SEGUIU-NOS

Actualitzat 8:10 PM CEST, Aug 5, 2018

De misses i festes majors

El més d’agost és ple de Festes Majors a molts pobles de les nostres comarques. I, tot revisant els programes d’actes de cada poble, hi ha una constant si més no, curiosa. A tots ells hi ha, un dia o altre, una missa com a acte inclòs en el programari de la Festa Major. No em sorprén pas que se cel•lebrin actes religiosos, n’hi ha gairebé a diari en una població o altra. El que trobo fora de tota lògica és una cel•lebració religiosa, d’una religió en concret, com a acte –a cops molt rellevant- de la Festa Major, en una societat que es manifesta obertament laica.. Algú podrá dir que no és cert això que dic, que som una societat molt religiosa, que venim d’on venim, que el pes de la religió catòlica és molt significatiu entre els nostres conciutadans. Res millor que mirar les dades que tothom te a la seva disposició, com ara l’Instituto Nacional de Estadística o l’Agència Tributària per a sortir de dubtes. Solament el 51 % dels catalans es declara creient. D’entre tots aquests, es declara practicant de la religió católica un percentatge molt inferior al 5 % entre els més joves, i tot…
Llegir més

L'actualitat del Tao

Hola, bon dia! Abans de res, em presentaré, jo soc en Xavier Malpartit, un home gran (que no vell), ja retirat del món laboral i jubilat, resident a la ciutat de Lleida. Degut a la meva trajectòria i bagatge de quan era jove, per guanyar-me el pa, em vaig passar mitja vida, en llargs viatges i estàncies prolongades a la Xina Comunista que des de que va entrar Mao Tse Tung, a dies d’avui hi ha mes o menys el mateix règim, resultant un país molt tancat en si mateix. Fa ja uns mesos em vaig assabentar d’un nou mitjà informatiu, a internet i vaig començar a mirar els nous continguts d’aquesta pagina, que segons el meu criteri, té futur, en una societat com la nostra. L’article d’avui, per ser el primer, us faré una petita introducció: A l’actualitat no existeixen a la Xina sectes Taoistes organitzades encara que aquests coneixements han quedat molt arrelats en el terreny personal, sempre sota la clandestinitat ja que d’ençà que va entrar el règim comunista va prohibir el tema taxativament. Quan va entrar a la Xina el règim Comunista de l’actualitat molts Mestres van fugir a Taiwan o Hong Kong, Japó i Estats…
Llegir més

Manifest pel referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població. Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum. Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir. Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització…
Llegir més

Un circ ple d'horrors

COMUNICAT D'OBERTAMENT A MITJANS DE COMUNICACIÓ Des d’Obertament, volem expressar públicament el nostre rebuig a l’espectacle ‘Manicomio’ de la companyia El Circo de los Horrores ja que presenta les persones amb problemes de salut mental com a éssers perillosos i marginals que han d’estar tancats i aïllats de la resta de la societat. El show s’instal·larà al Port Vell de Barcelona entre el 21 de juny i 2 de juliol. Obertament denuncia que ‘El Circo de los Horrores: Manicomio’ suposa un retrat estigmatizant de la salut mental per les següents raons: Caricaturitza de forma grotesca a les persones amb un trastorn mental com degenerats, excèntrics i violents, presentant els personatges com a diabòlics, estúpids, malvats o sanguinaris. Frivolitza amb el patiment de les persones amb un trastorn mental a través de burles, càstigs i vexacions, fent referències a maltractaments, descàrregues elèctriques o contencions físiques. Fa servir de manera banal i ofensiva la terminologia psiquiàtrica per anomenar espais de la instal·lació. El perill dels continguts estigmatitzants en la ficció és que retro alimenten uns prejudicis ja existents que es reflecteixen en els estereotips que projectem sobre la idea que tenim de la salut mental i que acaba per materialitzar-se en comportaments…
Llegir més

Té vigència el feminisme en el segle XXI?

Pensem tan sols uns minuts en aquesta pregunta i intentem respondre-la. El masclisme, segons el diccionari català, és “una actitud que consisteix en atribuir als homes la superioritat en tots els camps.” El feminisme, en canvi, és “el moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.” Ara ja estan definits els dos conceptes, no per mi ni per cap altra “dona feminista radical” o “feminazi” sinó per un diccionari, en la redacció del qual també hi han participat homes. Ara ja queda clar que un no és el contrari de l’altre sinó que són, respectivament, causa i conseqüència, ja que he donat per suposat que s’entén: que sense l’existència del masclisme o la misogínia, no hauria esdevingut necessari un moviment de lluita contra aquest. Ara el problema recau en si la causa segueix vigent i, per tant, la conseqüència encara és necessària. Seria com el plantejament filosòfic de Descartes, canviant-hi, però, les premises: Masclisme, ergo feminisme. Per demostrar la veracitat del que estic afirmant m’agradaria posar en manifest algunes de les situacions que vivim cada dia les noies i dones d’aquest país. Sí, el país tan modern…
Llegir més

Generació buida

Quantes vegades s'ha sentit parlar de la "Generació buida" o bé la "Generació perduda" o simplement, i per deixar-nos d'eufemismes, la generació que vam néixer a mitjans i finals dels anys 90. Es diu que som una generació egoista, insensible, indiferent. Es veu que ens manquen ganes de treballar, projectes de futur i autosuficiència. Es diu que som incapaços de treballar per una cosa nova, feta per nosaltres, i que ens limitem a la recerca d'un bon sou, això sí, sense treballar massa.Hi ha present una generalització contínua dels valors del jovent actual que estic segura que indigna a, probablement, més 50% d'aquest, com que no tots seguim aquestes característiques estandarditzades que se'ns han imposat sense realment preguntar-se si és així com som, o és així com ens han fet o com volen que siguem. Segons antics filòsofs les idees innates són inexistents, i una persona difícilment s'educarà a ella sola. Així doncs, per què "el jovent d'avui dia" som com som? Qui ens ha imposat aquests valors? Som realment una generació buida i perduda? La resposta és no, no estem perduts, simplement estem confosos. Siguem empàtics i intentem imaginar-nos la situació d'un/a jove estudiant que es passa diàriament sentint…
Llegir més

Sant Jordi: patrimoni de la humanitat

Benvolguts i benvolgudes, És tot un plaer dirigir-me a tots vosaltres amb motiu de la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya i un dia especial per a tothom, especialment per als Jordis i les Jordines, a qui aprofito per felicitar. El protagonisme de la Diada d’avui és de la gent i, per tant, el millor que podem fer tots és gaudir del dia, sortir a passejar i comprar llibres i roses, perquè és la manera que tenim de demostrar que ens estimem, que estimem la nostra llengua i que estimem la nostra cultura. A través dels llibres i de les roses ens diem moltes coses, ens expliquem i ens reconeixem com a poble. I ho hem fet sempre, tant en moments de bonança, com en temps més difícils. És en diades com avui que ensenyem la millor cara al món. És per això que el govern de la Generalitat està treballant des de fa temps amb la Cambra del Llibre de Catalunya, que agrupa editors i distribuïdors, perquè la festa de Sant Jordi sigui reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Fa dos anys la UNESCO ja va reconèixer a Barcelona com a Ciutat de…
Llegir més

Laicismo y libertad

La Semana Santa es una manifestación religiosa y cultural que como puede observarse año tras año está creciendo en nuestro país tanto en participantes activos de las procesiones y otros actos como espectadores que asisten bajo diversas motivaciones. La religiosa, evidentemente es una de ellas, pero no la única. Este acontecimiento anual es un testimonio de una cultura ancestral pero también actualizada, no olvidemos esta característica ya que eso demuestra, entre otros aspectos, su popularidad. En este sentido cabe señalar la participación de jóvenes de edades muy tempranas y especialmente de mujeres de todas las edades. Esta feminización de cofradías y procesiones es un activo de modernidad, normalidad y democracia en actos de este tipo y todo ello dentro de las normas cívicas, la libertad de creencias y el respeto que en toda sociedad democrática debe prevalecer. El pasado año se presentó en un pleno del Ayuntamiento de Lleida una moción de la Crida-CUP para acabar con la tradición que existe en la ciudad por la cual asisten el alcalde y los concejales que así lo decidan libremente y por invitación de los convocantes a esos actos de forma oficial. Dicha moción fue presentada con unas motivaciones laicistas mal entendidas,…
Llegir més

El Règim del 78 i la reparació a les víctimes del franquisme

El passat 6 d’abril, des d’Esquerra Republicana vam denunciar, una vegada més, a la Comissió de Cultura del Congreso el reiterat incompliment per part del Govern de l’Estat de la Llei 21/2005. Una llei que estableix la devolució de la documentació confiscada a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i que fou dipositada a l’Archivo General de la Guerra Civil Española a Salamanca. Es tracta dels famosos “Papers de Salamanca”. Uns “papers” que, dotze anys després, encara no han estat restituïts en la seva totalitat als seus legítims propietaris, en una clara voluntat política d’entorpir el desenvolupament i el compliment de la llei. L’abril de 2013, una Comissió Mixta constituïda pels governs de la Generalitat i de l’Estat, acordava quina havia de ser la documentació que havia de conformar la darrera partida a lliurar a Catalunya i que constava de 546 caixes, 4.139 llibres, 259 cartells i altres documents. La sorpresa va ser quan el juny de 2014, l’ex-ministre Wert va manifestar que tenia prevista la devolució d’un fons documental inferior a l’aprovat a la Comissió Mixta, incomplint així els termes previstos a la Llei 21/2005. Efectivament, el 4 de desembre de 2014, arribava a Catalunya una partida incompleta. Al·ludia,…
Llegir més
Subscripció a aquest canal RSS