Oficial ®

La repetició de les eleccions espanyoles són un símptoma de inmaduresa política que té la classe política espanyola. Nosaltres com a optimistes creiem que la política ha de servir per avançar i no retrocedir. 

Davant unes eleccions, molts ciutadans es plantegen com fer arribar als polítics el seu vot de càstig.

Una opció és el vot en blanc , que consisteix a dipositar a l'urna un sobre sense cap papereta al seu interior. En el cas del Senat, és també la papereta en la qual no s'ha marcat cap candidat. No s'adjudiquen a cap llista, però se sumen al total de sufragis i fan augmentar el percentatge mínim, fixat en el 3%, perjudicant així als partits més petits.

Generalment s'interpreta el vot en blanc com el de la persona que voldria donar suport a algun partit, però cap dels que es presenten li val.

Una altra alternativa és el vot nul , que és quan la papereta arriba a l'urna sense sobre, o bé el sobre o la papereta no són els oficials o estan ratllats, trencats, o contenen algun element afegit. Un sobre amb paperetes de dues o més candidatures també és tingut per nul. En el cas que el sobre de votació contingui més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid.

Desde El Mercadal recomanem votar en blanc o nul perquè no ens mereixem aquest país.

La abstenció és una altra posició política que consisteix a no anar a votar.Encara que sigui molt alta, la llei considera legítims els resultats.

¿Però quina lectura treure de l'abstenció? La interpretació és més difusa, ja que una persona pot haver-hi no exercit el seu dret al vot per indiferència, descontent, distracció o malaltia.

Alguns ens han acusat de partidistes però la sentència final us ho diu tot: malgrat donar cobertura a notícies i opinions sobre política no tenim ideologia política. En una societat moderna cal llibertat de premsa. Justament el que reclama el Grup Barnils.

 

Publicat a Editorial

La repetició de les eleccions espanyoles són un símptoma de inmaduresa política que té la classe política espanyola. Nosaltres com a optimistes creiem que la política ha de servir per avançar i no retrocedir. 

Davant unes eleccions, molts ciutadans es plantegen com fer arribar als polítics el seu vot de càstig.

Una opció és el vot en blanc , que consisteix a dipositar a l'urna un sobre sense cap papereta al seu interior. En el cas del Senat, és també la papereta en la qual no s'ha marcat cap candidat. No s'adjudiquen a cap llista, però se sumen al total de sufragis i fan augmentar el percentatge mínim, fixat en el 3%, perjudicant així als partits més petits.

Generalment s'interpreta el vot en blanc com el de la persona que voldria donar suport a algun partit, però cap dels que es presenten li val.

Una altra alternativa és el vot nul , que és quan la papereta arriba a l'urna sense sobre, o bé el sobre o la papereta no són els oficials o estan ratllats, trencats, o contenen algun element afegit. Un sobre amb paperetes de dues o més candidatures també és tingut per nul. En el cas que el sobre de votació contingui més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid.

Desde El Mercadal recomanem votar en blanc o nul perquè no ens mereixem aquest país.

La abstenció és una altra posició política que consisteix a no anar a votar.Encara que sigui molt alta, la llei considera legítims els resultats.

¿Però quina lectura treure de l'abstenció? La interpretació és més difusa, ja que una persona pot haver-hi no exercit el seu dret al vot per indiferència, descontent, distracció o malaltia.

Alguns ens han acusat de partidistes però la sentència final us ho diu tot: malgrat donar cobertura a notícies i opinions sobre política no tenim ideologia política. En una societat moderna cal llibertat de premsa. Justament el que reclama el Grup Barnils.

 

Publicat a Política Optimista

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre