Dijous, 20 Octubre 2016 11:01

El Govern investigarà els delictes telemàtics a particulars,empreses i institucions amb el CESICAT

Escrit per
El Projecte de llei per a la creació de l’Agència de Ciberseguretat, aprovat  pel Govern el 26 de juliol, ha iniciat avui el seu debat i tràmit parlamentàri després que la consellera de la Presidència, Neus Munté, l’hagi presentat a la Cambra.
 
Munté ha destacat “la necessitat d’aquesta llei en un món cada dia més connectat i més digital”, en el qual “la confiança i la seguretat esdevenen factors clau que cal atendre”. “Els grans beneficis que la transformació digital aporta a la nostra societat impliquen noves i diverses amenaces que posen en perill la seguretat de sistemes d’informació i les seves dades i, en aquest sentit cal una proposta que hi doni resposta” ha explicat Munté.
 
En els darrers temps, Catalunya s’ha vist afectada per determinats ciberatacs. Segons dades aportades per la consellera, “l’any 2015 la Generalitat de Catalunya va rebre prop de 216 milions d’atacs informàtics i es van registrar més d’11.700 incidents de ciberseguretat, afectant llocs de treball i sistemes d’informació de la institució, si be sense afectar al seu funcionament normal ni malmeten les seves dades”.
 
El Govern de Catalunya, sensible a aquesta realitat, ha endegat diverses actuacions per tal de dotar-se dels instruments i els mecanismes que puguin donar resposta a aquest repte. Munté s’ha referit a la tasca del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), creat l’any 2010 i que el 2012 va centralitzar la funció de ciberseguretat a Catalunya, assumint l’encàrrec de garantir la ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya. Però tal com ha explicat la Consellera, “aquesta Fundació, per la seva forma jurídica, no pot exercir les funcions ni prestar el servei públic de ciberseguretat que ara resulta necessari per afrontar els reptes presents i futurs. I és precisament aquesta la motivació principal del Govern en impulsar aquesta mesura legislativa”. Segons Munté “ara cal establir un servei públic de ciberseguretat que permeti garantir la protecció adient per als seus ciutadans”.
 
La proposta del Govern destaca un servei públic que desenvolupi  funcions com:
 
- Planificar, gestionar, coordinar i supervisar la ciberseguretat a Catalunya, establint la capacitat preventiva i reactiva necessària per a pal•liar els efectes dels incidents.
- Exercir totes les funcions d’equip de resposta a emergències (CERT) competent a Catalunya previstes a la legislació vigent.
- Actuar com a suport, en matèria de ciberseguretat, de qualssevol autoritats competents per a l’exercici de les seves funcions públiques
- Investigar i analitzar els ciberincidents i ciberatacs en els quals intervingui per raó de la seva competència.
- Col•laborar amb entitats públiques i privades per tal de fomentar la millora dels nivells de ciberseguretat a les infraestructures i les aplicacions, entre d’altres
- Millorar el nivell de ciberseguretat de la ciutadania de Catalunya, organitzant les activitats de difusió, formació i conscienciació adients.
 
Així doncs, la creació d’una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, a la qual se li atorguen les funcions adequades, garantirà que el Govern disposi de les eines necessàries per afrontar els riscos i amenaces que planteja actualment la plena integració de la societat digital a Catalunya, i adaptar-nos a les directrius europees. Segons Munté, “l’Agència de Ciberseguretat millorarà la ciberseguretat a Catalunya i vetllarà per la protecció de les persones, empreses, entitats i institucions públiques”.
 
Finalment, però no menys important, aquesta iniciativa legislativa permetrà donar compliment al mandat del Parlament rebut a la Moció 75/X, de 13 de febrer de 2014 i a la Resolució 535/X de 19 de febrer de 2014 per tal d’ajustar la forma jurídica de l’organisme encarregat de la ciberseguretat a Catalunya a les funcions que aquest ha de desenvolupar.
Darrera modificació el Dijous, 20 Octubre 2016 11:09
Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989.Director i fundador del Mercadal de Balaguer. Sóc community manager, influencer i autor de 5 blocs. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diverses revistes escolars i altres mitjans de comunicació. Compto amb una  trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig conseguir impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme.

www.elmercadal.cat

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre