Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer (la Selva) i viu a Girona. Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona i va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a "El Punt", on va arribar a ser redactor en cap. També va ser director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i director general de la publicació "Catalonia Today", un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.

La seva activitat professional al llarg de gairebé tres dècades ha estat relacionada sempre amb la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Des del mes de novembre de 2006 es dedica activament a la política, quan va prendre part per primer cop en una candidatura electoral i va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Com a diputat del Parlament de Catalunya, ha presidit la Comissió de Cultura i Llengua, i ha estat membre de les comissions d’Acció Exterior i UE, de la de Polítiques de Joventut i de la d’Ensenyament durant la tramitació de la LEC.

Després, el maig de 2007, va presentar-se com a cap de llista de la federació nacionalista a l’alcaldia de Girona, i ho va tornar a ser a les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, any en el qual, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, va ser escollit alcalde de Girona, i fou el primer alcalde no socialista de la ciutat de l’actual època democràtica del país. Durant aquest mandat fou vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i president de la "Comisión de Patrimonio Histórico-Cultural, de la Federación Española de Municipios y Provincias" (FEMP).

A les passades eleccions municipals celebrades al maig del 2015, aconseguí revalidar els resultats del 2011, mantenint els 10 regidors i essent proclamat, novament, alcalde de Girona. Des de juliol de 2015 i fins al mes de gener de 2016 ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Malgrat la seva dedicació plena a la política, la comunicació continua essent una activitat que procura combinar amb les responsabilitats públiques. Segueix de prop l’evolució del sector i li interessa especialment el canvi cultural i social que representen les TIC en l’àmbit de la comunicació. Alhora, procura que aquestes tecnologies l’ajudin en la seva feina política. Fruit d’aquest interès i dels contactes amb Internet a mitjan anys noranta, l’any 1998 va dissenyar el projecte d’Agència Catalana de Notícies.

També li interessa la comunicació relacionada amb la projecció exterior de Catalunya. En segueix el fil des de finals dels anys vuitanta. L’any 1994 va publicar el llibre "Cata…què?. Catalunya vista per la premsa internacional" (Ed. La Campana, Barcelona), que va tenir una seqüela en forma de columna setmanal a la revista "Presència".

Des del 12 de gener de 2016 és el 130è president de la Generalitat de Catalunya.

El president de la Generalitat ha denunciat via Twitter una amenaça a les xarxes socials.

Puigdemont publica una captura de pantalla on una persona l'insulta i li diu que li col·locarà una bomba a sota el cotxe.

 

 Segueix

Carles Puigdemont 

 

✔@KRLS

Aquest individu covard es permet amenaçar-me amb una bomba al meu cotxe. La denúncia hi serà. I espero que la justícia actuï.

18:09 - 16 oct. 2016

•  
 
•  
   2.1182.118 retuits
 
•  
   1.062A 1.062 els agrada

 

El missatge ha estat enviat des d'un compte de Facebook, firmat per Jorge Fernández Hernández. Sembla un missatge privat al compte de Puigdemont en aquesta xarxa social.

El president de la Generalitat denunciarà els fets davants dels Mossos d'Esquadra.

Tardà a l'AVE

Aquest dissabte, el diputat d'Esquerra Republicana Joan Tardà també va denunciar una amenaça, aquest cop, però, en persona, en un tren de l'AVE a Valladolid:

Els dos tuits s'emmarquen en la campanya de denúncies d'insults i amenaces a catalans a les xarxes socials. Entitats com Drets han denunciat en diverses ocasions comportaments d'aquest tipus. Confiem en la justícia que capturi aquest tipus de perfils que amenaçen a les xarxes i que el CESICAT es posi en marxa el més aviat possible

L’Audiència Provincial de Lleida va condemnar ahir a tres anys de presó el president de l’associació cannàbica de Balaguer The Bulldog per conrear i vendre marihuana als socis de l’entitat, segons publica avui el diari Segre. El judici contra J.F.M. no va arribar a celebrar-se perquè la Fiscalia i la defensa van arribar a un acord i van presentar un escrit d’acusació conjunt per a l’acusat, que va reconèixer els fets i va acceptar una condemna d’un any de presó per un delicte contra la salut pública i uns altres dos anys per un delicte d’associació il·lícita (com a fundador de l’entitat). Així mateix, haurà de pagar sengles multes, una de les quals de 4.691 euros, que es correspon amb el valor de la marihuana que li van confiscar, i una altra de 1.800 euros. El condemnat va ser detingut pels Mossos d’Esquadra el novembre del 2013, mig any després de la fundació de l’entitat. A l’interior d’una granja de la seua propietat, situada a la carretera de Menàrguens, van trobar una plantació amb 208 branques seques de marihuana amb cabdells, 465 plantes en testos i 272 esqueixos. La instal·lació constava d’un sistema de llum i ventiladors i fins i tot d’una bàscula de precisió. En l’escorcoll a l’associació, els investigadors van trobar caixes i pots amb marihuana preparats per vendre.

Es dóna la circumstància que el condemnat va ser detingut novament el març del 2015, després que els Mossos li trobessin una nova plantació amb 2.520 plantes a la mateixa granja. La droga tenia un valor de 14.700 euros al mercat negre. Els investigadors van afirmar que es tractava d’una sofisticada instal·lació preparada per fer tres collites a l’any (una cada quatre mesos). El cas encara no ha arribat a judici.

L’Audiència Provincial també ordena en la sentència la dissolució de l’associació, així com la cancel·lació de la seua inscripció en el registre d’entitats. Els estatuts limitaven el seu objecte “a activitats d’estudi sobre el cànem i les seues possibles aplicacions científiques, així com evitar el perill per a la salut inherent al mercat il·legal de cànnabis i promoure el debat social sobre la seua situació legal i la dels seus consumidors”. En l’actual legislació hi ha un buit sobre la seua regulació.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat aquest matí, durant una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, l’augment de l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes anunciat ahir per l’Executiu espanyol i que passa del 0,3 al 0,7 per a aquest any. El cap del Govern ha reclamat, un cop més, que s’apliqui el principi d’ordinalitat com marca la llei perquè“aquesta flexibilització que de forma graciosa ens concedeix el Govern no arriba ni de bon tros, no a allò que esperàvem, sinó al que tenim dret per llei”.