Oficial ®
Dissabte, 26 Novembre 2016 13:03

Legalitzar el treball sexual: un repte per als paisos moderns

Escrit per

Està comprovat. Les persones que pateixen algun problema de salut necessiten relacions afectives que els faci sentir bé. Com la resta de persones, no? Però molts cops es troben amb certs estereotips i prejudicis que els limita en aquestes relacions.  Segons la OMS l'activitat sexual afavoreix l'autoestima i millora l'estat d'ànim de les persones. Però tenim un problema que caldrà solucionar: el negoci il·lícit que hi ha rere tot això. Fins ara hem viscut en una societat on es feia negoci amb tot i amb una ètica practicament nul·la. Actualment ja han aparegut aplicacions per smartphone per relacionar-se als demés a través de la xarxa que permeten facilitar les relacions entre iguals de forma gairebé instantànea. Però moltes d'aquestes aplicacions o pàgines web de contactes són de pagament i a més no garanteixen la privacitat. Ens hauriem de plantejar doncs una resposta política davant aquest problema tant greu com pot ser la manca de relacions afectives entre persones.

Cap a la legalització del treball sexual

Depenent de les lleis existents en el país, els treballadors sexuals poden estar regulats, controlats o prohibits. En la majoria de països, fins i tot entre els que han legalitzat la prostitució, els treballadors sexuals estan estigmatitzats i marginats, el que pot dificultar la recerca de suport legal en cas de discriminació (p. ex. discriminació racial per part del propietari d'un club de striptease), impagament per part d'un client, agressió o violació. El terme sorgeix arran de la defensa, sobretot inicialment per part dels col·lectius implicats, l'argument que els treballadors sexuals han de tenir els mateixos drets humans i laborals que qualsevol altra classe de treballador.

Per exemple, el Gremi Canadenc per al Treball Eròtic és un grup de pressió que exigeix la legalització del treball sexual, l'eliminació de les regulacions estatals sobre el mateix, a les que consideren més repressives que les imposades a altres empleats i negocis, el dret al reconeixement i la protecció sota les lleis regulars d'ocupació, el dret a formar i integrar-se en associacions i sindicats professionals (sobretot per tal de poder participar en negociacions col·lectives), i el dret a viatjar i creuar fronteres legalment amb finalitat professional. Argumenten també que la legalització del treball sexual permetrà dur a terme en circumstàncies millor organitzades , en què les regulacions exigibles per llei (com l'ús obligatori de condons i les revisions mèdiques obligatòries als treballadors) ajudaran a reduir la transmissió del VIH i altres malaltie sde transmissió sexual.

Reconèixement dels governs

A Holanda, Alemanya i Nova Zelanda i alguns estats d'Austràlia els treballadors del sexe estan reconeguts pels seus governs. Allà, el terme "treballador sexual" és utilitzat sovint per aquells que donen suport els drets legals i econòmics d'aquests treballadors.

El creixement del turisme sexual ha portat a un gran increment de la indústria del sexe. El turisme sexual il·legal amb menors (tant nens com nenes) ha esdevingut un problema notori a Costa Rica i Tailàndia. En altres parts, les indústries de sexe legal (és a dir, amb majors d'edat i consensuat) suposen una aportació important a l'economia local d'alguns centres urbans. Un exemple és el barri de Reeperbahn a Hamburg, una zona de prostitució legalitzada que paga impostos i dóna servei a turistes de tot el món.

Està mal vist per els demés

Molta gent és soltera perquè té dificultats per relacionar-se, és una persona introvertida o simplement perquè li han vist una vulnerablitat en ella i l'utilizen com a client potencial de la prostitució.  Tot i que algunes prostitutes ho fan perquè elles volen, per tal de pagar-se la seva carrera universitària o poder fer front a les despeses hem de dir que hi ha altres maneres de fer negoci i que menyspreen les dones i les maltracten. En una societat moderna crec que s'hauria de legalitzar la professió de prostituta. Són persones i professionals com la resta i que en molts casos ajuden a clients a sentir-se millor. Encara existeix molt tabú en aquest tema, i per tant caldria fer les valoracions pertinents de com pot ser que a Catalunya hi hagi més de 30.000 dones exercint la prostitució. A Espanya, segons les dades de la Ucrif, hi podria haver unes 300.000 prostitutes, i a Catalunya exerciria un 10% del total de la prostitució de l'Estat. Actualment, dos terços de les prostitutes estrangeres establertes a Catalunya procedeixen de Sud-amèrica, sobretot del Brasil i Colòmbia, mentre que la resta són de l'Europa de l'Est, sobretot de Romania, i de Nigèria. Creiem doncs, que si es legalitza la prostitució (o més ben dit el treball sexual) el món aniria molt més bé del que va perquè tothom tindria accés a les relacions afectives. No només els alts executius i empresaris sinó col·lectius amb risc d'exclusió com ara els discapacitats que tenen molt més complicades aquest tipus de relacions.

A més d'un 10% de la població li costa tenir relacions sexuals

Per a les persones amb diversitat funcional (un 10% de la població) les relacions íntimes són un tema tabú. L'objectiu és garantir l'habitatge o el treball. I el sexe? En algunes capitals espanyoles ja s'ofereix assessorament, tallers i fins i tot acompanyaments sexuals a persones discapacitades. A més d'un ja li ha canviat la vida!

Tenen una discapacitat. La que sigui... Però també tenen necessitats sexuals. Com tots. No obstant això, ningú en parla. Ningú es preocupa de cobrir aquesta mancança ni hi ha recursos. És com si la discapacitat fos unida a una vida sense desig sexual, sense desig, sense relacions. Res més lluny de la realitat. La legalització del treball sexual suposaria una millora de la salut pública. Cal intervencions en aquest aspecte per tal de conseguir una societat justa i lliure de discriminacions.

Darrera modificació el Dissabte, 26 Novembre 2016 14:55
Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre