Crec que estem a punt d’obrir el debat d’un nou model de gestió dels països que serà una espècie de post-democràcia. Ni dictadura ni capitalisme contra el poble.
Molts de vosaltres us preguntareu quin model és aquest que us plantejo i com el podem fer possible. Des de fa molt temps i que tinc una mica de coneixement he pensat que el problema del món és la manca de solidaritat, ambició i pacifisme per afrontar els problemes que generem la espècie humana.
Però som a temps de solucionar el conflicte que vivim a Catalunya, sense oblidar el nostre planeta que pateix les conseqüències de la contaminació i del canvi climàtic.
Estic segur que si tenim la sort de viure 30 anys més, molts dels problemes actuals tindran solució. Haurem assolit un model de gestió eficient i globalitzat, que tindrà en compte totes les persones i probablement no existirà la pobresa ni la precarietat laboral. Possiblement estarem gaudint de la vida d’una forma molt diferent com la que tenim ara. En l’història existien els esclaus que estaven tot el dia treballant. Posteriorment es va regular el treball.
Actualment estem vivint una revolució d’una magnitud impressionant i els governs intentaran fixar un SMI més alt que el que tenim ara. Crec que el nou govern s’hauria de centrar en un altre assumpte. A la de reconèixer el dret de les persones a no treballar.
No treballar actualment està mal vist i no té cap ni peus, però si poc a poc anem reduint les jornades laborals podríem arribar un moment en que podria desaparèixer el sistema laboral que tenim.
Una vegada recordo que en una entrevista de treball l’entrevistador em va dir que el pitjor invent de l’historia han estat els diners i que sense diners no tenim dignitat. Sí, el treball dona dignitat però en un futur estic convençut que tothom tindrà reconegut el dret a “no treballar” o el dret a prendre’s un respir sense sentir-se jutjats per la societat.
Tinc la convicció que la majoria dels treballs desapareixeran abans del 2100 però sempre existirà el 1% de població que treballarà. I a mi m’agradaria ser un d’ells. El futur que ens espera serà molt millor del que alguns es pensen.
