Oficial ®
Dijous, 24 Març 2016 18:26

Confluències i camins

Escrit per Toni Yus Piazuelo

Repeteixo que dels camins i els transports (a banda de la seva transversalitat en diversos camps educatius i vitals) se’n fan moltes metàfores, últimament sobretot en política i cal reconèixer l’habilitat lingüística del sr. Mas en fer al·lusions metafòriques marineres sobre el procés sobiranista comparant-lo amb el camí cap a Ítaca (de la coneguda història de l’Odissea grega), navegant ‘per arribar a bon port’, passant per vies de tren, etc. I és que la política també constitueix una sèrie de camins que unes persones o grups poden seguir, bé soles o bé en companyia en allò que últimament s’ha fet famós: les confluències. Aquesta paraula ha estat fins ara molt utilitzada per l’esquerra política en referència als diversos grups, moviments i partits que ara intenten posar-se d’acord per anar units al carrer i també cap a les institucions, de caire socialdemòcrata, sobiranistes, independentistes i ecologistes d’esquerres, i fins i tot certs sectors anarquistes i comunistes (però amb la boca petita), etc representats en algunes marees ciutadanes de colors, i partits polítics (‘Podemos’, Izquierda Unida, Compromís, ICV, etc). Però aquesta paraula ja no té el monopoli de sols un sector de la societat i no seria estrany que des d’altres llocs de l’espectre polític vagin sorgint i no té per què ser d’un bàndol polític (una possible confluència entre Ciutadans i UPyD si aquesta última no acaba desapareixent, potser incloent el partit ‘Vox’?); i, de fet, des de l’altra banda de l’espectre, a la dreta i també des de la transversalitat (esquerra i dreta, o centre), també es comença a parlar de confluències, com la que s’està intentant entre certs sectors identitaris (España2000, Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias, el Movimiento Social Republicano), tradicionalistes monàrquico-clericals (Movimiento Católico Español, Comunión Tradicionalista, Alternativa Española); nacionalsindicalistes (unió de les diverses ‘Falanges’); altres grups autoanomenats ‘patriotes espanyols’ (‘La España en Marcha’ agrupant ‘Alianza Nacional’, ‘Democracia Nacional’ y Nudo Patriota Español); o el que volen fer alguns socialnacionalistes des de l’esquerra combinant amb aspectes que alguns sectors consideren de ‘dreta’ (Izquierda Nacional de los Trabajadores, Plataforma Democràtica per Catalunya, i previsiblement el Partido Nacional Republicano). I és que d’aquesta forma es pretén fer realitat el savi refrany espanyol de que ‘La unitat fa la força’, seguint, com diu la cançó del grup de rock català ‘Sopa de Cabra’...camins de cara a les estrelles?. El contrari és fer realitat la dita de Napoleó de ‘divideix i guanyaràs’, convertint-se en camins que...com també diu la mateixa cançó...ara s’esvaeixen?.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre