En aquest debat de TV3 i Catalunya Ràdio participen tots els caps de llista per la demarcació de Barcelona de les forces polítiques que van obtenir representació a Catalunya en les últimes eleccions al Congrés dels Diputats. Així, els partits i representants polítics que formaran part del debat són Xavier Domènech (En Comú Podem); Gabriel Rufián (ERC); Meritxell Batet (PSC); Francesc Homs (CDC); Juan Carlos Girauta (Ciutadans), i Jorge Fernández Díaz (PP).

El debat començarà amb una primera ronda d'intervencions dels candidats, drets davant de faristols a banda i banda de la moderadora, en què cada un haurà de respondre una pregunta que haurà formulat un dels altres candidats, sense que sàpiguen qui els l'adreça. Acte seguit, es demanarà a cada candidat qui creu que li ha formulat la pregunta.

Tot seguit, començarà l'espai de debat. Els temes que es preveu tractar són qüestions com els diferents models econòmics, les polítiques socials, culturals i de benestar que defensa cada partit, les mesures per a la regeneració democràtica i del sistema polític o bé afers relacionats amb l'organització de l'Estat i les relacions UE-Espanya-Catalunya.

Al final del debat hi haurà una última ronda de preguntes als candidats, però, en aquest cas, s'incorpora una novetat, ja que aquestes qüestions les haurà formulat el públic aquella mateixa nit a través de Twitter. És a dir, aquest cop, el programa compta amb participació directa de l'audiència, més enllà dels comentaris que pugui generar.

En l'apartat visual i de realització, a càrrec de Paulí Subirà, el programa farà servir alguns dels gràfics habituals de la nit electoral, gràcies a la realitat augmentada que ja es va poder veure en les últimes eleccions.

Encara que a molts lectors els pugui semblar increíble, al Senat vam tancar aquest simulacre de legislatura debatent i votant sobre la unitat d’Espanya. I no va ser arran d’una moció presentada per ERC, no pas, perquè va ser el PP qui la va presentar. En un clima d’autèntic fervor patriòtic els senadors del PP, que ja sabeu que diuen que els nacionalistes som els altres, van proclamar solemnement que “la unidad de España es sagrada, inviolable y inquebrantable“. Només els faltava afegir-hi que és eterna. Ho va proclamar, des del capdamunt de la seva arrogància, el senyor Garcia Albiol, envoltat de la resta de senadors populars i mentre l’aplaudien entusiasmats. Jo crec que van aplaudir-lo tant  perquè amb el seu posat de xèrif de Badalona els té convençuts que si als independentistes catalans se’ns acut saltar-nos la llei,  ens pararà els peus ell sol desenfundant la Constitució.

Com acostuma a passar amb tots els xèrifs, en Garcia Albiol és més hàbil intimidant que raonant. Perquè en la seva proclama va esmentar els australians, per preguntar-se què pensarien, ells que viuen a l’altre cap de món, d’un país que qüestiona la seva unitat. Doncs si algú pot entendre per què els catalans volem poder votar si hem de ser independents, és algú educat en la cultura política britànica. I si no que el xèrif  examini com els antics dominis ( Canadà, Nova Zelanda, Austràlia ) van esdevenir de forma negociada i pacífica estats independents o com al Quebec i a Escòcia, s’hi han celebrat referèndums d’autodeterminació pactats. És clar, que algú del PP que s’ha fet gran amb la retòrica del 12 d’octubre i vol ignorar  l’al·lèrgia de les excolònies espanyoles  cap a l’antiga metròpoli, és evident que viu en una altra òrbita ideològica.

Després, doncs, de la moció aprovada per majoria absoluta pels senadors populars, els espanyolistes poden estar “ben tranquils“ perquè ja no hi ha cap perill de secessió. És igual, que ni Alemanya, ni França, ni Itàlia, ni la Gran Bretanya, no tinguin les mateixes fronteres que fa cents anys i que a Europa, pel cap baix, hagin nascut els darrers cent anys vint estats nous . Perquè resulta que Espanya és un excepció i allò que ha passat als altres a ella no li pot passar.

En aquests quatre mesos escassos de legislatura, els grups d’ERC al Congrés i al Senat hem presentat mocions a favor d’anular els nous valors cadastrals en sol rústic, d’incrementar el salari mínim interprofesional a 1000 euros, de disminuir l’IVA cultural, de prohibir les vendes de fruita per sota del preu de cost, d’estendre la PAC a l’agricultura d’alta muntanya o de derogar la LOMCE o la llei Mordassa, entre altres.  I ho hem fet alhora que en cada intervenció nostra destacàvem que ja ens hem posat a construir la República Catalana i que  no signarem cap pacte si no ens permeten exercir el  dret a l’autodeterminació. Un dret que el PP podrà impedir sempre atès el sistema electoral i que hauria de comptar amb els pseodofederalistes del PSOE que, tot i les seves dilatades hegemonies, no han federalitzat mai res de substancial. Volem tornar a ser a Madrid, doncs, per seguir presentant i votant mocions en favor dels interessos dels catalans i per demostrar a Podemos i els seus aliats perifèrics, que l’Espanya plurinacional que prediquen només la comparteixen unes minories que s’estavellaran sempre contra el mateix mur.

I entre moció i moció, repetirem urbi et orbe, perquè no diguin que no s’ho esperaven, que quan tinguem la majoria imprescindible proclamarem la República Catalana que ja estem bastint, sense demanar permís.

MES – Moviment d'Esquerres Lleida, lamenta l'anunci d'RC a Rosselló de trencar la Coalició Electoral ERC-MES-AM a l'Ajuntament i rebutja qualsevol imposició que signifiqui la renuncia de la cap de llista i regidora de coalició na Mª Carme Vidal, a seguir en la seva tasca de portaveu del Grup Municipal d'ERC-MES-AM a l'Ajuntament de Rosselló. La Comissió Coordinadora de MES a les Terres de Lleida aquesta decisió unilateral. Decisió que sobta encara més venint d'una organització seriosa, com és ERC, amb la que de ben segur MES haurà de fer camí en la creació de la República Catalana.

El Grup Municipal d'ERC-MES-AM de Rosselló, sorgit de les darreres eleccions d'ara farà un any, és composat per dos regidors, la cap de llista i portaveu na Mª Carme Vidal de MES i en Toni Bosch d'ERC. Malgrat no haver existit discrepàncies de caire polític entre les organitzacions integrants de la coalició durant el darrer any, el fet que la cap de llista de la coalició, Mª Carme Vidal, fos la portaveu del Grup Municipal, ha provocat una irracional animadversió personal del Sr. Toni Bosch contra la seva representant al Grup Municipal, fins al punt de demanar d'una manera del tot improcedent, el trencament de la coalició i l'expulsió del Grup Municipal d'ERC-MES-AM de la regidora de MES-Moviment d'Esquerres na Mª Carme Vidal. En cap cas la coalició fixa un ordre jeràrquic i tots els integrants dels diferents partits polítics tenen els mateixos drets, que en cap cas, inclou el d'expulsar a l'altre per motius personals.

MES – Moviment d'Esquerres Lleida opina que la prepotència i les formes del regidor Bosch en aquesta qüestió, en intentar resoldre unilateralment un problema d'exclusiva responsabilitat seva a Rosselló, no fa més que empitjorar les bones relacions que haurien d'existir (i que de fet existeixen) entre ambdues formacions polítiques d'esquerres i sobiranistes, per la qual cosa, demanarà a ERC de Ponent que si el seu regidor no vol seguir dins del Grup Municipal de ERC-MES-AM a Rosselló, que dimiteixi del seu càrrec, o bé que exerceixi les seves funcions des de fora del Grup Municipal de la Coalició ERC-MES-AM a l'Ajuntament de Rosselló.