La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimarts la presentació de la 4a Fira de la República Catalana, que se celebrarà els dies 1 i 2 d’abril a Torrelameu amb l’objectiu de crear un espai de difusió i promoció de tot tipus de productes etiquetats en català, de proximitat, elaborats i comercialitzats a les comarques lleidatanes.

L’acte ha comptat amb la participació del vicepresident quart de la Diputació, Jordi Latorre; de l’alcalde de Torrelameu, Carles Comes; de la presidenta de l’ANC – Torrelameu per la Independència, Judit Mulet, i de la presidenta de l’Associació Cultural “Lo Garrameu”, Marta Rovira.

El vicepresident quart de la Diputació, Jordi Latorre, ha fet un reconeixement a la tasca dels organitzadors de la fira, la qual cosa els ha permès arribar a la quarta edició. També ha destacat la gran quantitat d’activitats que s’han programat durant tot el certamen.

L’alcalde de Torrelameu, Carles Comes, ha explicat que es tracta de la única fira que s’organitza a Catalunya referent a la República i que confia que en futures edicions ja no calgui fer-la amb caràcter reivindicatiu.

A més de la fira pròpiament dita, s’han organitzat diferents actuacions i concerts (Lo Gayter del Montsec, Blue Rain i Lo Pau de Ponts), jocs familiars i per la canalla, així com la presentació i signatura de llibres per part d’autors com Ramon Cotarelo i Antonio Baños, Josep Mitjana o Marta Alòs i David Marín, entre d’altres, tal i com ha indicat la presidenta de l’ANC – Torrelameu per la Independència, Judit Mulet.

Aquest any Lluís Llach serà l’encarregat d’inaugural el certamen dissabte a la tarda.

Publicat a Catalunya Optimista

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha aprovat el nomenament de Vicent Sanchis com a nou director de Televisió de Catalunya, en substitució de Jaume Peral, que deixa el càrrec per motius personals.

Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és periodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Ha estat director del setmanari "El Temps" (1984-1988),  de la revista "Setze" (1988), director adjunt i director del diari "El observador" (1990-1993) i director del diari "Avui" (1996-2007). Posteriorment, va presidir la Corporació Catalana de Comunicació SL, editora d'aquest diari.

En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya i els anys 2009-2010 va ser director del canal Barça TV. Professor de la Universitat Ramon Llull, actualment exercia el càrrec de director adjunt del diari digital "El Món".

El Consell de Govern ha agraït a Jaume Peral la professionalitat i la dedicació en aquesta darrera etapa, en què la cadena ha assolit el rècord històric de lideratge d'audiències. És la primera televisió a Catalunya que encadena aquest èxit durant set anys consecutius. Vicent Sanchis arriba amb la voluntat de donar la màxima ambició al projecte audiovisual de la CCMA i garantir la qualitat del servei públic de comunicació que desenvolupa la televisió nacional de Catalunya.

Publicat a Catalunya Optimista
Dijous, 09 Març 2017 14:33

‘Re-catalanitzar’ Espanya?

A alguns cercles es parla de ‘despujolitzar’ Catalunya per motius diversos (amb tot, al meu parer, el panorama actual fa enyorar l’època del sr. Pujol, sense compartir les seves idees, però allò obeïa al procés natural del capitalisme, en aquell temps més ‘contingut’ per l’Estat de benestar gràcies al contrapès soviètic, sense saber com governaria avui el sr. Pujol). I si el falangista José Antonio Primo de Rivera proposà la senyera catalana com a bandera espanyola en ser la més antiga de la península, ara es parla encertadament de ‘catalanitzar’ Espanya, expressada per l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i ja exposada a un escrit al diari ABC a l’any 1978 del periodista José María Carrascal (el de les ‘corbates de colors’).

I és que segons ell, no són ànims imperialistes catalans sobre la resta d’Espanya ni substituir l’hegemonia madrilenya per la barcelonina en dedicar-se el poble català al seu propi creixement enlloc de malgastar energia en subjugar els altres, suggerint que el fet català fos part de l’ànima espanyola, no contra el de cada terra, sinó per engrandir i enriquir.

El sr. Carrascal veia virtuts a Catalunya respecte la resta d’Espanya en fets com la laboriositat, el sentit organitzatiu i empresarial, la iniciativa, l’esperit cooperatiu, el respecte a la intimitat aliena, el sentit comú (‘seny’), el seu pragmatisme, la seva responsabilitat individual i col·lectiva, la indústria, l’art, la barreja entre tradició i modernitat etc. Però a banda de formes imperialistes d’alguns sectors sobre altres terres de parla catalana com València i les Illes Balears, encara que aquests no vulguin), també cal destacar a Catalunya com a capdavantera en legislació mediambiental, contra el maltractament animal, lleis contra la pobresa energètica, d’habitatge, igualtat de gènere, etc. així com la major antiguitat de l’Estat i institucions a Catalunya que a Espanya: la bandera (de l’any 1050), les primeres Corts (l’any 1192), el primer president (l’any 1359), i la primera Constitució (l’any 1283), mentre que a Espanya la bandera actual és de l’any 1785, les Corts de l’any 1834; el primer president l’any 1823; i la primera constitució l’any 1812.

A més també de l’aportació catalana al món del cinema, en artistes o director/es i en doblatges al català i al castellà, amb veus reconegudes com Ricard Solans (doblant sovint als actors Silvester Stallone o Robert de Niro); Felipe Peña (a Anthony Quinn o Lawrence Olivier); Josep Maria Angelat (a Louis de Funes o Marty Fieldman); Jordi Estadella (presentador i doblador de dibuixos animats com l’Inspector Gadget); Marta Martorell (doblant sovint a Angela Landsbury); Joaquim Díaz (doblant a Jack Lemmon o Peter Ustinov), o d’altres com Glòria Roig, Claudi Garcia, o actors i dobladors com Joan Crosas, Joan Pera i sobretot, Elvira Jofre (coneguda als doblatges d’Elizabeth Taylor i altres pel·lícules clàssiques), etc. Intentem re-catalanitzar de nou Espanya?. O, com cantava Gerard Quintana a la sèrie ‘Ventdelplà’, començar de nou?

Publicat a Opinions Optimistes

L'independència està cada dia més a prop. I el referèndum s'acabarà fent sí o sí. El portaveu del Partit Demòcrata al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha llençat un missatge a l’Estat espanyol i a l’estratègia de judicialitzar la política:“No podran esborrar el 9N del 2014 i no podran evitar el referèndum del 2017”. Francesc Homs ho ha dit durant la valoració de la interlocutòria del Tribunal Suprem que posa fi a la fase d’instrucció, de manera que s’accelera l’obertura el judici oral per la celebració del procés participatiu del 9N. En una roda de premsa davant dels mitjans de comunicació, Homs ha recordat que “durant el 9N vam promoure la democràcia” i ha contrastat l’actitud del Govern de la Generalitat amb la de l’Estat espanyol. “Ens presenten com si fóssim delinqüents i ara m’assenyalen a mi, jo només sóc un pretext, el que realment fan és jutjar a un poble que va fer un acte de dignitat el 9 de novembre”, ha concretat. Homs ha estat acompanyat  per la coordinadora general del partit, Marta Pascal, pel portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, els diputats al Congrés, Carles Campuzano, Lourdes Ciuró, Míriam Nogueras i Jordi Xuclà, i els membres de la direcció, Elsa Artadi i Albert Batet.     

El portaveu del PDeCAT ha radiografiat el contingut de la interlocutòria emesa pel jutge i l’ha qualificat de “partidista, interessat des del punt de vista del PP i que ratlla el ridícul”. En aquest sentit, Homs ha assegurat que la seva defensa no es posicionarà fins que ho faci la Fiscalia. “No presentarem recursos que pugui descobrir el nostre argumentari i fer-li la feina a la fiscalia, això és estratègia”, ha indicat Homs, tot afegint que “tenim la nostra artilleria i no la destaparem”. El màxim responsable del PDeCAT al Congrés dels Diputats ha recordat que després de la celebració del 9N la Junta de Fiscals de Catalunya va emetre un informe amb posicionament unànime on s’oposaven a querellar-se contra el president Mas perquè no s’evidenciava cap delicte.

Francesc Homs ha agraït públicament les mostres de suport i solidaritat rebudes i ha censurat el gran nivell de judicialització de la política a les acaballes d’aquest 2016. “L’activitat de la cavalleria judicial en aquest final de 2016 està sent de traca i mocador”, ha apuntat Homs, tot assenyalant que “per aquesta via no persuadiran a ningú, al contrari, s’estan posant ells mateixos en un carreró sense sortida i no aturaran el que ens hem proposat fer”. Si tot acaba com està previst, Catalunya serà independent l'any vinent. S'espera que molts països europeus donaran suport al procés català. 

Publicat a Política Optimista

L'Ajuntament d'Alpicat ha adjudicat a l'empresa Arnó Infraestructures les obres de construcció d'un ‘pump track’ per 34.568 euros. Aquest nou equipament serà el primer d’aquestes característiques que es fa a tot Catalunya.

Les obres s'iniciaran a principis d'any, cap al mes de febrer, i es preveu que estiguin enllestides i a punt per a la inauguració dos mesos després, cap a la primavera. El circuit es construirà en un terreny d’uns 900 metres quadrats ubicat en una zona d’equipaments entre els carrers Lluís Companys i Mirador. Les obres compten amb una subvenció de 18.000 euros de la Diputació de Lleida.

Un ‘pump trak’ és un circuit asfaltat de petites dimensions que és apte per a bicicletes, monopatins, patins, skates i similars, i que es pot recórrer sense necessitat d’impulsar-se, només amb la inèrcia adquirida mitjançant els salts i peralts que presenta el recorregut.

En el cas del ‘pump track’ d’Alpicat, es tracta del primer circuit d’aquestes característiques que es farà a Catalunya, ja que habitualment són de terra. La previsió és col·locar-hi una tanca per delimitar el recinte, enllumenat artificial i enjardinar els espais no enquitranats.

Un nou espai públic d’oci i diversió a Alpicat

Amb aquesta obra, Alpicat disposarà d’un nou espai públic d’oci i diversió per als més joves, a la vegada que es fomentarà la pràctica d’aquests esports. Cal puntualitzar que no es tracta d’un espai per a competició, ja que el circuit només tindrà 1,5 metres d’amplada, de manera que només és apte per a una bici. D’aquesta manera, la competició quedaria limitada a fer-ho en tandes cronometrades.

Els circuits de ‘pumptrack’ tenen el seu origen en els circuits de BMX, però adaptats a un recorregut més suau, divertit i apte per a un ventall molt més ampli d’usuaris. Alguns dels circuits de ‘pump track’ existents a l’Estat espanyol els podem trobar al Circuito Olímpico Madrid Capital, al Bikepark asfaltat d’Adeje (Tenerife), al Circuito Internacional de la Universidad Miguel Hernández d’Elx (Alacant) i a Torrelodones (Madrid), que va ser el primer ‘pump track’ completament asfaltat que es va construir a Espanya. 

Publicat a Catalunya Optimista
Dissabte, 19 Novembre 2016 18:29

Carles Puigdemont: el president més optimista

Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer (la Selva) i viu a Girona. Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona i va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a "El Punt", on va arribar a ser redactor en cap. També va ser director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i director general de la publicació "Catalonia Today", un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.


La seva activitat professional al llarg de gairebé tres dècades ha estat relacionada sempre amb la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Des del mes de novembre de 2006 es dedica activament a la política, quan va prendre part per primer cop en una candidatura electoral i va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Com a diputat del Parlament de Catalunya, ha presidit la Comissió de Cultura i Llengua, i ha estat membre de les comissions d’Acció Exterior i UE, de la de Polítiques de Joventut i de la d’Ensenyament durant la tramitació de la LEC.

Després, el maig de 2007, va presentar-se com a cap de llista de la federació nacionalista a l’alcaldia de Girona, i ho va tornar a ser a les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, any en el qual, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, va ser escollit alcalde de Girona, i fou el primer alcalde no socialista de la ciutat de l’actual època democràtica del país. Durant aquest mandat fou vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i president de la "Comisión de Patrimonio Histórico-Cultural, de la Federación Española de Municipios y Provincias" (FEMP).

A les passades eleccions municipals celebrades al maig del 2015, aconseguí revalidar els resultats del 2011, mantenint els 10 regidors i essent proclamat, novament, alcalde de Girona. Des de juliol de 2015 i fins al mes de gener de 2016 ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).


Malgrat la seva dedicació plena a la política, la comunicació continua essent una activitat que procura combinar amb les responsabilitats públiques. Segueix de prop l’evolució del sector i li interessa especialment el canvi cultural i social que representen les TIC en l’àmbit de la comunicació. Alhora, procura que aquestes tecnologies l’ajudin en la seva feina política. Fruit d’aquest interès i dels contactes amb Internet a mitjan anys noranta, l’any 1998 va dissenyar el projecte d’Agència Catalana de Notícies.


També li interessa la comunicació relacionada amb la projecció exterior de Catalunya. En segueix el fil des de finals dels anys vuitanta. L’any 1994 va publicar el llibre "Cata…què?. Catalunya vista per la premsa internacional" (Ed. La Campana, Barcelona), que va tenir una seqüela en forma de columna setmanal a la revista "Presència".

Des del 12 de gener de 2016 és el 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Publicat a Política Optimista

Després de gairebé quaranta anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, les llibertats públiques i les institucions han recorregut un llarg camí. A nivell municipal, s’ha produït una reducció de la distribució dels recursos, ofegant la capacitat municipal per prestar els serveis bàsics a la ciutadania, rebent les polítiques recentralitzadores que s’han demostrat deslleials vers el principi d’autonomia local.

Ara, som davant d’un nou escenari que ens ha de permetre vetllar per assolir una societat més justa, equilibrada i cohesionada, i disposar d’una administració més propera a la ciutadania amb eines suficients per a satisfer-ne les seves necessitats i reclamacions. Com a societat hem de ser ambiciosos, i identificar els punts febles i convertir-los en oportunitats de millora. Per això, seguint aquesta premissa, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem presentat un nou model de governança a la Diputació de Lleida, encaminat a millorar l’autonomia municipal partint de la base d’establir criteris clars, equitatius i transparents en el finançament dels ajuntaments i així poder donar una resposta adequada a les necessitats de cada municipi atenent a la realitat de cadascun d’ells. En aquest moment, el 22% dels ajuts de la Diputació de Lleida destinats als ajuntaments són atorgats amb un criteri discrecional des de presidència, un 6,45% del pressupost de la Diputació. És evident que necessitem vetllar per garantir el principi d’equitat, doncs tots paguem impostos per igual, per tant, els municipis tenen dret a rebre finançament per igual.

Aquest nou model de Contracte Programa per als ajuntaments permetrà una millor planificació municipal obtenint un acord de finançament plurianual tancat en base a uns criteris clars i objectius, que mantindria les convocatòries actuals (llars infants, consultoris mèdics, socorristes, aigua, camins, etc.), però reduiria notablement el total de subvencions directes que s’adjudiquen des de presidència que es redistribuirien en una nova línia d’ajuts tancats calculats a partir d’una fórmula matemàtica, seguint mateix criteri que ja s’utilitza actualment per al Pla d’Inversions Locals de la Diputació o per al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).  

Estem bastint la nova República, que ha de ser en format descentralitzat, simplificant l’organització territorial de l’Administració Pública i racionalitzant els recursos, un format que reforci els governs locals i les vegueries. En aquest context, les entitats d’elecció indirecta han de ser òrgans de gestió i coordinació dels recursos per als ajuntaments i la ciutadania, i han de fugir del model actual de decisió política.

Perquè per nosaltres, els ajuntaments, els nostres governs locals, juguen un paper clau de país en la construcció nacional. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania, per això han de ser unes entitats autònomes, que no estiguin pendents de rebre subvencions. Cal superar el model actual per donar lloc a un nou sistema de redistribució dels recursos que asseguri que tothom rebi les aportacions econòmiques amb les mateixes garanties. La República Catalana que volem ha de ser la república de les persones. 

Publicat a Opinions Optimistes

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest matí que “Barcelona i Catalunya es tornen a situar a l’avantguarda clara de la tecnologia i de la quarta revolució industrial”. Ho ha dit durant la visita que ha fet a la segona edició de l’ l'Internet of Things (IoT) Solutions World Congress, el saló sobre l'aplicació industrial de l'internet de les coses, i on ha posat en relleu el fet que Catalunya sigui ““capaç de fer aportacions que milloren el món”.

 
El cap de l’Executiu s’ha mostrat convençut que “Barcelona s’està convertint en un hub tecnològic mundial” i ha explicat que això és especialment visible en un saló com l’IoT, on queda clar com s’orienten les industries cap a la tecnologia. Perquè “la tecnologia s’està convertint en un factor transformador de l’economia, i, per tant, generador de llocs de treball, de major riquesa i de  major competitivitat per aquest país”.
 
Després de fer un recorregut per els diferents stands del certamen, que se celebrarà fins divendres al recinte Gran Via de la Fira, el president s’ha mostrat convençut que en aquesta nova edició hi ha “més expectativa i major número de visitants”, com ho demostra el fet que  moltes de les empreses presents repeteixin i ho facin més àmpliament.  Tot plegat, demostra segons el president que “hi va haver una visió adequada a l’hora de formular aquesta proposta firal que feia falta, que és una proposta que té futur i que a Barcelona li escau especialment”.
 
El president Puigdemont ha estat acompanyat durant la seva visita pel secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró; la directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Coneixement, Núria Betriu; el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, i el president del Comitè Assessor de l'IoT World Congress i director executiu d'Industrial Internet Consortium, Richard Soley, entre d’altres personalitats.
 
La Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ i de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, ha impulsat la participació de 16 empreses i centres tecnològics catalans en aquesta segona edició de l’IoT . També ha incorporat l’espai de Brokerage Event d’ACCIÓ, punt de trobada d’empreses de tot el món a la cerca de socis internacionals, i ha editat un catàleg que recull totes les empreses catalanes del sector de l’IoT a Catalunya: http://accio.gencat.cat/cataleg-empreses-iot
Publicat a Món Optimista

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha rebut quatre premis TOP 20, que cada any concedeix la consultora de serveis sanitaris Iasist a centres de tot l’Estat. El centre lleidatà és, juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona, el que més guardons ha rebut, concretament el corresponent a gestió hospitalària global i a les àrees del cor, sistema musculoesquelètic i sistema nerviós. Els premis s’han lliurat avui a Madrid, durant la Conferència Hospitals TOP 20-2016.

Els Hospitals TOP 20 és un programa d’avaluació de centres hospitalaris basat en indicadors d’objectius, obtinguts a partir de dades que es registren de manera rutinària. El programa ofereix al sector sanitari un benchmark útil per a la millora de resultats, basat en indicadors de qualitat, funcionament i eficiència.

El guardó corresponent a l’àrea de gestió hospitalària l’ha recollit la directora economicofinancera de l’Arnau, Antonieta Torres; el de l’àrea del cor l’ha recollit el cap de servei de Cardiologia del centre, Fernando Worner; el l’àrea musculoesquelètic, el cap de servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Jaime Marin, i el l’àrea del sistema nerviós, el cap de servei de Neurologia, Luis Brieva.

A més les categories premiades, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida havia estat nominat a les àrees de la dona, del sistema respiratori i de l’atenció al pacient al crític.

A més de l’Arnau, tres centres més de l’Institut Català de la Salut han estat premiats per la consultora Iasist, en la categoria de gestió hospitalària global: l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i l’Hospital de Viladecans.

Publicat a Catalunya Optimista

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha advertit aquest dijous que “no hi tornarà a haver corrides de toros a Catalunya digui el que digui el Tribunal Constitucional”. “Del que estem parlant és de si és acceptable que al segle XXI hi pugui haver un espectacle públic basat en la mort i el patiment d’un ésser viu. Catalunya va dir que no i Catalunya continuarà dient que no”, ha insistit. Rull ha respost així a la sentència de l’alt tribunal que anul·la la la llei catalana del 2010 que prohibeix les curses de toros.

 
Rull ha explicat que el Govern desplegarà tots els mecanismes normatius “per fer prevaldre la voluntat del poble de Catalunya expressada pel Parlament”. “Tenim capacitat de regulació i és molt fàcil fer impossible que hi hagi un espectacle d’aquestes característiques”, ha manifestat.
 
Més de 180.000 signatures
 
El titular de Territori i Sostenibilitat ha recordat que la Llei que prohibeix les curses i espectacles amb toros que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l’estoc va néixer d’una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per la plataforma antitaurina Prou i amb el suport de 180.000 signatures. “Estem parlant dels drets dels animals i aquest és un llenguatge universal”, ha exposat.
 
Precisament, aquest dimecres el conseller Rull es va reunir al Parlament amb membres de la plataforma Prou i amb altres organitzacions europees de defensa dels animals amb més de 20 milions de socis, així com amb diputats de diferents grups parlamentaris. “Nosaltres parlem el llenguatge que es parla a la resta d’Europa que és el dels drets dels animals”, ha sostingut.
Publicat a Catalunya Optimista
Pàgina 1 de 3

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre