Ahir, diumenge dia 12 de març, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya a Ponent, es van reunir a Balaguer per celebrar una jornada feminista per commemorar el dia de la dona, el 8 de març. A mig matí, els assistents van rebre una formació sobre el feminisme de la mà d'Anna Chillida, actual secretària d'educació de les JERC i anterior Portaveu de l'Assemblea Nacional de la Dona de les JERC. Els principals temes tractats van poder ser des dels conceptes bàsics i l'evolució del feminisme, juntament amb l'exposició d'algunes situacions masclistes que encara avui en dia tenen lloc en la nostra societat fins a situacions en què més d’una persona s’hauria de replantejar si està duent a terme un bon paper en la societat. Ha estat una xerrada d'allò més útil i necessària, tenint en compte la recent creació de l'Assemblea de Dones de Ponent, la qual ha arrencat avui amb força duent a terme activitats com aquestes.

A continuació, es va procedir a pintar un mural a l’Avinguda Països Catalans de Balaguer amb el lema “Dones lliures en una terra lliure!”, frase que resumeix a la perfecció el missatge que aquesta organització política vol transmetre quant a la posició de la dona dins la societat. Va ser, doncs, una jornada d'aprenentatge i sobretot de conscienciació sobre el camí a seguir per aconseguir la plena llibertat i independència de la dona i el seu empoderament dins d’una societat patriarcal que cal desfer i feminitzar. Continuem avançant en la lluita contra les desigualtats de gènere, reivindiquem la figura de la dona en la societat i revertim la seva posició per a poder ser tractades d'iguals sense haver de ser menyspreades per ningú. Ara, la lluita continua!

Publicat a Política Optimista
  • L’estudi de percepció de l’estigma de la salut mental a Catalunya detecta percentatges més elevats d’experiència de discriminació en el cas de les dones.
  • Anomenem doble estigma als estereotips als que s’enfronten les dones a causa d’haver passat  per un trastorn mental ja que pateixen discriminació tant per raó de gènere com pel seu trastorn.
  • Obertament lluita contra l’estigma en salut mental i compta amb la implicació dels departaments Salut i de Benestar i Família de la Generalitat i La Fundació “la Caixa”, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, així com de diverses administracions locals.

El doble estigma es tradueix en haver patit en major mesura que els homes un tracte injust, burles i insults, sobreprotecció i intromissió. L’estudi assenyala diferències significatives entre homes i dones, per exemple, pel que fa al tracte injust en l’àmbit de la família. Aquesta situació ha aparegut a la vida del 56,2 % de les dones amb trastorn mental, mentre que en els homes el percentatge disminueix fins al 44,8 %. El diferencial més significatiu es dóna en comparar l’experiència dels homes i dones de menys de 30 anys. En el cas dels homes, el 36 % ha patit tracte injust; mentre que, en el cas de les dones, la xifra s’enfila fins al 64,3 %.

Aquests resultats posen sobre la taula la qüestió de la doble opressió que patim les dones amb trastorn mental. Socialment les dones tenim menor credibilitat que els homes, més tendència a suportar situacions de desigualtat, menys probabilitats de defensa, menys accés a la informació i menys autoestima, entre d’altres dificultats afegides al trastorn. El mateix passa en el cas de la sobreprotecció de l’entorn que pot impulsar a les dones amb  problemes de salut mental a quedar-se a casa. 

D’altra banda es pressuposa a les dones més inestabilitat emocional. Culturalment predomina la creença de que, en la personalitat femenina, l’emoció està per damunt de la raó, atribuint-nos així el fet de ser més irracionals, més paranoiques, més boges. Si una dona té un caràcter fort, mostra agressivitat o té tendència a enfadar-se serà fàcilment titllada d’histèrica.

DOBLE OPRESSIÓ PER ÀMBITS

Família: La sobreprotecció i el control per part de la família la pateixen més les dones. (el 8,9 % més que els homes).

Isabel, 42 anys, mare de bessons:  “A mi em passa que la meva mare m’oculta certes coses importants, perquè pensa que no podré digerir-les, que ja en tinc suficient amb lo meu. I bé , quan t’adones de que t’amaguen coses et sents frustrada i encara és pitjor. Em fa més mal això, perquè no m’estan tractant com a una persona normal”. 

No fa tants anys les dones érem eternament menors d’edat. Impera encara culturalment aquesta idea de dona sotmesa o protegida, la qual cosa sovint es justifica amb la frase: “Ho fem pel teu bé” que respondria a un tracte infantilitzador, una forma amb la qual es discrimina sovint a les persones amb problemes de salut mental en general, però a les dones, encara més.

Àmbit sanitariEl 32,2 % de les dones ha patit un tracte injust en alguna ocasió a l’hospital, davant d’un 20,7 % els homes. I el 33 % de les dones en el centre d’atenció primària davant d’un 15,9 % els homes.

