Oficial ®

Una moció del Grup Socialista sobre Pressupostos ha evidenciat aquest final de setmana al Parlament les diferències de posició entre Junts pel Sí i la CUP, i en alguns casos entre els mateixos membres de Junts pel Sí, en el que suposa “una demostració de la fragilitat i la inestabilitat del Govern, que fa inviable l’aprovació d’uns Pressupostos i, per tant, la necessària assignació de recursos per fer front a les prioritats de la societat catalana: el manteniment de l’estat del benestar, el suport al teixit productiu i la reactivació econòmica”. Ho ha dit el portaveu econòmic del Grup Socialista, Òscar Ordeig, per qui “ha quedat clar que el Govern no té un projecte definit per a Catalunya. En els temes essencials de país, Junts pel Sí i la CUP pensen i voten diferent”.

A la votació de la moció, s’han aprovat propostes socialistes com eliminar les subvencions de les escoles que segreguen per sexe al curs 17/18, revisar els beneficis fiscals que aplica la Generalitat i eliminar aquells que són clarament regressius, reservar una partida pressupostària per a l’impuls industrial, impulsar mecanismes per reduir el frau fiscal, reduir els càrrecs de confiança que s’han augmentat en aquesta legislatura, aplicar les limitacions salarials als alts càrrecs, presentar un calendari de pagament de treballadors, proveïdors i ajuntaments, i revisar les subvencions als mitjans de comunicació. En totes aquestes propostes, Junts pel Sí ha perdut la votació.

A més, s’han aprovat altres propostes del Grup Socialista com no vendre més patrimoni públic ni privatitzar-lo per aconseguir més ingressos, elaborar un pla de racionalització de la despesa, recuperar la despesa social del 2010 durant els propers anys, l’aprovació d’una llei de reforma de l’Administració, i incorporar al pressupost les partides necessàries per tal de complir amb les mesures aprovades al ple extraordinari per la pobresa i la reactivació econòmica.

Publicat a Política Optimista

Avui 22 de març Dia mundial del Aigua els diferents nuclis de la CUP Ponent-Pirineus reivindiquem el dret fonamental de totes les persones a l’accés a l’aigua i la protecció d’aquest recurs natural com un dret bàsic per a tothom i no com una mercaderia en mans de concessionàries que fan negoci amb el que és de tots i totes. Amb diverses accions de protesta a diferents localitats, com Lleida i Tàrrega, on s’han exhibit pancartes en diferents punts d’aquestes localitats amb lemes en defensa de l'aigua com un bé públic, cup vol manifestar: - Que avui més que mai cal una nova cultura de l’aigua, respectuosa amb el medi natural i amb els recursos del planeta, a l’alçada del que exigeix la Plataforma en Defensa de l’Ebre i sense ambigüitats a l’hora de fer front als intents de grans empreses i explotacions que, amagats sota la falsa empara de les comunitats de regants, el que venen a defensar són marges de benefici i no el dret al treball de la pagesia que també fem nostre. - Que l’aigua és un dret humà indispensable per a una vida humana digna, tal i com recull expressament Nacions Unides i la OMS, i per això el seu accés ha d’estar garantit per a tothom amb independència de la seva renda. No es poden tolerar talls d’aigua a les llars per manca de recursos perquè són atemptats al drets fonamentals i cal donar compliment a la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que impedeix els talls, així com garantir el subministrament gratuït d’un mínim vital d’aigua potable (el cost del qual ha d’assumir l’empresa concessionària que en fa un negoci). - Que l’aigua com a bé públic ha d’estar en mans públiques, com a única garantia que es gestionarà sota criteris no estrictament mercantilistes i atès que als ajuntaments on ja s’ha municipalitzat s’ha demostrat que suposa un estalvi econòmic per al municipi i que no es perd el control d’un recurs tan important, com són exemple Alfès, a Ponent, o Arenys de Munt, Berlín o París per citar exemples de tot tamany i d’arreu. - Que el preu de l’aigua es troba totalment inflat a causa de les privatitzacions del servei, que han esdevingut un mecanisme per finançar els ajuntaments amb inversions que avancen les concessionàries i que després s’encarreguen de recuperar, ja sigui augmentant el preu de l’aigua, ja sigui aconseguint pròrrogues i més pròrrogues de la concessió en tots els casos a costa dels usuaris i usuàries. Una espiral que cal aturar, municipalitzant el servei i aprovant una taxa reguladora del preu de l’aigua en aquells municipis que encara tenen tarifes o preus privats, malgrat que els tribunals ja han dit que aquests són il·legals.

Publicat a Opinions Optimistes

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre