SEGUIU-NOS

Actualitzat 2:07 PM CET, Nov 19, 2017

Esquerra presenta una llista per derrotar l'Estat a les urnes

El portaveu d'Esquerra Republicana i director de campanya, Sergi Sabrià, ha destacat la transversalitat, la diversitat i l'obertura de la llista que ha elaborat el partit republicà després que s'hagin conegut algunes de les darreres incorporacions com l'activista Ruben Wagensberg, l'esportista Núria Picas o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Presentem una llista transversal, oberta, generosa i que busca assemblar-se tan com sigui possible al país per derrotar l'Estat a les urnes”, ha afirmat Sabrià.  

Sabrià ha confirmat que el candidat d'Esquerra Republicana serà el president del partit i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que estarà acompanyat per la secretària general, Marta Rovira, que serà la número 2 per Barcelona. A més, tots els consellers i conselleres d'Esquerra, tant a la presó com a l'exili, seran a la llista: Raül Romeva, Carles Mundó, Toni Comín, Meritxell Serret i Dolors Bassa. I la número 4 serà finalment Carme Forcadell, que ahir ho va anunciar. 

Com ha passat en els darrers anys a Esquerra Republicana, la llista comptarà amb diversos independents. En aquest sentit, hi haurà la incorporació de l'escriptora Jenn Díaz, l'esportista Núria Picas, l'experta en immigració Najat Driouech o l'activista de Casa nostra casa vostra Ruben Wagensberg, que ha anunciat que s'incorpora a la llista aquesta tarda a través d'un article. “En un moment excepcional, trist però alhora apassionant i convençut de poder aportar tot el possible per buscar i trobar el consens d'acció. Per construir poder popular i república”, ha afirmat a l'article. “Si algú em reclama i pensa que puc ajudar, allà estaré”, ha explicat en referència a la proposta d'anar a les llistes que li va fer Esquerra Republicana. 

Per la seva banda, Jenn Díz ha explicat que fa el pas per treballar per un país més just i feminista: “Fins avui, la literatura ha estat la manera de mostrar la meva visió del món i la societat, i ara, amb la candidatura, he trobat una altra forma de comunicar-me i d'aportar: treballant per un país més just, feminista, literari i lliure”, ha destacat Jenn Díaz. Najat Driouech ha explicat que vol fer un pas endavant per poder seguir treballant pels drets socials: "Crec molt en la lluita per la igualtat i pels drets socials i per això m'he decidit a fer el pas", ha comentat Driouech. "Una societat cohesionada és possible", ha afegit. 

En un dels llocs destacats de la llista, també hi haurà l'ex conseller Ernest Maragall, que serà el número 13 per Barcelona. La candidatura comptarà amb integrants de Demòcrates, MES i Avancem, amb qui Esquerra Republicana ha tancat un acord per aquestes eleccions. Entre aquests noms destaquen el d'Antoni Castellà (15), Assumpció Laïlla (20), Fabian Mohedano (27) o Magda Casamitjana (5 per Girona).

Jordi Ignasi Vidal: "Em faria molta il•lusió una Catalunya independent"

 

 

Jordi Ignasi Vidal i Giné és el primer alcalde d'Esquerra Republicana a Balaguer d'ideologia clarament independentista. Precisament ha estat el successor de Josep Maria Roigé, rival polític del grup del PDECAT el qual va estar a les portes de tornar a repetir com alcalde i que ara està a l'oposició ja que hi va haver un pacte de govern tripartit d'Esquerra amb el PSC i Ara Sí Balaguer.

 

L'alcalde és considerat per molts ciutadans com un polític amb carisma, responsable, tranquil i dialogant. A més presumeix que ha fet un canvi important de la situació econòmica de la capital de La Noguera. En la liquidació de 2016 s'ha aconseguit complir amb tots els indicadors econòmics.  Ha invertit via crèdit 1.400.000,00 € reduint simultàniament el deute en 675.000,00 €. No obstant, l'oposició del PDECAT diu que és al contrari.  Properament l'ex-alcalde de Balaguer també dirà la seva versió de com va la capital de La Noguera.

 

FITXA

Nascut a Balaguer l’any 1965
Casat i pare d’una filla i dos fills bessons
Enginyer Agrònom i Enginyer Tècnic Forestal, i especialitzat en temes mediambientals
Tècnic ambiental al Consell Comarcal de la Noguera
Activitat social
GEN (Grup d’Estudis Nacionalistes)
La Crida (Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua la cultura i la nació catalanes)
Colla de Diables de Balaguer
Bloc d’Estudiants Independentistes
Plataforma per l’Autodeterminació
Associació Cultural Jaume d’Urgell
Cercle de Promoció Econòmica de Balaguer i Comarca
Congrés d’Enginyers en Llengua Catalana
Casal Pere III – Ateneu de Balaguer
Colla Gegantera de Balaguer
Associació de mares i pares d’alumnes Llar d’infants El Patufet
Balaguer Decideix
Associació de mares i pares d’alumnes Col·legi La Noguera (tresorer)
Consell Escolar Col·legi La Noguera
Assemblea Nacional Catalana

 

S'imaginava durant la seva joventut arribar a ser alcalde de Balaguer?
- No. De fet tot ha estat molt progressiu. Sempre m'havia interessat per la política municipal. Vaig començar donant suport a la candidatura d'ERC, després vaig anar de número 4 i posteriorment de número 2. Quan em van proposar encapçalar la llista va ser quan vaig començar a pensar que ho podria ser.

Abans va ser regidor i ara alcalde, quins canvis hi ha trobat?

- Bastants. Quan ets regidor t'interesses pels temes que consideres importants segons els teus propis punts de vista. Un cop ets alcalde te n'adones que no hi ha temes menors, i que en un ajuntament hi ha infinitat de possibilitats.


Quantes hores dedica a la ciutat?

- És una feina molt absorbent. No només hi ha la feina del dia a dia. També hi ha la de representació en actes d'associacions o premis. I encara hi ha tota la part d'atenció informal, quan la gent et demana o pregunta coses en qualsevol moment i per qualsevol mitjà.

Que és el que més li agrada de la seva professió com alcalde?

- Per a mi no és una professió, més que ser alcalde, faig d'alcalde. És un tema temporal, i això s'ha de tenir molt clar. El que més m'agrada és poder tirar endavant iniciatives que afavoreixen la ciutat i per tant els seus ciutadans i ciutadanes. Si ets una persona amb múltiples interessos culturals, urbanístics, socials... dóna moltes recompenses morals.

Quins potencials li veu ara mateix a la ciutat?

- En té diversos, alguns pels quals ens cal preparar millor com el turisme, i altres que cal que ens els creiem. El viver d'empresa i tots els serveis que se'n deriven i que s'estan implementant i la promoció comercial hi tindran molt a dir.

L'alcalde no descarta de moment fer una consulta ciutadana sobre la necessitat d'una plaça sense cotxes i per a vianants

Creu que aquests potencials els sabem aprofitar prou?

- No encara. Però la formació i les iniciatives que s'estan endegant acabaran donant els seus fruits.

Vostè governa amb tripartit... Us podeu entendre tants?

- Sí. Tenim diferències en temes concrets com el futur que volem pel nostre país, però totes tres formacions som progressistes i això fa que les coincidències en la gestió municipal siguin moltes. Des de reforçar i garantir els serveis públics, fins a fer polítiques socials i comunitàries, o fer promoció d'un model de ciutat inclusiu i basat en l'economia de la petita i mitjana empresa...

La situació econòmica de l'Ajuntament ha millorat des que governen...

- Sí, de forma molt clara. L'Ajuntament en pocs anys ha fet un canvi en la seva situació econòmica. En la liquidació de 2016 s'ha aconseguit complir amb tots els indicadors econòmics. A més, això ens ha permès invertir via crèdit 1.400.000,00 € reduint simultàniament el deute en 675.000,00 €.

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

Aquestes són només algunes de les obres i equipaments que s'han millorat notablement desde l'entrada d'Esquerra per Balaguer i l'equip de govern que el conforma.

 

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

 Esquerra que va presentar-se a les eleccions municipals amb el lema 'Ara és l'hora de les persones' presumeix de tenir un govern transparent i al servei de tots els ciutadans.

Tenen aparcat a hores d'ara la peatonalització de la plaça tal i com es plantejava inicialment... Què pensen fer?

- No és un tema només de què hi fem a la plaça Mercadal. Cal tenir en compte la mobilitat des dels carrers de la part alta de Balaguer i el tema dels aparcaments. És evident que la mida de Balaguer ens permetria una mobilitat molt més basada a anar als llocs a peu. Però també és cert que tot i així ens caldria facilitar l'aparcament a tota la gent que ve de fora de Balaguer. Hem començat per demanar un estudi actualitzat de les possibilitats de gestió dels aparcaments.

Creu que en un cas com aquests (fer la plaça de vianants) caldria fer un referèndum a la ciutadania o pensen prendre la decisió unilateralment?

- Les consultes són un tema que cal que ens hi comencem a acostumar, ja que la ciutadania cada cop vol participar més de les decisions. Però per a poder fer una consulta cal que les opcions siguin clares i les conseqüències de la decisió siguin diàfanes.

 


Pensen fer més polítiques d'inclusió laboral específiques per a persones amb algun tipus de discapacitat o en risc d'exclusió social?
- Aquest tipus de polítiques tenen un abast nacional, i per tant des de la Generalitat se n'impulsen línies per a aconseguir aquesta inclusió. Nosaltres el que fem és presentar-nos a totes aquestes subvencions per a poder ajudar a aquests col·lectius. Per altra banda, col·laborem amb entitats i fundacions que treballen específicament en aquests camps. Tenim convenis amb elles i cessió d'espais per a la seva tasca.

Els darrers pressupostos aprovats són millors que les de l'anterior govern?

- Evidentment jo he de dir que sí, però ho dic amb convenciment. Són uns pressupostos que intenten tocar molts dels temes que tenim pendents com a administració i com a ciutat. No només hi ha més diners per a obres, per la compra de material que ha de permetre que els serveis públics millorin, i per a associacions i clubs que fan tan activa vida social de Balaguer. També hi ha molts diners invertits portes endins en modernització per a millorar els serveis a la ciutadania. Crec que en global són uns pressupostos ambiciosos però possibilistes.


Que pensen fer per projectar Balaguer en l'àmbit nacional i internacional?

- La projecció de Balaguer s'ha de pensar molt bé i decidir quin és l'objectiu que es persegueix. Promoure la ciutat sense ser conscient d'aquest objectiu pot significar despeses excessives i sense retorn. Ens hem de donar a conèixer fent incidència en les nostres peculiaritats, no en coses que es poden trobar a moltes altres ciutats. En aquest sentit, la ubicació geogràfica, algunes festes úniques, el patrimoni diferenciador, o la força del Skyline ens han d'ajudar.



Quina relació té amb els grups de l'oposició de l'Ajuntament?

- Bona, des de la discrepància en alguns àmbits, les relacions personals són correctes i les polítiques només depenen de la força de la discrepància en cada moment. És molt important la feina de l'oposició, jo hi he estat. En temes com la tramviarització, hem buscat l'acord amb tots els grups i ens hi hem reunit per parlar només d'aquest tema. També és cert que el dia a dia de la ciutat és molt absorbent i de vegades no deixa massa marge de temps per a l'oposició, però aquest temps s'ha de buscar i el buscaré.

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

Esquerra Repúblicana va presentar-se  les passades eleccions municipals amb aquest equip de persones a la seva canditatura


Quines mesures està posant l'equip de govern per vetllar pel civisme a la ciutat?

- El civisme és una actitud individual de cada persona, i és molt difícil de canviar comportaments sense la voluntat d'aquestes persones. Nosaltres hem demanat i confiem aconseguir uns agents cívics per a poder gestionar el civisme no només des de la sanció. Ja que realment si només sancionéssim ens costaria molt agafar a totes les persones amb comportaments incívics in fraganti. S'estan fent molts expedients i acaben amb sancions, però hem de fer un pas més. Per exemple, és molt difícil en el cas de les femtes de gos poder enxampar l'acte incívic, de la persona no del gos, en el moment en què es produeix. Per tant, ens calen polítiques comunitàries de convivència, i creiem que els agents cívics i els educadors socials ens hi poden ajudar.

Estan servint aquestes mesures?

- Parcialment. En algunes coses més i en altres menys. Deixant a banda la problemàtica social i de salut que representa el "botellón". El que realment veu la ciutadania són les botelles trencades, la brutícia i les mixions incontrolades. Però aquest és un efecte col·lateral d'una problemàtica social que cal treballar. I com aquest n'hi ha més. Per tant, no se soluciona exclusivament amb repressió, sinó que cal conscienciació dels problemes. En aquest cas concret molta gent desconeix que els seus fills, néts o nebots són els que l'estan ocasionant.


La capital continua sent una ciutat dormitori (o això diuen)...

