DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE

L’economia catalana manté el segon trimestre del 2016 un ritme de creixement intertrimestral del 0,8%, i del 3,5% en termes interanuals. La taxa intertrimestral és la mateixa del primer trimestre i reflecteix que l’economia no ha perdut força en aquests mesos, mentre que les previsions de l’economia internacional mostren una certa desacceleració. Aquestes dades corresponen a l’estimació d’avanç (des del vessant de l’oferta) que elaboren conjuntament l’Idescat i el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

El dinamisme que mostra l’economia podria fer que les previsions actuals del conjunt del 2016, que el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Finances va estimar el passat mes de maig en un  2,9%, quedessin superades i s’haguessin de revisar a l’alça. De fet, tot i la desacceleració que mostren les dades interanuals, els dos primers trimestres l’economia ha experimentat un creixement del 3,7% i del 3,5%, respectivament. El patró de creixement del segon trimestre és similar al del primer trimestre i gira al voltant del consum privat, el turisme i d’una lleu recuperació de les exportacions de béns.

Pel que fa als resultats sectorials, el creixement del sector industrial se situa el segon trimestre en un 3,5%, el més alt dels darrers sis anys. La producció industrial continua molt dinàmica amb un creixement superior a la mitjana de la zona euro.

El sector de la construcció assoleix el sisè trimestre de creixement consecutiu, amb una taxa interanual del 3,7%, pel bon comportament del subsector de l’habitatge. El sector serveis augmenta el segon  trimestre un 3,7% interanual gràcies especialment als resultats de les activitats de mercat impulsades per la demanda interna i el turisme. Les xifres turístiques són remarcables: el turisme augmenta un 4,1% el primer semestre i les pernoctacions hoteleres un 8,4%.

 Enllaç amb la ‘Nota de Conjuntura Econòmica’ número 91 (juliol 2016)

Publicat a Catalunya Optimista

Avui 22 de març Dia mundial del Aigua els diferents nuclis de la CUP Ponent-Pirineus reivindiquem el dret fonamental de totes les persones a l’accés a l’aigua i la protecció d’aquest recurs natural com un dret bàsic per a tothom i no com una mercaderia en mans de concessionàries que fan negoci amb el que és de tots i totes. Amb diverses accions de protesta a diferents localitats, com Lleida i Tàrrega, on s’han exhibit pancartes en diferents punts d’aquestes localitats amb lemes en defensa de l'aigua com un bé públic, cup vol manifestar: - Que avui més que mai cal una nova cultura de l’aigua, respectuosa amb el medi natural i amb els recursos del planeta, a l’alçada del que exigeix la Plataforma en Defensa de l’Ebre i sense ambigüitats a l’hora de fer front als intents de grans empreses i explotacions que, amagats sota la falsa empara de les comunitats de regants, el que venen a defensar són marges de benefici i no el dret al treball de la pagesia que també fem nostre. - Que l’aigua és un dret humà indispensable per a una vida humana digna, tal i com recull expressament Nacions Unides i la OMS, i per això el seu accés ha d’estar garantit per a tothom amb independència de la seva renda. No es poden tolerar talls d’aigua a les llars per manca de recursos perquè són atemptats al drets fonamentals i cal donar compliment a la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que impedeix els talls, així com garantir el subministrament gratuït d’un mínim vital d’aigua potable (el cost del qual ha d’assumir l’empresa concessionària que en fa un negoci). - Que l’aigua com a bé públic ha d’estar en mans públiques, com a única garantia que es gestionarà sota criteris no estrictament mercantilistes i atès que als ajuntaments on ja s’ha municipalitzat s’ha demostrat que suposa un estalvi econòmic per al municipi i que no es perd el control d’un recurs tan important, com són exemple Alfès, a Ponent, o Arenys de Munt, Berlín o París per citar exemples de tot tamany i d’arreu. - Que el preu de l’aigua es troba totalment inflat a causa de les privatitzacions del servei, que han esdevingut un mecanisme per finançar els ajuntaments amb inversions que avancen les concessionàries i que després s’encarreguen de recuperar, ja sigui augmentant el preu de l’aigua, ja sigui aconseguint pròrrogues i més pròrrogues de la concessió en tots els casos a costa dels usuaris i usuàries. Una espiral que cal aturar, municipalitzant el servei i aprovant una taxa reguladora del preu de l’aigua en aquells municipis que encara tenen tarifes o preus privats, malgrat que els tribunals ja han dit que aquests són il·legals.

Publicat a Opinions Optimistes

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER