SEGUIU-NOS

Actualitzat 7:32 PM CEST, May 16, 2018

L'empresa familiar:motor econòmic i social

Les empreses familiars, són les unitats econòmiques més antigues del món. Aquestes neixen per la capacitat emprenedora del seu fundador, el qual va transmitent els seus valors i la seva cultura empresarial a les següents generacions. El fundador és el protagonista, l’origen, el que capitaneja l’aventura ,el que arrisca i el que marca el camí de l’empresa. El que no escatima el seu temps. El que és capaç de sacrificis i de treball dur. Però quines repercussions tenen aquests tipus d’empreses en l’àmbit econòmic i social? Les empreses familiars, sobre tot les petites i mitjanes, constitueixen avui dia, la base del sistema econòmic productiu; són la font generadora de la major part d’ocupació ( el 75’8 % de l’ocupació privada); generen riquesa en aquest país(el 72 % del PIB) i serveixen com un element important de progres i cohesió social. En l’actualitat , el 85 % de les empreses en Espanya són familiars i entre aquestes, únicament 35 % traspassarà la gestió a la següent generació ( en Europa aquesta dada descendeix al 26 %). Durant la crisi econòmica, les empreses familiars catalanes, van sacrificar part de la seva rendibilitat i competitivitat a canvi de del manteniment de les plantilles…
Llegir més

Cal una unitat territorial davant dels greus problemes elèctrics

Des del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Diputació de Lleida ens solidaritzem amb tots els municipis de la demarcació de Lleida afectats pels greus incidents a la xarxa elèctrica i a altres serveis, com la telefonia, internet, etc. que durant tota la jornada d’ahir, i com a conseqüència de la nevada primaveral, han deixat sense serveis moltes localitats de la demarcació de Lleida. És evident que en ple segle XXI el nostre territori es veu massa sovint immers en problemes similars d’abastament de serveis. Això posa de manifest el menysteniment de les grans empreses subministradores vers el nostre territori i en definitiva, vers la ciutadania, ja que no han invertit el suficient en manteniment ni en prevenció i coordinació per a garantir un bon servei. És per tot això, que creiem necessari denunciar el problema i vetllar per tal de que es realitzin les mesures correctives adients per a evitar la repetició d’aquests incidents d’acord amb una política de millora continua. La Diputació de Lleida, en aquest sentit, ha d’actuar com a ens, que des del seu àmbit supramunicipal, garanteixi el suport al territori i la defensa del món local. És per això, que emplacem a tots els…
Llegir més

Dia Internacional per l’eliminació de la discriminació racial

El 21 de març se celebra el dia contra la discriminació racial i, en motiu d'aquest, a les JERC Ponent ens agradaria reivindicar quant necessari és fer obrir els ulls a totes aquelles persones que encara pensen que en ple segle XXI la discriminació entre ètnies no existeix. A dia d'avui l'evolució del respecte i igualtat entre persones de diferents orígens, ètnies o cultures ha millorat molt, però sembla que en els darrers anys s'ha estancat o fins i tot retrocedit. Sembla que encara hi ha la presència en aquest món de persones que sense cap raó són creients d'una falsa superioritat pel color de la seva pell o pel tipus de roba que porten. I no volem parlar d'una discriminació racial com l'esclavisme. Els conceptes radicals de la discriminació ja han desaparegut, no obstant això, n'hi ha una sèrie que passen desapercebuts i potser és per això que generalment els acceptem com una cosa la qual “sempre ha passat”. Siguem conscients d'actes actuals discriminatoris els quals no percebem o sí, però ignorem. Una mica d'humor negre? Mirar amb recel la motxilla d'una persona àrab en una estació? Per què no la del suís de la nostra esquerra? Per què…
Llegir més

Afrontant les crisis i preservant la dignitat

No sóc pas expert ni en agricultura ni en ramaderia, malgrat que sóc net, fill, germà, cunyat i cosí de pagesos i de ramaders i de jove em vaig fer un tip de collir fruita, alimentar vedells, plegar ous i netejar porcs. Potser per això, quan aquest mes passat vaig veure desfilar orgullosos els pagesos i els ramaders amb els seus tractors, vaig pensar que jo també hauria fet el mateix. Considero que van fer ben fet de sortir a vindicar al dret a guanyar-se la vida amb el seu treball i a ser valorats com cal. Com faran ben fet en tornar a manifestar-se cada vegada que ho valorin necessari. Al cap i a la fi, qualsevol societat és el resultat d'un equilibri d'interessos de vegades contraposats i cadascú ha de vetllar pels seus sense malmetre els generals. Ara bé, des que tinc us de raó que percebo en els nostre pagesos i ramaders el sentiment de crisi, de ser víctimes d'unes forces econòmiques i socials que els menystenen. De fet, el nombre de titulars d'explotacions agropecuàries no ha fet sinó minvar els darrers quaranta anys, fins arribar a percentatges ínfims. Suposo que en aquest sentiment de crisi permanent…
Llegir més

Imperi avariat amb president d’ultradreta racista

Trump president no arriba al món, com Adam, a l’inici de la història. Trump arriba 10 anys després de la segona major crisi econòmica global després de la de 1929, de la qual les estadístiques de l’atur diuen que EUA ja ha sortit. Però no ha de ser del tot veritat quan un candidat de la dreta per guanyar ha hagut de prometre que les fàbriques tornaran a EUA. Els cracks de 2007 i 2008 van avariar el mecanisme d’EUA com a mercat per als productes dels països exportadors, que al seu torn reinvertien a EUA un alt percentatge dels seus beneficis. Dit en termes marxistes: la crisi de sobreproducció va arribar a la major metròpoli imperialista. Els treballadors tenen necessitats insatisfetes que no poden convertir-se en demanda pels baixos salaris i pel nombre d’exclosos del mercat laboral (aturats camuflats). La rebaixa d’impostos de Trump traurà 2,4 bilions dels comptes públics en els 4 anys de mandat (segons el Tax Policy Center). La despesa en infraestructures serà d’1 bilió, i en inversions militars 0,3 bilions (segons Trump). Al final del mandat hi haurà 5 bilions més de deute públic. Els experts no es posen d’acord si hi haurà una crisi…
Llegir més

Sistemes estel•lars i polítics

Crec que no és possible l’existència sense un propòsit a complir, ni nosaltres ni la resta d’éssers vius, i ni tan sols els cossos celestials de l’Univers. Si figures influents del cristianisme deien que Déu no crearia cap món sense propòsit, al nostre sistema estel·lar l’únic planeta amb vida sembla ser la Terra, i ens podem preguntar per la funció dels altres planetes si no són habitables (per absència o la naturalesa de l’atmosfera, o per massa prop o massa lluny del Sol). Coses que fan que des de 20 anys enrere em feren pensar que la Vida no ha de ser l’únic propòsit per l’existència de planetes, sinó que la funció d’aquestos pot ser d’estabilitzadors’ o escuts protectors de la Terra regulant la seva rotació i translació fent que la Terra no roti massa lent ni massa ràpid i no acabar massa prop o massa lluny del Sol; amb la inclinació miraculosa de l’eix terrestre que causa les estacions i evita temperatures extremes; si la mida dels planetes condicionà la vida al nostre planeta tal com la coneixem (causa o conseqüència), etc. I si s’ha vist que el motiu de la grandària del planeta Júpiter és fer d’escut’ de…
Llegir més

Quin és el preu de la llengua catalana?

La nostra llengua val un acord de govern a la Paeria, per garantir la majoria absoluta “de facto” al govern de Lleida? Val un acord PDeCat-PSC per no xafar-se els ulls de polls mútuament? Es veu que sí. Aquest és el calatge polític dels líders territorials a Lleida, negociar amb la llengua com a preu a pagar per una “pau institucional” a la Terra Ferma. El Pacte a l’inici de legislatura entre PSC i C’S ja va ser anomenat el pacte de la vergonya, vergonya que ja es va constatar quan al PSC no li va tremolar el pols en posar en mans de C’s la política lingüística de l’Ajuntament, que, tot i les reiterades defenses de l’equip de govern del nostre Reglament d’ús de la llengua catalana, segons ells intocable, va patint un “cepillado” constant, persistent i amputador semblant al que va patir l’Estatut per part de “l’insigne” socialista Alfonso Guerra. C’s emparant-se en el bilingüisme van imposant el castellà com a llengua d’ús administratiu, perquè aquesta no és una croada pels drets dels lleidatans, és un assetjo i derroco a la llengua catalana que necessita un tracte preferent i el necessita perquè cal situar-la com a llengua d’ús…
Llegir més

Ser feliç… i punt!

A la gran majoria dels joves de la meva generació ens han insistit molt en la nostra infància i adolescència en aspectes com ara el fet de cursar una carrera, de tenir cotxe propi i tenir parella.Cert que el fet de tenir coneixements acadèmics superiors et proporciona una cultura i fins ara ha obrit a molta gent les portes al treball. També és cert que el cotxe ens proporciona més autonomia. I el fet de tenir parella afavoreix positivament a una vida millor.Però els desitjos dels pares respecte a els seus fills no ho són tot. Tenim realment el més important? Sabem el que és la plena felicitat i l'optimisme interior?Tenir un títol d'estudis superiors no significa ser millor persona o més ben preparada que una altra persona que ha cursat els estudis bàsics o un cicle formatiu. Tampoc garanteix la felicitat. Al contrari, aquesta gent sol tenir més frustracions i problemes.Actualment s'estan aplicant nous criteris a l'hora de seleccionar el personal de treball. Un dels criteris que es fa servir és que el futur treballador o treballadora sigui feliç, bona persona i optimista. Segons algunes estadístiques molta gent que està sobre titulada no es considera feliç ni optimista, i…
Llegir més

‘Re-catalanitzar’ Espanya?

A alguns cercles es parla de ‘despujolitzar’ Catalunya per motius diversos (amb tot, al meu parer, el panorama actual fa enyorar l’època del sr. Pujol, sense compartir les seves idees, però allò obeïa al procés natural del capitalisme, en aquell temps més ‘contingut’ per l’Estat de benestar gràcies al contrapès soviètic, sense saber com governaria avui el sr. Pujol). I si el falangista José Antonio Primo de Rivera proposà la senyera catalana com a bandera espanyola en ser la més antiga de la península, ara es parla encertadament de ‘catalanitzar’ Espanya, expressada per l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i ja exposada a un escrit al diari ABC a l’any 1978 del periodista José María Carrascal (el de les ‘corbates de colors’). I és que segons ell, no són ànims imperialistes catalans sobre la resta d’Espanya ni substituir l’hegemonia madrilenya per la barcelonina en dedicar-se el poble català al seu propi creixement enlloc de malgastar energia en subjugar els altres, suggerint que el fet català fos part de l’ànima espanyola, no contra el de cada terra, sinó per engrandir i enriquir. El sr. Carrascal veia virtuts a Catalunya respecte la resta d’Espanya en fets com la laboriositat, el sentit organitzatiu i…
Llegir més
Subscripció a aquest canal RSS