- No l'he considerada mai així. És cert que molta gent va a treballar a fora, i també que molta gent ve a treballar aquí. El fet que qui treballi fora mantingui el domicili a Balaguer diu molt de la dinàmica de la ciutat. Estem fent una enquesta empresa per empresa per saber l'estat real de l'economia. Evidentment de la nostra àrea d'influència, si algú treballa a l'Hostalnou i diu que treballa fora el que hi ha és un problema de percepció.

Creu que tenen motius els joves sense feina de la ciutat d'abandonar-la i quines polítiques pensa desenvolupar perquè optin per quedar-se?
- Nosaltres el que pretenem és que qui marxi sigui perquè vol, no perquè s'hi veu obligat. Per això volem promoure diversos camps econòmics que permetin als joves viure a Balaguer, si així ho desitgen. En aquest camp l'exitós curs de programació fet des del viver d'empreses amb la col·laboració d'una empresa californiana amb el CEO balaguerí n'és un exemple.

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

A la foto, l'alcalde de Balaguer parlant amb el regidor de l'equip de govern, Joan Biscarri.

Li faria il·lusió poder ser diputat del Parlament en una Catalunya independent?

- Em faria molta il·lusió una Catalunya independent. El ser diputat no m'ho he plantejat. Ara tinc unes responsabilitats i crec que si vols desenvolupar-les correctament has de poder dedicar-hi el temps que cal.


Creu que el govern tripartit municipal està fet per repetir-lo com va passar a la Generalitat amb el govern d'esquerres?

- Cada procés electoral té les seves peculiaritats. Aquesta legislatura ha estat possible per l'aritmètica resultant de les darreres eleccions. Però, per les properes, el que decidirà la ciutadania és una incògnita. Caldrà veure quins partits es presenten i quins resultats es donen. Tot i que l'experiència de gestió amb diversos actors és molt positiva.


Culminarà la legislatura amb alguna sorpresa?

- Personalment no sóc partidari de fer cops d'efecte que moltes vegades no condueixen a res. Crec que hi haurà feina molt ben feta en molts i diversos camps. I aquesta serà la força amb la qual podrem presentar-nos a les eleccions vinents els que estem a govern.


El tinent d'alcalde, en Carlos Garcia deia en una entrevista en aquest mitjà que el govern vol fer un centre històric molt potent, semblant com el del sud de França. Vosté pensa el mateix?

- El model francès ens pot ser vàlid en alguns camps, però no comparteixo en absolut el model comercial francès. 
Centres de les ciutats sense vida i grans magatzems de tot a les afores. Jo crec que cal afavorir el comerç urbà, ja que és la petita i mitjana empresa la que deixa els beneficis allí on els ha produït.


Quin missatge esperançador enviaria als lectors de 'El Mercadal'?

- La confiança en el futur. Veníem d'un excés d'optimisme i vàrem passar a un excés de pessimisme. Confio que entre tots es pugui fer un futur més estable i sostenible.

Una quarantena d'ajuntaments d'Esquerra Republicana d’arreu de Catalunya mantenen l'activitat el Dia de la Hispanitat

Com és habitual el 12 d’octubre, molts ajuntaments governats per Esquerra Republicana de Catalunya han mantingut avui l a seva activitat ordinària. Concretament, en una quarantena d'ajuntaments republicans d’arreu de Catalunya els equips de govern atendran les seves responsabilitats de servidors públics amb normalitat.
En el cas de la demarcació de Lleida, dos ajuntaments, el de Linyola i el Torrelameu han obert amb total normalitat emprant el lema "12 d'octubre: Res a celebrar"; mentre que en 18 més l’alcalde i els regidors de l’Equip de Govern han estat a la disposició de la població a efectes de resoldre consultes, suggeriments i gestions de la població. Concretament han estat els d’Agramunt, Sant Guim de la Plana, Torrebesses, Llardecans, Torregrossa, Almenar, el Soleràs, la Granadella, Bellvís, Sant Guim de Freixenet, Bellcaire d’Urgell, Montoliu de Segarra, Coll de Nargó, La Sentiu de Sió, Montgai, Bell-lloc d’Urgell, Ciutadilla i la Fuliola.
D’altra banda, els regidors del govern de l'Ajuntament de Badalona també han treballat avui, tot i la interlocutòria del jutge que els obligava a fer festa. 'Tornem a estar davant d'un cas d'utilització abusiva de la Justícia per part del Partit Popular', ha declarat el primer tinent d'alcalde de Badalona i alcalde accidental, Oriol Lladó. Una delegació del partit, liderada per l'alcalde de Sabadell, Juli Fernández, i els diputatsChakir El Homrani i Ester Capella, s'han acostat a aquesta localitat per donar suport al consistori.
Per la seva part, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el conseller de Salut, Toni Comín, també han treballat avui amb normalitat i aquest matí han visitat les urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
A més, els regidors dels grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya de Lleida, la Seu d’Urgell i Tarragona tenen reunions programades per la jornada, tot i no formar part del govern dels seus respectius consistoris.

 

 

La sagrada unidad de España

Encara que a molts lectors els pugui semblar increíble, al Senat vam tancar aquest simulacre de legislatura debatent i votant sobre la unitat d’Espanya. I no va ser arran d’una moció presentada per ERC, no pas, perquè va ser el PP qui la va presentar. En un clima d’autèntic fervor patriòtic els senadors del PP, que ja sabeu que diuen que els nacionalistes som els altres, van proclamar solemnement que “la unidad de España es sagrada, inviolable y inquebrantable“. Només els faltava afegir-hi que és eterna. Ho va proclamar, des del capdamunt de la seva arrogància, el senyor Garcia Albiol, envoltat de la resta de senadors populars i mentre l’aplaudien entusiasmats. Jo crec que van aplaudir-lo tant  perquè amb el seu posat de xèrif de Badalona els té convençuts que si als independentistes catalans se’ns acut saltar-nos la llei,  ens pararà els peus ell sol desenfundant la Constitució.

Com acostuma a passar amb tots els xèrifs, en Garcia Albiol és més hàbil intimidant que raonant. Perquè en la seva proclama va esmentar els australians, per preguntar-se què pensarien, ells que viuen a l’altre cap de món, d’un país que qüestiona la seva unitat. Doncs si algú pot entendre per què els catalans volem poder votar si hem de ser independents, és algú educat en la cultura política britànica. I si no que el xèrif  examini com els antics dominis ( Canadà, Nova Zelanda, Austràlia ) van esdevenir de forma negociada i pacífica estats independents o com al Quebec i a Escòcia, s’hi han celebrat referèndums d’autodeterminació pactats. És clar, que algú del PP que s’ha fet gran amb la retòrica del 12 d’octubre i vol ignorar  l’al·lèrgia de les excolònies espanyoles  cap a l’antiga metròpoli, és evident que viu en una altra òrbita ideològica.

Després, doncs, de la moció aprovada per majoria absoluta pels senadors populars, els espanyolistes poden estar “ben tranquils“ perquè ja no hi ha cap perill de secessió. És igual, que ni Alemanya, ni França, ni Itàlia, ni la Gran Bretanya, no tinguin les mateixes fronteres que fa cents anys i que a Europa, pel cap baix, hagin nascut els darrers cent anys vint estats nous . Perquè resulta que Espanya és un excepció i allò que ha passat als altres a ella no li pot passar.

En aquests quatre mesos escassos de legislatura, els grups d’ERC al Congrés i al Senat hem presentat mocions a favor d’anular els nous valors cadastrals en sol rústic, d’incrementar el salari mínim interprofesional a 1000 euros, de disminuir l’IVA cultural, de prohibir les vendes de fruita per sota del preu de cost, d’estendre la PAC a l’agricultura d’alta muntanya o de derogar la LOMCE o la llei Mordassa, entre altres.  I ho hem fet alhora que en cada intervenció nostra destacàvem que ja ens hem posat a construir la República Catalana i que  no signarem cap pacte si no ens permeten exercir el  dret a l’autodeterminació. Un dret que el PP podrà impedir sempre atès el sistema electoral i que hauria de comptar amb els pseodofederalistes del PSOE que, tot i les seves dilatades hegemonies, no han federalitzat mai res de substancial. Volem tornar a ser a Madrid, doncs, per seguir presentant i votant mocions en favor dels interessos dels catalans i per demostrar a Podemos i els seus aliats perifèrics, que l’Espanya plurinacional que prediquen només la comparteixen unes minories que s’estavellaran sempre contra el mateix mur.

I entre moció i moció, repetirem urbi et orbe, perquè no diguin que no s’ho esperaven, que quan tinguem la majoria imprescindible proclamarem la República Catalana que ja estem bastint, sense demanar permís.

Subscripció a aquest canal RSS