Leyre, 20 anys: “L’estiu passat em va començar a fer mal al pit. Vaig anar dos cops al CAP i no em van voler visitar. Llavors, òbviament, vaig anar a l’hospital d’urgències, allà em tractaven com si m’ho inventés, com si no fos veritat i em van dir que anés a veure la meva metgessa de capçalera. Amb l’ajuda de la meva psiquiatra finalment m’han donat hora al metge de capçalera perquè em mirin el dolor al pit. En total m’he passat uns 6 mesos fins que m’han fet cas. En el seu moment aquest tracte em va afectar bastant, no sabia que fer ni què pensar”.

En l’àmbit sanitari també es dóna aquesta infantilització. De vegades s’intenta convèncer a les dones de que tot el que els passa té a veure amb desajustos hormonals o bé alteracions psicosomàtiques. Els metges haurien de donar informació veraç i actualitzada i no consells ni coercions.

Àmbit laboral:

-          El 73,8 % de dones amb un TM no han explicat el seu TM al seu superior, enfront del 57,2 % d’homes. El 86,7 % de les dones han ocultat el TM (o ho haurien ocultat, però no han pogut) en l’entrevista de feina. En canvi, els homes han ocultat el TM en un 67,6 % dels casos.

-          El 26,7 % de les dones indiquen haver experimentat tracte injust en alguna mesura durant les entrevistes de feina pel fet de tenir un TM, davant del 14,5 % dels homes. El 43 % de dones amb un TM de 45 i més anys manifesten haver patit un tracte injust.

Andrea, 39 anys: “Jo ara ja no busco feina, i fa molt de temps que ho vaig fer per últim cop, però si en busqués, crec que no explicaria que tinc un diagnòstic a l’entrevista de feina. De fet en el passat vaig tenir una mala experiència en una feina que tenia, on sabien que jo tenia un problema de salut mental i estaven molt a sobre meu. Per què no t’arregles i et maquilles una mica? Faràs més bona cara, dona... A partir d’aquella feina vaig decidir no dir més el que em passava. Si a l’entrevista em preguntaven per què havia estat un temps sense treballar, jo mentia i assegurava que m’havia dedicat a fer les feines de la llar”.

Dins de l’àmbit laboral, a les dones amb trastorn mental se’ns pressuposa més inestabilitat que als homes, això es tradueix en menys oportunitats per accedir al mercat laboral. (Atribució d’inestabilitat: 36% H vs 49% D)

Niobe, 24 anys: “Quan vaig a una entrevista de feina explico que tinc un problema de salut mental perquè no entenc quina diferència hi ha. A més a l’última feina que vaig tenir em van fer fora pel meu diagnòstic o, com em van dir, per no ser estable emocionalment. Així que ara ho dic i si no els hi agrada pitjor per ells”.

De vegades, aquesta pressió comporta que quan tens un trastorn mental no pots mostrar els teus sentiments o expressar que estàs enfadada perquè de seguida t’ho atribueixen al teu diagnòstic de salut mental.  Fins i tot plorar o mostrar emocions és entès com a forma de manipulació. Se’ns diu que som addictes a les emocions o als estats emocionals alterats, som inestables.

Grup d’amicsLes dones amb un TM pateixen la discriminació en el grup d’amics i amigues amb més freqüència que els homes amb TM. La sobreprotecció i el control es donen en un 12,5 % més de freqüència en les dones que en els homes. Negativitat: 29% H vs 44% D

Elisenda, 23 anys:“A mi m’ha passat que quan els hi comentava als amics que estava nerviosa i em sentia intranquil·la, la seva resposta sempre era que estava exagerant. Són les mateixes associacions que es repeteixen i per això són doblement opressores i errònies: “Ets dèbil”, “Sempre et queixes”, “maniàtica”, “histèrica” “Sensiblona”.

MaternitatA un 47%  de dones amb trastorn mental se’ls ha atribuït fragilitat pel fet de tenir un trastorn, 15 punts més que als homes. Les dones amb algun problema de salut mental reben més pressió per no tenir fills per part de familiars, metges, amics i parella, que no pas els homes amb trastorn mental. És important subratllar que en gairebé tots els aspectes estudiats les dones suporten un grau d’intromissió o pressió més elevat.

Marta, 40 anys: Els anys passen i tothom va tenint fills menys tu. Doncs et planteges tenir un fill. Aquesta decisió es converteix en un debat de mesos entre totes les persones que t'envolten. I jo penso: i si fos un noi? S'hauria produït aquest efecte de pànic generalitzat en el meu entorn? Quan em poso a internet i escric TLP, sempre surt la pregunta: una dona amb TLP pot ser mare? I els homes? No s'ho pregunten? No els preocupa? O és igual, perquè això és cosa de dones i ja s'encarregarà ella de criar-lo?”

 

CAMPANYA DISCRIMINACIÓ ZERO

Per evitar que aquestes actituds  continuïn reproduint-se cal treballar en estratègies per a iniciar un procés d’apoderament que promogui la presa decisions i el control sobre la pròpia vida. Aquest procés però no pot fer-se individualment, ja que també exigeix el compromís de l’entorn, la família i demanda canvis polítics per combatre la discriminació estructural. Les dones poden ser protagonistes de la seva pròpia vida en la presa de decisions respecte al seu tractament i del seu dia a dia. Però, la sensibilització de la família i la societat respecte a la importància de la participació social i laboral de les filles, les companyes i les germanes, o les iniciatives públiques que facilitin per exemple l’accés a la feina són indispensables per facilitar aquest procés.

Obertament continua tenint en marxa la campanya per la no discriminació en la que demanem a la ciutadania que signi per acabar amb la discriminació de la salut mental a Catalunya.

Publicat a Catalunya Optimista

En el marc dels actes organitzats amb motiu del 25 de Novembre- Dia Internacional per a l’Eradicació de la violència contra les dones, l’Ajuntament de Lleida, des de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat, la Creu Roja i el Centre Dolors Piera d’Igualtat i Promoció de les Dones de la Universitat de Lleida, coorganitzen un any més el Memorial Hortènsia Alonso. Aquesta jornada tècnica estarà dedicada a millorar l’atenció i el suport que reben les dones que pateixen o han patit qualsevol tipus de violència masclista. El Vè Memorial Hortènsia Alonso vol posar de manifest la importància de la conscienciació i del paper dels i les professionals dels diferents serveis (judicial, sanitari, mitjans de comunicació, cossos de seguretat...) en l’atenció de les dones en situació de violència masclista per tal d’evitar la victimització secundària causada per una mala atenció en els diferents àmbits.

Tindrà lloc el proper dijous 24 de novembre, a l’Auditori del Centre de Cultures Transfronterer de la UdL – al Campus de Cappont- i està adreçada tant a professionals dels àmbits de serveis socials, judicial, educació, salut, cossos policials, com a estudiants o persones interessades en aquest tema. La jornada compta amb el suport de la Comissió d’Avaluació i Seguiment del Protocol d’Atenció a les dones en situació de violència masclista al municipi de Lleida, i també de l’Institut Català de les Dones.

Publicat a Catalunya Optimista

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha inaugurat aquest matí la sessió plenària del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), el fòrum de participació de les entitats compromeses amb la igualtat de gènere i en contra de la discriminació i la violència masclista.

A través del CNDC, que integra més de 380 entitats, aquestes esdevenen interlocutores de les polítiques del Govern de la Generalitat per a qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones.
 
La consellera ha valorat la importància de l’actuació transversal del Govern pel que fa a les polítiques públiques de gènere i ha destacat la creació de la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, que inclou el Grup d’Anàlisi dels casos d'homicidi per violència masclista. “És un pas que entenem que és imprescindible per donar compliment a la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes”, ha destacat Munté.
 
Sobre aquesta norma, anul·lada recentment pel Tribunal Constitucional (TC), la consellera també ha destacat que des del Govern es treballa “colze a colze” des de diferents departaments perquè es mantinguin els efectes dels articles suspesos. Ha recordat que l’Executiu català disposa de “competències exclusives en igualtat de gènere” i ha dit “no poder entendre” l’argument donat pel TC sobre una suposada “vulneració competencial”.
 
La consellera ha valorat “molt positivament” la presencia del CNDC en altres òrgans de participació de l’administració de la Generalitat atès que “la veu de les dones, les entitats i el territori poden arribar de manera molt més directa en processos participatius per introduir la perspectiva de gènere”. Ha manifestat, a més, la “voluntat clara” de mantenir aquesta línia de treball.
 
Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Teresa M. Pitarch, que ha presidit el Ple, ha destacat que “l’ICD està treballant en l’elaboració del Programa de participació i apoderament de les dones amb l’objectiu de fomentar la participació de les entitats de dones de tot el territori en l’agenda política de l’ICD, promoure la participació de les dones en els espais de presa de decisió, i incrementar la incidència política i social del teixit associatiu femení”.
 
El CNDC és un òrgan amb estatus consultiu especial des de 1999 en el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), un dels òrgans principals de les Nacions Unides.

El servei d'atenció permanent del 900 900 120 contra la violència masclista és gratuït i confidencial i funciona tots els dies de l'any, durant les 24 hores del dia. S'hi pot accedir per telèfon i correu electrònic, i atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones:

  • Peticions d'informació de dones que viuen situacions de violència.
  • Peticions d'informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones.
  • Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals.
  • Activació del Servei d’intervenció en crisis greus en l’àmbit de la violència masclista (24h / 365 dies a l’any), procedent de qualsevol Ajuntament i Consell Comarcal, amb el previ consentiment de la dona agredida o del seu entorn familiar.

Disposa de professionals, advocades i psicòlogues que poden contactar amb serveis d'emergència, si és necessari. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el rus, l'àrab, el romanès, el croat i el xinès.

 

Publicat a Catalunya Optimista

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre