SEGUIU-NOS

Actualitzat 12:18 PM CEST, Oct 16, 2017

Jordi Ignasi Vidal: "Em faria molta il•lusió una Catalunya independent"

 

 

Jordi Ignasi Vidal i Giné és el primer alcalde d'Esquerra Republicana a Balaguer d'ideologia clarament independentista. Precisament ha estat el successor de Josep Maria Roigé, rival polític del grup del PDECAT el qual va estar a les portes de tornar a repetir com alcalde i que ara està a l'oposició ja que hi va haver un pacte de govern tripartit d'Esquerra amb el PSC i Ara Sí Balaguer.

 

L'alcalde és considerat per molts ciutadans com un polític amb carisma, responsable, tranquil i dialogant. A més presumeix que ha fet un canvi important de la situació econòmica de la capital de La Noguera. En la liquidació de 2016 s'ha aconseguit complir amb tots els indicadors econòmics.  Ha invertit via crèdit 1.400.000,00 € reduint simultàniament el deute en 675.000,00 €. No obstant, l'oposició del PDECAT diu que és al contrari.  Properament l'ex-alcalde de Balaguer també dirà la seva versió de com va la capital de La Noguera.

 

FITXA

Nascut a Balaguer l’any 1965
Casat i pare d’una filla i dos fills bessons
Enginyer Agrònom i Enginyer Tècnic Forestal, i especialitzat en temes mediambientals
Tècnic ambiental al Consell Comarcal de la Noguera
Activitat social
GEN (Grup d’Estudis Nacionalistes)
La Crida (Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua la cultura i la nació catalanes)
Colla de Diables de Balaguer
Bloc d’Estudiants Independentistes
Plataforma per l’Autodeterminació
Associació Cultural Jaume d’Urgell
Cercle de Promoció Econòmica de Balaguer i Comarca
Congrés d’Enginyers en Llengua Catalana
Casal Pere III – Ateneu de Balaguer
Colla Gegantera de Balaguer
Associació de mares i pares d’alumnes Llar d’infants El Patufet
Balaguer Decideix
Associació de mares i pares d’alumnes Col·legi La Noguera (tresorer)
Consell Escolar Col·legi La Noguera
Assemblea Nacional Catalana

 

S'imaginava durant la seva joventut arribar a ser alcalde de Balaguer?
- No. De fet tot ha estat molt progressiu. Sempre m'havia interessat per la política municipal. Vaig començar donant suport a la candidatura d'ERC, després vaig anar de número 4 i posteriorment de número 2. Quan em van proposar encapçalar la llista va ser quan vaig començar a pensar que ho podria ser.

Abans va ser regidor i ara alcalde, quins canvis hi ha trobat?

- Bastants. Quan ets regidor t'interesses pels temes que consideres importants segons els teus propis punts de vista. Un cop ets alcalde te n'adones que no hi ha temes menors, i que en un ajuntament hi ha infinitat de possibilitats.


Quantes hores dedica a la ciutat?

- És una feina molt absorbent. No només hi ha la feina del dia a dia. També hi ha la de representació en actes d'associacions o premis. I encara hi ha tota la part d'atenció informal, quan la gent et demana o pregunta coses en qualsevol moment i per qualsevol mitjà.

Que és el que més li agrada de la seva professió com alcalde?

- Per a mi no és una professió, més que ser alcalde, faig d'alcalde. És un tema temporal, i això s'ha de tenir molt clar. El que més m'agrada és poder tirar endavant iniciatives que afavoreixen la ciutat i per tant els seus ciutadans i ciutadanes. Si ets una persona amb múltiples interessos culturals, urbanístics, socials... dóna moltes recompenses morals.

Quins potencials li veu ara mateix a la ciutat?

- En té diversos, alguns pels quals ens cal preparar millor com el turisme, i altres que cal que ens els creiem. El viver d'empresa i tots els serveis que se'n deriven i que s'estan implementant i la promoció comercial hi tindran molt a dir.

L'alcalde no descarta de moment fer una consulta ciutadana sobre la necessitat d'una plaça sense cotxes i per a vianants

Creu que aquests potencials els sabem aprofitar prou?

- No encara. Però la formació i les iniciatives que s'estan endegant acabaran donant els seus fruits.

Vostè governa amb tripartit... Us podeu entendre tants?

- Sí. Tenim diferències en temes concrets com el futur que volem pel nostre país, però totes tres formacions som progressistes i això fa que les coincidències en la gestió municipal siguin moltes. Des de reforçar i garantir els serveis públics, fins a fer polítiques socials i comunitàries, o fer promoció d'un model de ciutat inclusiu i basat en l'economia de la petita i mitjana empresa...

La situació econòmica de l'Ajuntament ha millorat des que governen...

- Sí, de forma molt clara. L'Ajuntament en pocs anys ha fet un canvi en la seva situació econòmica. En la liquidació de 2016 s'ha aconseguit complir amb tots els indicadors econòmics. A més, això ens ha permès invertir via crèdit 1.400.000,00 € reduint simultàniament el deute en 675.000,00 €.

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

Aquestes són només algunes de les obres i equipaments que s'han millorat notablement desde l'entrada d'Esquerra per Balaguer i l'equip de govern que el conforma.

 

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

 Esquerra que va presentar-se a les eleccions municipals amb el lema 'Ara és l'hora de les persones' presumeix de tenir un govern transparent i al servei de tots els ciutadans.

Tenen aparcat a hores d'ara la peatonalització de la plaça tal i com es plantejava inicialment... Què pensen fer?

- No és un tema només de què hi fem a la plaça Mercadal. Cal tenir en compte la mobilitat des dels carrers de la part alta de Balaguer i el tema dels aparcaments. És evident que la mida de Balaguer ens permetria una mobilitat molt més basada a anar als llocs a peu. Però també és cert que tot i així ens caldria facilitar l'aparcament a tota la gent que ve de fora de Balaguer. Hem començat per demanar un estudi actualitzat de les possibilitats de gestió dels aparcaments.

Creu que en un cas com aquests (fer la plaça de vianants) caldria fer un referèndum a la ciutadania o pensen prendre la decisió unilateralment?

- Les consultes són un tema que cal que ens hi comencem a acostumar, ja que la ciutadania cada cop vol participar més de les decisions. Però per a poder fer una consulta cal que les opcions siguin clares i les conseqüències de la decisió siguin diàfanes.

 


Pensen fer més polítiques d'inclusió laboral específiques per a persones amb algun tipus de discapacitat o en risc d'exclusió social?
- Aquest tipus de polítiques tenen un abast nacional, i per tant des de la Generalitat se n'impulsen línies per a aconseguir aquesta inclusió. Nosaltres el que fem és presentar-nos a totes aquestes subvencions per a poder ajudar a aquests col·lectius. Per altra banda, col·laborem amb entitats i fundacions que treballen específicament en aquests camps. Tenim convenis amb elles i cessió d'espais per a la seva tasca.

Els darrers pressupostos aprovats són millors que les de l'anterior govern?

- Evidentment jo he de dir que sí, però ho dic amb convenciment. Són uns pressupostos que intenten tocar molts dels temes que tenim pendents com a administració i com a ciutat. No només hi ha més diners per a obres, per la compra de material que ha de permetre que els serveis públics millorin, i per a associacions i clubs que fan tan activa vida social de Balaguer. També hi ha molts diners invertits portes endins en modernització per a millorar els serveis a la ciutadania. Crec que en global són uns pressupostos ambiciosos però possibilistes.


Que pensen fer per projectar Balaguer en l'àmbit nacional i internacional?

- La projecció de Balaguer s'ha de pensar molt bé i decidir quin és l'objectiu que es persegueix. Promoure la ciutat sense ser conscient d'aquest objectiu pot significar despeses excessives i sense retorn. Ens hem de donar a conèixer fent incidència en les nostres peculiaritats, no en coses que es poden trobar a moltes altres ciutats. En aquest sentit, la ubicació geogràfica, algunes festes úniques, el patrimoni diferenciador, o la força del Skyline ens han d'ajudar.



Quina relació té amb els grups de l'oposició de l'Ajuntament?

- Bona, des de la discrepància en alguns àmbits, les relacions personals són correctes i les polítiques només depenen de la força de la discrepància en cada moment. És molt important la feina de l'oposició, jo hi he estat. En temes com la tramviarització, hem buscat l'acord amb tots els grups i ens hi hem reunit per parlar només d'aquest tema. També és cert que el dia a dia de la ciutat és molt absorbent i de vegades no deixa massa marge de temps per a l'oposició, però aquest temps s'ha de buscar i el buscaré.

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

Esquerra Repúblicana va presentar-se  les passades eleccions municipals amb aquest equip de persones a la seva canditatura


Quines mesures està posant l'equip de govern per vetllar pel civisme a la ciutat?

- El civisme és una actitud individual de cada persona, i és molt difícil de canviar comportaments sense la voluntat d'aquestes persones. Nosaltres hem demanat i confiem aconseguir uns agents cívics per a poder gestionar el civisme no només des de la sanció. Ja que realment si només sancionéssim ens costaria molt agafar a totes les persones amb comportaments incívics in fraganti. S'estan fent molts expedients i acaben amb sancions, però hem de fer un pas més. Per exemple, és molt difícil en el cas de les femtes de gos poder enxampar l'acte incívic, de la persona no del gos, en el moment en què es produeix. Per tant, ens calen polítiques comunitàries de convivència, i creiem que els agents cívics i els educadors socials ens hi poden ajudar.

Estan servint aquestes mesures?

- Parcialment. En algunes coses més i en altres menys. Deixant a banda la problemàtica social i de salut que representa el "botellón". El que realment veu la ciutadania són les botelles trencades, la brutícia i les mixions incontrolades. Però aquest és un efecte col·lateral d'una problemàtica social que cal treballar. I com aquest n'hi ha més. Per tant, no se soluciona exclusivament amb repressió, sinó que cal conscienciació dels problemes. En aquest cas concret molta gent desconeix que els seus fills, néts o nebots són els que l'estan ocasionant.


La capital continua sent una ciutat dormitori (o això diuen)...

- No l'he considerada mai així. És cert que molta gent va a treballar a fora, i també que molta gent ve a treballar aquí. El fet que qui treballi fora mantingui el domicili a Balaguer diu molt de la dinàmica de la ciutat. Estem fent una enquesta empresa per empresa per saber l'estat real de l'economia. Evidentment de la nostra àrea d'influència, si algú treballa a l'Hostalnou i diu que treballa fora el que hi ha és un problema de percepció.

Creu que tenen motius els joves sense feina de la ciutat d'abandonar-la i quines polítiques pensa desenvolupar perquè optin per quedar-se?
- Nosaltres el que pretenem és que qui marxi sigui perquè vol, no perquè s'hi veu obligat. Per això volem promoure diversos camps econòmics que permetin als joves viure a Balaguer, si així ho desitgen. En aquest camp l'exitós curs de programació fet des del viver d'empreses amb la col·laboració d'una empresa californiana amb el CEO balaguerí n'és un exemple.

foto de Esquerra Balaguer-ERC.

A la foto, l'alcalde de Balaguer parlant amb el regidor de l'equip de govern, Joan Biscarri.

Li faria il·lusió poder ser diputat del Parlament en una Catalunya independent?

- Em faria molta il·lusió una Catalunya independent. El ser diputat no m'ho he plantejat. Ara tinc unes responsabilitats i crec que si vols desenvolupar-les correctament has de poder dedicar-hi el temps que cal.


Creu que el govern tripartit municipal està fet per repetir-lo com va passar a la Generalitat amb el govern d'esquerres?

- Cada procés electoral té les seves peculiaritats. Aquesta legislatura ha estat possible per l'aritmètica resultant de les darreres eleccions. Però, per les properes, el que decidirà la ciutadania és una incògnita. Caldrà veure quins partits es presenten i quins resultats es donen. Tot i que l'experiència de gestió amb diversos actors és molt positiva.


Culminarà la legislatura amb alguna sorpresa?

- Personalment no sóc partidari de fer cops d'efecte que moltes vegades no condueixen a res. Crec que hi haurà feina molt ben feta en molts i diversos camps. I aquesta serà la força amb la qual podrem presentar-nos a les eleccions vinents els que estem a govern.


El tinent d'alcalde, en Carlos Garcia deia en una entrevista en aquest mitjà que el govern vol fer un centre històric molt potent, semblant com el del sud de França. Vosté pensa el mateix?

- El model francès ens pot ser vàlid en alguns camps, però no comparteixo en absolut el model comercial francès. 
Centres de les ciutats sense vida i grans magatzems de tot a les afores. Jo crec que cal afavorir el comerç urbà, ja que és la petita i mitjana empresa la que deixa els beneficis allí on els ha produït.


Quin missatge esperançador enviaria als lectors de 'El Mercadal'?

- La confiança en el futur. Veníem d'un excés d'optimisme i vàrem passar a un excés de pessimisme. Confio que entre tots es pugui fer un futur més estable i sostenible.

El Govern incrementarà un 15% la partida destinada a la salut mental

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha refermat avui el compromís del Govern per “millorar el benestar de les persones que pateixen un trastorn mental o addició i de les seves famílies, però també a fer una societat més inclusiva”.

En el decurs de la presentació de la nova estratègia 2017-2019 del Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions,  que s’ha presentat aquest matí al Palau de la Generalitat, el cap de l’Executiu ha assegurat que el nou pla “ens interpel.la a tots per aconseguir una societat més justa i inclusiva, amb l’objectiu d’assolir la igualtat social” i “és l’exemple que junts podem construir un país on les persones puguem viure millor”.
 
Pel president, “només amb aquesta complicitat, aquest compromís i aquesta col·laboració de totes les institucions, les entitats i les persones del nostre país per un objectiu comú, garantirem un futur millor per a les persones amb trastorn mental i addiccions i a les seves famílies”.
El cap de l’Executiu, ha aprofitat també per agrair el treball conjunt  fet fins ara amb  les entitats del sector de la salut mental, els proveïdors  de serveis, els  professionals, els familiars i entitats en primera persona, amb la col·laboració d’organitzacions expertes del món acadèmic i de l’Obra Social La Caixa, i ha assegurat que només així s’aconsegueix “afrontar reptes en situacions complexes, prioritzar l’enfocament i centrar esforços”.
 
En aquest punt, el president ha subratllat la “professionalitat, expertesa i el reconeixement  al compromís de les entitats socials de l’àmbit de la salut mental” i ha assegurat que “la seva implicació ens ha permès avançar més i millor, i amb més rapidesa”. En la mateixa línia, ha aprofitat per agraït també als treballadors públics la seva feina, mentre els ha convidat a “continuar avançant des de la màxima transversalitat i coordinació”.
 
Les noves línies estratègiques presentades avui inclouen 29 objectius i 71 actuacions que incorporen nous reptes i donen continuïtat o en reforcen d’altres. Es tracta d’un document que conté  “principis i valors que  neixen alineats amb les recomanacions de la Unió Europa” i que es basen en la promoció i la prevenció; l’atenció basada en els drets de les persones; la integració de les intervencions entre les diferents xarxes, d’atenció primària i especialitzades, i entre els serveis socials dels diferents àmbits; el desenvolupament d’un model d’atenció basat en la comunitat, que afavoreix la recuperació de les persones i la inclusió social; i la formació com a eina de millora contínua i per garantir la qualitat del servei.
 
En aquest punt, el president ha apuntat que el document inclou una nova línia de drets, d’acord amb la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones. També ha subratllat entre les línies que es pretenen prioritzar es vetllarà per reforçar la inserció laboral i s’encetarà una línia per l’atenció a la gent gran, al mateix temps que es treballarà per enfortir les estratègies adreçades a les persones amb addiccions. De la mateixa manera, ha explicat que se seguirà apostant per estratègies que fins ara han estat cabdals i s’enfortiran accions destinades a l’atenció a la infància i l’adolescència, l’atenció comunitària i el suport a les famílies, les estratègies d’inserció laboral i l’atenció en els àmbits judicial i penitenciari.
 
El cap de l’Executiu, que s’ha mostrat convençut que amb aquesta nova estratègia que s’ha presentat “posem de manifest que Catalunya vol excel·lir en salut mental i tenim la capacitat i  talent i coneixement per fer-ho”, ha presidit l’acte al costat dels consellers dels departaments implicats: de la Presidència, Neus Munté; d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; de Salut, Antoni Comin; de Justícia, Carles Mundó, i de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa.
 
Durant la seva intervenció, el president ha avançat que de cara al pressupost per al 2017 s’han previst incrementar al voltant d’un 15% la partida destinada a la salut mental, uns 75 milions, per reforçar la xarxa comunitària infantil i d’adults amb més professionals, millorar els centres d’atenció a les drogodependències, implantar el model d’escola inclusiva, incrementar la xarxa social (residències i llar residència per TM i addiccions), reforçar l’atenció en el sistema penitenciari, reforçar l’atenció a adolescents en el sistema de protecció.
El document presentat té el seu origen en el que s’ha executat entre el 2014 i 2016 i que, en el seu moment, també es va consensuar amb el sector, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos existents, garantir l’eficàcia de les actuacions i coordinar les polítiques del Govern adreçades a millorar la qualitat de vida i la inclusió en la comunitat d’aquest col·lectiu i les seves famílies.
 
A més del president de la Generalitat hi ha intervingut el secretari del Govern i president de la Comissió Interdepartamental del Pla Integral, Joan Vidal de Ciurana; el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero; el president de la Federació Veus, Edgar Vinyals, i el president del Fòrum de Salut Mental; Enric Arqués.
 
 

La quarta revolució industrial esdevindrà a Catalunya

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest matí que “Barcelona i Catalunya es tornen a situar a l’avantguarda clara de la tecnologia i de la quarta revolució industrial”. Ho ha dit durant la visita que ha fet a la segona edició de l’ l'Internet of Things (IoT) Solutions World Congress, el saló sobre l'aplicació industrial de l'internet de les coses, i on ha posat en relleu el fet que Catalunya sigui ““capaç de fer aportacions que milloren el món”.

 
El cap de l’Executiu s’ha mostrat convençut que “Barcelona s’està convertint en un hub tecnològic mundial” i ha explicat que això és especialment visible en un saló com l’IoT, on queda clar com s’orienten les industries cap a la tecnologia. Perquè “la tecnologia s’està convertint en un factor transformador de l’economia, i, per tant, generador de llocs de treball, de major riquesa i de  major competitivitat per aquest país”.
 
Després de fer un recorregut per els diferents stands del certamen, que se celebrarà fins divendres al recinte Gran Via de la Fira, el president s’ha mostrat convençut que en aquesta nova edició hi ha “més expectativa i major número de visitants”, com ho demostra el fet que  moltes de les empreses presents repeteixin i ho facin més àmpliament.  Tot plegat, demostra segons el president que “hi va haver una visió adequada a l’hora de formular aquesta proposta firal que feia falta, que és una proposta que té futur i que a Barcelona li escau especialment”.
 
El president Puigdemont ha estat acompanyat durant la seva visita pel secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró; la directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Coneixement, Núria Betriu; el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, i el president del Comitè Assessor de l'IoT World Congress i director executiu d'Industrial Internet Consortium, Richard Soley, entre d’altres personalitats.
 
La Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ i de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, ha impulsat la participació de 16 empreses i centres tecnològics catalans en aquesta segona edició de l’IoT . També ha incorporat l’espai de Brokerage Event d’ACCIÓ, punt de trobada d’empreses de tot el món a la cerca de socis internacionals, i ha editat un catàleg que recull totes les empreses catalanes del sector de l’IoT a Catalunya: http://accio.gencat.cat/cataleg-empreses-iot
  • Publicat a Món

Les dones maltractades pels seus marits seran defensades pel Govern amb una nova llei catalana

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha inaugurat aquest matí la sessió plenària del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), el fòrum de participació de les entitats compromeses amb la igualtat de gènere i en contra de la discriminació i la violència masclista.

A través del CNDC, que integra més de 380 entitats, aquestes esdevenen interlocutores de les polítiques del Govern de la Generalitat per a qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones.
 
La consellera ha valorat la importància de l’actuació transversal del Govern pel que fa a les polítiques públiques de gènere i ha destacat la creació de la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, que inclou el Grup d’Anàlisi dels casos d'homicidi per violència masclista. “És un pas que entenem que és imprescindible per donar compliment a la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes”, ha destacat Munté.
 
Sobre aquesta norma, anul·lada recentment pel Tribunal Constitucional (TC), la consellera també ha destacat que des del Govern es treballa “colze a colze” des de diferents departaments perquè es mantinguin els efectes dels articles suspesos. Ha recordat que l’Executiu català disposa de “competències exclusives en igualtat de gènere” i ha dit “no poder entendre” l’argument donat pel TC sobre una suposada “vulneració competencial”.
 
La consellera ha valorat “molt positivament” la presencia del CNDC en altres òrgans de participació de l’administració de la Generalitat atès que “la veu de les dones, les entitats i el territori poden arribar de manera molt més directa en processos participatius per introduir la perspectiva de gènere”. Ha manifestat, a més, la “voluntat clara” de mantenir aquesta línia de treball.
 
Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Teresa M. Pitarch, que ha presidit el Ple, ha destacat que “l’ICD està treballant en l’elaboració del Programa de participació i apoderament de les dones amb l’objectiu de fomentar la participació de les entitats de dones de tot el territori en l’agenda política de l’ICD, promoure la participació de les dones en els espais de presa de decisió, i incrementar la incidència política i social del teixit associatiu femení”.
 
El CNDC és un òrgan amb estatus consultiu especial des de 1999 en el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), un dels òrgans principals de les Nacions Unides.

El servei d'atenció permanent del 900 900 120 contra la violència masclista és gratuït i confidencial i funciona tots els dies de l'any, durant les 24 hores del dia. S'hi pot accedir per telèfon i correu electrònic, i atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones:

  • Peticions d'informació de dones que viuen situacions de violència.
  • Peticions d'informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones.
  • Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals.
  • Activació del Servei d’intervenció en crisis greus en l’àmbit de la violència masclista (24h / 365 dies a l’any), procedent de qualsevol Ajuntament i Consell Comarcal, amb el previ consentiment de la dona agredida o del seu entorn familiar.

Disposa de professionals, advocades i psicòlogues que poden contactar amb serveis d'emergència, si és necessari. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el rus, l'àrab, el romanès, el croat i el xinès.

 

El Govern investigarà els delictes telemàtics a particulars,empreses i institucions amb el CESICAT

El Projecte de llei per a la creació de l’Agència de Ciberseguretat, aprovat  pel Govern el 26 de juliol, ha iniciat avui el seu debat i tràmit parlamentàri després que la consellera de la Presidència, Neus Munté, l’hagi presentat a la Cambra.
 
Munté ha destacat “la necessitat d’aquesta llei en un món cada dia més connectat i més digital”, en el qual “la confiança i la seguretat esdevenen factors clau que cal atendre”. “Els grans beneficis que la transformació digital aporta a la nostra societat impliquen noves i diverses amenaces que posen en perill la seguretat de sistemes d’informació i les seves dades i, en aquest sentit cal una proposta que hi doni resposta” ha explicat Munté.
 
En els darrers temps, Catalunya s’ha vist afectada per determinats ciberatacs. Segons dades aportades per la consellera, “l’any 2015 la Generalitat de Catalunya va rebre prop de 216 milions d’atacs informàtics i es van registrar més d’11.700 incidents de ciberseguretat, afectant llocs de treball i sistemes d’informació de la institució, si be sense afectar al seu funcionament normal ni malmeten les seves dades”.
 
El Govern de Catalunya, sensible a aquesta realitat, ha endegat diverses actuacions per tal de dotar-se dels instruments i els mecanismes que puguin donar resposta a aquest repte. Munté s’ha referit a la tasca del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), creat l’any 2010 i que el 2012 va centralitzar la funció de ciberseguretat a Catalunya, assumint l’encàrrec de garantir la ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya. Però tal com ha explicat la Consellera, “aquesta Fundació, per la seva forma jurídica, no pot exercir les funcions ni prestar el servei públic de ciberseguretat que ara resulta necessari per afrontar els reptes presents i futurs. I és precisament aquesta la motivació principal del Govern en impulsar aquesta mesura legislativa”. Segons Munté “ara cal establir un servei públic de ciberseguretat que permeti garantir la protecció adient per als seus ciutadans”.
 
La proposta del Govern destaca un servei públic que desenvolupi  funcions com:
 
- Planificar, gestionar, coordinar i supervisar la ciberseguretat a Catalunya, establint la capacitat preventiva i reactiva necessària per a pal•liar els efectes dels incidents.
- Exercir totes les funcions d’equip de resposta a emergències (CERT) competent a Catalunya previstes a la legislació vigent.
- Actuar com a suport, en matèria de ciberseguretat, de qualssevol autoritats competents per a l’exercici de les seves funcions públiques
- Investigar i analitzar els ciberincidents i ciberatacs en els quals intervingui per raó de la seva competència.
- Col•laborar amb entitats públiques i privades per tal de fomentar la millora dels nivells de ciberseguretat a les infraestructures i les aplicacions, entre d’altres
- Millorar el nivell de ciberseguretat de la ciutadania de Catalunya, organitzant les activitats de difusió, formació i conscienciació adients.
 
Així doncs, la creació d’una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, a la qual se li atorguen les funcions adequades, garantirà que el Govern disposi de les eines necessàries per afrontar els riscos i amenaces que planteja actualment la plena integració de la societat digital a Catalunya, i adaptar-nos a les directrius europees. Segons Munté, “l’Agència de Ciberseguretat millorarà la ciberseguretat a Catalunya i vetllarà per la protecció de les persones, empreses, entitats i institucions públiques”.
 
Finalment, però no menys important, aquesta iniciativa legislativa permetrà donar compliment al mandat del Parlament rebut a la Moció 75/X, de 13 de febrer de 2014 i a la Resolució 535/X de 19 de febrer de 2014 per tal d’ajustar la forma jurídica de l’organisme encarregat de la ciberseguretat a Catalunya a les funcions que aquest ha de desenvolupar.

El Síndic de Greuges de Catalunya i Govern combatran, previndran i detectaran l'abús sexual infantil i juvenil

El Síndic de Greuges de Catalunya ha reclamat que les administracions adoptin mesures per donar visibilitat a la problemàtica de l'abús sexual infantil. Rafael Ribó, que ha presentat aquest divendres 7 d'octubre l'Informe sobre l'abús sexual infantil a Catalunya, considera que l'abús sexual, com en general la violència exercida envers els infants, constitueix un fenomen que es manté sovint ocult i que presenta enormes dificultats per ser detectat.

Pel que fa a l’estudi dels abusos sexuals i les dades oficials de què es disposen, el Síndic considera que a Catalunya no hi ha un coneixement prou precís sobre la prevalença real de l'abús sexual infantil, perquè la recerca feta en aquesta matèria és escassa i les previsions de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en aquest àmbit no s'han fet efectives.

Per aquest motiu, ha recomanat que es promogui la realització d'estudis d'investigació per conèixer la realitat del maltractament infantil i específicament de l'abús sexual. També ha demanat que es creï el centre especialitzat dedicat a la recerca sobre el maltractament infantil que preveu la disposició addicional sisena de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

Els estudis internacionals elaborats sobre aquesta matèria en països amb sistemes de benestar desenvolupats acostumen a destacar que hi ha una elevada prevalença d'aquest tipus de maltractament. Els resultats dels estudis fets a Catalunya també ho evidencien i xifren prop del 15% el percentatge d'infants i adolescents han estat víctimes d'abusos sexuals en alguna ocasió.

Aquesta dada contrasta notablement amb les xifres detectades pels diferents serveis implicats o que són objecte de la seva intervenció. D'acord amb els atestats policials instruïts sobre agressions i abusos sexuals (encara no provats en seu judicial), per exemple, l'any 2015 els infants que consten com a afectats per agressions i abusos sexuals són 4,6 de cada 10.000.

En concret, segons els atestats, l'any 2015 644 infants i adolescents han estat víctimes d'algun tipus d'abús o agressió sexual. És important destacar que 30 d'aquests casos han tingut lloc en escoles; 7, en instituts, i 12, en centres de menors.

En definitiva, tot i que no hi ha un coneixement precís sobre la prevalença real d'aquest maltractament, les dades sembla que constaten que hi ha una infradetecció del fenomen i un impacte reduït dels serveis que s'ocupen de protegir i atendre els infants davant d'aquest tipus de maltractament sobre el conjunt d'infants realment afectats per l'abús sexual.

Els infants i adolescents tenen dret a ser protegits d’aquesta forma de maltractament, i els poder públics tenen l’obligació d’assegurar aquesta protecció. Protegir els infants de l’abús inclou el deure de prevenir-lo, detectar-lo, intervenir-hi i oferir als infants el tractament necessari per a la seva rehabilitació.

Escoltar els infants i adolescents en el sentit més ampli és clau per combatre l’abús, i un primer pas indispensable per a la detecció dels abusos en els termes que preveu el Comitè dels Drets de l’Infant. Entre les mesures que proposa destaca:

  • Facilitar informació als infants i adolescents respecte del dret a ser escoltats i la informació necessària perquè el puguin exercir.
  • Promoure la formació de tots els professionals en relació amb el dret d'infants i adolescents a ser escoltats i la forma de fer-lo efectiu de manera adequada (salut, escola, lleure, sistema de protecció a la infància, policia, etc.).
  • Promoure l'escolta d'infants i adolescents mitjançant la creació d'espais de confiança en tots els serveis, establiments i institucions perquè l'infant o adolescent es pugui expressar amb confiança.

Pel que fa a la diagnosi, l'abús sexual crònic representa un percentatge molt elevat, atès que la majoria de maltractaments es produeixen en l'àmbit familiar i de forma mantinguda en el temps. Aquesta forma d'abús sexual infantil presenta una gran dificultat per al diagnòstic.

Actualment, segons la informació de què disposa el Síndic, a Catalunya hi ha dues unitats multidisciplinàries de diagnòstic d'abús sexual, la Unitat Funcional d'Abusos a Menors de l'Hospital de Sant Joan de Déu, i la Unitat de Pediatria Social de l'Hospital de l'Hospital Germans Trias i Pujol – Can Ruti. La intervenció d'aquestes dues unitats hospitalàries se centra principalment a dur a terme un diagnòstic multidisciplinari en les situacions de presumpte abús i en el tractament inicial dels infants que l'han patit, però no ofereixen tractament de llarga durada.

L'Informe destaca que l'article 93 de la Llei 14/2010 estableix que la Generalitat, per mitjà del departament competent en infància i adolescència, ha de crear un servei d'atenció especialitzada adreçat a infants i adolescents víctimes d'haver patit abús sexual, però a hores d'ara la creació d'aquest servei encara està pendent. Se subratlla que actualment no hi ha cap servei de la xarxa pública especialitzat per al tractament dels infants i adolescents que han patit abús sexual.

Per combatre la invisibilitat d'aquest fenomen la intervenció dels professionals que treballen amb infants és un element clau. El Síndic, però, ha rebut queixes de professionals de l'àmbit d'educació, en les quals els promotors denunciaven que la confidencialitat no sempre queda garantida i es poden generar situacions que dificulten en gran mesura l'exercici del seu deure legal de denunciar possibles sospites d'abusos.

En aquests casos, el Síndic considera que l'Administració educativa en concret, i en general totes les administracions, haurien de donar suport als docents, o a la resta de professionals afectats, amb les mesures necessàries, en tant que han complert un deure inherent a l'exercici de la seva funció.

Pel que fa a l'aplicació dels protocols, l'Informe alerta que els protocols de maltractaments encara no són prou coneguts entre els professionals perquè no se n'ha fet una difusió suficient. El nou protocol de maltractament aplicable a centres educatius restringeix el seu àmbit d'aplicació a "tots els centres públics i privats sostinguts amb fons públics que conformen el servei d’educació de Catalunya on s’escolaritzin alumnes menors d’edat". Amb aquesta nova redacció s'exclouen tots els centres educatius de titularitat privada que no estan sostinguts amb fons públics. A parer del Síndic, atorgar un tractament diferenciat en l'aplicació del protocol de maltractament en funció del seu finançament no té justificació des de la perspectiva de drets dels infants i comporta un tracte discriminatori i una desprotecció envers aquest alumnat, i també diferències en les obligacions de la comunitat educativa i en les garanties a les famílies.

Quant als infants en situació de tutela, el Síndic ha recomanat en aquest àmbit establir un reglament de funcionament dels centres sota la dependència de la DGAIA que desplegui les previsions de la Llei 14/2010.

També proposa regular el funcionament de la resta de centres (no dependents de la DGAIA) on viuen infants i adolescents (centres per a persones amb discapacitats on viuen infants, sociosanitaris, de salut), i fixar una regulació de mínims que garanteixi els drets que els reconeix la Convenció com a infants i la protecció contra la violència. Aquesta regulació hauria d’incloure mecanismes de queixa i de supervisió des de la perspectiva dels drets de l’infant que incloguin la seva escolta directa i pro­tocols de prevenció de l’abús.

Gamisans ha mostrat la voluntat de la Generalitat, "si hi ha pressupost" de crear noves línies d'ajuts a mitjans de comunicació que enfoquin les notícies en positiu

Sembla ser que el periodisme donarà un gir cap a l'excelència i l'optimisme. Així ho ha manifestat Josep Maria Castells al debat organitzat pel periodisme jove i assenyat de 7ACCENTS on ha fet una crida explícita i contundent a Gamisans, i li ha demanat noves línies d'ajuts per a portals com el seu perquè tenen un paper molt important per seguir avançant en un món global on hi ha molt discurs de la por dins del sector. Davant d'una revolució informativa, d'una major quantitat però potser també d'una menor qualitat de la informació. "Renovar-se o morir", la segona taula de la jornada iSE7, ha mostrat diversos punts de vista sobre el creixement de la informació, del seu poder i dels canvis o sobre la readaptació que han de fer les persones per no caure en l'"idiotisme".

Integrada per professionals polivalents i imaginatius que destaquen en diversos àmbits comunicatius, Txe Arana, Josep M. Ganyet, Carles Porta i Àlex Terés, la segona taula rodona ha deixat reflexions molt interessants sobre el comportament a seguir davant de l'"excés" o la "democratització" informativa.

Segons Carles Porta, estem davant d'una comunicació democratitzada que ha multiplicat la informació i els seus usuaris. Cada cop hi ha "més idiotes a les xarxes", confessa. Des del seu "optimisme malaltís", creu que tard o d'hora el periodisme tindrà el protagonisme que avui en dia està desapareixent. "Hi ha molts canals, tenim massa informació i no tota és la correcta" diu. Així que incita a trobar els mecanismes o referents que ajudin a refocalitzar el criteri informatiu que evidenciï la qualitat i no tant la quantitat, però "és el públic que ha de demanar aquest canvi", conclou.

La primera jornada iSE7 ha finalitzat amb l'entrega dels PREMIS SE7BLOGS. Segons els lectors de 7accents.cat, el blog de Núria Perpinyà, escriptora lleidatana nascuda l’any 1961 i professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida, és el millor de Lleida d'aquest any. Ignasi Servià ocupa la segona posició, a poca distància de la guanyadora, i Dolors Mateu, la tercera. Perpinyà ha estat premiada amb una tablet; Servià, amb un e-book, i Mateu, amb un lot de vins Clos Pons i dues entrades per a un espectacle de la nova temporada del Teatre de la Llotja.

El blog d'Ignasi Servià, consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius, s'endú el 2n Premi al Millor Blog de Lleida en el marc dels PREMIS SE7BLOGS 2016. Finalment, la cuinera de Balaguer Dolors Mateu guanya la medalla de bronze amb el seu popular blog. Amics de la Fotografia de LleidaINEFC LleidaMaleficasblog i  Pharma 2.0 són els altres blogs amb més lectures a 7accents.

La proposta del director ha estat ben rebuda per Gamisans que en el seu discurs s'ha compromés a crear noves línies d'ajuts que empoderin mitjans com ara 7accents o El Mercadal per fer-los un referent no només a Lleida sinó a Catalunya. 

Homs: "Som camí de la recta final i intentaran intimidar la gent a través d'alguns de nosaltres. No han entès que ja no ens poden vèncer, que avui només serveix convèncer"

"No saben jugar la lliga del SXXI. En un món globalitzat, intimidar i inculcar por a la població ja no serveix". Així ha respost l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, a la decisió del Tribunal Suprem de tramitar el suplicatori per actuar penalment en contra d'ell pels delictes de desobediència i prevaricació per l'organització del 9N.

 "Som camí de la recta final i hem de ser conscients que intentaran intimidar la gent a través d'alguns de nosaltres, perquè no han entès que ja no ens poden vèncer, que avui només serveix convèncer, perquè la societat ha canviat i les tècniques de repressió ja no són útils", ha prosseguit Homs davant desenes de persones que han assistit aquest vespre a l'acte de suport a Taradell per la seva imputació per l'organització del 9N. A l'acte, organitzat per l'Ajuntament, Esquerra Republicana, Solidaritat per Taradell, l'Assemblea Nacional i el Partit Demòcrata Europeu Català, hi han participat representats de les diferents formacions polítiques i de l'Assemblea.

Homs ha assegurat que a nivell personal "estic molt tranquil" perquè en aquest procés,  "jo sóc el dipositari temporal del desig de llibertat i de dignitat de molta gent i, a això,  jo no hi puc renunciar".

I ha agraït el suport rebut alhora que manifestava que "amb aquest tema no faré política, faré país".

L'actuació del Tribunal Suprem en contra d'Homs s'ha fet públic aquesta tarda. Una data que, per a Homs, no és casual: "Que el Suprem i el Constitucional hagin actuat avui en contra de la meva persona i de la presidenta del Parlament, Carme Foracadell, té molt a veure amb el fet que el Parlament hagi aprovat avui la resolució sobre el referèndum, que marca un calendari molt concret".

Malgrat la darrera actuació del Suprem, l'exconseller de la Presidència ha conclòs que "el que hi ha en joc en tot aquest procés és si el que representem, té possibilitat de desenvolupar-se de manera democràtica i amb un mínim de dignitat".

En finalitzar l'acte de suport, el ple de l'Ajuntament de Taradell ha aprovat per unanimitat una moció que també expressa el suport a l’exconseller, així com al president Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per haver facilitat el procés participatiu del 9 de novembre. També denúncia l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que “fa ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics”.

Amb això, l’Ajuntament de Taradell, conclou la moció, vol refermar el dret a decidir del poble de Catalunya i adquireix el compromís d'enviar la moció al president de la Generalitat, al president del Govern espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte local pel Dret a Decidir, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, al Tribunal Suprem.

La transparència i la confiança de la ciutadania envers la gestió pública, prioritat del Govern

Es constitueix el Comitè Assessor d'Ètica Pública per garantir el compliment del Codi de conducta d'alts càrrecs i directius

  • El codi de conducta d'alts càrrecs i directius té com a objectiu enfortir la relació de confiança de la ciutadania envers la gestió dels afers públics

 

  • L’aprovació del Codi de conducta respon a una de les mesures previstes a l’objectiu del Pla de Govern “Lluitar contra la corrupció: màxima transparència i informació en la contractació i subvencions públiques”
  • El Govern ha habilitat  un espai d’informació amb les funcions, composició i activitat del Comitè i on també hi constarà la bústia ètica
 
 
Es constitueix el Comitè Assessor d'Ètica Pública per garantir el compliment del Codi de conducta d'alts càrrecs i directius
 
El Comitè Assessor d’Ètica té com a objectiu garantir el compliment del Codi de conducta d’alts càrrecs i directius per contribuir a millorar i enfortir la relació de confiança de la ciutadania  envers la gestió dels afers públics. S’ha reunit per primer cop i ha aprovat el pla de treball.
 
 
Compromisos del Comitè
 
-       Posar en marxa els canals de comunicació i d’informació necessaris per rebre consultes, observacions i suggeriments per part d’alts càrrecs i directius.
 
-       Posada en funcionament de la bústia ètica per facilitar la formulació de queixes, tot garantint la confidencialitat i la traçabilitat.
 
-       Establirà  el procediment i es dissenyaran els circuits necessaris per emetre recomanacions i/o elaborar informes a petició dels òrgans competents per incoar o arxivar un procediment sancionador per incompliment del Codi de conducta.
 
 
Codi de conducta d'alts càrrecs i directius
 
El Codi s’aprova després de la posada en marxa de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El conjunt de millores que el Govern vol implantar tenen com a objectiugarantir la integritat i l’ètica pública, i esdevenir una eina per lluitar contra la corrupció.
 
El codi estableix vint-i-quatre principis ètics i regles de conducta recollits de forma molt concisa per tal de facilitar-ne l’aplicació. Es fonamenta en dos blocs d’actuació:
 
1-    El comportament exemplar en benefici de l’interès públic.
 
2-    La màxima transparència i traçabilitat en la presa de decisions públiques. 
 
Entre les normes incloses destaca una regulació més precisa i estricta del conflicte d’interès; l’obligació d’abstenir-se d’acceptar regals i de no admetre pagaments de viatges, desplaçaments i allotjaments per part d’empreses privades o particulars; la presentació en el moment del nomenament i cessament de les declaracions patrimonials; o fer públiques a l’agenda oficial les reunions amb els grups d’interès, que no es podran celebrar si el grup d’interès no està inscrit al Registre.  
 
D’aquesta manera, s’ha creat el Comitè Assessor d'Ètica Pública per l'Acord de Govern, de 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i altres mesures en matèria de transparència, grups d'interès i ètica pública.
 
El Govern ja ha organitzat les primeres jornades sobre el codi ètic i la gestió d’agendes, per iniciar el procés de difusió del marc general de les polítiques de transparència, que van comptar amb l’assistència de més de 430 persones, entre alts càrrecs, personal de secretaria i tècnic de la Generalitat
 
El Govern ha habilitat un espai d’informació en relació amb les funcions, composició i activitat del Comitè Assessor d’Ètica Pública, on hi constarà també la bústia per a formular queixes en relació amb el compliment del Codi de conducta.

El PSC es mostra esperançat amb la llum al final d’un llarg túnel per a que l’Escola de Mont-roig sigui una realitat

El diputat del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament, Òscar Ordeig, ha afirmat avui que “per molt que els dolgui, el Govern haurà de complir els mandats i acords presos al Parlament, com és el de pressupostar l’Escoal de Mont-roig de Balaguer, que porta set anys en barracons”. Ordeig ha apuntat que “els grups parlamentaris, i especialment el nostre, estarem vetllant per tal que es compleixi l’acord pres avui a la Comissió del Parlament, en la que hem aprovat que el Govern doti una partida pressupostària per a la redacció del projecte del centre i en destini els recursos suficients per iniciar les obres durant aquest mateix any”.
Ordeig ha criticat que “lamentablement, veiem com el grup de Govern, Junts pel Sí, ha votat en contra d’un projecte no només necessari, sinó també just per als centenars de nens i nenes que des de fa anys reben les seves classes amb mòduls prefabricats”.

El diputat socialista ha afirmat que “és impresentable que el Govern afirmi tranquil·lament que no es construirà cap nova escola a les comarques de Lleida en els pròxims tres anys, i més encara quan veiem als mitjans que Ensenyament prevegi per al nostre territori fins a 58 centres en barracons, una xifra rècord”. Això, ha dit, “quan en els darrers quatre anys el territori de Lleida ha patit una retallada del 60% de les inversions, mentre la mitjana de Catalunya augmentava un 12%; només que haguessin limitat la retallada en un 20% es podrien haver construït algunes escoles per a aquells alumnes que han d’assistir a classe en aquestes condicions”.
Finalment, Ordeig ha afegit que “agraïm la tasca de l’Ampa, els mestres i els professionals de l’escola de Mont-roig, que han lluitat tots aquests anys per garantir la qualitat educativa al centre, malgrat les deficiències dels equipaments”.
Per la seva banda, el membre del grup municipal del PSC de Balaguer i regidor d’Educació a l’Ajuntament, Albert Saiz, ha celebrat que “finalment comencem a veure el llum al final d’un llarg túnel per a que l’Escola de Mont-roig sigui una realitat” i ha afegit que “esperem que el Govern de la Generalitat compleixin amb la proposta de resolució que ha aprovat avui la Comissió d’Ensenyament”. Saiz ha conclòs que “tant com l’AMPA, com els professionals que hi treballen i els alumnes es mereixen unes instal·lacions dignes on dur a terme la seva activitat docent”.

Subscripció a aquest canal RSS