Oficial ®
Dimecres, 21 Desembre 2016 18:07

Per Nadal i Reis, un altre rescat

Escrit per Toni Yus Piazuelo

Ara s’acosten les festes de Nadal i Reis, moments de reunió de famílies i amistats, de respir de sentiments emotius que no tenen preu i de reflexió envers el que hem fet i el que ha passat durant l’any. Unes entranyables festes convertides en febre consumista i també aprofitades per mala gent per cometre atemptats contar la vida humana abusant de la nostra confiança i imposant les seves lleis (vagi de passada el meu condol per les famílies de les persones mortes a l’atemptat de Berlín, a Alemanya, i la família del diplomàtic rus assassinat per un fanàtic interessat en sabotejar tot procés de pau que acabi amb la guerra de Síria). Perquè és en aquestes dates quan més trobem a faltar les persones estimades que han marxat i també quan fem propòsits per l’any vinent (anar al gimnàs, estudiar alguna cosa, fer algun viatge, deixar mals hàbits, o com millorar el món si tenim sensibilitat social, etc).

També és el moment en què la gent ens obsequien amb regals i s’espera amb il·lusió de nens i nenes (i de pares i mares gaudint de la felicitat dels seus fill i filles) fent de la nit de Reis la nit més màgica de l’any. Si també és quan podem apostar pel consumir productes de comerç just, ajudant al medi ambient, a fer país i a la justícia social, etc aportant el nostre granet de sorra, també cal dir que no tots els regals que rebem són del nostre grat. Tenim un exemple en el nou regal de Nadal que el govern ‘popular’ ens ha donat. El rescat de les concessionàries d’autopistes i peatges, un ‘regal’ que ens costarà uns 5.500 milions (tot i que l’exministra de Foment, Ana Pastor, assegurà que el negoci fallit de les autopistes de peatge no ens costaria res a la ciutadania), afegit al rescat bancari (45.000 milions), el de les elèctriques (dèficit tarifari de 80.000 milions) i el de l’empresa de ‘fracking’ de gas Castor de Florentino Pérez (1.350 milions).

Una altra barbaritat per beneficiar empreses constructores i gestores d’autovies (ACS, Sacyr, Abertis, etc). Si llavors el govern d’Aznar justificava les autovies per equiparar-se amb París (amagant la perversa clàusula neoliberal de la responsabilitat patrimonial de l’Administració però de gestió i beneficis privats), aquest no va pensar mai en el benestar ciutadà ni en equiparar legalment els baixos sous espanyols amb els francesos i sí en els negocis de gent com Miguel Blesa, Florentino Perez o Rodrigo Rato (tots ells enriquits i sense posar ni un euro de les seves butxaques).

Un ‘liberalisme’ econòmic a conveniència que segons el sr. Rajoy i companyia, és de ‘sentit comú’ i ‘sensatesa’; és clar, per beneficiar les empreses de l’Ibex 35 i dels seus amics (i per això no hi ha diners per arreglar vies públiques, ni per sanitat, educació, etc). Una manera de com de nou aquests autoanomenats defensors del ‘lliure’ mercat el fan ‘lliure’ sols el fan com a tal per privatitzar els guanys però socialitzar les pèrdues (si el poble paga, potser s’haurien d’expropiar les autopistes?) convertint Espanya en un dels països més endeutats del món. En tot cas, Bon Nadal per la gent de bé i moltes ‘gràcies’ al govern per aquest ‘regal’ enverinat, recordant també el paper en tot això dels vells ‘reis del totxo’, que van provocar la bombolla immobiliària i posterior crisi, que sí són ‘Reis’ però de ‘Mags’ no tenen res si no és per multiplicar els seus guanys. 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre