EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Política  Optimista

Política Optimista (251)

Valorar aquest article
(0 vots)

El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro, s'ha mostrat favorable a una llista única del sobiranisme: "Hem d'entomar el repte del 21-D, ens agradaria una llista comuna. Que els partits arribessin a un acord i anessin en una llista única", ha assenyalat Alcoberro aquest dissabte al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. Precisament, l'ANC fa una consulta sobre aquesta qüestió entre les seves bases que es tancarà a les 15 hores, dues hores abans de l'inici de la manifestació al carrer de Marina en favor de la llibertat dels consellers i dels líders socials empresonats. El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana ha volgut fer també una darrera crida a la ciutadania: "Ens hem de mobilitzar i aturar una repressió generalitzada", ha comentat Alcoberro, que ha reconegut que els últims esdeveniments han creat desànim en files sobiranistes: "Es convoquen unes eleccions en què els votants unionistes estan mobilitzats i els independentistes surten d'una depressió".

Valorar aquest article
(0 vots)
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que la solució al "problema polític" de Catalunya és "la via política i no la via penal". Sánchez, que ha clausurat aquest diumenge Congrés Regional del PSOE d'Aragó que s'ha fet aquest cap de setmana a Saragossa, ha reconegut que "la justícia ha d'actuar" però ha matisat, en referència a l'empresonament dels consellers de la Generalitat, que "no hi ha solucions penals a problemes polítics". Segons el secretari general socialista, "Catalunya no es mereix més anys de govern secessionista que menystingui la legalitat" i ha acusat als independentistes d'enfrontar "Catalunya amb Catalunya, amb Espanya i amb Europa".
Per tot plegat, Pedro Sánchez s'ha mostrat convençut que el 21-D "els catalans sabran quina papereta representa la concòrdia i la convivència i quina representa la imposició i la unilateralitat". "No hi ha millor líder que Miquel Iceta", ha reblat Sánchez.
Valorar aquest article
(0 vots)

 El vicesecretari de Política Autonòmica i Local del PP, Javier Arenas, ha apostat perquè el PP, Cs i el PSC tinguin "més generositat que mai, perquè abans o després de les eleccions s'assoleixin els acords que permetin un govern que respecti la llei, la Constitució i l'Estatut". En el Congrés de Nuevas Generaciones de Sevilla, aquest diumenge, Arenas ha remarcat els "tres objectius" que s'han de perseguir després del 21-D, que són "recuperar la convivència, reconstruir l'economia" i restaurar el "respecte la llei, la Constitució i l'Estatut". D'altra banda, Arenas s'ha referit a Carles Puigdemont, de qui ha dit que amb les seves decisions ha perjudicat "als que no pensen com ell però també als que pensen com ell", i ha posat com a exemple l'augment de l'atur a l'octubre. 

Valorar aquest article
(0 vots)

Segons un sondeig d'GAD3 per La Vanguardia , realitzat entre els dies 30 d'octubre i 3 de novembre explica un escenari de participació rècord (per sobre del 80 %) i en el qual la suma d'escons de Esquerra, el PDECat i la CUP podria quedar-se en 66 diputats. És a dir, per sota de la majoria absoluta , 68 escons.

Els comicis tindrien un clar guanyador, Esquerra, amb més del 29% de les paperetes, i seguit de Ciutadans, que podria superar el 21%. Aquestes estimacions de vot suposarien uns 45 diputats per a ERC i fins a 28 per a Cs. El tercer lloc seria per al PSC , que incrementaria el seu vot en gairebé dos punts i podria obtenir fins a 20 escons (quatre més que el 2015). La quarta posició l'ocuparia el PDECat , que obtindria poc més del 10% dels sufragis i entre 14 i 15 diputats.

Segons La Vanguardia gairebé el 60% dels consultats, a les actuacions judicials contra el president Puigdemont i el seu govern, que s'ha accentuat després dels empresonaments. També més del 56% dels catalans desaprova l'aplicació del 155, encara que gairebé un 60% dóna suport a la convocatòria d'eleccions anticipades.

Més informació:

http://www.lavanguardia.com/politica/20171104/432605827398/erc-ganaria-21d-sin-asegurar-mayoria-absoluta-independentista.html

Valorar aquest article
(0 vots)

Milers de persones s'han manifestat aquesta tarda a Bilbao per mostrar el seu rebuig a l'aplicació de l'article 155 i donar suport al dret a decidir. La mobilització ha estat convocada per EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas i la plataforma Gure esku Dago. A més, també ha comptat amb l'adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU. Però en aquesta ocasió no ha comptat amb representants del PNB perquè la formació ha rebutjat "les formes amb què s'ha gestat la iniciativa". La manifestació ha estat encapçalada per una pancarta amb el lema "Contra el 155. Democràcia i dret a decidir". Ha sortit dels voltants de La Casilla, ha recorregut els principals carrers de la capital biscaïna i ha acabat a l'ajuntament.

Dissabte, 04 Novembre 2017 19:19

Esquerra vol una llista unitària que superi JxSí

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

El president d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, encapçalaran la llista del partit si no hi ha candidatura conjunta del sobiranisme que superi JxSí, tal i com han confirmat fonts de la formació a l'ACN. L'objectiu d'Esquerra és, a més, incloure-hi els consellers empresonats, a més de diputats i càrrecs que han tingut un paper rellevant durant l'anterior legislatura. Així s'ha concretat en el Consell Nacional que ERC ha celebrat aquest dissabte, i on s'ha prioritzat, però, una gran llista conjunta del sobiranisme que superi JxSí i aplegui també la CUP i almenys la part de Podem Catalunya que representa Albano Dante Fachin. Fonts coneixedores d'aquesta reunió han explicat a l'ACN que hi ha hagut unanimitat sobre la necessitat que Rovira tingui un paper important, hi hagi candidatura única o no. La llista s'anirà concretant a partir dels propers dies.


Tot i que des d'ERC insisteixen que no hi ha res tancat del tot -sobretot a l'espera de saber si podrà haver-hi llista unitària o no-, des de la pròpia direcció del partit admeten que Junqueras i Rovira tenen tots els números per liderar la candidatura dels republicans. A més, apunten que Junqueras no podria fer campanya ja que està empresonat junt amb altres consellers, de manera que seria Rovira, com a número dos, qui encapçalaria el pes polític previ al 21-D.

La resta de consellers vinculats a Esquerra, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, també tindrien un paper destacat en la hipotètica llista de la formació, ocupant els primers llocs. També s'hi podrien afegir els dos consellers de l'òrbita dels republicans que encara són a Brussel·les, Meritxell Serret i Toni Comín. A tots ells també s'hi intentaria sumar diputats independents de JxSí en l'anterior legislatura.

Una llista que superi JxSí

ERC ha avalat aquest migdia una llista unitària que superi JxSí, tal i com s'ha consensuat en el Consell Nacional dels republicans. La primera opció per a Esquerra és que aquesta candidatura única inclogui la CUP i una part de Podem, a més de les formacions que ja han format part de la coalició de JxSí al Parlament la darrera legislatura -Demòcrates i MES. D'altra banda, ERC constata que si aquesta nova llista unitària no és viable cada partit s'ha de presentar per separat i defensar el seu propi espai. Des dels quadres d'Esquerra, però, admeten que aconseguir un acord per aquesta llista unitària és, almenys a hores d'ara, poc probable.

Dirigents d'Esquerra han explicat aquest matí a l'ACN que l'aposta és perquè aquesta llista que superi JxSí inclogui, almenys, la part de Podem Catalunya que representa el seu secretari general, Albano Dante Fachin. Cal recordar que el propi Fachin ja s'ha posicionat a favor d'un front comú per defensar l'autogovern i les institucions catalanes, així com per rebutjar el 155 i demanar l'alliberament dels presos polítics. Per una altra banda, Catalunya en Comú suggereix una estratègia compartida, però sense cap aliança formal amb partits independentistes el 21-D.

Més avals

Ara, doncs, caldrà esperar els moviments de la resta de partits. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont -destituït per l'Estat i que encara es troba a Brussel·les-, ja s'ha mostrat partidari de la llista unitària: És el moment que tots els demòcrates s'uneixin. Per Catalunya, per la llibertat dels presos polítics i la República, ha publicat a Twitter aquest matí, acompanyat d'un manifest per sumar adhesions a la candidatura única.

Al seu torn, el PDeCAT celebra aquest diumenge al matí un nou Consell Nacional, on es debatrà la possibilitat de fer aquesta llista unitària del sobiranisme. Per la seva banda, la CUP ha convocat una assemblea nacional extraordinària pel diumenge 12 de novembre. El límit per registrar les coalicions és el dia 7. Els anticapitalistes ja han assegurat que permetran que el dia 12 es prenguin les decisions amb total llibertat, i que es tindran en compte tots els terminis.

Al llarg d'aquest divendres i dissabte més veus s'han sumat a l'aposta de la llista unitària del sobiranisme. Les bases de Demòcrates han avalat que el partit es presenti al 21-D, i un 96,33% dels voluntaris de la formació que lidera Toni Castellà ha donat suport a la candidatura transversal del sobiranisme. Moviment d'Esquerres (MES) i la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), vinculada al PDeCAT, també ha demanat una llista unitària per defensar la República, així com l'organització de l'esquerra independentista Poble Lliure, propera a la CUP.

 

Valorar aquest article
(0 vots)

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estès la mà "a l'esquerra i al centre, a federalistes i autonomistes" per aconseguir un 'canvi de rumb' a la política catalana en les eleccions del 21-D. "Vull un gran acord que impliqui una gran victòria per a Catalunya", ha assenyalat Iceta en la presentació aquest dissabte dels eixos del programa electoral del PSC.

"Necessitem àmplies majories per un pacte d'Estat per a Catalunya que impliqui més autogovern, millor finançament i una Espanya federal on Catalunya se senti còmoda, estimada i respectada", ha enumerat el primer secretari del PSC, que aposta per ser una alternativa a la "dicotomia estèril entre independentisme i immobilisme". "Nosaltres volem tendir ponts, no cavar trinxeres ni aixecar fronteres", ha insistit Iceta, que ha desvetllat que 'Ara, solucions!' és l'eslògan electoral triat pel PSC en aquests comicis del 21-D.

Valorar aquest article
(0 vots)

"Cs sortirà a guanyar les eleccions del 21-D per tornar a parlar de serveis socials, sanitat i educació". Així ho ha dit el portaveu de Ciutadans (Cs) al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, durant el Cafè Ciutadà de Lleida amb els diputats de Cs per Lleida, Jorge Soler i Javier Rivas, i el diputat de Cs al Congrés dels Diputats, Sergio del Campo. "Catalunya necessita un nou govern on el seu principal objectiu sigui tornar al sentit comú i iniciar una nova etapa en què es deixi de parlar d'independència", ha defensat Carrizosa davant la setantena de persones que han acudit a l'acte.

"Ciutadans està a les institucions per representar als molts ciutadans que ens van confiar el seu vot i a tots els catalans que no estan d'acord amb la independència", ha recordat. Per això, ha apel·lat al dret que tenen tots els catalans d'anar a les urnes, "però a les urnes de veritat". En aquest sentit, Carrizosa ha recordat que els que volen separar-se d'Espanya només representen el 48% al Parlament. "No són majoria", ha afegit.

El portaveu de Cs al Parlament ha destacat la tasca que ha dut a terme el diputat de Cs Lleida, Jorge Soler, "essent l'únic metge que lidera l'oposició en la comissió de Sanitat portant també altres propostes que milloren la vida dels lleidatans". I ha recordat que "a l'exconseller Comín no li calia ser metge perquè només estava per declarar la independència".

Valorar aquest article
(0 vots)
El delegat del govern espanyol a Barcelona, Enric Millo, ha replicat al president Carles Puigdemont que és "obvi" que es respectaran els resultats del 21-D però ha alertat que el nou Parlament que es constitueixi ha de ser "respectuós amb la legalitat". Millo ha respost així Puigdemont des de Barcelona, on ha estat l'encarregat de fer la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que s'ha celebrat a Madrid. El delegat ha dit que li resultava "xocant" que sigui "l'únic president que s'ha saltat la legalitat" qui pregunti si es respectaran els resultats electorals i ha afirmat que la qüestió "es contesta per si sola" ja que així s'ha fet sempre. D'altra banda, ha dit que les paraules de Puigdemont des de Brussel·les formen part del "serial de declaracions insòlites" a que ha afirmat que els té acostumats darrerament i ha afegit que es queda amb el "reconeixement" per part de Puigdemont de les eleccions "democràtiques" del 21-D.
Millo ha assegurat que és una "cosa obvia" que es respectaran els resultats electorals del 21-D perquè així s'ha fet en tots els comicis que s'han celebrat en els darrers 40 anys. "Sempre s'han respectat els resultats de les eleccions que s'han produït a Catalunya i la resta d'Espanya", ha declarat. En aquest sentit, ha dit que "totes les idees són legítimes sempre que s'adeqüin a la legalitat vigent" i ha afirmat que tots els partits "tenen dret a presentar-se" però que s'han de comprometre a desenvolupar els seus projectes "d'acord amb la legalitat vigent".
 
El delegat ha assegurat que no farà un judici previ de quins seran els resultats electorals i ha remès a que serà després de les eleccions quan es constituirà un parlament "democràtic" que escollirà president i es formarà govern "atenent al marc democràtic vigent". Més enllà de replicar Puigdemont sobre els resultats electorals, Millo ha destacat que el més important de les seves paraules des de Brussel·les és que "assumeix i reconeix les eleccions autonòmiques legals i democràtiques" el 21-D.D'altra banda, ha confiat que Puigdemont compareixerà davant l'Audiència Nacional el proper dijous perquè "ningú se situarà per sobre de la llei" i tothom "complirà amb el seu deure de col·laborar qual se'l requereixi per la justícia".
 
Aprovat el decret de mesures complementàries Millo ha anunciat també que el Consell de Ministres ha aprovat el decret de mesures complementàries a la convocatòria de les eleccions del 21-D. Aquest decret dicta les normes que han de regir els comicis i que seran publicades tant al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) com al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El decret concreta els terminis, regula les gratificacions i indemnitzacions que rebran les persones que participin al procés, les sancions, determina el personal col·laborador i estableix els canals de comunicació i informàtics, entre d'altres. Tots els departaments funcionen "amb total normalitat".
 
El delegat del govern espanyol ha iniciat la roda de premsa fent referència a l'"excepcionalitat" del moment que ha fet que sigui ell l'encarregat de fer la roda de premsa del Consell de Ministres des de Barcelona. Més enllà d'això, ha assegurat que en els primers dies després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola tots els departaments de la Generalitat "estan funcionant amb total normalitat". Ha destacat també i ha agraït la "professionalitat i col·laboració de tots els funcionaris" de la Generalitat.
Valorar aquest article
(0 vots)

El professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Philippe De Bruycker, advocat especialitzat en dret europeu d'asil i immigració, ha explicat a l'ACN que és una autoritat independent l'encarregada d'examinar les peticions d'asil a Bèlgica. "Si hi ha una petició d'asil per part de Puigdemont, aquesta no serà examinada pel govern belga, per tant, sinó per una autoritat independent", diu De Bruycker per referir-se al Comissionat General pels Refugiats. "Aquesta autoritat no prendrà cap decisió política, seria una decisió purament legal", matisa. Segons l'expert, si això passés, el govern no podria dir que no, ja que el sistema belga està pensat perquè si una persona "té un bon motiu per sol·licitar asil, aquest se li doni independentment de qualsevol consideració del govern". L'advocat indica que d'iniciar-se la sol·licitud aquesta hauria de tramitar-se per "procediment urgent" i en pocs dies hi hauria d'haver una resposta.

Segons recull el Comissionat General pels Refugiats belga en la seva pàgina web, aquesta administració pot decidir no considerar la sol·licitud d'asil "si els arguments del sol·licitant no proven demostrar de manera ben fonamentada el risc de persecució o el risc real de danys greus". En qualsevol cas la decisió indica "clarament" el motiu pel qual el Comissionat no la consideraria i, segons la informació de l'organització, trigaria un màxim de cinc dies laborables en comunicar-ho des de la transferència per part de l'Oficina d'Immigració -on es presenta en primera instància-, de la sol·licitud d'asil.Sobre els factors que es valorarien a l'hora de processar la sol·licitud, De Bruycker afirma que es tindrien en compte "factors purament legals". "Els punts estarien basats en el Conveni de Ginebra, que defineix el refugiat com la persona que s'està enfrontant a una persecució", diu. També explica, en aquest sentit, que s'examinaria si Puigdemont s'està enfrontant a una persecució a Espanya.

Amb tot, segons ell, el fet d'estar acusat com a "criminal potencial" per la Fiscalia no és, en cap cas, una persecució. "Només es converteix en una persecució si els càrrecs estan dirigits en contra d'una persona a causa de raons polítiques perquè no hi ha raons en la llei penal o és discriminatori en contra d'una persona i no en contra d'una altra", matisa."Aquest no és el cas. Des de la llei de refugiats no sembla una persecució", comenta sobre els càrrecs als quals s'enfronta Puigdemont, i aventura que l'argument que es podria fer servir des de la seva defensa seria al·legar que s'enfronta a una sanció "desproporcionada".

Què diuen els Tractats i què diu la llei belga? Segons explica Philippe De Bruycker el Protocol 24 sobre l'asil de ciutadans europeus, vinculat al Tractat de Lisboa diu que és possible per a un ciutadà de la UE demanar asil en un altre estat membre en quatre situacions específiques. Descarta, per tant, que Bèlgica sigui l'únic o dels pocs països europeus on es pugui iniciar aquesta sol·licitud de protecció. Amb tot, destaca que és Bèlgica qui va demanar incloure en el protocol que es pogués examinar una petició d'asil de qualsevol ciutadà de la UE i que la llei belga preveu un procés per tramitar aquest tipus de sol·licitud.

"Si Puigdemont ha vingut a Bèlgica probablement és perquè quan es va discutir el protocol, l'any 97, Espanya va demanar que es prohibís, que no fos possible, que un país europeu revisés una sol·licitud d'asil provinent d'un altre i Bèlgica va dir que no hi podia estar d'acord", explica.Segons l'advocat, en aquell moment Bèlgica va dir que no podia extradir activistes bascos a Espanya si s'enfrontaven a tortura. "És per això que Bèlgica va mantenir la possibilitat per a qualsevol ciutadà de la UE de sol·licitar asil", diu, i conclou que "històricament és una coincidència que vint anys després torni a ser una història entre Bèlgica i Espanya" si així es confirma.

 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER