SEGUIU-NOS

Actualitzat 11:35 AM CET, Dec 17, 2017

Cap al procés de les pomes agres?

En els darrers temps i encara que sembli paradoxal, a mesura que el procés separatista català perd empremta la seva vessant més agra i radical cobra protagonisme. La progressiva pèrdua de simpatia en les enquestes i la cada vegada més evident dificultat per posar en marxa un projecte tan complex i perillós, a fet perdre el control sobre els elements més radicals, que fins ara havien estat més o menys continguts pels ideòlegs de la “revolució” dels somriures. Tots els processos d’independència fonamentats en el nacionalisme, tard o d’hora acaben posant a sobre la taula elements radicals com els que s’estan fent palesos en els darrers dies; i com era evident, el català no és diferent de la resta dels que succeeixen arreu del món. Del supremacisme intolerant del manifest de Koiné a la crema de la Constitució del 78 per Empar Moliner a TV3, passant per la publicació d’una llista negra a “Les perles catalanes” de Salvador Avià,Joan-Marc Possadai Jordi Avià. Els exemples preocupants de la progressiva radicalització del procés han fet dubtar de si mateix a més independentistes de darrera hora que s’havien sumat al projecte separador, convençuts per una caríssima i intel·ligent campanya de màrqueting orquestrada per…
Llegir més

Reivindicant la República

Una de les definicions de la paraula “república” que es poden trobar als diccionaris, és la que defineix aquest estat com aquell que està dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, en què els ciutadans tenen el dret al vot, atorgant al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Ara, 85 anys després de la proclamació de la Segona República, i amb el bagatge que el pas del temps deixa sobre la civilització i les grans lliçons que la història ha escrit durant els darrers segles, encara estem davant d’un escenari que sorprèn i que, en moltes ocasions, dol. I és que tot i semblar impossible en ple segle XXI, la divisió de poders i el seu control, l’ús de la llei i del deure dels governs vers la ciutadania, estan molt allunyats dels principis que fa dos mil·lennis establia Aristòtil i que segles enllà, la il·lustració incorporava a la ciència política. Teories que es materialitzen quan la constitució, les lleis i altres instruments teòricament garants del sistema com ara el tribunal constitucional, eines que han de protegir la ciutadania, s’utilitzen com a armes contra la democràcia, la llibertat d’expressió, els drets…
Llegir més

Música per a bebès de 0 a 3 anys, beneficis des de ben petits

Què és música per a bebès? Música per a bebès és un programa bressol d’estimulació musical primerenca que imparteix l’Escola de Música Pons Roselló des de l’any 2002 per a nadons de 0/1 any a 2/3 anys, acompanyats del pare, la mare o ambdós. Està basat en la interacció musical i la comunicació, que dóna pas al desenvolupament de la sensibilitat, la creativitat i les capacitats emocionals, cognitives i executives de l’infant. Ho imparteixo jo mateixa, especialista amb els més petits i Doctora en Educació Musical. Quan es poden començar les sessions de música per a bebès?Les sessions musicals es poden començar en qualsevol moment del curs. Els cursos lectius a l’Escola de Música Pons Roselló són d’octubre a juny de l’any següent. És necessari un mínim d’autonomia motriu per a que el nadó pugui interactuar amb els seus companys, els seus pares, amb l’espai del seu voltant i amb el material emprat en l’estimulació musical. En què consisteixen les sessions musicals?Les sessions musicals de música per a bebès tenen una durada de trenta minuts, un o dos dies a la setmana. Eduquem l’hàbit de l’escolta activa, l’atenció, la memòria auditiva i visual, la psicomotricitat, el moviment i l’autonomia del…
Llegir més

Què falla en aquest quadre?

Robin Hood a l’inrevés. Els ara famosos ‘papers de Panamà’ (independentment dels objectius que realment buscaven) han servit per destapar la corrupció a nivell mundial d‘unes grans fortunes amnistiades fiscalment pels governs de torn mentre les oligarquies mundials (FMI, Banc Mundial o d’altres) es demanen per ‘sentit comú i serietat’ més sacrificis a la resta de la població, mentre hi ha una minoria adinerada que, a banda de ser cada cop més minoria i més adinerada, no sols no ha perdut, sinó que ha augmentat els seus beneficis. Quelcom falla en aquest quadre pensant a més lògicament que amb salaris baixos no es reactiva el consum i, per tant, tampoc els negocis empresarials. I és que el patrimoni de l’1% de la gent més rica del món superarà enguany el 99% restant, demostrant que l’escletxa entre la gent rica i la pobra s’ha ampliat en els últims 12 anys (segons senyala la gens ‘comunista’ ONG Intermón Oxfam). Una vergonya i sí autèntic terrorisme. En quan a Espanya, la desigualtat entre gent rica i pobra al 2015 a causa de la crisi econòmica ha fet situar-se al lloc 26 en desenvolupament humà perdent un 11,5%, el màxim registrat des de que…
Llegir més

Adolescència: un moment de canvi i una oportunitat

L'adolescència més que una etapa de crisi hauríem d'entendre-la com el moment en el qual l'individu es prepara per poder portar una vida adulta independent de la seva família d'origen. El cervell adolescent és enormement plàstic i fa que estigui especialment preparat per aprendre, canviar i adaptar-se a noves situacions. El cervell dels adolescents està, per tant, naturalment disposat a assumir riscos, canviar estructures de comportament, triar el seu propi camí i prendre decisions per ell mateix. És el seu treball. No obstant això, encara que en altres cultures la pubertat es considerava una època de grans canvis físics i emocionals no era viscuda amb temor o com possibles enfrontaments amb els pares o una situació en la qual del jove no s'esperés que creixés per ser un adult socialment integrat. Precisament era això, el moment del canvi i la integració en la vida adulta com un individu capaç i autosuficient. El cervell adolescent busca especialitzar-se, refinar-se i perfeccionar les seves funcions adaptant-se a l'ambient. Sens dubte destaquen les emocions com a motors de canvi, desencadenant cerca de novetats, reptes, qüestionaments de l'establert, nous aprenentatges i cerca d'acceptació de l'entorn. Si el jove ha crescut amb la sensació de no…
Llegir més

Y sube, sube la bilirrubina

‘Es un amor que contamina’, como cantaba Juan Luis Guerra allá a principios de los años 90 en mi época de estudiante de bachillerato administrativo y social. Pero las políticas llevadas a cabo tanto por el Partido ‘Popular’ (que de ‘popular no tiene nada) como por sus antecesores del Partido ‘Socialista’ (que tampoco tiene nada de eso) no han ‘contaminado’ con amor, sino con ‘aspirinas’ en forma de brutales recortes sociales dañinos para la mayoría de la población pero beneficiosos para las minorías adineradas agradecidas con el poder y cuyos efectos no son ‘mal de amores’ ni tienen nada de ‘románticos’. Esos sectores garantes del llamado ’sentido común’, la ‘seriedad’ y la ‘sensatez’ (así califican sus dirigentes a aquellas vilezas como, entre otras, la evasión de impuestos por las grandes fortunas, la venta de nuestra soberanía nacional mientras invocan a la ‘patria’, la corrupción política, o el rescate financiero a bancos mientras se recortan derechos sociales, etc). De hecho, uno de sus brazos, el PP, cuenta ahora con un lema que reza: ‘Con el PP, España sube’. Y no mienten (a pesar de su falsa propaganda sobre la ‘recuperación’ económica, y que lo mismo ocurriría bajo el PSOE y adjuntos…
Llegir més

Sense por!

Avui estava previst que a les 11h els Mossos d’Esquadra vinguessin a l’Ajuntament de Soriguera, situat a Vilamur, a entregar el requeriment de l’Audiència Nacional on es requereix determinada informació al Consistori pel fet d’haver aprovat la moció de suport a la declaració del 9N aprovada pel Parlament de Catalunya, raó per la qual des de l’Assemblea Popular de Soriguera (APS)-CUP i des de CUP Pallars vam convocar una concentració de suport als càrrecs electes del Consistori, en defensa del dret a decidir del nostre poble i en contra de la imposició de l'estat i dels seus aparells polítics i judicials. Els Mossos han estat matiners i s’han avançat a l’hora que ells mateixos havien comunicat per a fer efectiva l’entrega i ho han fet sobre les 10 h del matí una parella vestits d’incògnit, potser per vergonya del gest que els tocava fer o per evitar sortir a la foto. El requeriment de l’Audiència Nacional insta a l’Ajuntament de Soriguera a informar de quina sessió plenària va ser aprovada la moció, d’entregar algun registre en vídeo o àudio (si n’hi ha), entregar còpia de l’acta del ple on hi aparegui el sentit de vot de cada regidor/a i si…
Llegir més

Ara sí,Balaguer!

Lamentablement a Balaguer, hi ha moltes persones en risc d’exclusió social que necessitarien poder acollir-se a algun tipus de treball remunerat. Com a balaguerí em sento disconforme amb la situació econòmica de la ciutat. Cal seguir avançant, i per què això sigui així demano formalment a l'Ajuntament de Balaguer i el seu alcalde a què dialoguin amb les empreses privades que estan interessades a crear ocupació a la ciutat per aquest col·lectiu i que s’aposti per les empreses innovadores i privades de caràcter social. Segons la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), les empreses de 50 o més treballadors/ores, tenen l'obligació de tenir contractats un nombre de persones amb discapacitat que no sigui inferior al 2% de la plantilla. Això no és suficient, caldria incrementar aquest 2% a un 5% per seguir creixent com els països nòrdics europeus. A Balaguer li cal un organisme autònom de l’administració pública que es comprometi a millorar l’ocupabilitat de les persones i de les empreses. L’IMO s’hauria d’impulsar des de la Regidoria de Promoció Econòmica i Treball de l’Ajuntament. L’àmbit territorial d’actuació de l’IMO crec que hauria de ser Balaguer i el seu entorn d’influència socioeconòmica promovent, en aquest entorn, la signatura d’acords i…
Llegir més

Confluències i camins

Repeteixo que dels camins i els transports (a banda de la seva transversalitat en diversos camps educatius i vitals) se’n fan moltes metàfores, últimament sobretot en política i cal reconèixer l’habilitat lingüística del sr. Mas en fer al·lusions metafòriques marineres sobre el procés sobiranista comparant-lo amb el camí cap a Ítaca (de la coneguda història de l’Odissea grega), navegant ‘per arribar a bon port’, passant per vies de tren, etc. I és que la política també constitueix una sèrie de camins que unes persones o grups poden seguir, bé soles o bé en companyia en allò que últimament s’ha fet famós: les confluències. Aquesta paraula ha estat fins ara molt utilitzada per l’esquerra política en referència als diversos grups, moviments i partits que ara intenten posar-se d’acord per anar units al carrer i també cap a les institucions, de caire socialdemòcrata, sobiranistes, independentistes i ecologistes d’esquerres, i fins i tot certs sectors anarquistes i comunistes (però amb la boca petita), etc representats en algunes marees ciutadanes de colors, i partits polítics (‘Podemos’, Izquierda Unida, Compromís, ICV, etc). Però aquesta paraula ja no té el monopoli de sols un sector de la societat i no seria estrany que des d’altres llocs…
Llegir més
Subscripció a aquest canal RSS