EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
SUBSCRIPCIÓ DE PAGAMENT

 Les persones amb alguna problemàtica de salut mental defineixen l’estigma com la principal barrera per a la recuperació, el benestar i la qualitat de vida, ja que genera aïllament social i dificultats per trobar feina, adquirir habitatge o participar en la comunitat. Avui tenim a Mercé Torrentallé,membre de l'Associació Obertament. Mercè Torrentallé Rocaspana va néixer a Lleida el 1959.11.07. Està casada i és mare de tres fills. De professió delineant. L'any 1999 va patir un brot psicòtic. Però lluny d'enfonsar a la penombra de la malaltia, ha trobat refugi en els petits plaers de la vida com l'escriptura, la pintura, la jardineria etc. han estat per a ella aficions molt importants en el procés de recuperació de la seva malaltia. És autora de diversos llibres, fa una vida totalment normal i actualment està dins del projecte Obertament.Una plataforma anti-estigma que compta amb el suport de la Generalitat i de les Diputacions. Però malgrat tenir un problema mental ella està molt contenta i feliç amb la seva vida i té l'esperança que la medicina avançarà molt els propers anys.

- Des de quan formes part del projecte Obertament?
Formo part d’Obertament des dels seus inicis,ja que vaig fer la formació en la primera convocatòria d’activistes perquè em va seduir la tasca que volien fer, i estic molt satisfeta i contenta per poder participar en la lluita contra l’estigma que patim les persones afectades d'algun tipus de trastorn mental.
- Com va ser la teva reacció quan et van diagnosticar un trastorn mental?
En aquest procés, com en molts altres de la vida, el primer pas és la incertesa i incredulitat, però en el meu cas jo tinc antecedents familiars. Després ve la ràbia i et fas preguntes com: per què a mi?, Què he fet jo per merèixer aquesta creu? I et sents culpable de no saber bé el que et passa. Fins que descobreixes que no hi ha ni culpa ni culpables, només en alguns casos s’han de canviar certs hàbits de vida.
Més tard arriba l’acceptació, i el fet de aprendre a conviure amb el trastorn, de la mateixa manera que s’ha d’aprendre a conviure amb un problema cardiovascular o amb un problema de diabetis, aprendre que amb un control de medicaments, teràpies i hàbits de vida sana pots arriba a portar una vida digna. Una cosa important és no tenir por a la malaltia i tenir esperança, sortir a relacionar-se amb la societat i no tancar-se a casa.
- Quins símptomes tenies?
Per parlar d’aquest tema hem de tenir en compte unes valoracions prèvies. Per una banda, actualment hi ha classificades uns 300 tipus de trastorns mentals, i per tant els símptomes poden ser molt diferents d’un tipus de trastorn a un altre. Per altra banda, moltes vegades no només hi ha un trastorn clar, es pot conviure amb diagnòstics complexes o tenir depressió i esquizofrènia al mateix temps, per exemple.
També hem de tenir en compte que hi ha tres factors importantíssims que poden influir: L’herència genètica, la manera de ser de cada persona i el factor medi-ambiental (la cultura, l’estrès i, en definitiva, l’entorn social i emocional).
Jo en particular estava passant per un moment de molt estrès i tenia trastorn de la son, menjava molt poc i dormia a deshores i malament, estava nerviosa i intranquil·la, i vaig fer un brot psicòtic amb al·lucinacions i descompensació dels cinc sentits.
Però que una persona tingui un brot psicòtic no vol dir que sempre estigui en ple brot.
- Que fas un dia normal?
Doncs una vida el més normal i sana que puc. Em llevo entre 8 i 9 del matí, després d’esmorzar i prendre el medicament, faig la feina de casa, vaig a caminar una hora cada dia, faig el dinar i a la tarda escric, pinto, faig treballs manuals, llegeixo i dos cops a la setmana baixo al Club social El Porxo de Balaguer. Allà amb els meus companys fem activitats d’ajuda emocional, d’expressió corporal i tallers de tot tipus. També em dedico a fer xerrades i col·laboro amb el que puc amb Obertament i la Federació Salut Mental Catalunya.
- Algun cop t’has sentit discriminada pel simple fet de tenir un trastorn mental?
Si, els 5 primers anys després del diagnòstic no m’atrevia a sortir gaire de casa, ja que jo al tenir el brot al carrer i em semblava que tothom em mirava malament. Era una barreja de por, vergonya i molta auto estigma. En un poble petit ja se sap que els comentaris de la gent poden ferir sensibilitats, i tenia molta por que marginessin els meus fills degut al meu trastorn.
- Els amics i amigues com van reaccionar al saber que tenies un problema de salut mental?
Algunes persones es van allunyar de mi, però d’altres es van apropar i, sobretot, van ajudar i acompanyar el meu home i els meus fills. Els amics que vaig fer en aquella època són els realment importants i l'hi vull donar les gràcies, els ja saben que són especials.
Després vaig descobrir el món de les associacions de salut mental en l'àmbit comarcal, on es poden compartir experiències amb persones que estan en processos similars.
No us podeu imaginar què important és sentir-se acompanyat senzillament anant a caminar, fent un cafè, o mirant fotos de moments feliços. Aquelles estones han estat per mi un revulsiu per entendre’m i acceptar-me.
- Creus que es discriminen a les persones que pateixen aquests trastorns en els mitjans de comunicació?
Crec que en general no es tracta prou bé el tema, ja que la majoria de les notícies sobre persones amb problemes de salut mental fan referència a actes violents i aquesta relació no és certa. De vegades, per falta d’informació o per voler ser sensacionalistes, utilitzen imatges i paraules que distorsionen la realitat i ens etiqueten de persones perilloses.
Diuen les estadístiques que 1 de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida algun tipus de trastorn mental. Si tots coneixen a més de 4 persones, això vol dir que la malaltia mental afectarà algú que coneixem, i els mitjans de comunicació crec que tenen molt a dir quant a prevenció i pedagogia per ajudar ha de fer desaparèixer els estigmes. Des d’Obertament també volem treballar juntament amb els periodistes per lluitar contra l’estigma.
- Quins són els objectius principals de cara al futur d Obertament?
Des d’Obertament volem fomentar que les persones afectades per un trastorn mental, famoses o no, puguin donar la cara i perdin la por a reconèixer aquesta part de la seva vida, parlant amb normalitat del seu diagnòstic en el seu entorn proper. Cal que la salut mental se senti, es vegi, s’entengui i es recolzi per part de tota la societat.
- Quins recursos creus que haurien d’existir per aquestes persones?
Per tal que no se’ns discrimini, cal sensibilitzar col·lectius específics com ara familiars, professionals de l’àmbit social i de la salut mental, periodistes i empresaris. Si aconseguim eliminar els estereotips i prejudicis d’aquests col·lectius, aconseguirem una vida més normalitzada de les persones que patim un trastorn mental.
- Tens molts amics?
Crec que sí. El fet de donar la cara m’ha ajudat molt, he trobat persones que m’han donat la mà, que s’han obert amb un clima de confiança mútua.
També m’ha ajudat molt el fet d’anar al Club Social El Porxo de Balaguer de l’Associació Salut Mental La Noguera, on hi ha dos tipus d’ajuda: una pels familiars, on hi ha suport i formació per entendre millor a l’afectat; i altra per les persones afectades, fent activitats creatives, culturals, d’educació emocional i gestió del nostre dia a dia, aprenem a portar uns hàbits de vida i oci saludables. A més, ens donen a coneixerà iniciatives com les d’Obertament.
- Quins són els teus hobbies?
Són molts, ja que crec que quant més integrada a la societat està la persona més recursos té en cas que un aspecte de la seva vida tingui un daltabaix. Quants més recursos emocionals tinguem, millor ens en sortirem de les dificultats del dia a dia i serem més feliços.
Escric, pinto, faig treballs manuals, escolto musica, faig ioga, camino pel bosc, participo en les activitats socioculturals del Porxo, faig conferencies arreu de Catalunya i d’Espanya i col•laboro amb Obertament i amb Salut Mental Catalunya en allò que bonament puc.
- Tenir un trastorn mental impedeix tenir una vida normalitzada?
És evident que depèn de l’etapa en la qual et trobes, com en qualsevol malaltia, és a dir, no és el mateix quan estàs ingressat en un hospital que quan surts, tot te el seu procés de recuperació.
Jo sóc una dona madura que estic casada des de fa 34 anys, tinc dos fills i una filla, tots independents i autosuficients, i cap té problemes de salut mental. Sóc delineant i tècnica en prevenció de riscos laborals, tot i que en aquests moments no treballo perquè sóc del ram de la construcció i degut a la crisi estic a l'atur. Sóc perfectament capaç de portar les tasques de la llar i sóc autònoma totalment, tant per desenvolupar el meu voluntariat per arreu com per desenvolupar les tasques creatives. M’he de prendre uns medicaments cada dia, com ho ha de fer algú que tingui problemes de colesterol o de diabetis. I jo em pregunto: és tan dramàtic haver de prendre unes pastilles o una injecció al mes? Crec que soc una persona ben normal i procuro no fer mal ni discriminar ningú. Així em sento en pau amb mi mateixa.
- Teniu activistes d’Obertament a la província de Lleida?
De moment jo soc l'única activista, però espero que en siguem més ben aviat. Jo sóc de Ponts i participo com a activista de l’equip nacional d’Obertament, però durant el 2014 es formarà un equip territorial de Lleida amb persones amb problemes de salut mental de la província.
Molt sovint faig xerrades on explico que és Obertament i com es pot col•laborar. Les ultimes han estat a Tàrrega i als alumnes de 5è de medicina de la Universitat de Lleida; i estic preparant xerrades a Agramunt i a Guissona, amb la col·laboració de l'associació Ondara-Sió.
- Com us organitzeu?
De moment jo participo en els grups de sensibilització i el de portaveus. A sensibilització fem tallers educatius a instituts, professionals, tècnics, universitats i periodistes. I com a portaveus, donem el nostre testimoni d’experiència de salut mental, real i acurat, als mitjans de comunicació que volen tractar el tema.
I hi ha un tercer grup que rep notícies estigmatitzants dels mitjans, els analitza i dóna resposta als autors. És l’equip Alerta Estigma.
Jo, degut a la distancia, no puc anar a totes les reunions que es fan a Barcelona però em connecto per video-conferència si no puc anar-hi personalment.
- Parla’ns una mica dels llibres que has publicat.
El meu primer llibre es diu ESQUIZOFRENIA LOCURA O REALIDAD (3ª edició) on explico com vaig començar a tenir por que els meus fills caiguessin en el món de les drogues, com de la por vaig passar a l’obsessió i com el patiment d’una mare es va fer tan patent que vaig ser jo la que vaig caure malalta. Explico el brot psicòtic tal com el recordo, la meva estada a l'hospital psiquiàtric i la lenta i progressiva recuperació. Va ser el primer pas que vaig fer per donar la cara, perquè la gent parla i xafardeja sense saber el que realment passa pel cap d’una persona que pateix un trastorn mental.
El segon llibre es diu ESQUIZOFRENIA EN PRIMERA PERSONA (2ªedició) i és un recull de les meves pintures amb uns escrits en català i castellà que expliquen el que sento i el perquè pinto en cada quadre. Són moments que parlen de les estratègies i la realitat que a mi m’han servit per conviure amb el trastorn.
Si a algú l’interessen els podeu trobar a el Porxo de Balaguer c/Noguera pallaresa 32, o a Lleida a la llibreria Caselles c/Major 46.
- Escriure t’ha ajudat a fer-te més forta? Per què?
Jo escric cada dia una estona, m’ajuda a aclarir els meus pensaments, i procuro ser sincera amb mi mateixa. Guardo els meus escrits i sovint els rellegeixo. Això fa que sigui més conscient de la lenta però progressiva recuperació que he fet i em dona forces per posar voluntat de créixer com a persona responsable i serena en tots els aspectes de la meva vida.
- Que els hi diries a aquelles persones que fan pràctiques discriminatòries cap a les persones amb problemes de salut mental?
Que siguin conscients de què el trastorn mental el tenim ben a prop i potser en un moment de la vida ens pot tocar a qualsevol de nosaltres. Qualsevol dol de la vida que no sapiguem gestionar pot ser un detonant com ara la pèrdua d’un lloc de treball, el fracàs escolar, la pèrdua d’un fill, un accident, una separació o la pèrdua del primer amor, relacions difícils entre pares i fills, o entre companys d'escola o treball…….i tants i tants d’altres motius que no depenen moltes vegades de nosaltres i a les quals no som immune.

"TRACTA ELS ALTRES SIMPLEMENT COM VOLDRIES QUE ET TRACTESIN A TU. PERQUÈ NO SOM MALATIES AMB POTES, SOM PERSONES AMB ELS NOSTRES DEFECTES I TAMBÉ AMB LES NOSTRES VIRTUTS COM TOTHOM."


- Com veus la salut mental d'aquí a 20 anys?
Tinc molta fe i esperança en què la línia que avui en dia es duu a terme continuï, és a dir, que el tractament farmacològic cada dia més específic també es complementi amb ajuda psico-social i que s’esborri de mica en mica aquest estigma social, que de vegades és més dur de suportar que la mateixa malaltia. Per això lluitem des d'Obertament en aquesta tasca difícil d’eliminar els prejudicis de la gent. Crec que anem pel camí correcte, fent intervencions des de les escoles, professionals, familiars, població en general i també empoderant les persones afectades perquè es treguin de sobre l’autoestigma.
Per altra banda, ara estem lluitant des del sector de la salut mental en aconseguir que la reforma del Codi Penal que proposa el ministre Ruiz Gallardón no sigui un “lastre” i deixi d’identificar els malalts mentals com a persones perilloses, que no se’ns associï amb la violència de forma tan lleugerament.
Desitjo i espero que d’aquí a 20 anys hi hagi nous estudis del cervell que millorin els medicaments i les teràpies que no portin efectes secundaris, desitjo que aprenem tots a gestionar les pròpies emocions (però això és tasca de tots i totes) i confio en què s’està preparant un canvi perquè la societat en general sigui més sensible i respectuosa amb el patiment de les persones que pateixen.

 

Va néixer l'any 1960 a Balaguer. Està casat i té tres filles. Va estudiar a l'Escola Pia fins als 14 anys, quan va començar a treballar. Al mateix temps que treballava com a empleat de banca, cursava estudis de batxillerat, COU i ciències empresarials. S’ha dedicat al llarg de 35 anys a la banca, assumint responsabilitats directives els darrers 25.

Des de 1974 ha estat vinculat als cercles polítics de Balaguer, inicialment amb fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, partit en què milita oficialment des de 1977. Activista en el món sardanista, participa en l’organització del Congrés de Cultura Catalana, de la Marxa de la Llibertat, de concerts de la Nova Cançó, de “La sardana més gran de la història” i de les manifestacions de l’11 de setembre a Sant Boi i Barcelona (1976 i 1977) així com a la de juliol de 2010 (“Som una nació. Nosaltres decidim”). Membre de Balaguer decideix, la plataforma organitzadora de la consulta sobre la independència del 25 d’abril de 2010.

Regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament durant dotze anys (1987-1991, 1999-2003 com a portaveu i 2007-2011 essent el president del grup) i amb diferents càrrecs vinculats al món municipal a CDC. És conseller nacional de Convergència.

El dia 11 de juny de 2011 va ser investit alcalde de la ciutat i l'11 de juliol va prendre possessió com a diputat a la Diputació de Lleida.

 

 

Com valora la seva gestió fins al moment com alcalde del govern municipal a Balaguer?

 Durant aquests gairebé tres anys de govern, hem treballat intensament en millorar les finances municipals. Vam arribar al govern en plena crisi, i hem hagut de gestionar una estructura municipal complexa sense gaires recursos i amb un elevat endeutament. Per això, hem hagut de ser valents per prendre decisions que han afectat als serveis i l’estructura municipal, sempre, però, sense que se n’hagi vist afectada la qualitat o l’atenció al ciutadà. Crec, sincerament, que deixarem les arques municipals més sanejades, la ciutat més ordenada i uns serveis i equipaments municipals de qualitat, al dia i menys deficitaris.


La situació econòmica del consistori ha millorat des que governen?
Com t’he comentat en l’anterior pregunta, vam heretar un consistori amb una situació econòmica molt complicada, agreujada per la crisi econòmica. Durant aquests anys, hem treballat per ordenar aquesta situació, és a dir, pagar els proveïdors al dia; reduir el dèficit dels serveis municipals, sense restar qualitat, i rebaixar la despesa corrent, d’una banda, mirant d’estalviar consums, i de l’altra, renegociant a la baixa contractes de subministrament i serveis, i amortitzar crèdit bancari.

Per quin motiu creu que a Balaguer no hi ha suficients llocs de treball?

Des del tancament d’Inpacsa, a Balaguer no hi ha hagut cap altra indústria capaç de generar tants llocs de treball. A això hi hem de sumar el fet que durant els anys de bonança econòmica, molts ciutadans de Balaguer es van ocupar en el sector de la construcció i immobiliari, en alça degut a la bombolla immobiliària, que un cop ha esclatat, igual que a la resta de ciutats de Catalunya, ha deixat molta gent a l’atur. Aquests dos factors, crec que expliquen l’índex d’atur que hi ha a la ciutat.

L’Ajuntament està donant facilitats a les empreses a Balaguer? Si és que sí, digui’ns amb quines empreses han negociat fins al moment.
Aquesta és una feina que requereix de constància i discreció. Ara bé, et puc donar un exemple d’un cas que finalment ha arribat a bon port: Artenius Green. Aquesta fàbrica de plàstic PET reciclat estava amenaçada de mort a causa de la suspensió de pagaments de l’empresa matriu, La Seda Barcelona. No obstant, gràcies a la voluntat, perseverança i flexibilitat de les parts implicades: comitè d’empresa, Ajuntament, departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, empresa i administrador concursal, s’ha aconseguit adjudicar la fàbrica a una empresa de Girona, Marketing Mix 2011, que mantindrà la plantilla i la producció, com a mínim, durant 10 anys.

Com és que a Balaguer no tenim cinema com va avançar en alguns mitjans de comunicació?
La qüestió no és tant tenir o no cinema, sinó si els ciutadans de Balaguer poden gaudir de les pel·lícules comercials d’estrena com en altres poblacions de Lleida. A Balaguer, hem fet un pas endavant amb la utilització del teatre municipal, quan no acull espectacles teatrals o concerts, per oferir una programació de cinema comercial estable. D’altra banda, puc avançar que s’està treballant en un projecte per tal de donar més continuïtat a aquest servei.

El seu govern ha creat la junta local de seguretat, expliqui’ns una mica del seu funcionament.
La Junta Local de Seguretat, integrada pels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i altres serveis de seguretat que actuen al municipi, s’ha creat per coordinar actuacions i oferir una major seguretat a la ciutadania. Es reuneix periòdicament per analitzar el nivell de seguretat del municipi i orientar les accions i l’activitat policial.

També s’ha creat la Fira Q…
Bé, en aquest cas, s’ha creat un nou concepte de fira. Fins ara teníem una fira multisectorial sense massa perspectives, que vam optar per transformar en un certamen innovador i amb possibilitats de recorregut. Hem apostat per la Qualitat perquè aquest concepte pot englobar qualsevol producte o servei que es faci a Balaguer i comarca i que respongui al criteri de qualitat, és a dir, que sigui atractiu i satisfactori pel client o consumidor. Creiem que és una fira que té molt recorregut, de fet tant expositors com públic han aplaudit la nova orientació de la fira, i esperem ampliar-la any rere any.

 

A Balaguer li fan falta més fires?

En relació amb l’anterior pregunta, no és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. Això no vol dir que estiguem tancats a noves propostes, però cal, i davant de la multitud de fires que hi ha actualment a les Terres de Lleida, que aquestes siguin innovadores i amb potencial de creixement. No té sentit crear una fira alimentària, cal que aquesta aporti un plus al consumidor, que es desmarqui de certàmens existents i que li ofereixi noves experiències.

Els pressupostos d’aquest any que ve com s’estructuren les partides per cada àmbit?
Actualment, estem treballant en l’elaboració dels pressupostos de 2014, que m’he compromès a tenir llestos abans del 31 de març. Fins que no els haguem perfilat, no et podré dir com quedarà cada partida.

L’Ajuntament donarà suport a nous mitjans de comunicació com ara El Mercadal els mesos vinents?
Des de l’Ajuntament donem suport a qualsevol iniciativa local que suposi un benefici per la Ciutat i els balaguerins i balaguerines. Malgrat la delicada situació econòmica en què ens trobem immersos, intentem buscar mecanismes per fer efectius aquests suports.

Vostè té previst acomiadar personal de l’Ajuntament?
No. Aquest és un extrem al qual no volem arribar, entenem que qualsevol modificació en la plantilla de personal passa primer per la negociació amb el comitè d’empresa.

Té previst crear un IMO a Balaguer?
A Balaguer, tenim altres instruments per gestionar la formació ocupacional i la inserció laboral. No és necessari crear una estructura específica per gestionar plans d’ocupació i formació, ja que és una tasca que assumeixen els diferents serveis municipals. La mostra és que la Generalitat ens segueix concedint ajudes per donar feina a persones desocupades a través dels plans d’ocupació. 

Veu necessària la col·laboració de nous agents cívics a la ciutat?
Qualsevol col·laboració sempre és ben rebuda. No obstant, en els nous plans d’ocupació hem prioritzat projectes de millora de la ciutat. No són grans obres, però sí actuacions que ajuden a endreçar, mantenir i arreglar els espais públics.

Que farà l’Ajuntament o que està fent per suprimir les barreres arquitectòniques que impedeixen circular als discapacitats?
Com t’he comentat, estem impulsant obres de millora urbana, com per exemple la supressió de barreres arquitectòniques al Passeig de l’Estació. Aquest és un dels eixos més importants de la ciutat i considerem que feia falta eliminar les barres per tal de facilitar l’accés de cotxes, carrets i persones amb mobilitat reduïda. A banda, els serveis tècnics municipals han redactat un pla de supressió de barreres arquitectòniques a tot l’eixample de Balaguer, per tal d’anar-ho executant a través dels diversos plans d’ocupació i aprofitar arranjaments de voreres per adaptar-les amb una rampa.

Quines ajudes donarà l’ajuntament al petit comerç de Balaguer? Es planteja ubicar un nou edifici de Mercat, on les empreses puguin instal·lar-se sense gaires dificultats?
L’Ajuntament de Balaguer està al costat del petit comerç: una de les primeres mesures que vam prendre, per exemple, va ser rebaixar la taxa d’escombraries als comerços, ja que era de les més elevades de Lleida per aquest sector. Així mateix, tenim acords de col·laboració amb el departament d’Empresa i Ocupació pel finançament de projectes de promoció de les associacions de comerciants.

Pel que fa a la instal·lació d’empreses, tenim el viver o CEI Balaguer on qualsevol emprenedor pot ubicar el negoci amb unes condicions molt assequibles. Precisament, estem ampliant aquest espai.

Que farà l’Ajuntament per generar riquesa i treball durant els anys vinents?
Seguir treballant, estar al costat de les empreses i emprenedors. Aquesta és una feina que requereix discreció i paciència, però que, finalment, tal com ha succeït amb Artenius Green, acaba donant bons resultats. Potser no podrem fer grans inversions, però sí donar facilitats i preparar el terreny per quan l’economia torni a funcionar a ple rendiment.

Finalment creu que es farà l’autovia?
Sí. Evidentment que no a curt termini, però sí quan la situació econòmica millori. Per aquest motiu, és molt important que seguim insistint, tant des de l’Ajuntament com des de la societat civil, perquè avanci la redacció del projecte. Hem d’aprofitar aquestes èpoques per preparar el terreny per quan vinguin millors temps.

Com a vicepresident de l’AMI quina impressió té del procés que ha engegat Catalunya?
És un procés engrescador i que no té aturador perquè ha sorgit de la societat civil, i la història ha demostrat que quan aquesta és mou, hi ha canvis socials, econòmics i culturals. Hem arribat a un punt del camí en què la convivència amb Espanya resulta cada vegada més difícil, ens ofeguen econòmicament, nacionalment i culturalment, i ara hem dit prou. Davant la incapacitat de resposta de l’Estat espanyol a les demandes de la societat catalana, aquesta ha fet un pas endavant, obrint la porta de l’Estat propi i Espanya, un cop més, s’ha quedat sense altre argument que el ‘no’ per resposta.

Li faria il·lusió poder ser diputat del Parlament en una Catalunya independent?
Per descomptat, tot i que aquesta decisió no està en les meves mans.

Creu que s’està fent una oposició neta,o al contrari?
L’oposició fa la seva feina amb els arguments que més li convé. Cadascú és responsable de les seves paraules, i, per descomptat, no em posaré a casa dels altres.

Que s’ha de fer a Balaguer per potenciar el turisme? Preveuen ampliar el Museu Comarcal de la Noguera?
Estem elaborant un pla de promoció turística, que passa, entre altres coses, per una millora de la senyalització turística, crear noves rutes i paquets turístiques i implicar diversos agents de la ciutat: restaurants, comerciants o empreses de serveis.

Considerem que tenim un bon Museu amb capacitat per rebre i acollir exposicions importants. Abans que abordar-ne l’ampliació, cal millorar altres espais museístics de la ciutat, com ara el Castell Formós o el Pla d’Almatà.

Creu que seria positiu per la imatge de Balaguer que una productora cinematogràfica hi gravés una pel·lícula?
Qualsevol iniciativa audiovisual que ajudi a la promoció de la ciutat és altament positiva. Per ara, tenim un projecte en aquest sentit, una de les escenes de la pel·lícula ‘Barcelona 1714’ es rodarà a Balaguer, concretament al safareig de la Reguereta, emplaçament que es va escollir per votació popular.

Quan es convertirà la Plaça del Mercadal en una plaça peatonal lliure de vehicles?

Quan tinguem una bona zona d’estacionament propera al centre històric, com per exemple, un pàrquing soterrat a la plaça del Mercadal. Serà llavors quan la peatonalització de la plaça també tindrà el quòrum suficient entre veïns i comerciants.

 

 JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE

 

Nascuda a les Les Borges Blanques el 28 de setembre del 1959.

 

Es llicencià en Medicina i Cirugia l’any 1984 a la Universitat de Barcelona, el mateix any entrà a treballar com a metgessa a la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

Fou membre del patronat de l'emissora municipal Ràdio Les Borges i de l'assemblea local de la Creu Roja.

 

L'any 1983 fou escollida regidora de l'Ajuntament de les Borges Blanques, paral·lelament es va afiliar al PSC-PSOE.

 

Posteriorment fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, essent reelegida a les eleccions del 1992, càrrec que va exercir fins el final de la IV legislatura el 26 de setembre de 1995. Igualment en aquest període fou membre del Consell nacional del PSC. A partir de 1991 passa a formar part del Consell Comarcal de les Garrigues.

 

Durant els anys que exercí com diputada, compatibilitzà el seu càrrec amb l'extensió dels seus estudis, realitzant els següents: Màster en Drogodependències per la Universitat de Barcelona (1990), Màster en Salut Pública per laUniversitat de Barcelona (amb la colaboració de la Johns Hopkins University) (1991) i Màster en Psicopatologia Clínica per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1997).

 

Amb el final de la seva etapa política, l'any 1996 torna a exercir com metgessa de la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida. El 2002 obté la especialitat en en Alcoholisme per la Universitat Autònoma de Madrid, posteriorment el 2003 obté el Títol de Metge Especialista en Psiquiatria (Ministeri d'Educació d'Espanya), el 2005 rep el títol de doctor cum laude amb la tesi Els Trastorns de la Personalitat en Addictes a l’Heroïna com a determinants de la seroconversió al VIH, una associació rellevant (presentada a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona).

 

En el període comprès entre 1990 i 2003 també fou professora de Salut Pública i d'Educació per la Salut a l'Escola de Treball Social de Lleida, entitat adscrita a la Universitat de Lleida.

 

Entre el 2005 i fins al 2010 fou Directora del Servei Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu de Lleida. Sota la seva direcció el 2008 s'impulsa la creació del primer centre de l'estat espanyol pel tractament de joves amb addicció al mòbil i internet, el 2010 neix el primer centre multidisciplinari on treballen en equip neuròlegspsiquiatres i psicòlegs en el tractament del TDAH.

 

El 2008 en reconeixement a la tasca professional rep el Premi a l'Excel·lència Professional en medicina assistencial, àmbit de la salut mental, salut pública, socio-sanitari i pal·liatius del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (2008).

 

A partir del 2010 i fins a l'actualitat exerceix com Metgessa Psiquiatra de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

 

Desde quan treballa com a cap de psiquiatria de Balaguer?
Fa 3 anys que estic a Balaguer.

Han crescut les consultes a Balaguer?
Si, han crescut a causa de la crisi i l’empobriment de famílies sobretot les que tenen més problemes sanitaris. Aquesta crisi ens ha portat més depressions i problemes d’ansietat en persones que prèviament estaven bé. I ens ha descompensat les que estaven malaltes.

Quines són les més freqüents?
Les depressions, els quadre d’ansietat i dificultats amb el son.

Avui en dia les persones corren més risc a patir depressions?
Les situacions d’estres (estres per dificultats personals, per dificultats laborals o econòmiques) són factors que desencadenen les depressions i avui dia entre el model de societat que cada vegada genera més competitivitat, i la crisi tenim molts més riscos de patir-les

Expliquin's una mica sobre aquestes malalties.
Les esquizofrènies i els trastorns mental severs tenen una causa més genètica però els factors ambientals com l’estrès les poden descompensar. Per tant no n’hi més però és important que es protegeixi el col·lectiu.

Les persones que prenen tòxics són més vulnerable a patir un trastorn mental?
Els tòxics tots produeixen alteracions en el cervell en més o menys mesura, depenent del tipus de droga. Si afecten al cervell hi ha molt risc que produeixin trastorns mentals.

S'ha avançat prou?

S’ha avençat molt en el tractament d’aquestes malalties sobretot en el terreny farmacològic i aquests pacients poden realitzar una vida autònoma. El tema més pendent és la falta de recursos en l'àmbit laboral i de recursos de mitja estada, és a dir, hi ha pacients que per la seva recuperació necessiten més temps i aquest tipus de recursos els podrien ajudar.

Quins avanços creu que s’han fet en matèria de Salut Mental desde l’Hospital Santa Maria?

Hospital Santa Maria en uns anys ha desenvolupat molt la xarxa d’atenció a la salut mental, té tots els mitjans hospitalari, ambulatòria i d’atenció urgent que necessita la nostra regió.

Parlin’s una mica de la seva web,pionera en l'àmbit de la psiquiatria.
Vaig posar la pàgina web en funcionament davant la problemàtica que hi ha gent que treballa i no té por de demanar festa per anar al metge. La pàgina em permet conectar-me amb aquests pacients per via skype i també els hi puc enviar la recepta mèdica si és necessari.També hi ha pacients que per no haver de desplaçar-se prefereixen fer la connexió via skype.

Són més efectius els fàrmacs avui en dia que fa 20 anys? Perquè?


Molt més efectius, s’ha avançat en l’estudi de les anormalitats del funcionament cel·lular que tenen aquests pacients i els fàrmacs s’han anat adaptant en funció de les troballes.
Inclús els pacients greus poden fer una vida molt autònoma si compleixen amb la medicació.
Però el tractament farmacològic s’ha de complementar amb una rehabilitació del pacient en l'àmbit cognitiu i funcional i això es pot fer a través de psicoteràpia o en recursos com el centre de dia, el porxo, etc.

Que poden fer les famílies que tenen un membre que està diagnosticat per malaltia mental?
El paper de la família és molt important per al seguiment de la medicació i de les visites. Conjuntament podem treballar el que necessita el pacient, les activitats que ha de fer i els recursos que poden ser més adequats.

Com a professional troba com una barrera pels afectats l’estigma que reben d’una societat desinformada?
Hi ha molt estigma. No és cert malalts mentals siguin els responsables de la violència social. Això depèn d’altres problemes en l'àmbit social que afecten els malalts mentals tant com a la gent sense malaltia.

D'aquí a 20 anys com s’imagina el panorama de la salut mental?
Penso que tots plegats haurem fet l’esforç suficient per incorporar els pacients dins la societat des de tots els punts de vista, tant pel que fa a les relacions interpersonals, com en la feina, com en la habitatge.

Quines millores s’ha plantejat com a responsable de l’àrea de psiquiatria de Balaguer per millorar la qualitat de vida dels balaguerins?

Crec que Balaguer necessita més possibilitats de treball protegit per aquests malalts i també més recursos a nivell de habitatge.

Veu necessari un servei d’urgències de psiquiatria al nou Centre d’Alta Resolució de Balaguer?

Crec que l’Hospital Santa Maria fa aquesta funció i mantenir un servei urgències psiquiàtriques per Balaguer resultaria molt car.

 

Quim Mandado Rossell (La Jonquera 1961) va rebre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare Lluís Mandado formant part també de l’Orfeó Jonquerenc, del qual n’és director des de l’any 2005. També imparteix classes de guitarra elèctrica, baix elèctric i bateria a l’Escola de Música de la Jonquera des de 2005.

 

Va ser fundador, primer com a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metalSangtraït, amb reminiscències fantàstiques i medievals, molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l’any 1982. Va assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant els anys noranta, gràcies a cançons com El vol de l’home ocellSomnis entre boires o Els senyors de les pedres. El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona.

 

 

- Com recordes els inicis de "Sangtraït"?

Va ser una etapa molt emocionant i divertida. No teníem cap pretensió i tocàvem per diversió. Sobretot cançons de grups que ens agradaven, i així vam anar aprenent.

- Al ser cantant de rock tens la sort de conèixer noies maques?

Tinc ocasió de conèixer tota mena de gent, tant nois com noies. I, en general, són gent mol maca.

- Perquè et dediques a la música?

Per què m'omple i em fa sentir viu, puc expressar-me i donar sortida a la meva creativitat.

- Quina relació tenies en el passat amb els teus companys de grup de rock?

Sempre hem tingut molt bona relació. Fa molts anys que ens coneixem i, si hem decidit tornar a tocar junts és perquè ens ho passem molt bé junts i ens respectem tan a nivell personal com a nivell creatiu.

- I ara, com porteu la fama?

Quina fama? No som un grup que sortim cada dia a la tele ni fem un tipus de música majoritari. Al contrari, estem fent una música força maltractada a nivell de mitjans de comunicació. Costa molt que els mitjans facin ressò de tot el que es surt del patró que ara toca que estigui de moda. És com si hi hagués algú que des de l'ombra vagi dient quin estil es pot sentir i quin no. Evidentment, el metal no toca ni tocarà mai en aquest país tan petit que tenim. Per sort, hi ha alguns mitjans (normalment més humils) que no es deixen corrompre i posen o parlen de tot tipus de música.

 

- Heu vingut moltes vegades a actuar a les terres de Ponent?

Sí que hem vingut, sobretot amb els grups que teníem abans de LGP, i sempre n'hem guardat un molt bon record. Quan veníem amb Sangtraït o amb Terratrèmol això era una passada, quina  força, quina canya que té la gent d'aquestes terres! És extraordinari. Sempre ens ho hem passat molt bé!

- Recordeu la primera visita que vau fer a Balaguer?

No recordo quin any va ser, però recordo haver tocat a la plaça del Mercadal amb Sangtraït.

- Espereu que el pròxim concert del dia 4 a Balaguer serà un èxit? Perquè?

Esperem retrobar-nos amb molts amics de fa anys que encara ens segueixen i trobar, també, noves cares, gent que li agrada la música potent. Són gent a la que els hem d'agrair el seu suport, ja que és gràcies a ells que seguim fent el nostre camí.

 

- Quins records té de la sala Razmatazz de Barcelona?

És el lloc on he gaudit d'alguns grans concerts i on Sangtraït va fer el seu adéu.

 

- Quins són els seus grups de música que admiren o que tenen com a referents?

Uf! hi ha molts grups als que admiro. No puc dir que siguin els referents de LGP perquè som tres músics i cada un té els seus propis gustos. El que puc dir-te és que per a mi és molt important que els grups tinguin molta força i energia i a més tinguin melodia. Que no sigui ni la potència per la potència, ni el virtuosisme exagerat.

 

- Heu pensat alguna vegada de cantar alguna cançó en algun idioma diferent?

El primer disc de LGP, "Rockferatu", el va cantar en Joan tot en castellà. Quan em van demanar que cantés jo el segon disc els vaig dir que jo cantava en català. No hi va haver cap problema. En Joan sempre ha anat alternant la llengua dels seus discs. Tant ha fet en català com en castellà, però si canto jo ho faig en català perquè és la meva llengua, m'hi sento molt còmode i, a més, em sembla que cal donar-li una empenta a una llengua que sempre es atacada.

- Cada vegada que sortiu a l'escenari teniu els nervis de la primera vegada que vau actuar?

Potser no els mateixos nervis, però sí que hi ha un formigueig que ens demostra que encara estem vius. És una descàrrega d'adrenalina. Si no la tinguéssim més ens valdria dedicar-nos a una altra cosa.

 

- Parli’ns una mica del seu nou disc. "Sancta Sanctorum". Què té de novetat respecte als discs anteriors?

A mi em sembla que hi ha una gran evolució a molt nivells. En l'àmbit instrumental és molt més exigent que el que havíem fet fins ara. Només cal mirar la feina de bateria de tot el disc. Ni som virtuosos ni volem aparentar que ho som. Som un tercet i hem d'omplir les cançons amb arranjaments honestos, que es puguin fer als directes i que resultin convincents. A nivell d'arranjaments ens hem lluït, però en la composició crec que hem marcat una gran diferència. Les melodies estan molt treballades però al mateix temps són fresques, els riffs són potents i enganxosos, les cançons son això, cançons que es poden interioritzar i fer pròpies. Potser el punt on ens hem passat una mica és en els cors. A nivell de sonoritat estem molt contents amb el resultat que hem aconseguit.

 

- Què opina dels grups de rock que fusionen el rock amb altres estils?

Cadascú és lliure de fer la música que li agradi més. Avui en dia és molt difícil ser un purista. Hi ha moltes influències i de diferents estils. Alguns poden agradar-me més i d'altres m'agraden menys, però sempre es poden aprendre coses i fer-les servir en qualsevol cançó. El més important és ser honest i tenir una personalitat que destaqui. Un estil que et faci reconeixible en totes les cançons.

- Com creieu que està el rock català en els moments actuals? Li veieu futur?

Que hi ha rock actualment a Catalunya? Segurament que sí, però ho té molt difícil per arribar a la gent. El motiu ja te l'he dit abans. Hi ha una mena de censura: si no fas aquest folc-no-sé-què que està de moda no existeixes. Per sort, la gent que es dedica al rock sol ser tossuda i fa el que li sembla. Segurament algun dia passarà aquesta moda i espero que el rock torni a tenir una oportunitat. Aquest país, on sempre hem defensat la diversitat, es mereix tenir una oferta musical més rica de la que té avui en dia.

- Quin consell li donaria als joves catalans que es vulguin dedicar a la música rock?

Que s'ho passin bé fent la música que els agrada. Que no es deixin enlluernar pel qui té més èxit. Que pensin que al que primer han de convèncer és a ells mateixos i que quan un mateix està convençut ,ho té molt més fàcil per arribar a convèncer els altres.

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE /JOAN ZAMORA

ENTREVISTA EN EXCLUSIVA PER EL PORTAL ELMERCADAL.CAT

 

 

Santiago Niño Becerra es un economista español nacido en Barcelona en 1951. Ha desempeñado diversos puestos en empresas del sector siderúrgico y desde el año 1994 es catedrático de ‘Estructura Económica’ en la Universidad Ramón Llull de Barcelona.

Autor de la llamada “Teoría sobre el nuevo crack económico de 2010”, se le conoce como “El profeta de la crisis”porque ya en marzo de 2006 anunció que se avecinaba una crisis económica de enormes proporciones

Santiago Niño Becerra ha vaticinado -en su libro El crash del 2010 y trazando cierto paralelismo con el crack del 29- una profunda crisis y una posterior y larga depresión que se puede prolongar hasta 2020.

Ha publicado varios libros, ambos éxito en ventas: “El Crash del 2010: toda la verdad sobre la crisis” (2009) y “Más allá del crash. Apuntes para una crisis” (2011). Es colaborador en diferentes medios y un habitual en las conferencias y coloquios sobre economía. Su ultimo libro se llama "Diario del crash" y ya está a la venta en todas las librerías del país donde Becerra explica de primera persona la historia pasada y futura de la crisis vista por quien la anunció antes que nadie. Un documento tan excepcional como el terrible periodo en el que ha sido escrito.

 

Parlin’s del seu nou llibre? Que té de novedós?

Recoge una selección de los artículos que, desde el 2005, de Lunes a Viernes vengo escribiendo en el periódico digital www.lacartadelabolsa.com, junto con un prólogo y unas conclusiones especialmente escritas para este libro. Pienso que es un compendio útil para reflexionar sobre lo que hasta ahora ha sido esta crisis sistémica en la que el planeta está inmerso y sobre lo que viene.
 
Quan creu que sortirem de la crisis?
Si por ‘salir de la crisis’ se entiende regresar al 2006, nunca; si se entiende que se estabilicen las cosas y ver un camino definido, hacia el 2017; a partir de ahí una recuperación muy lenta y paulatina hasta el 2020 / 2023, pero con una elevada escasez de recursos y una pérdida muy significativa, en todo, respecto a los años de ‘El mundo va bien’.
 
 
La independencia de Catalunya és viable econòmicament?
Según varios estudios como el realizado por las Dras. Nuria Bosch y Marta Espasa, de la UB, sí; otros concluyen que no. Pero existe una vía intermedia de la que nadie habla y es, resumiendo, tener un Concierto económico como el de Euskadi. Esta segunda opción mucho más fácil jurídicamente y, en lo económico, supone algo bastante semejante a la independencia.
 
 
Que es pot fer per aconseguir reduïr de manera significativa l’atur que pateix el nostre país?
Nada. Y da igual que por ‘país’ entienda Catalunya o España. Cada vez se precisa de menos factor trabajo para producir la cantidad precisa de lo que haga falta producir, esa es la consecuencia de la productividad; luego cabe esperar niveles muy elevados de desempleo estructural. La tasa de desempleo puede camuflarse a base de precariedad laboral, y los políticos lo harán; pero supone hacerse trampas al solitario.
 
 
Tornarem alguna vegada a tenir el nivel de vida que teniem fa 10 anys?
Por lo dicho anteriormente, no. Pienso que puede volverse a una situación ‘ambiental’, de entorno social, semejante a la de mediados de los años 80. Evidentemente en eso influye enormemente el progresivo adelgazamiento que está experimentando la clase media.
 
 
Espanya és la nova Alemanya?
¿De dónde ha salido eso?. Hoy las exportaciones y el turismo representan el 40% del PIB de España. Muy poco de lo que España exporta es esencial, luego se lo pueden dejar de comprar, además tres regiones exportan el 45% de lo que exporta España. Y el turismo que a España viene es, en su mayoría de clase media-media y media-baja, las que más están retrocediendo, y gastan poco por día de estancia. ¿La nueva Alemania?. Absolutamente no.
 
L’entrada d’Espanya a l’euro ha estat positiva? Perquè?
Si porque, en el caso de España, le ha protegido de la especulación que se hubiese desatado contra la peseta en el caso de no haber entrado debido a las relaciones comerciales de España con Europa; además sin la entrada en el Euro ‘España no hubiese ido bien’, y ahora aún iría peor porque estaría menos protegida.
 
 
Està a favor d’unificar el salari mínim interprofesional al mateix per tots els qui formen Europa?
Es imposible porque las productividades y los IPCs no son iguales en todos los países.
 
 
Els minijobs tenen futur a Espanya?
Si por minijobs se entiende el modelo alemán no porque detrás de él hay un Estado que es muchísimo más rico que el español y complementa cosas que aquí es imposible imaginar. Lo que tiene futuro en España es algo que en su día se utilizó mucho aquí: el contrato ‘por obra y servicio’, que será convenientemente disfrazado de alguna modalidad de empleo a tiempo parcial.
 
 
Creu que el tema sobiranista és una cortina de fum per ocultar els errors comesos pels polítics en materia económica?
El término ‘soberanista’ es político, es decir, con implicaciones jurídias, y el problema de Catalunya es económico. La LOFCA es una muy mala ley que fue aceptada en Catalunya no se sabe porqué, y el Pacto del Majestic fue una oportunidad para revertir aquella mala aceptación que, tampoco se sabe porqué, no fue utilizado. Que con una evolución política se pueda dar la vuelta a una mala marcha económica, cierto es, pero eso no le devolverá a Catalunya los entre 250 y 300 mM€ que aquella mala ley del 80 ha costado ya a Catalunya, ¿o si?.
 
 
Ens podría dir si els nostres fills tenen possibilitats de viure una crisis abans del 2100? N’hem aprés d’aquesta crisis?
Si la estructura de la dinámica histórica vivida entre 1590 y 1815 se vuelve a cumplir ahora (de momento se está cumpliendo), entre el 2055 y el 2065 tiene que producirse una crisis muy profunda. De esta crisis se aprenderán cosas, al igual que se aprendieron de las crisis de 1929, 1873, 1820, … pero da igual porque nunca una crisis sistémica es idéntica a las precedentes. Se aprenderán cosas, pero en la próxima crisis se producirán otras sobre las que se desconocerá absolutamente todo.
 
 
El seu nou llibre quant costarà a les llibreries?
(Ya se está vendiendo: se publicó a mediados de Septiembre)
 
 
Que té de diferent aquest llibre dels altres que va publicar?
El primero: ‘El crash del 2010’, publicado en el 2009, abordaba la crisis que se estaba larvando; el segundo: ‘Más allá del crash’, publicado en el 2011, se centraba en el día a día que se estaba viviendo y apuntaba a lo que sería un escenario postcrisis; este ‘Diario del Crash’, publicado en Septiembre del 2013, es un instrumento de reflexión de lo que ha sido y de lo que va ser.
 
 
Vosté es considera un profeta? Que li sol dir la gent quan el veu?
No, en absoluto. Que, por ejemplo, la deuda privada estaba creciendo fuera de control, lo vieron diversas personas, el porqué no lo analizaron y lo divulgaron, lo ignoro; no hay nada de profético en eso. ¿Qué me dice la gente?, pues quienes me abordan me suelen decir que he hecho comprensible algo tan complejo como la economía.
 
 
Creu que a Catalunya hi ha un greu problema de desequilibri territorial que fomenta la migració cap a Barcelona? Que faria vosté per reequilibrar l’economia i cohesionar el territori?
Hoy las TICs han hecho factible la descentralización administrativa y el trabajo a distancia. En cualquier caso existe una realidad: dentro de Catalunya existen zonas con muchas más posibilidades que otras, y dar salida a estas es lento.
 
 
Té pensat de dedicar-se a la política?
¡No! ¡En absoluto!
 
 
Hi ha una explicació lògica de qui ens ha ficat en aquesta crisis i qui ens ha tret o treurà, ens la pot explicar?
Nadie, del mismo modo que nadie introdujo al planeta en la Depresión de los años 30. Una crisis sistémica se produce por evolución de las cosas: un modelo se pone en marcha tras una crisis sistémica, funciona bien, comienza a dar signos de agotamiento, y se muere. En eso estamos ahora: en la muerte de un modelo. Pero otro será diseñado para sustituirlo. Siempre ha sido así, ¿por qué ahora tenía que ser de otra manera?
 
 
 
Com serà l’economia catalana al 2025?
Pienso que con una enorme autonomía económica, es decir, financiera y fiscal; con unos cuantos clusters de actividad integrados en la red europea de clusters; con un nivel de desempleo estructural y de subempleo importante; con muy escasa inmigración; con menos población; y muchísimo más orientada hacia Europa que hacia España.
 
 
Anirà a votar al referéndum sobiranista?
¿Tendrá lugar?. Pienso que no se producirá porque no será necesario: Catalunya obtendrá una muchísimo mayor autonomía financiera y fiscal y la necesidad de independencia desaparecerá.
 
 
És posible acabar amb el capitalisme pur i dur?
Finalizará cuando el Sistema se agote, del mismo modo que a principios del siglo XIX se agotó en Sistema Mercantilista, y a principios del XVI el Sistema Feudal. Las cosas evolucionarán y el Capitalismo dejará de ser necesario, y se pasará a otra cosa.
 
 
Té algún missatge esperançador per als nostres lectors?
‘No hay mal que mil años dure’ (¿O eran cien?).

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

urgell

Urgell Carrera és una jove estudiant de 18 anys  que li encanta la fotografia. Ens comenta que ella i les seves amigues de classe tenen un projecte en comú per atendre a tot tipus de col·lectius als seus propis domicilis. Ens explica les seves aficions i preferències laborals davant una crisis que passa factura a molts joves d’aquest país

Que fas un dia normal?

Últimament després de llevar-me em preparo les coses per anar a l’autoescola, ja que als matins no faig classe. En arribar faig la feina de casa i preparo el dinar per mi i la meva germana per quan arriba de classe. Després de dinar recullo les coses i em faig la motxilla per anar a classe faig angles dos dies a la setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes i cada dia de 18:45 a 21:30 faig classes a l’ Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. Quan arribo a casa sopo i faig deures fins que estic cansada i així són els meus dies

A què et dediques actualment?

Actualment estic fent el curs pont d’accés a grau superior, faig classes d’angles i m’intento treure el carnet de conduir

Quina és la teva vocació?

M’encanta relacionar-me amb les persones i escoltar-les, especialment aquelles que pateixen qualsevol tipus de deficiència o les persones amb edat avançada que no tenen ningú amb qui passar el temps. Aquest és un dels motius pels quals em vaig interessar a estudiar Tècnic en cures auxiliars d’infermeria i Tècnic en assistència sociosanitària

T’agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia?
Si, ara que ja tinc els dos títols mencionats anteriorment, vaig buscar feina a diferents associacions de la comarca de l’Alt Urgell i a tot arreu em deien que no tenien cap plaça i en veure que en els temps que corren no trobaré feina en lloc, vaig parlar amb unes companyes i se’ns va ocórrer la idea de muntar-nos el nostre propi negoci

De què?

La nostra idea principal és treballar inicialment com a sòcies, ja que no disposem de diners per muntar-nos una empresa. El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius( ja siguin nens petits, discapacitats, gent gran…) als seus propis domicilis

Per què?

Perquè creiem que estem ben formades per a fer aquesta feina i ens agrada fer que les persones se sentin el mes a gust possible amb la nostra companyia sense que hi hagi necessitat de desplaçar-se a algun centre especialitzat

Quines complicacions hi veus?

Crec que una de les principals complicacions són els diners, fer-se autònom costa uns diners i, si no tenim feina, no ens surt a compte. Si no hi ha canvis, ho faria amb dues noies més que han estudiat el mateix que jo

I si no surt bé, que penses fer?

Doncs, si no trobo feina, seguiré estudiant fins que pugui. M’encanta la fotografia, ha anat sorgint amb els anys, amb els meus pares fem moltes excursions a la muntanya i sempre m’agrada portar la càmera a sobre i fixar-me en tots els detalls i fotografiar cada moment que passa

T’agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia?

Sí, és una opció que no vull descartar en el cas que no trobi feina del que he estudiat

Per què?

Perquè m’agrada moltíssim viatjar a altres llocs i crec que si fos fotògrafa professional podria fer-ho amb més facilitat i descobrir paisatges magnífics

Quins són els millors paisatges per fer-hi fotos?

Per mi els de muntanya

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?

Tot tipus d’espècies menys aràcnids, no els suporto! Crec que m’agradaria fotografiar les espècies que viuen a la selva o llocs semblants

Estàs a tocar d’Andorra. T’agrada aquella zona? Hi fas fotos?

Si, és una zona molt maca sobretot perquè tenim el Cadí a tocar i un munt de llocs increïbles. Faig fotos molt sovint

Ets de buscar bolets?

I tant! Sempre que podem hi anem, i per descomptat també m’emporto la càmera

T’agradaria que en lloc de fer les fotos tu, fossis tu la fotografiada?

A mi m’agrada més fer fotos que no pas que me les facin a mi perquè crec que no quedo bé a les fotos

Que fas un dia normal?
Últimament desprès de llevar-me em preparo les coses per anar a l’autoescola ja que als matins no faig classe. Al arribar faig la feina de casa i preparo el dinar per mi i la meva germana per quan arriba de classe.
Desprès de dinar recullo les coses i em faig la motxilla per anar a classe faig angles dos dies a la setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes i cada dia de 18:45 a 21:30 faig classes a l’ Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell.
Quan arribo a casa sopo i faig deures fins que estic cansada i així son els meus dies.

A que et dediques actualment?
Actualment estic fent el curs pont d’accés a grau superior, faig classes d’angles i m’intento treure el carnet de conduir.

Quina és la teva vocació?
M’encanta relacionar-me amb les persones i escoltar-les, especialment aquelles que pateixen qualsevol tipus de deficiència o les persones amb edat avançada que no tenen ningú amb qui passar el temps.
Aquest és un dels motius pels quals em vaig interessar a estudiar Tècnic en cures auxiliars d’infermeria i Tècnic en assistència sociosanitària.
 Si, ara que ja tinc els dos títols mencionats anteriorment, vaig buscar feina a diferents associacions de la comarca de l’Alt Urgell i a tot arreu em deien que no tenien cap plaça i en veure que en els temps que corren no trobaré feina en lloc, vaig parlar amb unes companyes i se’ns va ocórrer la idea de muntar-nos el nostre propi negoci.
De què?
La nostra idea principal és treballar inicialment com a sòcies, ja que no disposem de diners per muntar-nos una empresa.
El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius( ja siguin nens petits, discapacitats, gent gran...) als seus propis domicilis.
Perquè?
Perquè creiem que estem ben formades per a fer aquesta feina i ens agrada fer que les persones se sentin el mes a gust possible amb la nostra companyia sense que hi hagi necessitat de desplaçar-se a algun centre especialitzat.

Quines complicacions hi veus?
Crec que una de les principals complicacions són els diners, fer-se autònom costa uns diners i si no tenim feina no ens surt a compte.
 Si no hi ha canvis ho faria amb dues noies més que han estudiat el mateix que jo.

I si no surt bé, que penses fer?
Doncs si no trobo feina seguiré estudiant fins que pugui.
 M’encanta la fotografia, ha anat sorgint amb els anys, amb els meus pares fem moltes excursions a la muntanya i sempre m’agrada portar la càmera a sobre i fixar-me en tots els detalls i fotografiar cada moment que passa.
 T'agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia? 

Si, es una opció que no vull descartar en el cas que no trobi feina del que he estudiat.

Perquè?
Per què m’agrada moltíssim viatjar a altres llocs i crec que si fos fotògrafa professional podria fer-ho amb més facilitat i descobrir paisatges magnífics.

Quins són els millors paisatges per fer-hi fotos?

Per mi els de muntanya.

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?
Tot tipus d’espècies menys aràcnids, no els suporto! Crec que m’agradaria fotografiar les espècies que viuen a la selva o llocs semblants.

Estas a tocar d’Andorra. T’agrada aquella zona? Hi fas fotos?
Si, és una zona molt maca sobretot perquè tenim el Cadí a tocar i un munt de llocs increïbles. Faig fotos molt sovint.

A la temporada de bolets, en sol anar a buscar-ne?

I tant! Sempre que podem hi anem, i per descomptat també m’emporto la càmera.

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?
Rèptils o lleopards.

T’agradaria que en lloc de fer les fotos tu, fossis tu la fotografiada?

A mi m'agrada més fer fotos que no pas que me les facin a mi perquè crec que no quedo bé a les fotos.

Urgell,Despedeix-te dels lectors de ElMercadal.cat
Moltes Gràcies per dedicar-me una petita part del vostre temps!

 

Com recorda la seva infància a l’escola? 

Amb alegria. Vaig tenir la sort que els pares em portessin a una escola activa, laica i en català. Heura, es diu. A més de les matèries, hi vaig aprendre alguns intangibles: a preguntar, per exemple, quan no saps o no entens alguna cosa. Passats els anys, ens hem trobat amb els antics companys de classe i pràcticament tots compartim aquesta sensació positiva d’haver crescut amb llibertat i, alhora, assumint un grapat de normes imprescindibles per a conviure.

Com és un dia de Núria Cadenes desde que es lleva pel matí fins  anar-se’n a dormir?

 Depèn. Hi ha una plantilla base, diguem-ne: llevar-se cap a un quart de vuit, anar a treballar, tornar a casa al vespre i, segons el grau de cansament i les ganes, escriure, estudiar, llegir o veure algun DVD. Abans de les 11 procuro ser a dormir. No me’n surto gairebémai, però. Sobre aquesta base, cal afegir-hi les variants: preparar activitats per a la llibreria, córrer a agafar el tren per pujar a Barcelona, reunions (política o cultura, però sempre reunions), actes (tant si hi participo com si hi assisteixo de públic, pràcticament cada setmana hi ha alguna cosa: som un país terriblement actiu). I, travessant-ho tot, hi ha, com li passa a tantíssima gent, la feina per la independència.

Com va sorgir la idea de fundar Maulets?

Hem de situar-nos, primer: anys vuitanta del segle XX: l’independentisme, després d’un moment marcat per l’“ara no toca” que va seguir l’anomenada “transición”, tornava a recuperar el carrer. Calia una organització que donés espai i veu al jovent i des del PSAN es va impulsar. Jo aleshores tenia 17 anys, tot just acabava d’incorporar-me a l’independentisme organitzat i vaig tenir la sort de poder participar en el procés de creació de Maulets.

Perquè va abandonar Maulets?

 Home, no pots continuar tota la vida en una organització de joves.

Creu que les properes eleccions Solidaritat Catalana té possibilitats d’entrar al Parlament de Catalunya?

 Properes eleccions... autonòmiques?! Hi ha un compromís explícit de realitzar un referèndum l’any vinent (“referèndum sí o sí”, va expressar,literalment, Artur Mas). Tot indica (i per a això treballem) que el resultat serà clar a favor de la independència. Per tant, laseqüència lògica és que, immediatament després, el Parlament compleixi la voluntat del poble i dugui a terme la declaració d’independència. Ja no hi hauria d’haver eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya, per tant, no? Si n’hi ha, voldrà dir que el referèndum no s’ha fet. Ni el referèndum ni res.

Perquè creu que les darreres eleccions,Solidaritat va quedar fora del parlament?

 Perquè els votants van confiar en el trio CiU-ERC per dur a terme el procés d’independència. Això vol dir que tenen el mandat popular i la responsabilitat de fer-ho.

Creu que el govern espanyol autoritzarà fer la consulta?

 No. Però això no serà cap sorpresa, oi? Només espero que no serveixi d’excusa per no dur-lo a terme. El referèndum es pot fer igualment sense que calgui cap “autorització” de l’estat espanyol.

A partir de quan creu que serem independents? Estarem dins la UE? 

A partir del moment en què ens decidim a ser-ho. Arribats a aquest punt, amb una clara majoria social a favor de la independència, ja és només qüestió de voluntat. I de concreció.De resolució.Si continuem o no dins de la UE també serà una qüestió que haurem de decidir. La propaganda espanyola ens vol presentar fora del món i de la Via Làctia, quan siguem independents. Però això és propaganda, només. Per sort, el món no es modela al seu gust. Ara mateix, per exemple, s’acaba de fer públic que l’acord d’associació de Kossove amb la UE no serà ratificat pels estats membres. Així, Espanya, per allò de la barba a remull, no el podrà vetar. Aquesta és una nova fórmula: és la UE, qui negocia directament, i no pas els estats que en formen part. Un clar exemple de com, sempre que cal, es troben fórmules per desbloquejar situacions. Com sempre passa en política internacional, és una qüestió d’interès i de voluntat política. Res no està escrit.

 Li ha costat molt plasmar als llibres les seves vivències personals?

 Depèn. El primer llibre era un recull de cartes enviades a casa, així que va tenir un naixement natural. El segon ja va ser més trasbalsat, fruit de llargues entrevistes amb els periodistes Josep Maria Pasqual i Eduard Company. Va ser com buidar el pap. A El cel de les oques vaig acabar de fer neteja. I la resta ja és literatura. Que és el que veritablement m’agrada fer.

Quina sensació va tenir alhora de presentar els seus primers llibres? Va ser, potser, una manera de provar de donar les gràcies a tanta gent com m’havia acompanyat durant els anys de presó: amb cartes, amb pintades, postals, cançons i de tot. Va ser aquestasolidaritat extensa, intensa i diversa, que em va treure d’allà. I sempre et reca no haver-ho pogut agrair prou.

Que proposa Solidaritat per les persones que estan en situació de risc d’exclusió social? 

Ningú no s’ha de quedar sense res. No pot ser que una persona estigui a l’atur, sense poder treballar, i no tingui cap mena de subsidi social. No pot ser. És per a resoldresituacions com aquestes, que es paguen contribucions, també. No pas per subvencionar els beneficis que tornen a tenir els bancs. Si no hi ha aquest suport, reduïm les persones a l’almoina, familiar o literal. Cal un ajut social que pugui garantir supervivència i dignitat.

El dia 11 de Setembre va anar a la via catalana? Com ho va viure?

Sí, és clar. Al tram valencià. Va ser emocionant, somrient i espectacular. I sorprenent, també. Penseu que al País Valencià no és festa, l’Onze de Setembre. I, tot i així, tot i els entrebancs que hi va intentar posar el PP, milers de persones van fer cap al riu Sénia per demostrar que no és frontera de res, per travessar-lo amb naturalitat i estendre la cadena humana més enllà dels límits de l’autonomia. Confesso que no m’esperava que hi hagués tantíssima gent. Ésantàstic que la realitat superi les expectatives. I una mostra de com, quan una part avança, té efectes ben positius sobre la resta del país.

Recentment hi ha multinacionals a Catalunya que volen despedir gran part de la plantilla de personal com el cas de l’Empresa Panrico.Com creu que s’hauria d’actuar desde el Govern?  

També per a això cal tenir estat: per establir una legislació que protegeixi els drets dels treballadors. És imprescindible corregir aquesta tendència de república bananera que busca que les multinacionals s’instal·lin amb beneficis fiscals i sense contraprestacions.Bé, he dit que cal tenir estat; també cal tenir una altra cosa: voluntat de protegir els drets dels treballadors i no pas de posar l’estat al servei de la casta explotadora.

Que n’opina de la sentencia que ha donat la raó als #Novullpagar dels peatges?  

Aquestes sentències (la primera, recordem-ho, va ser al País Valencià) mostren que les multes que van imposar contra la gent que protestava per l’abús dels peatges eren il·legals. Ara esperem disculpes. I que tornin els diners. És allò que dèiem abans: al servei de quiposes les institucions? En aquest cas, al servei del poble o al servei d’Abertis?

Els mitjans digitals catalans están en expansió.Creu que ElMercadal.cat va pel bon camí?

 Oi tant! És una molt bona notícia que hagi sorgit aquest nou mitjà en català, amb voluntat d’informació, plural i al ritme del temps.

Recentment han anul·lat desde els tribunals d’Estrasburg la doctrina Parot, quina opinió en té al respecte? 

Hi ha una qüestió clau que a l’estat espanyol continuen sense haver assumit: la separació de poders. Quan són capaços d’aplicar retroactivament canvis legislatius en contra dels processats mostren fins a quin punt tenen polititzada la justícia. Ja devien saber que aixòCap tribunal internacional no els ho deixaria passar. Tot i així, ho van tirar endavant per no decebre la seva base carcundiosa i espanyolista (aquesta que es manifesta per Madrid amb el braç alçat i la gallina franquista). En fi. La veritat és que l’estat espanyol, com més va, més retratat queda davant del món. I aquesta és una cosa positiva per a nosaltres, que ens en volem independitzar.

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

Joan Ignasi Elena va néixer a Barcelona l'any 1968, casat i pare de tres filles.

És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va exercir d'advocat fins l'any 2005, any en que va ser escollit Alcalde de Vilanova i la Geltrú, especialitzat en drets d'autor i laboral.

L'any 1991 és escollit primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, càrrec que ocupa fins el 1993. L'any 1992 és escollit diputat al Parlament de Catalunya on va participar a la Comissió de Pressupostos, Economia i Justícia.

És elegit regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l'any 1999 al capdavant de les regidories de Règim Intern i Personal, i posteriorment de Cultura. Poc després, és va convertir en alcalde de la mateixa localitat, reelegit al 2007.

Forma part de l'executiva del PSC des de l'any 2001, i a més és secretari de la Comissió Executiva de la Fundació Rafael Campalans.

Alcalde de Vilanova i la Geltrú fins al 2011, és el portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament.

Com compagina la política amb la família?
Amb dificultat perquè la política vol molta dedicació i té uns horaris poc pensats per la conciliació, de forma que moltes vegades arribo a casa quan les meves filles ja són a dormir i sovint tinc compromisos els cap de setmana que m’allunyen de la família. De tota manera, cada dia procuro dur-les a escola i tenir una estona a la nit per compartir amb la meva dona i poder xerrar tranquil·lament.
Tot això ho patia multiplicat per 10 quan era Alcalde, perquè la dedicació era desmesurada però amb un grau de satisfacció impossible de superar en qualsevol altra activitat política

Abans de ser polític a què es dedicava?
Exercia d’advocat.

Que va sentir quan va sortir elegit com a diputat al Parlament?
És un honor i un repte. Ets representant de moltes persones que han dipositat la confiança perquè defensis allò amb el que t’has compromès. I en un moment com l’actual, amb tantes persones passant dificultats i necessitats, el repte encara és més gran i la necessitat d’estar a l’alada d’una societat que pateix, i que ho fa injustament.

A part del català i el castellà sap parlar un altre idioma?
Anglès, amb algunes dificultats.

Quants anys fa que està al PSC? Actualment s’hi trova a gust dins el partit?

Milito des dels 15 anys i en tinc 45. Fa trenta! Em sento molt còmode militant al socialisme, crec en el socialisme i en els principis que el sustenten. I sincerament penso que sóc més necessari que mai.

Com veu vostè les discrepàncies en el PSC?
Conegut és que he discrepat i discrepo d’algunes decisions del meu partit. Penso que la discrepància, quan respon a mirades polítiques diferents i no a dèries personals, és enriquidora i amplia la base dels projectes polítics. No he cregut mai en les unanimitats, ni en la fe cega en l’autoritat.

Està a favor del dret a decidir? Voldria que es fes la consulta el 2014 encari que el Govern Central d’Espanya hi estigui en contra? Veu perillós o beneficiós una declaració unilateral d’independència?
Si ho estic. Sense cap però.
A mi m’agradaria que es produís un acord que permetés celebrar la consulta el 2014. A mi m’agradaria que el govern espanyol entengués, d’una vegada, que mirant a un altre lloc i fent veure que no passa res no resoldrà el problema. Que s’adonés que no és un caprici que un 80 pe cent dels catalans exigim una consulta i que sense consulta no es resoldrà el conflicte.
Jo defenso la consulta, que els ciutadans votin i llavors que cadascú ofereixi la seva mirada, la seva posició. Amb total llibertat i que respectem el resultat de la mateixa.
Si no és possible el 2014 perquè el govern de l’Estat ho impedeix, caldrà veure quines perspectives hi ha i de comú acord les forces polítiques i socials que defensem el dret a decidir donar una resposta a aquesta negativa.
 

Quina opinió té dels atacs que rep Catalunya de la caverna mediàtica espanyola?

És lamentable que s’atiï injustament un sentiment contra un poble, sobre la base de falsedat, només per enaltir posicions reaccionàries i donar ales a l’extrema dreta. Fa mal a la convivència i és vergonyós. Curiosament els mateixos que diuen aquestes barbaritats sobre Catalunya són els mateixos que ho fan sobre la igualtat de les dones, les polítiques socials...

Ho deia Ovidi ‘T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parli, s’escrigui o es pensi’.

Vostè creu que als partits polítics s’haurien de fer primàries?
Sí. Ho he defensat des de fa molt i molt temps. Afortunamdament el meu partit s’ha compromès a celebrar-les. En sóc partidari i estic segur que és un procediment que s’anirà consolidant a conjunt de forces polítiques. Els temps en el que quatre persones o menys ho decideixen tot, s’ha d’acabar.


 Com et veus en un futur?
Gran. I confio que feliç amb la meva família. Segur que compromès políticament amb l’esquerra del nostre País i probablement treballant d’advocat.
Recorda el dia més feliç de la seva vida?
I tant, cada segon del dia 5 de setembre de 2003 el recordo. És el dia que vam arribar de l'Índia amb la nostra primera filla. Després van venir dues més.

La seva família propera és sent orgullosa de la feina que fa?

Si molt. Els meus pares ho estaven molt i la meva dona també. Les nenes no en tenen massa consciència perquè són petites, però sento que els agrada el que faig.
 Renuncies a coses cada dia. Al final la vida són opcions. A alguna feina i a dedicar més temps a la meva família i amics. Temps a llegir i a estudiar més, que m’apassiona. Però ho faig convençut i feliç. També a la possibilitat, que hem valorat en alguna ocasió, d’anar a viure a un altre País per un temps. Però a això encara hi som a temps.

 Hi ha algun polític que li caigui malament a nivell personal?

Si, alguns. En política hi ha de tot i gent lamentable també.

Quina relació té actualment amb el secretari general Pere Navarro?
Personalment bona i políticament és conegut que tenim algunes diferències malgrat ens uneix que els dos som persones d’esquerres.


Com a polític quines són les seves tasques avui dia?
Sóc diputat al Parlament de Catalunya i cap de l’oposició a Vilanova i la Geltrú. Com a diputat centro la meva activitat principal als temes de cultura i del meu territori, el Penedès. Pel que fa a la feina a Vilanova segueix sent molt absorbent i apassionant, combinació que provoca moltes hores de dedicació.

En té bons records de en l'època en que estaba a les joventuts socialistes?
Va ser un bon aprenentatge. De coses positives i no tan positives. També vaig veure misèries de la condició humana. Però allà vaig aprendre a estimar i defensar les meves idees i a compartir vivències amb gent meravellosa que després he mantingut amistat i complicitat durant dècades.
També vaig viure la mort de dos grans amics. Xavier Soto i Guillermo Vidaña. Van ser dos cops molt durs.

Sent nostàlgia d’haver estat batlle de Vilanova i la Geltrú?
Molta sí. És una experiència inigualable, la proximitat a la gent, als teus veïns i protagonitzar un període magnífic de transformació de la meva ciutat. Això no ho vius més que des de la política local.
Ho trobo a faltar malgrat que mantinc una intensa activitat municipal i de contacte i relació amb els meus veïns, que és el que realment em satisfà.
 Miro quina temperatura fa i penso a quina ciutat del Món m’agradaria estar. Un petit somni matinal per començar el dia amb piles noves. Després desperto a les meves filles i ja comença el dia amb tota la seva contundència, i les seves meravelles.

Que n'opina del portal digital ElMercadal.cat? 
Sóc aficionat als portals d’internet. M’informo molt a través d’ells. Té qualitat i és molt complet. A més de ser una aposta valenta. Partint de la dimensió local abastar la nacional. Una bona mostra de com haurien de ser les coses. Sempre amb els peus a terra.
Moltes gràcies per l’entrevista!

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

 

 

Quants anys tens?
30

De què ciutat ets?
Badalona

D'on procedeix el teu nom artístic?

El meu nom real es Jordi Mercader, però ja des del cole els companys van començar a fer que el meu nom fos Merca, i quan vaig decidir dedicar-me a això vaig veure que era un nom que era fàcil de recordar.

Dels tres que enumeraré selecciona un. Gila, Eugenio o Cruz y raya?
Em quedaria amb coses de tots, però encara que Gila era un gran, i diuen que l'inventor dels monòlegs, Eugenio és mes dels meus... Encara recordo aquelles galas de televisió Espanyola en les que sortia l’Eugenio i que no podia parar de riure.

Amb quants anys vas dir que anava de debò això de ser monologuista?
Si és cert fa molts anys que ser que vull dedicar-me al món de l'espectacle, el tema dels monòlegs va arribar a poc a poc i realment no ser quan vaig decidir exactament dedicar-me això..

En quins grans espectacles has participat?

Estic orgullós d'haver actuat a quasi totes les grans sales de Catalunya i Espanya, però una de les coses mes maques que he fet ha sigut actuar amb un gran amic com és en J.J. Vaquero al Club Capitol de Barcelona 3 dies amb les entrades exhaurides, aquestes són les coses que fan que vagis a dormir, saber perquè vas decidir dedicar-te a això.

Que en penses de la relació entre el govern català i l’espanyol?
Que amb una mica d'humor les coses els hi sortirien millor, encara que a mi moltes vegades els polítics em fan riure...

Des d’un punt de vista humorista, que en diries de l’actual situació econòmica i social per animar una mica el personal…?
És difícil trobar alguna cosa de què riure d'una situació en la qual tanta gent ho esta passant malament, però el gran Pepe Rubianes crec que tenia la frase prefecte per aquests casos, ell deia sobre els polítics que ens han futut en tot això: “que se metan los huevos por el culo haber si les explotan y se les quedan colgandos d'un ventilador!!!”

La teva família i amics que els va semblar que vulguis ser monologuista?
La veritat és que tots em van recolzar molt, tot i que ma mare va trigar bastant a esbrinar que era això de monologuista, i crec que encara no ho té clar.

Que et sembla la nostra pagina?
Molt interesant, una pagina d'informació seria i sense cap mena de pretensió, això sempre és d’agrair...

I la nostra ciutat?
Una ciutat molt maca on tinc gran amics dels dies que he passat per aquí actuant.

El millor de Balaguer?

M’agrada molt tota la part del nucli antic i de l’església, encara que sembli típic dir-ho. Són moltes les ciutats i pobles que tenen un centre històric maco, hi ha Balaguer es respira un ambient molt maco passejant pel seus carrerets.

Algun somni que tinguis que algun dia t'agradaria fer?

L’únic somni és poder dedicar-me tot el temps possible a fer el que m’agrada que es fer riure y passar-ho a la gent.

Quines altres aficions o hobbies tens?

La bici de muntanya, i el futbol són els esports que practico sobretot des de desfogar-me, encara que des de fa un temps la màgia és la meva nova passió

Actualment quins projectes tens?

Continuar treballant i aprenent, continuar amb el meu programa de radio que es diu “castigados sin tele” i algun nou projecte que ja esta en marxa però que es secret... els artistes tenim aquestes manies de no explicar els nous projectes per no agafar-los.

 

Motes gràcies per l'entrevista, Jordi!

 

Pàgina 5 de 5

El temps a Balaguer

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER