L’Ajuntament de Balaguer participarà en el projecte CONSTRUÏM Un nou país amb valors, una iniciativa d’anàlisi i reflexió del civisme a Catalunya amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Construïm és un procés promogut per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de Generalitat de Catalunya que pretén construir el futur a través de la introducció d’iniciatives i canvis en les polítiques del Govern que fomentin el civisme, generant oportunitats i confiança mútua en les relacions, tant públiques com privades, entre ciutadans i ciutadanes.

És per això que es duran a terme tallers participatius oberts a tothom, a 36 nuclis poblacionals per tot el territori català. 

El segon taller de Construïm es durà a terme a la ciutat de Balaguer el dijous 27 d’octubre de 18.30 h a 21.00 h al Casal Cívic (c. Miracle, 23). Tots els ciutadans i ciutadanes tant de la Ciutat de Balaguer com dels pobles de la zona estan convidats a participar en aquesta sessió de dues hores i mitja de duració amb dinàmiques participatives.



Publicat a Catalunya Optimista

Les llars amb suport són habitatges on viuen tres o quatre persones amb un suport extern eventual. Generalment, són pisos integrats en una comunitat de propietaris que acullen persones amb malaltia mental que gaudeixen d'un bon nivell d'autonomia i que necessiten suport extern en el procés d'inclusió social.

Tenen per objecte facilitar un entorn substitutiu a la llar adequat i adaptat a les necessitats d'assistència de la persona que permeti potenciar l'autonomia personal i social, afavorint la integració a la vida comunitària.

Aquestes persones viuen amb la supervisió i el suport d'un equip professional que treballa per la seva plena integració a l'entorn comunitari normalitzat. El servei de llar amb suport, constitueix, per tant, un recurs intermedi entre les llars residència i la vida autònoma.

L'accés a la llar amb suport es tramita mitjançant el programa d'ajuts per a l'accés als habitatges amb serveis comuns. L'usuari o usuària participa en el cost del servei mitjançant una aportació econòmica que s'estableix en funció de la naturalesa del cost de referència i el seu nivell de renda.

El servei de llar amb suport pot tenir caràcter temporal o permanent. 

La despesa municipal en matèria d’habitatge s’incrementa amb aquest pla un 77% de mitjana anual respecte al període 2008-2015, durant el qual la inversió total del pla va ser de 756 milions d’euros. Segons el comportament d’altres actors públics i privats, la despesa associada a aquest pla pot arribar als 2.973,2 milions d’euros. En tot cas, amb l’aportació de la Generalitat al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, la despesa s’apropa als 2.000 milions d’euros. Una part important d’aquests diners es destinaran a ajudes per pagar el lloguer i a la rehabilitació del parc d’habitatges.

A més, s’accelera el ritme de construcció d’edificis nous per al lloguer social per passar de produir 200 nous habitatges anuals a 1.000. L’objectiu final del pla és construir, al llarg d’aquests deu anys, un total de 8.854 pisos, el 80% dels quals es destinaran al lloguer. Gràcies a la construcció d’aquests habitatges, es preveu que es crearan 29.000 llocs de treball.

Per tal d’atendre les persones més vulnerables, s’aposta per la mediació en cas d’impagament i sancions als grans tenidors si no ofereixen una alternativa d’habitatge i garantia de reallotjament. Un altre col·lectiu que cal cuidar és la gent gran, que es preveu que augmentarà. Caldrà adaptar la ciutat, en general, i l’habitatge, en particular.

Pel que fa a la rehabilitació, a més d’incrementar els ajuts tant per a l’exterior com per a l’interior dels edificis, s’elaborarà un mapa de les condicions dels habitatges.

Una altra de les preocupacions és la diferència d’accés a l’habitatge per barris. Es farà una radiografia de cada districte i s’atendran les necessitats segons les especificitats de cada territori.

Publicat a Catalunya Optimista
Dissabte, 22 Octubre 2016 11:29

Vivos: la verdadera assegurança de vida

Situat al cor d'Europa és un dels refugis subterranis de supervivència més fortificades i massives a la Terra. Excavada a la roca sòlida, sota una "muntanya de 400 d'altura, pels soviètics durant la Guerra Freda, aquest refugi era una fortalesa per als equips militars i municions. Ara propietat privada, aquest 76 acres per sobre i per sota de les instal·lacions de terra endurida és capaç de resistir una explosió substancial curta distància nuclear, un accident aeri directe, agents biològics i químics, les ones de xoc massives, els terratrèmols, els polsos electromagnètics, inundacions i pràcticament qualsevol armada atac. 

Vivos Europa One s'ha convertit en el major refugi subterrani privat del món per al llarg termini, la protecció inflexible per a les famílies i els seus grups, juntament amb els seus actius més valuosos quan no hi ha altra solució exfiltración per sobre del sòl serà suficient.

http://www.terravivos.com/

 

Publicat a Món Optimista

La immediatesa hauria de ser un dels principals reptes dels polítics del futur. Aquests polítics han d’anticipar-se als fets, al igual que els màrqueters fan amb el màrqueting 4.0.
Els polítics que són servidors públics de la ciutadania haurien de poder fer posible una política 4.0, i llençar a la paperera la que hem tingut els darrers anys si no volen que el sistema caduqui i ens acostem a un nou sistema.
La vella política ha acabat. Ara en ve una de nova plena d’il•lusió, futurisme i ambició. Els polítics han de fer una reflexió: aplicar noves gestions per posar-se a la pell dels demés que són els contribuents i els que tenen més clar cap a on volen anar. La ciutadania té dret a tot. A ser ambiciosa i a tenir cada persona el seu projecte de vida. El que plantejem avui és la necessitat d'aprovació al Parlament d’una nova llei de Benestar Social i Família que permeti a les persones tenir un pla de vida i un seguiment personalitzat d’aquest pla. Aquest pla hauria de fer-se amb la finalitat que cada ciutadà tingui cobertes les necessitats de la pirámide de Maslow: fisiològiques, de seguretat, socials, d’estima i d’autorealització. A Balaguer hi han casos molt greus i no tant greus que són presents i consten com a queixes i haurien de ser ateses amb immediatesa,excel•lència i resolució. Però lamentablement aquests problemes ni són resolts amb immediatesa ni tampoc amb atenció personalitzada a cada cas i es van acumulant amb el risc que aquestes persones vagin decaient amb el seu projecte vital.
La gent del carrer es queixa alguns són conformistes, d’altres potser massa il•lusionats. Però sense immediatesa mai tindrem el que volem. Cal lluitar-hi per conseguir-la!

Publicat a Editorial

Els joves amb discapacitat intel·lectual compten amb una formació insuficient que els prepari per al món laboral, un cop acaben l’etapa post obligatòria. Per a aquells joves sense l’ESO, l’oferta formativa es concentra només entre els 16 i els 21 anys perquè els PFI (Programes de Formació i Inserció) tan sols es poden cursar durant aquest període, no poden fer més d’un PFI, no hi ha opcions d’especialització i són l’única oferta que tenen. Només 3 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual tenen estudis de secundària o PFIs. Aquells alumnes amb el graduat de l’ESO, i que volen seguir amb un cicle de grau mitjà o superior, es troben amb una formació no adaptada a les seves necessitats específiques. Aquesta situació es repeteix també amb els cursos que ofereix el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). “La comunitat ha de preveure que hi ha persones amb discapacitat intel·lectual, com a ciutadanes de ple dret, que poden estar interessades en ofertes de formació” recorda Rosa Cadenas, presidenta de Dincat.

A més dels problemes de formació, les persones amb discapacitat intel·lectual tenen greus dificultats per accedir al treball. Els únics dispositius d’inserció laboral, pensats específicament per a ells, segueixen saturats i no hi ha prou recursos per pagar els suports que necessiten per treballar en igualtats de condicions que la resta de ciutadans. Els Centres Especials de Treball i els programes de treball amb suport en l’empresa ordinària continuen afectats per les retallades dels últims anys en polítiques actives d’ocupació. Per falta de pressupost, hi ha un topall als CET que no permet incorporar nous treballadors i els serveis de treball amb suport no poden atendre tota la demanda. Només 2 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual treballa (en concret 17%).

A casa, sense ocupació A les dificultats de formació i d’accés al treball, se suma que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una oferta ocupacional pràcticament inexistent. “Si una persona sense discapacitat busca feina i no en troba, mentre espera aconseguir-ne té opcions de mantenir-se ocupada. Les persones amb discapacitat intel·lectual no tenen les mateixes possibilitats. Es queden a casa i les seves famílies són les que busquen la manera de què estigui activa. La societat encara no està preparada per donar resposta a aquestes necessitats” afirma Cadenas. Solucions Dincat reclama al Departament d’Ensenyament que acceleri el desplegament dels Itineraris Formatius Específics (IFE) per a alumnes amb necessitats educatives especials entre els 16 i els 21 anys. Aquests itineraris tenen una durada de 4 anys i inclouen continguts que permeten l’especialització, així com l’aprenentatge d’habilitats personals i socials necessàries per al seu desenvolupament. La Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual demana al Departament de Treball que es permeti fer contractacions noves en els Centres Especials de Treball i que es recuperin els recursos destinats a la inserció a l’empresa ordinària, d’abans de les retallades, perquè aquests són els 2 únics dispositius que asseguren l’accés al treball del col·lectiu. Dincat també recorda que s’ha de garantir que les persones amb discapacitat intel·lectual, com qualsevol altre ciutadà, puguin reciclar-se i disposin d’una formació permanent, més enllà dels 21 anys, que les prepari millor per al món laboral.

 

Dincat neix l’any 2010 de la fusió d'organitzacions històriques amb prop de 40 anys de trajectòria al servei del col·lectiu. La unió va ser possible gràcies a la constatació que hi havia uns valors i una missió compartida.

Logo APPSAPPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual

La Federació Catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual (APPS) té els seus orígens al març de l'any 1973, quan es va constituir una petita agrupació provincial dedicada a la promoció de les persones amb discapacitat intel·lectual, formada per vuit associacions de pares i altres entitats de caire social, ubicades a la província de Barcelona. L'any 1978 va esdevenir Federació per acord de l'Assemblea General, estenent el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya.

L'APPS s’ha caracteritzat per la proximitat amb les entitats membres i el treball conjunt. Els principis de solidaritat, transparència, agilitat, dinamització, eficàcia i participació han estat sempre presents al dia a dia de les seves actuacions.

En total, l’APPS ha arribat a estar integrada per més de 260 entitats federades d'arreu Catalunya, amb diverses personalitats jurídiques (associacions, fundacions, cooperatives...) que presten serveis al col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual.

La Federació APPS va ser declarada d'Utilitat Pública l’any 1983 i va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1990.

Logo coordinadoraCoordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya

Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya va ser creada l’any 1978, tot i que la seva tasca es va iniciar a principis de 1974. En tots aquests anys ha representat i aglutinat un bon col·lectiu d’entitats sense afany de lucre d’arreu de Catalunya que gestionen serveis laborals i d’atenció per a persones amb discapacitat psíquica.

Els objectius bàsics de Coordinadora han estat la defensa dels drets de les persones amb discapacitat psíquica, la seva promoció personal i social, la seva integració laboral i la millora de la seva qualitat de vida i independència.

En total, han format part de Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya 73 entitats associades que gestionen 318 serveis d’atenció a persones amb discapacitat psíquica per a 12.534 persones amb discapacitat.

Ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Placa Francesc Macià, l’any 1991 i amb la Creu de Sant Jordi, l’any 1999.

Logo patronalAPPS- Associació empresarial d’economia social

Es va crear el 1994 per tal de negociar i signar els convenis col·lectius del sector. La van constituir 12 entitats federades a l’APPS i la pròpia Federació APPS. Durant els primers mesos va tenir una comissió gestora fins a la celebració de les primeres eleccions a Junta Directiva.

L’any 2007, els presidents de Federació APPS i d’APPS Associació empresarial d’economia social van signar un document de coordinació de les seves actuacions per tal de treballar d’una forma més propera i complementària amb vistes a una futura integració, que va tenir lloc el 28 d’abril de 2010.

 

 

Publicat a Catalunya Optimista

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre