SEGUIU-NOS

Actualitzat 9:20 AM CEST, Sep 24, 2017

Sistemes estel•lars i polítics

Crec que no és possible l’existència sense un propòsit a complir, ni nosaltres ni la resta d’éssers vius, i ni tan sols els cossos celestials de l’Univers. Si figures influents del cristianisme deien que Déu no crearia cap món sense propòsit, al nostre sistema estel·lar l’únic planeta amb vida sembla ser la Terra, i ens podem preguntar per la funció dels altres planetes si no són habitables (per absència o la naturalesa de l’atmosfera, o per massa prop o massa lluny del Sol). Coses que fan que des de 20 anys enrere em feren pensar que la Vida no ha de ser l’únic propòsit per l’existència de planetes, sinó que la funció d’aquestos pot ser d’estabilitzadors’ o escuts protectors de la Terra regulant la seva rotació i translació fent que la Terra no roti massa lent ni massa ràpid i no acabar massa prop o massa lluny del Sol; amb la inclinació miraculosa de l’eix terrestre que causa les estacions i evita temperatures extremes; si la mida dels planetes condicionà la vida al nostre planeta tal com la coneixem (causa o conseqüència), etc. I si s’ha vist que el motiu de la grandària del planeta Júpiter és fer d’escut’ de…
Llegir més

Quin és el preu de la llengua catalana?

La nostra llengua val un acord de govern a la Paeria, per garantir la majoria absoluta “de facto” al govern de Lleida? Val un acord PDeCat-PSC per no xafar-se els ulls de polls mútuament? Es veu que sí. Aquest és el calatge polític dels líders territorials a Lleida, negociar amb la llengua com a preu a pagar per una “pau institucional” a la Terra Ferma. El Pacte a l’inici de legislatura entre PSC i C’S ja va ser anomenat el pacte de la vergonya, vergonya que ja es va constatar quan al PSC no li va tremolar el pols en posar en mans de C’s la política lingüística de l’Ajuntament, que, tot i les reiterades defenses de l’equip de govern del nostre Reglament d’ús de la llengua catalana, segons ells intocable, va patint un “cepillado” constant, persistent i amputador semblant al que va patir l’Estatut per part de “l’insigne” socialista Alfonso Guerra. C’s emparant-se en el bilingüisme van imposant el castellà com a llengua d’ús administratiu, perquè aquesta no és una croada pels drets dels lleidatans, és un assetjo i derroco a la llengua catalana que necessita un tracte preferent i el necessita perquè cal situar-la com a llengua d’ús…
Llegir més

Ser feliç… i punt!

A la gran majoria dels joves de la meva generació ens han insistit molt en la nostra infància i adolescència en aspectes com ara el fet de cursar una carrera, de tenir cotxe propi i tenir parella.Cert que el fet de tenir coneixements acadèmics superiors et proporciona una cultura i fins ara ha obrit a molta gent les portes al treball. També és cert que el cotxe ens proporciona més autonomia. I el fet de tenir parella afavoreix positivament a una vida millor.Però els desitjos dels pares respecte a els seus fills no ho són tot. Tenim realment el més important? Sabem el que és la plena felicitat i l'optimisme interior?Tenir un títol d'estudis superiors no significa ser millor persona o més ben preparada que una altra persona que ha cursat els estudis bàsics o un cicle formatiu. Tampoc garanteix la felicitat. Al contrari, aquesta gent sol tenir més frustracions i problemes.Actualment s'estan aplicant nous criteris a l'hora de seleccionar el personal de treball. Un dels criteris que es fa servir és que el futur treballador o treballadora sigui feliç, bona persona i optimista. Segons algunes estadístiques molta gent que està sobre titulada no es considera feliç ni optimista, i…
Llegir més

‘Re-catalanitzar’ Espanya?

A alguns cercles es parla de ‘despujolitzar’ Catalunya per motius diversos (amb tot, al meu parer, el panorama actual fa enyorar l’època del sr. Pujol, sense compartir les seves idees, però allò obeïa al procés natural del capitalisme, en aquell temps més ‘contingut’ per l’Estat de benestar gràcies al contrapès soviètic, sense saber com governaria avui el sr. Pujol). I si el falangista José Antonio Primo de Rivera proposà la senyera catalana com a bandera espanyola en ser la més antiga de la península, ara es parla encertadament de ‘catalanitzar’ Espanya, expressada per l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i ja exposada a un escrit al diari ABC a l’any 1978 del periodista José María Carrascal (el de les ‘corbates de colors’). I és que segons ell, no són ànims imperialistes catalans sobre la resta d’Espanya ni substituir l’hegemonia madrilenya per la barcelonina en dedicar-se el poble català al seu propi creixement enlloc de malgastar energia en subjugar els altres, suggerint que el fet català fos part de l’ànima espanyola, no contra el de cada terra, sinó per engrandir i enriquir. El sr. Carrascal veia virtuts a Catalunya respecte la resta d’Espanya en fets com la laboriositat, el sentit organitzatiu i…
Llegir més

Reivindiquem la igualtat cada dia de l’any

El 8 de març, es commemora el Dia internacional de la Dona Treballadora; un dia assenyalat a les agendes de tot el món per reivindicar el feminisme i la igualtat entre dones i homes, per reivindicar que volem les mateixes condicions laborals que els homes. Encara que, aquesta reivindicació hauria de ser present els 365 dies de l’any sobretot per part dels homes i incús algunes dones, que sembla que només se’n recorden en aquesta data en concret. Tot i així, seguim vivint en una societat desigual on sempre hem de demostrar constantment que estem capacitades per fer la mateixa feina. El sostre de vidre que ens trobem les dones per poder accedir a posicions de direcció dins de les empreses és una realitat que les dades corroboren; un 64% dels llocs directius i de gerència són ocupats per homes segons l’Institut Nacional d’Estadística de 2015. Si parlem de sous, ens trobem que existeix una bretxa salarial del 26’6% a Catalunya, del 24’24% al País valencià i del 15’88% a les illes. Això no acaba aquí. La desigualtat entre dones i homes va portar al Parlament de Catalunya a elaborar la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre…
Llegir més

Sense límits

Diuen que si hi ha vida, sempre existeix una mort. El que fins ara ha estat una evidència alguns intel•lectuals a dia d'avui ja no hi estan d'acord, i segons asseguren es basen amb la ciència. José Luis Cordeiro, que va estudiar al Massachusetts Institute of Technology (MIT) a Cambridge, on es va llicenciar en Enginyeria Mecànica, assegura en una entrevista que “anem a curar l’envelliment” i no només això, sinó que també afirma que el procés es revertirà i “serem capaços de rejovenir”. Segons explica aquest expert,la sida, ni el càncer, ni la fam. Res... En poc més de 30 anys, cap malaltia podrà acabar amb l'espècie humana perquè, segons ell assegura, "l'envelliment és una malaltia curable". Aquestes declaracions no són noves. Ja fa anys, Cordeiro va avisar que estem avançant a passos gegants en l'allargament de la vida. Allargar la vida de les persones ha estat sempre un repte per la comunitat científica, i cada dia que passa és un dia a favor del nostre futur, ja que la investigació és constant i no té límits. Possiblement els nostres avis no ho podran veure però molts de nosaltres segur que sí. L'allargament de la vida serviria per recuperar…
Llegir més

Un model comercial mirant cap a l'horitzó

Els balaguerins atribuïm al petit comerç moltes virtuts. Però em sembla que a pesar de les virtuts que té el petit comerç estem anant cap al nou model de les grans superfícies. Un model en què només sobreviuran algunes petites empreses que sabran apostar per les noves tecnologies, que facin màrqueting a les xarxes socials, revistes i diaris digitals, etc... Els comerciants de Balaguer haurien de procurar reflexionar i aprofitar la bona reputació que tenen a la capital per tal d'evitar la seva desaparició. Crec que a Balaguer disposem d'un comerç d'una certa qualitat i d'un Centre Històric que val un imperi. Però no ens enganyem... Gran part dels comerciants de Balaguer no sap fer servir ni ha apostat per noves eines per comunicar (diaris, guies comercials i portals digitals) i altres eines tecnològiques per promocionar serveis i productes, entre elles les famoses xarxes socials (Facebook, Twitter,Google) i també les aplicacions per telèfons intel·ligents i tauletes. Segur que tots coneixem algun empresari de la nostra ciutat que espera els mateixos resultats i vendes que quan no havíem patit la crisi. Però lamentablement ja no estem en temps de bonança, i no tenim classe mitjana. Tampoc els clients venen sols com…
Llegir més

Nèix un país en comú

MANIFEST FUNDACIONAL D'UN PAÍS EN COMÚ Vivim canvis profunds que marquen un nou temps i exigeixen que fem un pas endavant, per teixir noves eines. La crisi econòmica de 2008 va desembocar a Catalunya en una crisi social, política, institucional i nacional. Una crisi de model que era, i és, europea i global. Les elits van aprofitar el xoc per trencar el pacte social i emprendre una ofensiva conservadora de retrocés i retallada de drets. A Catalunya i a l’Estat la societat civil s’ha avançat a la classe política, sortint al carrer i organitzant-se per defensar els seus drets, recuperar les institucions i posar-les al servei de la gent. Entre l'apatia i la resignació, va despertar la indignació i, més tard, la proposta i la il•lusió. S'obria una nova època al nostre país. A cavall entre el 15M de 2011 i l'11S de 2012 es va començar a construir una majoria social que exigia més sobirania i més democràcia: joves que fins llavors no s'havien sentit representats pels grans partits tradicionals, persones treballadores, professionals i autònomes que veien com els de dalt no s’havien d’estrènyer el cinturó mentre es posava el teixit productiu al servei dels interessos especulatius; persones jubilades…
Llegir més

Ser un petit empresari és un petit miracle

 Mai he sigut empresari. Sempre he treballat per compte aliena; malgrat que la meva família si que ho és, des de fa molts anys. Però , fa unes setmanes , vaig tindre l’oportunitat d’assistir , a una jornada, organitzada pels Joves Empresaris de la PIMEC Catalunya , i una vegada escoltades totes les ponències i algunes intervencions de joves emprenedors que havia en el públic , de repent em va sortir l’ànima empresarial que tinc ,des de fa molts anys amagada molt endins. Em va agradar molt que el lema de la Pimec sigui: “Transparència, humilitat, honestedat i ètica”. Em va sorprendre que en la sala, havia molts joves empresaris amb molta motivació ,il·lusió i vocació empresarial, i que en tot moment van demostrar , una gran maduresa. Del que van dir els ponents, m’agradaria fer algunes reflexions al respecte: A) L’empresari ha de tindre cultura de FRACÁS : totes les persones hauríem de tindre un currículum de tots els fracassos que hem tingut a la vida, en el qual s’analitzés, de forma constructiva , els motius del mateixos i saber verbalitzar-los . Perquè del fracàs se n’aprèn. La paraula fracàs existeix en el diccionari, però una cosa es tenir…
Llegir més
Subscripció a aquest canal RSS