SEGUIU-NOS

Actualitzat 12:18 PM CEST, Oct 16, 2017

Té vigència el feminisme en el segle XXI?

  • Escrit per  Laura Polo Dalfó
  • Publicat a Opinions

Pensem tan sols uns minuts en aquesta pregunta i intentem respondre-la. El masclisme, segons el diccionari català, és “una actitud que consisteix en atribuir als homes la superioritat en tots els camps.”  El feminisme, en canvi, és  “el moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.” Ara ja estan definits els dos conceptes, no per mi ni per cap altra “dona feminista radical” o “feminazi” sinó per un diccionari, en la redacció del qual també hi han participat homes. Ara ja queda clar que un no és el contrari de l’altre sinó que són, respectivament, causa i conseqüència,  ja que he donat per suposat que s’entén: que sense l’existència del masclisme o la misogínia, no hauria esdevingut necessari un moviment de lluita contra aquest. Ara el problema recau en si la causa segueix vigent i, per tant, la conseqüència encara és necessària. Seria com el plantejament filosòfic de Descartes, canviant-hi, però, les premises: Masclisme, ergo feminisme.

Per demostrar la veracitat del que estic afirmant m’agradaria posar en manifest algunes de les situacions que vivim cada dia les noies i dones d’aquest país. Sí, el país tan modern i democràtic del qual presumim que té valors i respecta els drets i a les persones. Aquestes, per suposat que us semblaran clixés, bé, és que en realitat ho són. Són exemples de repetides circumstàncies a les que ens hem de veure sotmeses dia rere dia, al carrer, en una botiga, en un restarurant, en un parc o en el lloc que sigui; tan de dia, com de nit. He sigut testimoni d’assetjament en un carrer on, una noia que anava sola, s’ha vist obligada a canviar de vorera, a agafar el telèfon, o a entrar en un espai públic on poder desprendre’s dels homes que la perseguien. Tinc amigues i conegudes que caminant o bé desplaçant-se en transport públic han rebut assetjament sexual, i ja no parlo de només paraules, que sembla que s’infravalora el dolor i repugnància que poden arribar a causar, sinó també parlo de gestos, carícies, sense el consentiment de la receptora. He vist com una noia s’ha quedat fins més tard a una festa, de la qual volia marxar, per no anar sola cap a casa seva, per por. Digueu-me boja si voleu, però crec que ningú hauria de tenir por de caminar pels carrers de la seva ciutat sense companyia. La veritat és que aquesta situació no s’acostuma a entendre per part dels meus companys masculins, és nota que mai han hagut de canviar la seva ruta per no sentir el temor a què el grup de nois que hi ha en el camí de cada dia et pugui dir o fer alguna cosa. La resposta que es dóna davant d’aquestes situacions, pel que jo he viscut és: “Doncs no entenc perquè tenen por, jo mai he tingut por d’un grup de noies quan anava sol cap a casa, és més, m’hi atanso a saludar”. L’explicació que hi ha darrera d’aquestes situacions tan diferenciades rau en el fet que una persona la qual està en situació de superioritat social no pot tenir por a un grup de persones les quals estan per sota, de la mateixa manera que serà un fill o filla el que tindrà por de la seva mare o pare, i no al revés, per la situació d’inferioritat en què el nen o nena es veu sotmès. M’agradaria també entrar en altres exemples com és l’àmbit laboral i la enorme incògnita de per què hi ha més dones graduades i, per tant, més ben preparades però a l’hora de parlar de càrrecs importants hi trobem més homes, per què en una entrevista de feina és necessari preguntar sobre l’elecció de ser mare o no, o simplement per què no puc elegir no ser mare i que no estigui mal vist.

Per últim només m’agradaria fer una última pregunta: quan una persona és conscient de tot això que passa diàriament i que afecta totes les dones que l’envolten, com encara es pot negar la importància del feminisme, com voleu que no siguem feministes, o “feminazis”, vista l’apatia social que es presenta en aquest tema ja no importa la nomenclatura amb la qual es refereixi.

Darrera modificació el Dijous, 08 Juny 2017 19:00
Més en aquesta categoria: « Generació buida Un circ ple d'horrors »
Tornar al principi