El més d’agost és ple de Festes Majors a molts pobles de les nostres comarques. I, tot revisant els programes d’actes de cada poble, hi ha una constant si més no, curiosa. A tots ells hi ha, un dia o altre, una missa com a acte inclòs en el programari de la Festa Major. No em sorprén pas que se cel•lebrin actes religiosos, n’hi ha gairebé a diari en una població o altra. El que trobo fora de tota lògica és una cel•lebració religiosa, d’una religió en concret, com a acte –a cops molt rellevant- de la Festa Major, en una societat que es manifesta obertament laica.. Algú podrá dir que no és cert això que dic, que som una societat molt religiosa, que venim d’on venim, que el pes de la religió catòlica és molt significatiu entre els nostres conciutadans. Res millor que mirar les dades que tothom te a la seva disposició, com ara l’Instituto Nacional de Estadística o l’Agència Tributària per a sortir de dubtes. Solament el 51 % dels catalans es declara creient. D’entre tots aquests, es declara practicant de la religió católica un percentatge molt inferior al 5 % entre els més joves, i tot…

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població. Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum. Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir. Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització…