Repeteixo que dels camins i els transports (a banda de la seva transversalitat en diversos camps educatius i vitals) se’n fan moltes metàfores, últimament sobretot en política i cal reconèixer l’habilitat lingüística del sr. Mas en fer al·lusions metafòriques marineres sobre el procés sobiranista comparant-lo amb el camí cap a Ítaca (de la coneguda història de l’Odissea grega), navegant ‘per arribar a bon port’, passant per vies de tren, etc. I és que la política també constitueix una sèrie de camins que unes persones o grups poden seguir, bé soles o bé en companyia en allò que últimament s’ha fet famós: les confluències. Aquesta paraula ha estat fins ara molt utilitzada per l’esquerra política en referència als diversos grups, moviments i partits que ara intenten posar-se d’acord per anar units al carrer i també cap a les institucions, de caire socialdemòcrata, sobiranistes, independentistes i ecologistes d’esquerres, i fins i tot certs sectors anarquistes i comunistes (però amb la boca petita), etc representats en algunes marees ciutadanes de colors, i partits polítics (‘Podemos’, Izquierda Unida, Compromís, ICV, etc). Però aquesta paraula ja no té el monopoli de sols un sector de la societat i no seria estrany que des d’altres llocs…

Avui 22 de març Dia mundial del Aigua els diferents nuclis de la CUP Ponent-Pirineus reivindiquem el dret fonamental de totes les persones a l’accés a l’aigua i la protecció d’aquest recurs natural com un dret bàsic per a tothom i no com una mercaderia en mans de concessionàries que fan negoci amb el que és de tots i totes. Amb diverses accions de protesta a diferents localitats, com Lleida i Tàrrega, on s’han exhibit pancartes en diferents punts d’aquestes localitats amb lemes en defensa de l'aigua com un bé públic, cup vol manifestar: - Que avui més que mai cal una nova cultura de l’aigua, respectuosa amb el medi natural i amb els recursos del planeta, a l’alçada del que exigeix la Plataforma en Defensa de l’Ebre i sense ambigüitats a l’hora de fer front als intents de grans empreses i explotacions que, amagats sota la falsa empara de les comunitats de regants, el que venen a defensar són marges de benefici i no el dret al treball de la pagesia que també fem nostre. - Que l’aigua és un dret humà indispensable per a una vida humana digna, tal i com recull expressament Nacions Unides i la OMS,…

Les activitats o exercicis d'estimulació primerenca ajuden a desenvolupar la psicomotricitat infantil, així com les habilitats cognitives, independència i altres aspectes de la vida del nen (a) o nadó. Aquestes activitats són molt útils per a nens en edats compreses entre 0 i 6 anys, perquè és l'etapa en la qual el nen forma la seva personalitat; d'allí rau la importància de l'estimulació o atenció primerenca. Recordem que les àrees que treballem a través d'aquestes rutines són les següents: Motricitat gruixuda i fina, llenguatge, cognició, personal i emocional, social. L'estimulació primerenca o atenció primerenca, fomenta principalment el desenvolupament psicomotor del nadó, així com el seu desenvolupament cognitiu; a través d'activitats on ells es diverteixen per facilitar els seus aprenentatges futurs. Aquesta tècnica es realitza des del naixement del nadó fins als 6-7 anys, perquè és en aquest període on es va desenvolupant l'estructura del pensament i la personalitat del nen. La intenció és que a través d'aquestes activitats estimulants, el nadó o el nen vagi desenvolupant autonomia i independència; així com la seva psicomotricitat, habilitats cognitives, sensorials i de llenguatge. Aquí neix la importància de l'estimulació primerenca. Com funciona? Es dissenya un programa per al nadó o el nen tenint…

Des de CCOO d’Educació de les Terres de Lleida, denunciem la violència i les agressions rebudes pel professor de secundària de l’institut Ermengol IV de Bellcaire d’Urgell. Instem el Departament d’Ensenyament que es presenti com a acusació particular en tots els casos d’agressió a docents i que faciliti de forma immediata els mitjans jurídics i el suport psicològic necessàries per al docent i la comunitat educativa del centre. Des de CCOO d’Educació reivindiquem que hi hagi celeritat en la revisió del Protocol d’actuació davant situacions de violència contra treballadors i treballadores dependents del Departament d’Ensenyament que presten serveis en centres educatius públics i serveis educatius, en l’exercici de les seves funcions, i de danys als béns de l’Administració fets per part de membres de la comunitat educativa i/o tercers. Tenim constància que l’Administració ha posposat diverses vegades la reunió per elaborar i aprovar aquest document. Situacions com la denunciada mostren la necessitat d’aquest tipus de protocols i l’actuació contundent envers qualsevol forma d’agressió verbal o física, especialment en l’àmbit educatiu. Els docents malauradament, en aquest últims anys, han patit i pateixen aquestes situacions, moltes vegades silenciades. Cal, doncs, reforçar l’autoritat moral de la nostra professió i donar-li tot el suport…