Oficial ®
Dimarts, 29 Octubre 2013 09:58

Núria Cadenes: "El referèndum es pot fer igualment sense que calgui cap “autorització” de l’estat espanyol"

Escrit per

Com recorda la seva infància a l’escola? 

Amb alegria. Vaig tenir la sort que els pares em portessin a una escola activa, laica i en català. Heura, es diu. A més de les matèries, hi vaig aprendre alguns intangibles: a preguntar, per exemple, quan no saps o no entens alguna cosa. Passats els anys, ens hem trobat amb els antics companys de classe i pràcticament tots compartim aquesta sensació positiva d’haver crescut amb llibertat i, alhora, assumint un grapat de normes imprescindibles per a conviure.

Com és un dia de Núria Cadenes desde que es lleva pel matí fins  anar-se’n a dormir?

 Depèn. Hi ha una plantilla base, diguem-ne: llevar-se cap a un quart de vuit, anar a treballar, tornar a casa al vespre i, segons el grau de cansament i les ganes, escriure, estudiar, llegir o veure algun DVD. Abans de les 11 procuro ser a dormir. No me’n surto gairebémai, però. Sobre aquesta base, cal afegir-hi les variants: preparar activitats per a la llibreria, córrer a agafar el tren per pujar a Barcelona, reunions (política o cultura, però sempre reunions), actes (tant si hi participo com si hi assisteixo de públic, pràcticament cada setmana hi ha alguna cosa: som un país terriblement actiu). I, travessant-ho tot, hi ha, com li passa a tantíssima gent, la feina per la independència.

Com va sorgir la idea de fundar Maulets?

Hem de situar-nos, primer: anys vuitanta del segle XX: l’independentisme, després d’un moment marcat per l’“ara no toca” que va seguir l’anomenada “transición”, tornava a recuperar el carrer. Calia una organització que donés espai i veu al jovent i des del PSAN es va impulsar. Jo aleshores tenia 17 anys, tot just acabava d’incorporar-me a l’independentisme organitzat i vaig tenir la sort de poder participar en el procés de creació de Maulets.

Perquè va abandonar Maulets?

 Home, no pots continuar tota la vida en una organització de joves.

Creu que les properes eleccions Solidaritat Catalana té possibilitats d’entrar al Parlament de Catalunya?

 Properes eleccions... autonòmiques?! Hi ha un compromís explícit de realitzar un referèndum l’any vinent (“referèndum sí o sí”, va expressar,literalment, Artur Mas). Tot indica (i per a això treballem) que el resultat serà clar a favor de la independència. Per tant, laseqüència lògica és que, immediatament després, el Parlament compleixi la voluntat del poble i dugui a terme la declaració d’independència. Ja no hi hauria d’haver eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya, per tant, no? Si n’hi ha, voldrà dir que el referèndum no s’ha fet. Ni el referèndum ni res.

Perquè creu que les darreres eleccions,Solidaritat va quedar fora del parlament?

 Perquè els votants van confiar en el trio CiU-ERC per dur a terme el procés d’independència. Això vol dir que tenen el mandat popular i la responsabilitat de fer-ho.

Creu que el govern espanyol autoritzarà fer la consulta?

 No. Però això no serà cap sorpresa, oi? Només espero que no serveixi d’excusa per no dur-lo a terme. El referèndum es pot fer igualment sense que calgui cap “autorització” de l’estat espanyol.

A partir de quan creu que serem independents? Estarem dins la UE? 

A partir del moment en què ens decidim a ser-ho. Arribats a aquest punt, amb una clara majoria social a favor de la independència, ja és només qüestió de voluntat. I de concreció.De resolució.Si continuem o no dins de la UE també serà una qüestió que haurem de decidir. La propaganda espanyola ens vol presentar fora del món i de la Via Làctia, quan siguem independents. Però això és propaganda, només. Per sort, el món no es modela al seu gust. Ara mateix, per exemple, s’acaba de fer públic que l’acord d’associació de Kossove amb la UE no serà ratificat pels estats membres. Així, Espanya, per allò de la barba a remull, no el podrà vetar. Aquesta és una nova fórmula: és la UE, qui negocia directament, i no pas els estats que en formen part. Un clar exemple de com, sempre que cal, es troben fórmules per desbloquejar situacions. Com sempre passa en política internacional, és una qüestió d’interès i de voluntat política. Res no està escrit.

 Li ha costat molt plasmar als llibres les seves vivències personals?

 Depèn. El primer llibre era un recull de cartes enviades a casa, així que va tenir un naixement natural. El segon ja va ser més trasbalsat, fruit de llargues entrevistes amb els periodistes Josep Maria Pasqual i Eduard Company. Va ser com buidar el pap. A El cel de les oques vaig acabar de fer neteja. I la resta ja és literatura. Que és el que veritablement m’agrada fer.

Quina sensació va tenir alhora de presentar els seus primers llibres? Va ser, potser, una manera de provar de donar les gràcies a tanta gent com m’havia acompanyat durant els anys de presó: amb cartes, amb pintades, postals, cançons i de tot. Va ser aquestasolidaritat extensa, intensa i diversa, que em va treure d’allà. I sempre et reca no haver-ho pogut agrair prou.

Que proposa Solidaritat per les persones que estan en situació de risc d’exclusió social? 

Ningú no s’ha de quedar sense res. No pot ser que una persona estigui a l’atur, sense poder treballar, i no tingui cap mena de subsidi social. No pot ser. És per a resoldresituacions com aquestes, que es paguen contribucions, també. No pas per subvencionar els beneficis que tornen a tenir els bancs. Si no hi ha aquest suport, reduïm les persones a l’almoina, familiar o literal. Cal un ajut social que pugui garantir supervivència i dignitat.

El dia 11 de Setembre va anar a la via catalana? Com ho va viure?

Sí, és clar. Al tram valencià. Va ser emocionant, somrient i espectacular. I sorprenent, també. Penseu que al País Valencià no és festa, l’Onze de Setembre. I, tot i així, tot i els entrebancs que hi va intentar posar el PP, milers de persones van fer cap al riu Sénia per demostrar que no és frontera de res, per travessar-lo amb naturalitat i estendre la cadena humana més enllà dels límits de l’autonomia. Confesso que no m’esperava que hi hagués tantíssima gent. Ésantàstic que la realitat superi les expectatives. I una mostra de com, quan una part avança, té efectes ben positius sobre la resta del país.

Recentment hi ha multinacionals a Catalunya que volen despedir gran part de la plantilla de personal com el cas de l’Empresa Panrico.Com creu que s’hauria d’actuar desde el Govern?  

També per a això cal tenir estat: per establir una legislació que protegeixi els drets dels treballadors. És imprescindible corregir aquesta tendència de república bananera que busca que les multinacionals s’instal·lin amb beneficis fiscals i sense contraprestacions.Bé, he dit que cal tenir estat; també cal tenir una altra cosa: voluntat de protegir els drets dels treballadors i no pas de posar l’estat al servei de la casta explotadora.

Que n’opina de la sentencia que ha donat la raó als #Novullpagar dels peatges?  

Aquestes sentències (la primera, recordem-ho, va ser al País Valencià) mostren que les multes que van imposar contra la gent que protestava per l’abús dels peatges eren il·legals. Ara esperem disculpes. I que tornin els diners. És allò que dèiem abans: al servei de quiposes les institucions? En aquest cas, al servei del poble o al servei d’Abertis?

Els mitjans digitals catalans están en expansió.Creu que ElMercadal.cat va pel bon camí?

 Oi tant! És una molt bona notícia que hagi sorgit aquest nou mitjà en català, amb voluntat d’informació, plural i al ritme del temps.

Recentment han anul·lat desde els tribunals d’Estrasburg la doctrina Parot, quina opinió en té al respecte? 

Hi ha una qüestió clau que a l’estat espanyol continuen sense haver assumit: la separació de poders. Quan són capaços d’aplicar retroactivament canvis legislatius en contra dels processats mostren fins a quin punt tenen polititzada la justícia. Ja devien saber que aixòCap tribunal internacional no els ho deixaria passar. Tot i així, ho van tirar endavant per no decebre la seva base carcundiosa i espanyolista (aquesta que es manifesta per Madrid amb el braç alçat i la gallina franquista). En fi. La veritat és que l’estat espanyol, com més va, més retratat queda davant del món. I aquesta és una cosa positiva per a nosaltres, que ens en volem independitzar.

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

Llegir 4685 vegades
Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre