El president d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, encapçalaran la llista del partit si no hi ha candidatura conjunta del sobiranisme que superi JxSí, tal i com han confirmat fonts de la formació a l'ACN. L'objectiu d'Esquerra és, a més, incloure-hi els consellers empresonats, a més de diputats i càrrecs que han tingut un paper rellevant durant l'anterior legislatura. Així s'ha concretat en el Consell Nacional que ERC ha celebrat aquest dissabte, i on s'ha prioritzat, però, una gran llista conjunta del sobiranisme que superi JxSí i aplegui també la CUP i almenys la part de Podem Catalunya que representa Albano Dante Fachin. Fonts coneixedores d'aquesta reunió han explicat a l'ACN que hi ha hagut unanimitat sobre la necessitat que Rovira tingui un paper important, hi hagi candidatura única o no. La llista s'anirà concretant a partir dels propers dies.
Tot i que des d'ERC insisteixen que no hi ha res tancat del tot -sobretot a l'espera de saber si podrà haver-hi llista unitària o no-, des de la pròpia direcció del partit admeten que Junqueras i Rovira tenen tots els números per liderar la candidatura dels republicans. A més, apunten que Junqueras no podria fer campanya ja que està empresonat junt amb altres consellers, de manera que seria Rovira, com a número dos, qui encapçalaria el pes polític previ al 21-D.
La resta de consellers vinculats a Esquerra, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, també tindrien un paper destacat en la hipotètica llista de la formació, ocupant els primers llocs. També s'hi podrien afegir els dos consellers de l'òrbita dels republicans que encara són a Brussel·les, Meritxell Serret i Toni Comín. A tots ells també s'hi intentaria sumar diputats independents de JxSí en l'anterior legislatura.
Una llista que superi JxSí
ERC ha avalat aquest migdia una llista unitària que superi JxSí, tal i com s'ha consensuat en el Consell Nacional dels republicans. La primera opció per a Esquerra és que aquesta candidatura única inclogui la CUP i una part de Podem, a més de les formacions que ja han format part de la coalició de JxSí al Parlament la darrera legislatura -Demòcrates i MES. D'altra banda, ERC constata que si aquesta nova llista unitària no és viable cada partit s'ha de presentar per separat i defensar el seu propi espai. Des dels quadres d'Esquerra, però, admeten que aconseguir un acord per aquesta llista unitària és, almenys a hores d'ara, poc probable.
Dirigents d'Esquerra han explicat aquest matí a l'ACN que l'aposta és perquè aquesta llista que superi JxSí inclogui, almenys, la part de Podem Catalunya que representa el seu secretari general, Albano Dante Fachin. Cal recordar que el propi Fachin ja s'ha posicionat a favor d'un front comú per defensar l'autogovern i les institucions catalanes, així com per rebutjar el 155 i demanar l'alliberament dels presos polítics. Per una altra banda, Catalunya en Comú suggereix una estratègia compartida, però sense cap aliança formal amb partits independentistes el 21-D.
Més avals
Ara, doncs, caldrà esperar els moviments de la resta de partits. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont -destituït per l'Estat i que encara es troba a Brussel·les-, ja s'ha mostrat partidari de la llista unitària: És el moment que tots els demòcrates s'uneixin. Per Catalunya, per la llibertat dels presos polítics i la República, ha publicat a Twitter aquest matí, acompanyat d'un manifest per sumar adhesions a la candidatura única.
Al seu torn, el PDeCAT celebra aquest diumenge al matí un nou Consell Nacional, on es debatrà la possibilitat de fer aquesta llista unitària del sobiranisme. Per la seva banda, la CUP ha convocat una assemblea nacional extraordinària pel diumenge 12 de novembre. El límit per registrar les coalicions és el dia 7. Els anticapitalistes ja han assegurat que permetran que el dia 12 es prenguin les decisions amb total llibertat, i que es tindran en compte tots els terminis.
Al llarg d'aquest divendres i dissabte més veus s'han sumat a l'aposta de la llista unitària del sobiranisme. Les bases de Demòcrates han avalat que el partit es presenti al 21-D, i un 96,33% dels voluntaris de la formació que lidera Toni Castellà ha donat suport a la candidatura transversal del sobiranisme. Moviment d'Esquerres (MES) i la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), vinculada al PDeCAT, també ha demanat una llista unitària per defensar la República, així com l'organització de l'esquerra independentista Poble Lliure, propera a la CUP.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estès la mà "a l'esquerra i al centre, a federalistes i autonomistes" per aconseguir un 'canvi de rumb' a la política catalana en les eleccions del 21-D. "Vull un gran acord que impliqui una gran victòria per a Catalunya", ha assenyalat Iceta en la presentació aquest dissabte dels eixos del programa electoral del PSC.
"Necessitem àmplies majories per un pacte d'Estat per a Catalunya que impliqui més autogovern, millor finançament i una Espanya federal on Catalunya se senti còmoda, estimada i respectada", ha enumerat el primer secretari del PSC, que aposta per ser una alternativa a la "dicotomia estèril entre independentisme i immobilisme". "Nosaltres volem tendir ponts, no cavar trinxeres ni aixecar fronteres", ha insistit Iceta, que ha desvetllat que 'Ara, solucions!' és l'eslògan electoral triat pel PSC en aquests comicis del 21-D.
"Cs sortirà a guanyar les eleccions del 21-D per tornar a parlar de serveis socials, sanitat i educació". Així ho ha dit el portaveu de Ciutadans (Cs) al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, durant el Cafè Ciutadà de Lleida amb els diputats de Cs per Lleida, Jorge Soler i Javier Rivas, i el diputat de Cs al Congrés dels Diputats, Sergio del Campo. "Catalunya necessita un nou govern on el seu principal objectiu sigui tornar al sentit comú i iniciar una nova etapa en què es deixi de parlar d'independència", ha defensat Carrizosa davant la setantena de persones que han acudit a l'acte.
"Ciutadans està a les institucions per representar als molts ciutadans que ens van confiar el seu vot i a tots els catalans que no estan d'acord amb la independència", ha recordat. Per això, ha apel·lat al dret que tenen tots els catalans d'anar a les urnes, "però a les urnes de veritat". En aquest sentit, Carrizosa ha recordat que els que volen separar-se d'Espanya només representen el 48% al Parlament. "No són majoria", ha afegit.
El portaveu de Cs al Parlament ha destacat la tasca que ha dut a terme el diputat de Cs Lleida, Jorge Soler, "essent l'únic metge que lidera l'oposició en la comissió de Sanitat portant també altres propostes que milloren la vida dels lleidatans". I ha recordat que "a l'exconseller Comín no li calia ser metge perquè només estava per declarar la independència".
El professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Philippe De Bruycker, advocat especialitzat en dret europeu d'asil i immigració, ha explicat a l'ACN que és una autoritat independent l'encarregada d'examinar les peticions d'asil a Bèlgica. "Si hi ha una petició d'asil per part de Puigdemont, aquesta no serà examinada pel govern belga, per tant, sinó per una autoritat independent", diu De Bruycker per referir-se al Comissionat General pels Refugiats. "Aquesta autoritat no prendrà cap decisió política, seria una decisió purament legal", matisa. Segons l'expert, si això passés, el govern no podria dir que no, ja que el sistema belga està pensat perquè si una persona "té un bon motiu per sol·licitar asil, aquest se li doni independentment de qualsevol consideració del govern". L'advocat indica que d'iniciar-se la sol·licitud aquesta hauria de tramitar-se per "procediment urgent" i en pocs dies hi hauria d'haver una resposta.
Segons recull el Comissionat General pels Refugiats belga en la seva pàgina web, aquesta administració pot decidir no considerar la sol·licitud d'asil "si els arguments del sol·licitant no proven demostrar de manera ben fonamentada el risc de persecució o el risc real de danys greus". En qualsevol cas la decisió indica "clarament" el motiu pel qual el Comissionat no la consideraria i, segons la informació de l'organització, trigaria un màxim de cinc dies laborables en comunicar-ho des de la transferència per part de l'Oficina d'Immigració -on es presenta en primera instància-, de la sol·licitud d'asil.Sobre els factors que es valorarien a l'hora de processar la sol·licitud, De Bruycker afirma que es tindrien en compte "factors purament legals". "Els punts estarien basats en el Conveni de Ginebra, que defineix el refugiat com la persona que s'està enfrontant a una persecució", diu. També explica, en aquest sentit, que s'examinaria si Puigdemont s'està enfrontant a una persecució a Espanya.
Amb tot, segons ell, el fet d'estar acusat com a "criminal potencial" per la Fiscalia no és, en cap cas, una persecució. "Només es converteix en una persecució si els càrrecs estan dirigits en contra d'una persona a causa de raons polítiques perquè no hi ha raons en la llei penal o és discriminatori en contra d'una persona i no en contra d'una altra", matisa."Aquest no és el cas. Des de la llei de refugiats no sembla una persecució", comenta sobre els càrrecs als quals s'enfronta Puigdemont, i aventura que l'argument que es podria fer servir des de la seva defensa seria al·legar que s'enfronta a una sanció "desproporcionada".
Què diuen els Tractats i què diu la llei belga? Segons explica Philippe De Bruycker el Protocol 24 sobre l'asil de ciutadans europeus, vinculat al Tractat de Lisboa diu que és possible per a un ciutadà de la UE demanar asil en un altre estat membre en quatre situacions específiques. Descarta, per tant, que Bèlgica sigui l'únic o dels pocs països europeus on es pugui iniciar aquesta sol·licitud de protecció. Amb tot, destaca que és Bèlgica qui va demanar incloure en el protocol que es pogués examinar una petició d'asil de qualsevol ciutadà de la UE i que la llei belga preveu un procés per tramitar aquest tipus de sol·licitud.
"Si Puigdemont ha vingut a Bèlgica probablement és perquè quan es va discutir el protocol, l'any 97, Espanya va demanar que es prohibís, que no fos possible, que un país europeu revisés una sol·licitud d'asil provinent d'un altre i Bèlgica va dir que no hi podia estar d'acord", explica.Segons l'advocat, en aquell moment Bèlgica va dir que no podia extradir activistes bascos a Espanya si s'enfrontaven a tortura. "És per això que Bèlgica va mantenir la possibilitat per a qualsevol ciutadà de la UE de sol·licitar asil", diu, i conclou que "històricament és una coincidència que vint anys després torni a ser una història entre Bèlgica i Espanya" si així es confirma.
Després de confirmar que Puigdemont ja no és el president de la Generalitat i que ara la màxima autoritat és Mariano Rajoy, el delegat espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha dit que confia que el Govern acatarà les mesures anunciades en aplicació del 155. En aquest sentit, ha entès que no és necessari comunicar-los res, perquè ja és suficient amb la publicació de les mateixos en el BOE. Creu que el Govern de la República es rendirà. "Vull pensar que el Govern acatarà el seu cessament", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que en les properes hores es poden produir noves destitucions als departaments un cop els ministres assumeixin el control de les diferents conselleries. I ha tornat a amenaçar amb la força de l'Estat espanyol: "Si hi ha desobediència malgrat tot, l'Estat té els recursos per poder exigir que es compleixi la legalitat vigent". També ha aprofitat per negar que hi hagués "cap acord, conversa o formalisme" que indiqués que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convocaria eleccions a canvi que no s'apliqués el 155.
Ha recordat que el govern espanyol ja ha presentat un recurs per demanar la nul·litat de la declaració d'independència, i ha constatat que la suspensió serà "immediata" i per tant "no tindrà efectes". En preguntar-li què passaria si el Govern o els partits independentistes no reconeguessin l'autoritat del TC, ha apuntat que en una democràcia i en un estat de dret entén que "tots els demòcrates acceptaran que aquests acords presos (els derivats del 155) es puguin portar a terme de manera pacífica i moderada".
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, assumirà totes les funcions i competències del president de la Generalitat després de la destitució de Carles Puigdemont perquè les hi ha delegat Mariano Rajoy.
El cap de l'Executiu va assumir en un primer moment tot el poder del dirigent català i mitjançant un reial decret ha traslladat les funcions a Santamaría. Aquest decret ha aparegut negre sobre blanc al 'Butlletí Oficial de l'Estat' publicat aquesta matinada. Segons fonts de la Moncloa, Santamaría també assumirà part de les funcions del vicepresident cessat, Oriol Junqueras.
D'aquesta manera, Santamaría es converteix en la principal coordinadora de la intervenció de Catalunya a l'empara de l'article 155 de la Constitució.
El president ha afirmat que el que ha passat avui al Parlament català és la "prova inequívoca" del necessari que era que el Senat aprovés la proposta del Govern per aplicar l'article 155: "Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una cosa que , segons l'opinió d'una gran majoria de persones, no només va contra la llei, sinó que és un acte delictiu, perquè suposa declarar una cosa que no és possible: la independència de Catalunya ".
Rajoy ha subratllat que, amb l'habilitació del Senat, "el Govern prendrà les decisions que corresponguin per recuperar la legalitat" aquesta tarda al Consell de Ministres. A més, ha demanat tranquil·litat als ciutadans perquè "les coses es faran bé, es faran amb mesura i es faran amb eficàcia, com hem fet fins ara". "L'Estat reaccionarà, ja té el suport de la Cambra, i tinguin la seguretat que estarem a l'altura de les circumstàncies", ha afegit.
Mariano Rajoy ha agraït als senadors del Partit Popular, del Partit Socialista, de Ciutadans, d'Unió del Poble Navarrès i dels partits canaris "el seu suport al plantejament que ha fet el Govern per posar en marxa l'article 155 de la Constitució".
El president ha remarcat que "Espanya és un país seriós, és una gran nació i no estem disposats, de cap de les maneres, al fet que algunes persones pretenguin liquidar la nostra Constitució, les nostres normes de convivència i les regles de joc que han servit perquè , en quaranta anys, Espanya es convertís en un dels països més democràtics i més pròspers del món ".
El Consell de Ministres ha donat llum verda a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, una aplicació que el Partit Popular ha pactat amb el PSOE i Ciutadans.
La principal mesura que preveu és el cessament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de tot el seu govern, i la convocatòria d'eleccions a Catalunya abans de sis mesos. Rajoy, però, ha remarcat que la seva intenció és que els comicis es facin com més aviat millor.
Apreciats lectors; fa pocs dies els fundadors de El Mercadal vam decidir fer una editorial posicionant-nos clarament per la independència i la DUI (Declaració Unilateral d'Independència). Volia deixar molt clar que personalment tinc els meus dubtes que la millor forma de solucionar els problemes sigui una DUI que conduiria Catalunya a un clima conflictiu, i més ara que estan sortint informacions com ara la pèrdua de desenes d'empreses que tenen la seu a Catalunya.
Avui milers de persones es manifesten per la unitat d'Espanya i tenen el mateix dret que els catalans a manifestar-se.
Aquí ningú té la raó absoluta. Em disculpo si les darreres setmanes heu pogut detectar una certa afinitat amb els partits independentistes. Simplement hem volgut fer veure que Catalunya té un problema, i que aquest problema té solució si nosaltres volem. Em mantindré ferm perquè aquest diari continuï amb la seva tasca de forma transparent, que és el seu principal objectiu. Vull deixar molt clar que des de El Mercadal no tenim ideologia política i que com a director d'aquest diari digital intentaré fer un mitjà de comunicació per a totes les sensibilitats. Moltes gràcies per la confiança que ens feu i no dubteu que el nostre portal no us fallarà!
Els grups municipals del PDeCAT, ERC-Avancem, Crida per Lleida-CUP i Comú de Lleida demanen la dimissió del paer en cap, Àngel Ros, en una moció que han consensuat de cara al ple de la Paeria d’aquest divendres. Al mateix temps, la moció també proposa que la Paeria presenti accions judicials contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i diversos responsables polítics lleidatans i espanyols, responsables de la repressió policial de l’1 d’octubre.
El president del grup municipal del PDeCAT, Toni Postius considera que “la justificació de la violència practicada per les forces de l’estat contra els ciutadans de Lleida” que va fer ahir l’alcalde és motiu suficient per reclamar “la seva immediata dimissió com a paer en cap per ser indigne del lloc que ocupa i per no haver estat al costat de la ciutadania en un moment en que els ciutadans havien sortit al carrer en defensa dels seus drets i les seves llibertats”. Postius considera que “tant culpable és Ros com el total dels catorze regidors del tripartit unionista pel seu silenci còmplice”.
La moció proposa que l’Ajuntament de Lleida presenti accions judicials de caràcter penal contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els seus comandaments a Lleida, la subdelegada del Govern espanyol, Imma Manso, el delegat a Catalunya, Enric Millo, el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido i el president espanyol, Mariano Rajoy. També es demanarà que es declarin totes aquests cossos de seguretet i persones com a ‘non grates’.
Al mateix temps, es demana que l’estat espanyol assumeixi la reparació dels danys patrimonials ocasionats i que la Paeria pagui la defensa i assistència jurídica de les persones víctimes de la violència a la ciutat.
La moció també mostra solidaritat amb els ferits a Lleida i a la resta de pobles i ciutats de Catalunya, felicita la ciutadania per la seva resposta i reconeix i agraeix la tasca dels Mossos d’Esquadra i el Cos de Bombers al llarg de la jornada
El Govern ha presentat avui en roda de premsa el dispositiu de la jornada del Referèndum de l’1 d’octubre. Aquest diumenge, 5.343.358 persones estan cridades a votar en els 2.315 col.legis electorals que obriran a tot Catalunya de 9.00 a 20.00 hores, distribuïts de la manera següent: a Barcelona ciutat 207; a la vegueria de Barcelona 824; a les comarques centrals 287; a Tarragona 218; a Lleida 203; a Terres de l'Ebre 99; a Girona 384; i al Pirineu-Aran 93.
El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha qualificat d’“impropi d’una democràcia i un estat de dret” les decisions preses en els últims dies per l’Estat espanyol amb l’objectiu d’evitar la celebració del referèndum del proper 1 d’octubre. L’ordre de la Fiscalia perquè el Ministeri de l’Interior assumeixi el comandament policial dels Mossos d’Esquadra és, segons Vila, un “exemple de mesura que només es pren en països on no hi ha democràcia”, i que, a la pràctica, significa l’aplicació “encoberta” de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
Santi Vila ha fet aquestes declaracions durant l’acte de campanya celebrat a Figueres davant d’unes 300 persones, que han omplert la plaça del Gra i en el qual també hi han intervingut el vicepresident del Parlament i alcalde de Besalú, Lluís Guinó, i l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip.
El conseller d’Empresa s’ha adreçat als assistents recordant que actualment “vivim una de les pàgines més importants de la història del país i un moment extraordinari” i, en aquest sentit, ha assenyalat que és conscient que “en els propers dies ens poden detenir o posar-nos a la presó, i estic disposat a assumir-ho perquè ens hi juguem la dignitat personal i col·lectiva”.
Vila ha criticat l’actuació “predemocràtica” del govern espanyol i ha lamentat que “les institucions espanyoles estan segrestades avui per famílies hereves del franquisme, però que van de democràtiques”.
Per la seva banda, Lluïs Guinó ha manifestat que la resposta judicial i policial del govern espanyol és “un atac a la democràcia amb el suport, directa o indirecta, dels grups de l’oposició” i, sobre la intervenció als Mossos d’Esquadra, ha assegurat que “són la policia del país i mereixen respecte”.
Finalment, Marta Felip, ha reafirmat el seu compromís perquè el proper 1 d’octubre obrin les seves portes tots els col·legis electorals de Figueres “per poder exercir el dret democràtic de votar, com passa a tots els països normals”.
Ja fa un any i mig que dirigents i militants de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya es van concentrar davant a una planta d’energia fotovoltaica per tal de denunciar que el govern espanyol, ha penalitzat els petits productors d’energies renovables, adoptant mesures retroactives, retallant hores de producció i primes, creant nous impostos, moratòries, etc i van enregistrar un vídeo tapats amb paraigües negres en una clara al·lusió a un d’aquests gravàmens. Es per aquest motiu, que amb motiu de la campanya del Sí al Referèndum s’ha elaborat una segona part d’aquest vídeo que la formació republicana difon a les seves xarxes socials.
Un dels participants en la iniciativa, el senador Miquel Àngel Estradé, denuncia en el vídeo que ‘el PP i el PSOE han arruïnat a multitud de lleidatans i lleidatanes que havien apostat per unes energies de futur com son les energies renovables’. I hi acusa l’estat espanyol de la seva ‘manca de serietat, de no respectar els seus compromisos i no donar seguretat jurídica a la seva pròpia ciutadania’.
Per la seva part, Xavier Eritja, s’ha referit durant l’enregistrament del vídeo, a que precisament, amb actuacions com l’anomenat impost del sol, l’estat espanyol posa traves a l’autoconsum i impedeix el desenvolupament de l’energia renovable i el compliment de diverses directives europees mentre incentiva el consum de combustibles fòssils que generen més contaminació i que tenen una corba de preus ascendents respecte l’energia renovable’. El diputat al Congrès pels republicans, ha volgut deixar clar que amb aquestes polítiques de l’actual govern ‘es penalitza l’autoconsum, que combat tres crisis de cop, la crisi energètica, reduint la demanda exterior del país, l'ambiental, substituint per energia renovable els combustibles fòssils, i l'econòmica, a l'augmentar la competitivitat gràcies a la reducció de costos i en l'estímul al desenvolupament de la indústria local relacionada amb el sector fotovoltaic’.
En la mateixa línea s’ha manifestat el diputat i portaveu a la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat al Parlament de Catalunya, Ferran Civit, que ha culpat ‘a la incompetència del PP i PSOE i a les de les males arts i les influències de certes empreses que, curiosament tenen en nòmina com a assessors a antics càrrecs d’aquests dos partits’ de que a l’estat espanyol paguem la factura energètica més cara d’Europa i ‘això no significa que rebem un millor servei, significa que estem pagant tota una sèrie de peatges a moltes empreses per les inversions que han fet quan ja estan plenament amortitzades, al igual que passa amb les autopistes’.
El que és més escandalós, segons Civit, és que ‘paguem a empreses com les del Florentino Pérez que van fer la inversió del Cástor quan no han invertit ni un euro, ni han fet res, a part de provocar molèsties a la gent de l’Ebre i de la zona nord del País Valencià i els hi donem tranquil·lament així, com qui no vol la cosa, uns 1500 milions d’euros que pagarem tots i cada un de nosaltres, com a ciutadans a través de la factura del gas’. ‘La factura del gas, la factura de l’electricitat, en definitiva la factura energètica ens l’estan fent pagar molt cara. Si volem canviar les coses: República Catalana’, ha reblat.
Podeu visionar el vídeo corresponent a l’acte als enllaços:
El 129è president de la Generalitat i president del Partit Demòcrata, Artur Mas; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, el conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, i diversos consellers i alcaldes del partit protagonitzen el seu primer vídeo camí de l’1-O, que anima (amb un somriure) a la participació, reivindicant valors com la generositat, la resistència o el sentiment de país.
“Per dir sí al millor país ens cal gent, molta gent”. Una apel·lació directa a la ciutadania, que ha d’omplir les urnes i que ha desbordat els carrers de democràcia, amb civisme, esperit democràtic i amb un somriure. I és que, enmig de la crispació que ens volen imposar i dels atacs d’altres, el Partit Demòcrata (PDeCAT) aposta en el seu primer vídeo pel bon to, la calma i la serenor, fins i tot posant-hi un punt de bon humor, marca de la casa de la immensa majoria de la ciutadania catalana.
El primer anunci, en el qual intervenen el 129è president de la Generalitat i president del Partit Demòcrata, Artur Mas; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la coordinadora general, Marta Pascal, el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, el conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, i diversos alcaldes, posa en valor en to distès i optimista actituds que estan arrelades a la societat catalana i que ajudaran a impulsar la partició i el “sí” el proper 1 d’octubre.
Resistència. La peça s’inicia amb la intervenció del president Artur fent un pas al costat, com la gent que fa els que calgui per fer avançar la resta.
Generositat. El president Carles Puigdemont pren el relleu “compartint protagonisme sempre que calgui al servei del país”.
Complexitat i diversitat com a riquesa. El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, apareix a continuació amb una defensa de “la diversitat de colors que ens fa millors” davant la dicotomia entre el blanc i el negre.
Superació. David Bonvehí, coordinador d’organització del Partit Demòcrata, fa servir un mòbil (en al·lusió a la crisi política que va viure arran d’un enregistrament de paraules seves amb un mòbil) per mostrar com hi ha molta gent que “dels pitjors moments n’extreu el millor, per seguir creixent”.
Arrelament. També protagonitzen aquest primer vídeo, alcaldes que comparteixen el moment i el compromís de molts conciutadans seus, empoderant-los. Els alcaldes que hi surten són Mercè Conesa (Sant Cugat), Montserrat Candini (Calella), Lluís Guinó (Besalú), Marc Castells (Igualada) i Marc Solsona (Mollerussa).
Tanca la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, que anima a “pencar molt” i pronostica que encara “ho haurem de fer més” en els propers temps, reforçant la idea de construir un nou país. Al costat de Pascal apareixen també alguns del membres de la direcció del partit com la vicepresidenta del Partit Demòcrata, Neus Munté, Xavier Fonollosa, Vanessa Farré, David Saldoni i el líder de la JNC, Sergi Mique