Oficial ®
Dimecres, 12 Octubre 2016 07:06

Transparent com l’aigua

A la Segarra, l’aigua sempre ha estat a l’ordre del dia dels temes més rellevants per la ciutadania. Ara, tenim davant un gran projecte per a resoldre, que de ben segur serà molt important per al futur de les nostres contrades, l’abastament d’aigua del canal Segarra-Garrigues a diverses poblacions de les comarques de l’Anoia, la Conca de Barberà, la Segarra i l’Urgell. Una proposta que naixia l’any 2008 i que fins el 2014 no es reformula i es considera urgent i prioritària, obtenint en aquell moment, el vist-i-plau dels consells comarcals i les diputacions implicats.

Durant el 2015 l’Agència Catalana de l’Aigua va adjudicar el projecte de l’obra, que té un cost aproximat de 18 milions d’euros. El març de 2016 l’ACA presentà el projecte als agents implicats, amb la proposta de tres franges tarifàries per l’aigua, una de més barata pels municipis de l’Urgell, una altra més elevada per la Segarra i l’Anoia i una tercera més alta per la Conca de Barberà. Les variacions entre tarifes es justifiquen per les diferències de transport d’aigua degut al bombeig per dur-la a les zones més altes del territori.

El 22 de juliol passat el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, exposà a Cervera els darrers detalls administratius i de finançament del projecte, decidits per la seva conselleria i l’ACA. Comunica que es farà arribar a cada municipi un Acord d’Intencions sobre aquests temes per a què els municipis s’hi adhereixin abans del 5 d’agost i es puguin iniciar els tràmits per constituir un Consorci que gestionarà el servei i prepararà la licitació de les obres, al més aviat possible. Davant d’aquest apressament, el 28 de juliol, el Consell d’Alcaldes de la Segarra es reuneix per discutir l’Acord d’Intencions i aprova un text amb propostes per modificar-lo, que és àmpliament aprovat pels alcaldes amb 1 sol vot en contra. Aquesta proposta preveu el cost de l’aigua calculant-lo a partir d’una fórmula més justa i més favorable per als consumidors i no a partir d’un criteri discrecional i rígid. La proposta del Consell d’Alcaldes de la Segarra també considera que les decisions del Consorci no han d’anar només lligades al volum d’aigua assignada a cada municipi, sinó també a altres aspectes com el cos de les infraestructures ja realitzades. També rebutja el seu finançament, on la aportació econòmica de la Diputació de Lleida està subjecta a les aportacions que tocaria als ajuntaments en el marc del Pla d’Inversions per a l’any 2018.

Aquesta proposta és desatesa pel Conseller Rull, que el 29 de juliol tramet oficialment l’Acord d’Intencions als ajuntaments afectats i els demana que aprovin abans del 5 d’agost, deixant la possibilitat de fer-ho mitjançant decret d’alcaldia amb posterior ratificació per part del ple. Malgrat això, a Cervera el decret no va ser traslladat al ple del mes setembre, ni tampoc es va informar els portaveus ni la resta de regidors del consistori, incomplint-se les indicacions rebudes des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i el propi decret.

Davant d’aquesta tessitura, els grups municipals d’ERC i MES vàrem presentar en el ple del setembre una moció per donar suport a la proposta acordada pel Consell d’Alcaldes que no prosperà pels 6 vots contraris de l’equip de govern (CiU, INSE i SIF) contra els 5 vots a favor d’ERC, MES i PSC (els 2 vots de les CUP i del PP foren d’abstenció). El Paer en Cap de Cervera en la votació del Consell d’Alcaldes s’havia abstingut.

Des d’ERC de Cervera manifestem que donem suport a la proposta del Consell d’Alcaldes de la Segarra que considerem més favorable per la ciutat de Cervera i per la resta de municipis de la comarca, sense deixar de ser solidària amb la resta de municipis de l’Anoia i de la Conca de Barberà, mantenint una certa discriminació positiva en el preu de l’aigua vers els municipis de l’Urgell per la menor despesa que tenen en el transport de l’aigua. Aquest projecte és clau per la comarca i pel país. Però aquestes grans decisions cal que siguin preses no de forma unilateral des d’instàncies superiors i de forma desproporcionada, sinó que cal buscar el consens i solucions justes i equilibrades per a tothom que no hipotequin les capacitats futures del Consorci en matèria de gestió d’aigües.  Però sobretot, cal tenir present que en política no tot s’hi val. La demagògia és una eina poc honorable, més si es tracta d’apel·lar temors i falses expectatives a la població. I el criteri i la coherència són claus per exercir les responsabilitats amb eficiència i credibilitat. En temes vitals com aquest, cal que tothom sigui transparent, com l’aigua.

Publicat a Opinions Optimistes

Avui 22 de març Dia mundial del Aigua els diferents nuclis de la CUP Ponent-Pirineus reivindiquem el dret fonamental de totes les persones a l’accés a l’aigua i la protecció d’aquest recurs natural com un dret bàsic per a tothom i no com una mercaderia en mans de concessionàries que fan negoci amb el que és de tots i totes. Amb diverses accions de protesta a diferents localitats, com Lleida i Tàrrega, on s’han exhibit pancartes en diferents punts d’aquestes localitats amb lemes en defensa de l'aigua com un bé públic, cup vol manifestar: - Que avui més que mai cal una nova cultura de l’aigua, respectuosa amb el medi natural i amb els recursos del planeta, a l’alçada del que exigeix la Plataforma en Defensa de l’Ebre i sense ambigüitats a l’hora de fer front als intents de grans empreses i explotacions que, amagats sota la falsa empara de les comunitats de regants, el que venen a defensar són marges de benefici i no el dret al treball de la pagesia que també fem nostre. - Que l’aigua és un dret humà indispensable per a una vida humana digna, tal i com recull expressament Nacions Unides i la OMS, i per això el seu accés ha d’estar garantit per a tothom amb independència de la seva renda. No es poden tolerar talls d’aigua a les llars per manca de recursos perquè són atemptats al drets fonamentals i cal donar compliment a la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que impedeix els talls, així com garantir el subministrament gratuït d’un mínim vital d’aigua potable (el cost del qual ha d’assumir l’empresa concessionària que en fa un negoci). - Que l’aigua com a bé públic ha d’estar en mans públiques, com a única garantia que es gestionarà sota criteris no estrictament mercantilistes i atès que als ajuntaments on ja s’ha municipalitzat s’ha demostrat que suposa un estalvi econòmic per al municipi i que no es perd el control d’un recurs tan important, com són exemple Alfès, a Ponent, o Arenys de Munt, Berlín o París per citar exemples de tot tamany i d’arreu. - Que el preu de l’aigua es troba totalment inflat a causa de les privatitzacions del servei, que han esdevingut un mecanisme per finançar els ajuntaments amb inversions que avancen les concessionàries i que després s’encarreguen de recuperar, ja sigui augmentant el preu de l’aigua, ja sigui aconseguint pròrrogues i més pròrrogues de la concessió en tots els casos a costa dels usuaris i usuàries. Una espiral que cal aturar, municipalitzant el servei i aprovant una taxa reguladora del preu de l’aigua en aquells municipis que encara tenen tarifes o preus privats, malgrat que els tribunals ja han dit que aquests són il·legals.

Publicat a Opinions Optimistes

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre