EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Política  Optimista

Política Optimista (251)

Valorar aquest article
(0 vots)

Òscar Ordeig ha estat proclamat avui candidat a Primer Secretari de la Federació del PSC de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran, un cop ha finalitzat el procés de recollida d’avals entre la militància. Tal i com marca el reglament, Ordeig necessitava el recolzament del 15% dels i les militants (174); quantitat que ha estat superada havent aplegat 248 avals. De fet, Ordeig ha estat l’únic candidat que ha presentat els avals suficients.


Ordeig, que haurà de ser ratificat en el Congrés del pròxim 17 de desembre, ha agraït “la tasca que ha dut a terme Àngel Ros i tots els membres de l’actual executiva, en uns temps que han estat especialment difícils pel partit i en plena crisi política, econòmica i social” i ha afegit que “vull agrair també especialment la confiança que m’han depositat els i les militants al projecte amb el que m’he presentat; un projecte de consens i suma per a que el PSC torni a ser el partit de referència a les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran”. En aquest sentit, ha dit, “amb aquest objectiu, el 17 de desembre tocarà iniciar una nova etapa amb un nou equip, amb noves idees i energies renovades per enfortir el nostre partit arreu del territori”.


Per la seva banda, l’actual Primer Secretari de la Federació, Àngel Ros, ha afirmat que “felicitem a l’Òscar Ordeig pel nombre d’avals obtinguts i agrair-li que en temps difícils per la política, la societat i el partit opti a la gran responsabilitat de ser Primer Secretari de la Federació; oferir-se al partit en temps difícils és un comportament valent i solidari amb el projecte socialista; li desitjo tota la sort i tota la col·laboració que necessiti”. Ros ha recordat que “ara segueix el procés congressual. Malgrat el dia 10, en que estava prevista la votació de primàries si hi havia algun altre candidat, sí que caldrà la ratificació del Primer Secretari en el Congrés que celebrarem el 17 de desembre a Lleida”.

Valorar aquest article
(0 vots)

El portaveu del Partit Demòcrata al Senat, Josep Lluís Cleries, defensarà aquesta setmana dues Proposicions de Llei en el si de la cambra. La primera, centrada en la lluita contra la discriminació per raons de discapacitat, concretament per a garantir la participació de persones amb discapacitat al Tribunal del Jurat.

La segona Proposició de Llei es focalitza en el reclam de l'increment de la prestació econòmica de la seguretat social per a la criança dels fills a càrrec, així com de les famílies beneficiàries.

Per a Cleries, "les formacions polítiques, com el PP, que s'omplen la boca de promoure polítiques de família i d’igualtat de tots els ciutadans tenen l'ocasió de passar de les paraules als fets votant l'admissió a tràmit d'aquestes dues Proposicions de Llei". 

Valorar aquest article
(0 vots)

"Volem incrementar la partida de despesa social amb 640.000 euros per continuar atenent els ciutadans que més ho necessiten", ha manifestat la portaveu de Ciutadans (C's) a l'Ajuntament de Lleida, Ángeles Ribes, durant la presentació de les esmenes de C’s al pressupost de l'Ajuntament per 2017. I ha afegit que"desgraciadament encara queda massa per fer, per això volem destinar gran part del nostre pressupost a l'atenció de nens i famílies en situació de vulnerabilitat i a l'atenció de persones grans amb discapacitat i/o dependència". Ribes també ha explicat que una part d'aquest pressupost social hauria d'anar destinat a "la lluita contra la pobresa, a l'atenció de les persones sense llar i al pla de millora de centres i serveis d'atenció directa".

D'altra banda, Ribes ha explicat davant els mitjans de comunicació que "per a Ciutadans és fonamental reforçar amb més personal les àrees de Secretaria, Intervenció, Tresoreria i Serveis Jurídics de la Paeria pel gran col·lapse que pateixen". El tercer eix principal per C’s en els pressupostos municipals del 2017 és "la creació d'una partida pressupostària d'un milió d'euros per obrir els pressupostos a la ciutadania i que es desenvolupin fins a cinc projectes proposats pels veïns".

La portaveu de C’s Lleida ha anunciat també que "cal crear un Pla de Foment d'Emprenedors que tingui com a base 150.000 euros per ajudar els joves a desenvolupar els seus projectes personals i empresarials", així com "destinar 40.000 euros per a impulsar unes Jornades Empresarials que serveixin per a la posada en comú de projectes i experiències del món de l'empresa i d'inspiració per al comerç local". Així mateix, Ribes ha destacat l'aposta de Ciutadans per "reactivar el Centre Històric amb una sèrie d'inversions que ajudarien a tornar-lo al conjunt de la ciutadania" i per això proposa destinar una partida de 146.600 euros.

 Ribes ha explicat que "se segueix apostant també per la dinamització de la Rambla de Ferran, així com la conservació dels camins de l'Horta". "A més dels 150.000 euros que vam aconseguir aprovar l'any passat per l'Horta, per aquest 2017 volem augmentar-la en 35.600 euros més", ha afegit.

Finalment, Ribes ha concretat que des de Ciutadans es vol "donar un impuls als esports minoritaris que fomentin valors com la no discriminació per sexe, la discapacitat física o mental, o que siguin inclusius". I ha reafirmat l'aposta de C’s per "reforçar la partida de protocol de la Guarda Urbana amb 6.000 euros per tornar-los el pressupost que tenien en 2015".

Valorar aquest article
(0 vots)

El president del grup municipal de Ciutadans (C’s) a l’Ajuntament de Lleida, José Luis Osorio, ha instat “l’equip de govern a reforçar els treballs de neteja per la gran acumulació de fulles que hi ha als carrers”. “Tenim una ciutat bruta des de fa setmanes”, ha lamentat Osorio després d’observar durant dies que “els equips de neteja de la ciutat encara no han recollit les fulles que cauen dels arbres”

“Cada any ens trobem en la mateixa situació, quan tenim dies de mal temps amb pluja i vent, es generen embossaments als embornals amb riscos d’inundacions”, ha denunciat. Per això, el grup de C’s Lleida vol saber si “hi ha previst desenvolupar un treball de reforç de neteja i de recollida de fulles durant la tardor”. En aquest sentit, Osorio ha posat com a exemple el carrer Manuel de Montsuar, que “porta setmanes en un estat lamentable, generant molèsties tant als veïns que van a peu,  com als vehicles que estan estacionats a la via pública”. 

Per això, Osorio ha sol·licitat que “s’estudiïn les opcions més adients per evitar situacions com les actuals, que provoquen l’acumulació de fulles seques durant tants dies”, i ha proposat com a possible solució “avançar unes setmanes la campanya d’esporga d’arbres”.

Dimarts, 22 Novembre 2016 17:23

Una democràcia del segle XXI?

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

El 129è president de la Generalitat i president del Partit Demòcrata, Artur Mas, ha assenyalat que el portaveu del Partit Demòcrata al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, “és jutjat per obeir una idea ciutadana, pacífica, de llibertat, d’emancipació política amb un ampli suport social”. El president Mas s’ha desplaçat a Madrid juntament amb una àmplia representació del Partit Demòcrata per mostrar el rebuig al suplicatori que farà que Francesc Homs sigui jutjat al Tribunal Suprem. La delegació ha estat encapçalada pelpresident Puigdemont, Marta Pascal, Montserrat Candini, Jordi Turull, Josep Lluís Cleries i tots els diputats i senadors a les Corts espanyoles.

El president del Partit Demòcrata ha agraït el suport traslladat a Francesc Homs en una compareixença pública conjunta amb ERC, PNB, Podemos - En Comú Podem, Podemos – En Marea, EH Bildu i Compromís: “Venim de diferents llocs, de diferents sensibilitats polítiques perquè ens uneix una qüestió fonamental, la passió per la democràcia i el respecte per la ciutadania”, ha assenyalat.

En aquest sentit, ha afirmat que “estem davant d’un acte flagrant d’injustícia i una vergonya política que  molts demòcrates espanyols no es mereixen”. El president Mas ha recordat el mandat democràtic expressat per la ciutadania a les eleccions de novembre del 2012 i el mandat parlamentari posterior. “Homs va ser sensible a milions de persones i va fer cas a un Parlament amb àmplies majories a favor del dret a decidir”. “Quines raons hi ha per a jutjar a Homs? Haver escoltat la gent? Haver defensat la llibertat d’expressió?”, ha expressat Artur Mas.

El president Mas ha emplaçat les diferents formacions a fer una demostració de “decència i dignitat política i que no donin el plàcet perquè es jutgi a Francesc Homs”. I en aquest sentit, ha llençat un missatge al PSOE i en especial al PSC. “És digne investir a Mariano Rajoy com a president i al mateix enviar a Francesc Homs a judici per posar les urnes?”, ha qüestionat, censurant la judicialització de la política portada a terme pel Govern del PP.          

Valorar aquest article
(0 vots)

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha apel·lat avui a les empreses a apostar “clarament per la Responsabilitat Social, generant confiança en el seu entorn i situant les persones en el centre de les seves accions”. “Aquest és el país que volem i pel qual treballem”, ha afegit, perquè amb la Responsabilitat Social “els treballadors, els clients, els proveïdors, els accionistes, és a dir, tota la comunitat, els ciutadans i ciutadanes” surten guanyant.

La consellera ha agraït la tasca de Respon.cat en la segona edició de l’acte de lliurament de premis, per abordar “la necessitat de repensar l'estratègia empresarial en matèria de Responsabilitat Social, tant a nivell de PIMES com de grans empreses. I per fer factible un salt qualitatiu molt important i necessari”.
 
Munté ha posat l‘accent en la importància d’actes com el d’avui, que “contribueixen a fer més visible el compromís de les empreses amb l'entorn, el territori i les persones” i que responen així a “els reptes socials i medioambientals que tenim com a país i als que volem donar resposta”.
 
La consellera, que ha tancat els parlaments del lliurament de premis després de les intervencions de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i del president de Respon.cat, Josep Santacreu, ha assenyalat la importància del “compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat”, i considera que, juntament amb la creació d’ocupació i de qualitat, aquesta és una de les “responsabilitats de les empreses del S. XXI”. Un compromís al que se li ha de sumar“la racionalització dels horaris i l'aposta per a la conciliació i la competitivitat, que no són conceptes que estiguin necessàriament renyits”, ha reblat.
 
En aquest sentit la consellera ha recordat que la reforma horària és també una aposta d'aquest Govern, que pretén contribuir “a la millora del benestar de la ciutadania, augmentar la competitivitat de l'economia i generar una vida social més equitativa i de major qualitat.”
 
A l’acte, celebrat a l’interior de la Seu Vella de Lleida, també hi ha assistit e delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré; el secretari general d’Empresa i Coneixement, Xavier Gibert, i el director de SSTT d’Empresa i Coneixement, Octavi Miarnau, entre d’altres.
 
 
Valorar aquest article
(0 vots)

Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer (la Selva) i viu a Girona. Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona i va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a "El Punt", on va arribar a ser redactor en cap. També va ser director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i director general de la publicació "Catalonia Today", un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.


La seva activitat professional al llarg de gairebé tres dècades ha estat relacionada sempre amb la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Des del mes de novembre de 2006 es dedica activament a la política, quan va prendre part per primer cop en una candidatura electoral i va ser escollit diputat de les comarques gironines per CiU. Com a diputat del Parlament de Catalunya, ha presidit la Comissió de Cultura i Llengua, i ha estat membre de les comissions d’Acció Exterior i UE, de la de Polítiques de Joventut i de la d’Ensenyament durant la tramitació de la LEC.

Després, el maig de 2007, va presentar-se com a cap de llista de la federació nacionalista a l’alcaldia de Girona, i ho va tornar a ser a les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, any en el qual, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, va ser escollit alcalde de Girona, i fou el primer alcalde no socialista de la ciutat de l’actual època democràtica del país. Durant aquest mandat fou vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), membre de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i president de la "Comisión de Patrimonio Histórico-Cultural, de la Federación Española de Municipios y Provincias" (FEMP).

A les passades eleccions municipals celebrades al maig del 2015, aconseguí revalidar els resultats del 2011, mantenint els 10 regidors i essent proclamat, novament, alcalde de Girona. Des de juliol de 2015 i fins al mes de gener de 2016 ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).


Malgrat la seva dedicació plena a la política, la comunicació continua essent una activitat que procura combinar amb les responsabilitats públiques. Segueix de prop l’evolució del sector i li interessa especialment el canvi cultural i social que representen les TIC en l’àmbit de la comunicació. Alhora, procura que aquestes tecnologies l’ajudin en la seva feina política. Fruit d’aquest interès i dels contactes amb Internet a mitjan anys noranta, l’any 1998 va dissenyar el projecte d’Agència Catalana de Notícies.


També li interessa la comunicació relacionada amb la projecció exterior de Catalunya. En segueix el fil des de finals dels anys vuitanta. L’any 1994 va publicar el llibre "Cata…què?. Catalunya vista per la premsa internacional" (Ed. La Campana, Barcelona), que va tenir una seqüela en forma de columna setmanal a la revista "Presència".

Des del 12 de gener de 2016 és el 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Valorar aquest article
(0 vots)
Esquerra Republicana dóna el tret de sortida al procés participatiu de ‘La República que Farem’ al Teatre Municipal de Balaguer demà dimecres 26 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre (19’30 h) amb un acte amb el president del partit, Oriol Junqueras. El president d’Esquerra Republicana assegura que ‘ens trobem davant d’una immensa oportunitat i tothom és cridat a participar-hi mentre anem teixint complicitats i avançant cap a la independència, l’única possibilitat de propiciar un canvi real davant la incapacitat de l’estat espanyol d’oferir cap possibilitat engrescadora a la societat catalana’.
 
Dirigents del partit, i personalitats destacades  en diferents especialitats i àmbits, recorreran el país oferint un seguit d’actes en què s’aprofundirà en les propostes base sobre cinc eixos clau per construir una República catalana que respongui amb garanties els reptes de futur. El Vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització, Isaac Peraire, assegura que ‘la vocació d'Esquerra Republicana és ser una força útil al procés cap a la independència i, a les portes del referèndum i de l’elaboració de la Constitució per a la República Catalana, el partit inicia un procés participatiu per recollir les aportacions de la ciutadania sobre com ha de ser la República Catalana, i teixir propostes polítiques concretes que han de permetre vertebrar el marc polític del nou país’.
 
Peraire explica que 'Esquerra Republicana vol comptar amb tothom per construir aquesta República i és per això que s’obre un procés participatiu que culminarà amb una Conferència Nacional que defineixi la futura República Catalana: transparent i profundament democràtica, que garanteixi els màxims nivells de modernitat i justícia social, que fomenti l’equilibri territorial i la sostenibilitat, promogui els serveis públics, l’educació i la cultura i participi activament en la construcció d’un marc internacional pacífic, respectuós amb els drets humans i solidari amb tots els pobles del món'. ‘Aquest procés participatiu vol oferir un altaveu a totes les propostes per construir el país que volem i alhora és un procés constituent', ha destacat.
 
Peraire assegura que ‘ens trobem davant d’una gran oportunitat per ampliar la majoria social, el punt de trobada per sumar a tothom qui vulgui participar a definir com volem que sigui el nou país. I aquest procés el volem transversal, participatiu, públic, transparent i compartit. I volem que doni cabuda a sensibilitats i ideologies diferents’.
 
‘La República que Farem’ s'estructura en diferents tipologies d’actes, molts d’ells amb un marcat caire sectorial, que es faran entre l’octubre i l’abril arreu del territori català. Els actes  aprofundeixen en cinc eixos clau per la construcció de la República: Economia i Treball; Ciutadania i Benestar; Cultura i Educació; Territori i Medi Ambient i Política Internacional.
 
En molts d’aquests actes es recolliran propostes dels participants, que també es podran fer arribar a través del web de la campanya, www.larepublicaquefarem.cat. Un cop recollides totes les aportacions, Esquerra Republicana, celebrarà una Conferència Nacional per explicar el model de República del partit.
 
El Vicesecretari general d'Imatge i Comunicació, Sergi Sabrià, defineix  el web  www.larepublicaquefarem.cat ‘com una finestra on seguir l’evolució del procés participatiu amb l’agenda d’actes i les cròniques del seu desenvolupament al territori, i sobretot, una eina pràctica a través de la qual participar activament amb una anàlisi detallada de la informació dels diferents àmbits de treball i fer arribar les propostes per ‘La República que Farem’.
Valorar aquest article
(0 vots)

El Grup Parlamentari Socialista insta la Generalitat a suspendre el projecte a l’Ajuntament Vell del Pont de Suert i estudiï una ubicació alternativa
El diputat del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament, Òscar Ordeig, ha explicat avui que “donem suport al col·lectiu que defensa un Arxiu Comarcal digne per l’Alta Ribagorça, pel que demanem un edifici que reuneixi les condicions necessàries per aquest equipament”. Per això, ha dit, “el grup parlamentari socialista hem registrat una Proposta que garanteixi la suspensió del projecte de rehabilitació de l’Ajuntament Vell de Pont de Suert i s’estudiï una ubicació alternativa per crear un Arxiu Comarcal funcional i atractiu on dipositar amb garantia el patrimoni documental de la comarca”.
Ordeig ha recordat que “fa vuit anys es va redactar un primer projecte però la situació econòmica del país no ha permès enllestir-lo fins l’any passat, assignant-hi una nova parcel·la”. “Un projecte que l’Ajuntament de Pont de Suert i el Departament de Cultura van desestimar, decidint ubicar l’Arxiu a l’Ajuntament Vell del municipi; tot plegat sense consultar-ho ni al Consell Comarcal ni la resta d’ajuntaments de la comarca”. A més, ha dit, “els estudis fets pel mateix Departament de Cultura i el mateix coordinador general d’Arxius, Enric Cobo, han conclòs que el projecte de rehabilitació de l’Ajuntament Vell és inviable”; I és que les necessitats arxivístiques de la comarca requereixen d’un espai quasi tres vegades superior al de l’antic consistori.
En la mateixa línia, el Primer Secretari del PSC a Pont de Suert, Miquel Solanes, ha explicat que “en una reunió celebrada la setmana passada al Consell Comarcal, i desprès de la oposició del grup d'experts format per historiadors, arquitectes i professionals de la cultura, de la agrupació local del PSC i del grup municipal de Compromís-PM així com polítics i experts independents, a proposta del Sr. Josep Borrell, delegat de Cultura,  vam consensuar establir en poques setmanes una nova reunió on cada part aportaria els seus tècnics i es convidaria altres experts intermediaris  i independents que aportessin també la seva opinió”. Solanes ha afirmat que “si el projecte actual d’ubicar l’Arxiu Comarcal a l’Ajuntament Vell de Pont de Suert ja apunta que requerirà d’un altre edifici per manca de capacitat i les conclusions indiquen problemes d’estructura,
seguretat i accessibilitat, és preferible esperar un temps i aprovar un projecte en un edifici idoni” i ha conclòs que “després de tants anys d’esperar per disposar d’un Arxiu Comarcal a l’Alta Ribagorça, no ens podem precipitar i fer-lo malament d’entrada; si cal esperar un any més, esperarem, però reclamem al Govern que el futur Arxiu es faci amb totes les garanties pel patrimoni de la comarca i atractiu pels usuaris”.

Valorar aquest article
(0 vots)
Aquest matí s’ha reunit al Palau de la Generalitat la Comissió de Seguiment dels compromisos de la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional,  formada per membres del Govern, dels grups parlamentaris, de les entitats socials, dels professionals del sector i dels sindicats.
 
Ha estat  la segona reunió d’aquesta Comissió de Seguiment, que va ser constituïda el passat 20 de maig, tal com establia en el seu darrer punt la pròpia resolució. El Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de març, 82 punts d’aquesta resolució, amb 273 mesures concretes per afrontar molts dels àmbits que afecten a les persones amb situació de vulnerabilitat.
 
Durant la reunió, a la qual s’han incorporat per primer cop la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, el Govern ha recollit els plantejament i les prioritats que les entitats han posat sobre la taula per lluitar contra la pobresa.
 
En la darrera actualització de dades que el Govern que va realitzar el 20 de setembre amb voluntat de màxima transparència i complint el compromís de publicar actualitzacions del seguiment cada 2 mesos al web de la Generalitat, s’evidenciava que 208 mesures ja s’estan aplicant o estan en curs, 48 mesures en estudi i 17 mesures depenen d’altres.
 
En la reunió celebrada avui, encapçalada pel vicepresident, Oriol Junqueras i la consellera de la Presidència, Neus Munté, s’ha insistit que l’escenari actual està supeditat a uns pressupostos prorrogats, quan un 30% de les 273 mesures de la Resolució requerien de nous pressupostos. S’ha recordat que en aquells pressupostos s’arribava a dedicar un 73,6% del total a polítiques social, el percentatge més alt de tota la història i s’incorporava un Pla de Xoc, destinat íntegrament a la millora de l’estat del benestar per un import total de 285 milions d’euros.
 
En aquest sentit, el Govern ha constatat la necessitat d’aprovar els pressupostos del 2017 per tal de poder aplicar les mesures previstes en el Pla de Xoc i fer que puguin ser una realitat. Aquesta constatació ha estat compartida per les entitats presents a la reunió, que també han reclamat un nou pressupost que doni resposta a l’emergència social.
 
Tot i que els pressupostos 2016 no es van aprovar, el Govern ha fet un gran esforç per prioritzar algunes partides, amb ampliacions de crèdit o reorientant recursos interns. En la seva intervenció, el vicepresident ha recordat que en els pressupostos del 2016 hi havia 1.100 milions d’euros més que en la pròrroga del 2015, dels quals la majoria anaven destinats a despesa social. Oriol Junqueras ha volgut destacar l’esforç de tresoreria  del Govern, que “és molt útil” pels ajuntaments i entitats que treballen pels col·lectius més vulnerables.
 
Per la seva banda, la consellera de la Presidència ha recordat que el Govern no ha tingut “les mans lliures” pel que fa al compliment de la Resolució i ho ha dit “sense voler fer victimisme sinó realisme”, fent referència a les impugnacions i anul·lacions de lleis per part del govern de l’Estat, per exemple, de la llei d’emergència habitacional. Munté ha refermat la voluntat del Govern de “poder complir amb el 100% de les mesures de la Resolució” i de trobar la manera de prioritzar aquelles actuacions més necessàries.
 
També ha destacat dues grans novetats legislatives respecte el document del 20 de setembre, que són l’aprovació del Projecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social, i del Projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària.
 
Durant el decurs de la reunió, s’ha explicat l’estat del Contracte programa  2016-2019 amb els ens locals, dotat amb 197 M€ el 2016, dels programes destinats a polítiques actives d’ocupació i de les mesures destinades a infants i joves. També s’ha fet especial èmfasi en aquelles actuacions més urgents en l’inici de curs escolar, com són les beques menjador, amb una partida oberta i nous criteris, per garantir a tothom la cobertura d’aquesta necessitat. A més, s’ha incrementat en 140 docents el programa de l’escola inclusiva i 400 docents els centres d’alta complexitat.
 
Pel que fa a salut, s’ha tractat el nou Pla de Salut, el reforç de l’atenció primària i de les llistes d’espera sanitàries, que s’han afrontat incrementant l’activitat quirúrgica, les proves diagnòstiques i les primeres visites.
 
També s’ha explicat l’evolució dels convenis amb les empreses subministradores de serveis bàsics, i dels imports destinats a pal·liar les situacions de pobresa energètica. En aquest sentit, les entitats han valorat especialment que el Govern hagi obert una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments.
 
En matèria d’habitatge, s’han posat en relleu l’estat de tramitació de la nova llei d’habitatge abans esmentada, dels convenis de cessió d’habitatges en mans d’entitats financeres per a ús social i finalment, de l’increment dels ajuts per a lloguer fins als 58 M€.
 
Per part del Govern també hi ha assistit el secretari general de Treball, Afers Socials i Família, Josep Ginesta; el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies; el director general de l’Atenció a les Famílies i a la Comunitat Educativa, Jordi Miró; el director del Servei Català de la Salut, David Elvira; el subdirector de Coordinació i Seguiment dels programes d’habitatges, Jaume Cleries; la directora general de l’Agència Catalana de Consum, Montserrat Ribera; i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER