EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Política  Optimista

Política Optimista (251)

Valorar aquest article
(0 vots)

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estès la mà "a l'esquerra i al centre, a federalistes i autonomistes" per aconseguir un 'canvi de rumb' a la política catalana en les eleccions del 21-D. "Vull un gran acord que impliqui una gran victòria per a Catalunya", ha assenyalat Iceta en la presentació aquest dissabte dels eixos del programa electoral del PSC.

"Necessitem àmplies majories per un pacte d'Estat per a Catalunya que impliqui més autogovern, millor finançament i una Espanya federal on Catalunya se senti còmoda, estimada i respectada", ha enumerat el primer secretari del PSC, que aposta per ser una alternativa a la "dicotomia estèril entre independentisme i immobilisme". "Nosaltres volem tendir ponts, no cavar trinxeres ni aixecar fronteres", ha insistit Iceta, que ha desvetllat que 'Ara, solucions!' és l'eslògan electoral triat pel PSC en aquests comicis del 21-D.

Valorar aquest article
(0 vots)

"Cs sortirà a guanyar les eleccions del 21-D per tornar a parlar de serveis socials, sanitat i educació". Així ho ha dit el portaveu de Ciutadans (Cs) al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, durant el Cafè Ciutadà de Lleida amb els diputats de Cs per Lleida, Jorge Soler i Javier Rivas, i el diputat de Cs al Congrés dels Diputats, Sergio del Campo. "Catalunya necessita un nou govern on el seu principal objectiu sigui tornar al sentit comú i iniciar una nova etapa en què es deixi de parlar d'independència", ha defensat Carrizosa davant la setantena de persones que han acudit a l'acte.

"Ciutadans està a les institucions per representar als molts ciutadans que ens van confiar el seu vot i a tots els catalans que no estan d'acord amb la independència", ha recordat. Per això, ha apel·lat al dret que tenen tots els catalans d'anar a les urnes, "però a les urnes de veritat". En aquest sentit, Carrizosa ha recordat que els que volen separar-se d'Espanya només representen el 48% al Parlament. "No són majoria", ha afegit.

El portaveu de Cs al Parlament ha destacat la tasca que ha dut a terme el diputat de Cs Lleida, Jorge Soler, "essent l'únic metge que lidera l'oposició en la comissió de Sanitat portant també altres propostes que milloren la vida dels lleidatans". I ha recordat que "a l'exconseller Comín no li calia ser metge perquè només estava per declarar la independència".

Valorar aquest article
(0 vots)
El delegat del govern espanyol a Barcelona, Enric Millo, ha replicat al president Carles Puigdemont que és "obvi" que es respectaran els resultats del 21-D però ha alertat que el nou Parlament que es constitueixi ha de ser "respectuós amb la legalitat". Millo ha respost així Puigdemont des de Barcelona, on ha estat l'encarregat de fer la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que s'ha celebrat a Madrid. El delegat ha dit que li resultava "xocant" que sigui "l'únic president que s'ha saltat la legalitat" qui pregunti si es respectaran els resultats electorals i ha afirmat que la qüestió "es contesta per si sola" ja que així s'ha fet sempre. D'altra banda, ha dit que les paraules de Puigdemont des de Brussel·les formen part del "serial de declaracions insòlites" a que ha afirmat que els té acostumats darrerament i ha afegit que es queda amb el "reconeixement" per part de Puigdemont de les eleccions "democràtiques" del 21-D.
Millo ha assegurat que és una "cosa obvia" que es respectaran els resultats electorals del 21-D perquè així s'ha fet en tots els comicis que s'han celebrat en els darrers 40 anys. "Sempre s'han respectat els resultats de les eleccions que s'han produït a Catalunya i la resta d'Espanya", ha declarat. En aquest sentit, ha dit que "totes les idees són legítimes sempre que s'adeqüin a la legalitat vigent" i ha afirmat que tots els partits "tenen dret a presentar-se" però que s'han de comprometre a desenvolupar els seus projectes "d'acord amb la legalitat vigent".
 
El delegat ha assegurat que no farà un judici previ de quins seran els resultats electorals i ha remès a que serà després de les eleccions quan es constituirà un parlament "democràtic" que escollirà president i es formarà govern "atenent al marc democràtic vigent". Més enllà de replicar Puigdemont sobre els resultats electorals, Millo ha destacat que el més important de les seves paraules des de Brussel·les és que "assumeix i reconeix les eleccions autonòmiques legals i democràtiques" el 21-D.D'altra banda, ha confiat que Puigdemont compareixerà davant l'Audiència Nacional el proper dijous perquè "ningú se situarà per sobre de la llei" i tothom "complirà amb el seu deure de col·laborar qual se'l requereixi per la justícia".
 
Aprovat el decret de mesures complementàries Millo ha anunciat també que el Consell de Ministres ha aprovat el decret de mesures complementàries a la convocatòria de les eleccions del 21-D. Aquest decret dicta les normes que han de regir els comicis i que seran publicades tant al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) com al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El decret concreta els terminis, regula les gratificacions i indemnitzacions que rebran les persones que participin al procés, les sancions, determina el personal col·laborador i estableix els canals de comunicació i informàtics, entre d'altres. Tots els departaments funcionen "amb total normalitat".
 
El delegat del govern espanyol ha iniciat la roda de premsa fent referència a l'"excepcionalitat" del moment que ha fet que sigui ell l'encarregat de fer la roda de premsa del Consell de Ministres des de Barcelona. Més enllà d'això, ha assegurat que en els primers dies després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola tots els departaments de la Generalitat "estan funcionant amb total normalitat". Ha destacat també i ha agraït la "professionalitat i col·laboració de tots els funcionaris" de la Generalitat.
Valorar aquest article
(0 vots)

El professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Philippe De Bruycker, advocat especialitzat en dret europeu d'asil i immigració, ha explicat a l'ACN que és una autoritat independent l'encarregada d'examinar les peticions d'asil a Bèlgica. "Si hi ha una petició d'asil per part de Puigdemont, aquesta no serà examinada pel govern belga, per tant, sinó per una autoritat independent", diu De Bruycker per referir-se al Comissionat General pels Refugiats. "Aquesta autoritat no prendrà cap decisió política, seria una decisió purament legal", matisa. Segons l'expert, si això passés, el govern no podria dir que no, ja que el sistema belga està pensat perquè si una persona "té un bon motiu per sol·licitar asil, aquest se li doni independentment de qualsevol consideració del govern". L'advocat indica que d'iniciar-se la sol·licitud aquesta hauria de tramitar-se per "procediment urgent" i en pocs dies hi hauria d'haver una resposta.

Segons recull el Comissionat General pels Refugiats belga en la seva pàgina web, aquesta administració pot decidir no considerar la sol·licitud d'asil "si els arguments del sol·licitant no proven demostrar de manera ben fonamentada el risc de persecució o el risc real de danys greus". En qualsevol cas la decisió indica "clarament" el motiu pel qual el Comissionat no la consideraria i, segons la informació de l'organització, trigaria un màxim de cinc dies laborables en comunicar-ho des de la transferència per part de l'Oficina d'Immigració -on es presenta en primera instància-, de la sol·licitud d'asil.Sobre els factors que es valorarien a l'hora de processar la sol·licitud, De Bruycker afirma que es tindrien en compte "factors purament legals". "Els punts estarien basats en el Conveni de Ginebra, que defineix el refugiat com la persona que s'està enfrontant a una persecució", diu. També explica, en aquest sentit, que s'examinaria si Puigdemont s'està enfrontant a una persecució a Espanya.

Amb tot, segons ell, el fet d'estar acusat com a "criminal potencial" per la Fiscalia no és, en cap cas, una persecució. "Només es converteix en una persecució si els càrrecs estan dirigits en contra d'una persona a causa de raons polítiques perquè no hi ha raons en la llei penal o és discriminatori en contra d'una persona i no en contra d'una altra", matisa."Aquest no és el cas. Des de la llei de refugiats no sembla una persecució", comenta sobre els càrrecs als quals s'enfronta Puigdemont, i aventura que l'argument que es podria fer servir des de la seva defensa seria al·legar que s'enfronta a una sanció "desproporcionada".

Què diuen els Tractats i què diu la llei belga? Segons explica Philippe De Bruycker el Protocol 24 sobre l'asil de ciutadans europeus, vinculat al Tractat de Lisboa diu que és possible per a un ciutadà de la UE demanar asil en un altre estat membre en quatre situacions específiques. Descarta, per tant, que Bèlgica sigui l'únic o dels pocs països europeus on es pugui iniciar aquesta sol·licitud de protecció. Amb tot, destaca que és Bèlgica qui va demanar incloure en el protocol que es pogués examinar una petició d'asil de qualsevol ciutadà de la UE i que la llei belga preveu un procés per tramitar aquest tipus de sol·licitud.

"Si Puigdemont ha vingut a Bèlgica probablement és perquè quan es va discutir el protocol, l'any 97, Espanya va demanar que es prohibís, que no fos possible, que un país europeu revisés una sol·licitud d'asil provinent d'un altre i Bèlgica va dir que no hi podia estar d'acord", explica.Segons l'advocat, en aquell moment Bèlgica va dir que no podia extradir activistes bascos a Espanya si s'enfrontaven a tortura. "És per això que Bèlgica va mantenir la possibilitat per a qualsevol ciutadà de la UE de sol·licitar asil", diu, i conclou que "històricament és una coincidència que vint anys després torni a ser una història entre Bèlgica i Espanya" si així es confirma.

 
Valorar aquest article
(0 vots)

Després de confirmar que Puigdemont ja no és el president de la Generalitat i que ara la màxima autoritat és Mariano Rajoy, el delegat espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha dit que confia que el Govern acatarà les mesures anunciades en aplicació del 155. En aquest sentit, ha entès que no és necessari comunicar-los res, perquè ja és suficient amb la publicació de les mateixos en el BOE. Creu que el Govern de la República es rendirà. "Vull pensar que el Govern acatarà el seu cessament", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que en les properes hores es poden produir noves destitucions als departaments un cop els ministres assumeixin el control de les diferents conselleries. I ha tornat a amenaçar amb la força de l'Estat espanyol: "Si hi ha desobediència malgrat tot, l'Estat té els recursos per poder exigir que es compleixi la legalitat vigent". També ha aprofitat per negar que hi hagués "cap acord, conversa o formalisme" que indiqués que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convocaria eleccions a canvi que no s'apliqués el 155.

Ha recordat que el govern espanyol ja ha presentat un recurs per demanar la nul·litat de la declaració d'independència, i ha constatat que la suspensió serà "immediata" i per tant "no tindrà efectes". En preguntar-li què passaria si el Govern o els partits independentistes no reconeguessin l'autoritat del TC, ha apuntat que en una democràcia i en un estat de dret entén que "tots els demòcrates acceptaran que aquests acords presos (els derivats del 155) es puguin portar a terme de manera pacífica i moderada".   

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, assumirà totes les funcions i competències del president de la Generalitat després de la destitució de Carles Puigdemont perquè les hi ha delegat Mariano Rajoy.

El cap de l'Executiu va assumir en un primer moment tot el poder del dirigent català i mitjançant un reial decret ha traslladat les funcions a Santamaría. Aquest decret ha aparegut negre sobre blanc al 'Butlletí Oficial de l'Estat' publicat aquesta matinada. Segons fonts de la Moncloa, Santamaría també assumirà part de les funcions del vicepresident cessat, Oriol Junqueras.

D'aquesta manera, Santamaría es converteix en la principal coordinadora de la intervenció de Catalunya a l'empara de l'article 155 de la Constitució.

Valorar aquest article
(0 vots)

El president ha afirmat que el que ha passat avui al Parlament català és la "prova inequívoca" del necessari que era que el Senat aprovés la proposta del Govern per aplicar l'article 155: "Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una cosa que , segons l'opinió d'una gran majoria de persones, no només va contra la llei, sinó que és un acte delictiu, perquè suposa declarar una cosa que no és possible: la independència de Catalunya ".

Rajoy ha subratllat que, amb l'habilitació del Senat, "el Govern prendrà les decisions que corresponguin per recuperar la legalitat" aquesta tarda al Consell de Ministres. A més, ha demanat tranquil·litat als ciutadans perquè "les coses es faran bé, es faran amb mesura i es faran amb eficàcia, com hem fet fins ara". "L'Estat reaccionarà, ja té el suport de la Cambra, i tinguin la seguretat que estarem a l'altura de les circumstàncies", ha afegit.

Mariano Rajoy ha agraït als senadors del Partit Popular, del Partit Socialista, de Ciutadans, d'Unió del Poble Navarrès i dels partits canaris "el seu suport al plantejament que ha fet el Govern per posar en marxa l'article 155 de la Constitució".

El president ha remarcat que "Espanya és un país seriós, és una gran nació i no estem disposats, de cap de les maneres, al fet que algunes persones pretenguin liquidar la nostra Constitució, les nostres normes de convivència i les regles de joc que han servit perquè , en quaranta anys, Espanya es convertís en un dels països més democràtics i més pròspers del món ".

Dissabte, 21 Octubre 2017 12:54

Adèu, Puigdemont!

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, una aplicació que el Partit Popular ha pactat amb el PSOE i Ciutadans.

La principal mesura que preveu és el cessament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de tot el seu govern, i la convocatòria d'eleccions a Catalunya abans de sis mesos. Rajoy, però, ha remarcat que la seva intenció és que els comicis es facin com més aviat millor.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional a les 21 hores des del Palau de la Generalitat, després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres, que ha tingut lloc aquest matí. TV3 oferirà el senyal de la declaració, que penjarà al repetidor de Collserola.
 
Així mateix, el cap de l’Executiu, acompanyat dels membres del Govern, participarà a les 17 hores en la manifestació en defensa dels drets i les llibertats convocada per la Taula per la Democràcia. 
Valorar aquest article
(0 vots)

Apreciats lectors; fa pocs dies els fundadors de El Mercadal vam decidir fer una editorial posicionant-nos clarament per la independència i la DUI (Declaració Unilateral d'Independència). Volia deixar molt clar que personalment tinc els meus dubtes que la millor forma de solucionar els problemes sigui una DUI que conduiria Catalunya a un clima conflictiu, i més ara que estan sortint informacions com ara la pèrdua de desenes d'empreses que tenen la seu a Catalunya.

Avui milers de persones es manifesten per la unitat d'Espanya i tenen el mateix dret que els catalans a manifestar-se.

Aquí ningú té la raó absoluta. Em disculpo si les darreres setmanes heu pogut detectar una certa afinitat amb els partits independentistes. Simplement hem volgut fer veure que Catalunya té un problema, i que aquest problema té solució si nosaltres volem. Em mantindré ferm perquè aquest diari continuï amb la seva tasca de forma transparent, que és el seu principal objectiu. Vull deixar molt clar que des de El Mercadal no tenim ideologia política i que com a director d'aquest diari digital intentaré fer un mitjà de comunicació per a totes les sensibilitats. Moltes gràcies per la confiança que ens feu i no dubteu que el nostre portal no us fallarà!

Valorar aquest article
(0 vots)

Els grups municipals del PDeCAT, ERC-Avancem, Crida per Lleida-CUP i Comú de Lleida demanen la dimissió del paer en cap, Àngel Ros, en una moció que han consensuat de cara al ple de la Paeria d’aquest divendres. Al mateix temps, la moció també proposa que la Paeria presenti accions judicials contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i diversos responsables polítics lleidatans i espanyols, responsables de la repressió policial de l’1 d’octubre.

El president del grup municipal del PDeCAT, Toni Postius considera que “la justificació de la violència practicada per les forces de l’estat contra els ciutadans de Lleida” que va fer ahir l’alcalde és motiu suficient per reclamar “la seva immediata dimissió com a paer en cap per ser indigne del lloc que ocupa i per no haver estat al costat de la ciutadania en un moment en que els ciutadans havien sortit al carrer en defensa dels seus drets i les seves llibertats”. Postius considera que “tant culpable és Ros com el total dels catorze regidors del tripartit unionista pel seu silenci còmplice”.

La moció proposa que l’Ajuntament de Lleida presenti accions judicials de caràcter penal contra la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els seus comandaments a Lleida, la subdelegada del Govern espanyol, Imma Manso, el delegat a Catalunya, Enric Millo, el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido i el president espanyol, Mariano Rajoy. També es demanarà que es declarin totes aquests cossos de seguretet i persones com a ‘non grates’.

Al mateix temps, es demana que l’estat espanyol assumeixi la reparació dels danys patrimonials ocasionats i que la Paeria pagui la defensa i assistència jurídica de les persones víctimes de la violència a la ciutat.

La moció també mostra solidaritat amb els ferits a Lleida i a la resta de pobles i ciutats de Catalunya, felicita la ciutadania per la seva resposta i reconeix i agraeix la tasca dels Mossos d’Esquadra i el Cos de Bombers al llarg de la jornada 

Valorar aquest article
(0 vots)

El Govern ha presentat avui en roda de premsa el dispositiu de la jornada del Referèndum de l’1 d’octubre. Aquest diumenge, 5.343.358 persones estan cridades a votar en els 2.315 col.legis electorals que obriran a tot Catalunya de 9.00 a 20.00 hores, distribuïts de la manera següent: a Barcelona ciutat 207; a la vegueria de Barcelona 824; a les comarques centrals 287; a Tarragona 218; a Lleida 203; a Terres de l'Ebre 99; a Girona 384; i al Pirineu-Aran 93.

 
A més, hi haurà un total de 7.235 coordinadors locals, comarcals i de vegueria i 6.249 meses. El Síndic de Greuges estarà tota la jornada de diumenge observant el procés lectoral i el respecte als drets fonamentals de tots els ciutadans,
Durant la roda de premsa, el vicepresident Junqueras ha assegurat que l’èxit de la democràcia i de l’exercici del dret a vot a Catalunya “és una palanca de canvi a Espanya i una oportunitat per a la democràcia arreu del món”. Junqueras ha remarcat que “posar el futur d’una societat en mans dels seus ciutadans no és fer res dolent”. “Al contrari”, ha afirmat.
 
Durant la seva intervenció, el vicepresident s’ha mostrat convençut que “els ciutadans de Catalunya votaran i ho faran amb la mateixa actitud cívica i responsable que sempre han demostrat”. I ha aprofitat per insistir en la necessitat de “no caure en les provocacions d’aquells que volen impedir el vot” i per agrair, un cop més, el recolzament dels ciutadans de Catalunya que “durant els darrers vuit anys s’han manifestat de forma massiva i pacífica pels carrers dels pobles i ciutats de Catalunya”. El vicepresident ha contraposat aquesta actitud a la del Govern espanyol, que “fa tot el possible per impedir que votin, fins i tot aquells que estarien d’acord amb els seus propis objectius polítics”.
 
Junqueras ha reiterat la vocació de “diàleg i negociació” del Govern i la voluntat de tenir les millors relacions possibles amb Espanya i amb tots els països del seu entorn. “Tots som conscients de les responsabilitats creuades i de les reputacions compartides dels interessos comuns amb Espanya i el conjunt d’Europa”,ha afegit.
 
El vicepresident ha recordat que el Govern de Catalunya és eficaç, des del punt de vista econòmic, compromès amb les polítiques socials i responsable perquè assumeix les seves obligacions democràtiques. “El Govern és responsable amb el seu programa electoral i amb el mandat dels ciutadans i amb el compromís que siguin els catalans els que puguin decidir el seu futur”, ha assegurat.
 
En aquest sentit, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha enviat un missatge de tranquil·litat a tots els ciutadans: "Que diumenge tothom estigui tranquil, perquè qui vulgui votar podrà votar", ha afirmat. 
 
El conseller també ha volgut mostrar l'agraïment del Govern a tots els ciutadans de Catalunya per l'actitud dels darrers dies: "S'ha demostrat que el valor més important del país, que és la convivència, ha superat totes les proves d'estrès".  "Han estat atacats drets fonamentals com la llibertat expressió, la llibertat de reunió o la inviolabilitat postal, i tot i així, l'actitud ha estat cívica i pacifica", ha remarcat Turull.
 
El portaveu del Govern ha expressat "el rebuig per l'actuació desproporcionada del Govern del Partit Popular" i ha destacat que la resposta del Govern ha estat "a cada problema, una solució”, i per part dels ciutadans “a cada acte de repressió, una resposta democràtica".
 
Finalment, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Participació, Raül Romeva, ha subratllat que "tot el què estem fent no va sobre independència sinó sobre democràcia". Ha remarcat que el Govern ha posat sempre el diàleg sobre la taula i ha exigit al Govern espanyol "diàleg i no repressió".
 
Romeva ha denunciat que "a Europa, al segle XXI, s’han posat en risc drets i llibertats fonamentals com les d’expressió o reunió i s’amenaça servidors públics i alcaldes" i ha alertat que "negar als catalans la possibilitat de pronunciar-se qüestiona la qualitat democràtica de l’Estat espanyol i, alhora, amenaça el conjunt d’Europa".
 
"Catalunya és avui escenari d’un pols democràtic en què sortiran guanyant les llibertats i els drets civils, individuals i col·lectius, o bé un autoritarisme extemporani", ha afegit Romeva, qui s'ha mostrat convençut que "tots els demòcrates coincidirem que el futur d'Europa ha de definir-se sobre la base de la llibertat i no de la imposició".
 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER