats més avançades com en tribus primitives.

Quin és el perfil de pacient més comú a la seva consulta?

Els pacients més habituals són gent “normal” amb problemes. També vénen pacients amb patologia endògena (no produïda per causa externa)

Quina valoració fa de la ‘vella psiquiatria’ comparant-la amb la que tenim actualment?

Els antics psiquiatres tenen un mèrit enorme. Estudiaven les malalties sense els recursos actuals (accés a documents, internet, congressos per a confrontar idees i descobriments, etc) Van fer una descripció de moltes malalties que encara és vàlida actualment. A més a més, no disposaven de medicació mínimament eficaç, i havien de lluitar amb els pocs recursos que tenien. Actualment, amb una mirada molt restringida, ens sembla que feien barbaritats: immobilitzacions, dutxes d’aigua freda,… Però hem de reflexionar: ¿què faríem ara amb un malalt agressiu o que es vol suïcidar, que no ens escolta, i sense disposar de cap mesura “química” (fàrmacs)?

Gràcies a ells, als encerts i a les errades que van cometre, actualment la possibilitat de tractament és bastant millor.

Quines patologies són segons vosté les més difícils de tractar farmacològicament?

Les situacions més difícils són aquelles en les que el malalt no vol col·laborar de cap de les maneres. També n’hi ha d’altres per a les que actualment no disposem d’armes terapèutiques efectives, com per exemple, determinats trastorns de la personalitat.

I quines són les més fàcils ?

Ja m’agradaria enfrontar-me a situacions « fàcils ». Tanmateix, n’hi han algunes on la possibilitat d’uns bons resultats és més alta : algunes depressions, alguns trastorns ansiosos...

Quin percentatge de persones amb malaltia mental hi ha al nostre territori ?

Les xifres són molt variables segons les fonts d’informació. Si tenim en compte només les malalties mentals greus, és a dir, les que causen un important impacte en l’individu, podríem dir que afecten entre el 10-15 % de la població general. En números aproximats, l’esquizofrènia afecta al 1%, el trastorn bipolar al 1-2%, la depressió endògena 5%,…

Si parlem de qualsevol tipus de patologia mental (incloent-ne les patologies més lleus, alcoholisme, toxicomanies, trastorns reactius,.. s’estima que entorn del 25% de la població patirà alguna (o diverses) d’aquestes malalties al llarg de la seva vida.

Té l’esperança que aquestes persones que pateixen trastorn mental seran més acceptades socialment?

Això esperem. Ja hem comentat que gràcies a les tasques divulgatives d’alguns professionals i de pacients, les malalties mentals estan perdent l’estigma tan negatiu que tenien temps enrere. No obstant això, encara hi ha un llarg camí per recórrer.

Quina valoració en fa de la tasca que desenvolupen plataformes com Obertament per combatre l’estigma en salut mental?

Penso que Obertament està lluitant amb molt coratge per intentar disminuir l'estigma negatiu de les patologies mentals en general. La seva defensa del malalts perquè siguin considerats el que realment són (persones normals) és molt valenta i difícil, perquè s’ha de comptar amb la població general, els mitjans de comunicació, els estaments polítics, els propis malalts… De vegades, els mitjans de comunicació estan temptats d’oferir una notícia únicament des del punt de vista més sensacionalista. Alguns suïcidis o episodis d’agressivitat per part de malalts són molt “atractius” per captar l’atenció dels lectors. No cal parlar dels polítics, de vegades més interessats en el seu ego que en la missió que realment haurien de tenir: ajudar a la població.

Podria dir-nos com evolucionarà la psiquiatria els propers 25 anys?

En els darrers anys s’ha avançat moltíssim en el coneixement de com funciona el cervell. Aquests avenços no sempre tenen una traducció ràpida en aconseguir dominar una alteració, però, de forma similar al que dèiem sobre els antics psiquiatres, són imprescindible perquè la ciència psiquiàtrica continuï avançant.

La investigació sobre el cervells és molt dificultosa. Els models animals no sempre són útils (en comparació amb altres parts de l’organisme: sistema digestiu, locomotor, etc.) La meva mucosa gàstrica és pràcticament idèntica a la d’un cobai; el meu cervell espero que no.

No podem experimentar fàcilment amb cervells de persones vives (no podem agafar un tros de cervell viu i mirar-lo al microscopi) Hem d’investigar tenint com a material cervells de persones ja mortes, o utilitzar tècniques d’imatge (TAC, RMN, …) que parlen una mica de l’estructura del cervell, però molt poc del seu funcionament.

Com dèiem, s’està avançant molt, i en els proper anys anirem recollint els fruits d’aquesta investigació. Però, no ens enganyem, les solucions “definitives” a les malalties psiquiàtriques no les veurem nosaltres.

Si en el futur hi han científics que aconsegueixen curar malalties com ara l’esquizofrènia, depressions cròniques o trastorns bipolars en que consistirà la feina de psiquiatra?

Aquest és un tema del que parlem amb freqüència. Com serà el psiquiatre del futur? Continuarà existint com a tal? S’haurà reconvertit en un neuròleg? Si mirem altres branques de la Medicina, veiem que tot i que es curen moltes malalties, sobretot infeccioses, encara existeixen digestòlegs, otorrinos, endocrinòlegs, etc.

Una cosa és curar una malaltia, i una altra és que aquesta malaltia hagi desaparegut totalment i no es produeixi ni un sol nou cas.

Per una altra part, el psiquiatre tracta no malalties, sinó persones amb malaltia. Aquest factor humanitzador és molt important. La població general, fins i tot aquelles persones amb menys formació, percep diferències en la manera d’actuar d’un neuròleg i d’un psiquiatre

Quina opinió en té de teràpies innovadores com ara el Neurofeedback? És una tècnica prou efectiva?

El neurofeedback és una tècnica no invasiva encaminada a lluitar contra algunes patologies. La base és la mateixa que per a altres tècniques conductuals. El pacient “veu” què està passant en el seu cervell en un moment determinat i d’aquesta manera pot intentar canviar alguns comportaments.

La gran majoria de psiquiatres estem a favor de qualsevol procediment que pugui millorar l’atenció als pacients i els resultats dels tractaments.

La realitat augmentada ja és el present. Creu que el futur de la psiquiatria passa per potenciar i millorar aquestes tecnologies?

La realitat augmentada i altres tecnologies poden arribar a ser útils en el tractament de pacients, però són tan sols una eina més, no la solució definitiva. És com si, fa 40-50 anys, féssim aquesta pregunta però referent a la TAC.

Creu que hi ha suficients recursos de salut mental a la nostra demarcació?

Sempre ens queixen i ens queixarem de la manca de recursos. Sempre són insuficients. Però amb les armes que tenim actualment ja es poden fer coses, i no ens hem de quedar en lamentacions, sinó treballar el millor que puguem amb el que tenim. Evidentment, com més recursos, millor.

Quina diferència hi ha entre les prestacions de la salut pública i la privada?

A la sanitat pública hi han molt bons professionals, i cada cop gaudeixen de més recursos i personal. Tot i així, de vegades estan massa massificats i no poden treballar com els agradaria.

Una de les diferències entre aquests serveis, és que a la privada el pacient pot triar el professional, cosa que a la pública no pot ser.

Despedeixi’s dels nostres lectors amb un missatge el més optimista possible sobre el futur que ens espera a tots.

La sola existència d’aquest mitjà de comunicació i el fet que hi pugui accedir la població en general, ja significa que les coses estan canviant per a benefici dels pacients. No vull llençar les campanes al vol dient que tothom estigui tranquil perquè estem en un moment fabulós. Però el cert és que gràcies al Josep Mª i a d’altres valents, la psiquiatria anirà endavant i anirem tenint temps cada cop millors.

Gràcies per la vostra feina!!!

 

Enllaços relacionats:

https://www.topdoctors.es/doctor/david-estallo-viu

http://www.webpsiquiatria.com/

Darrera modificació el Dissabte, 24 Juny 2017 11:49
Josep Maria Castells

27 anys.Emprenedor. Comunicador. Escriptor. Activista sociocultural. Filàntrop. Futurista. Fundador del portal web 'El Mercadal' , amb més de 8 anys d'experiència en el apassionant món del periodisme. Amb més de 130 artícles publicats a la premsa de Lleida desde 2009, porto anys intensos dedicats a la creació d'artícles d'opinió d'alta creativitat, he col·laborat amb més de 15 mitjans de comunicació de paper i digitals. He col·laborat en una desena de ràdios. També col·laboro en diversos programes de televisió amb els meus tuits.

També és Top30 Influencer a Klout de Lleida i un dels activistes culturals i socials més importants present i actiu a les xarxes socials, on aposto per aportar artícles reflexius que aportin coses positives a la nostra societat. El meu lema a la vida és "els defectes et fan real".

Lloc Web: www.elmercadal.cat
Tornar al principi