Dilluns, 13 Març 2017 12:23
Quin és el preu de la llengua catalana?
Escrit per Núria Marín i Casas. Regidora de l’Ajuntament de Lleida i diputada provincial
La nostra llengua val un acord de govern a la Paeria, per garantir la majoria absoluta “de facto” al govern de Lleida? Val un acord PDeCat-PSC per no xafar-se els ulls de polls mútuament? Es veu que sí. Aquest és el calatge polític dels líders territorials a Lleida, negociar amb la llengua com a preu a pagar per una “pau institucional” a la Terra Ferma. El Pacte a l’inici de legislatura entre PSC i C’S ja va ser anomenat el pacte de la vergonya, vergonya que ja es va constatar quan al PSC no li va tremolar el pols en posar en mans de C’s la política lingüística de l’Ajuntament, que, tot i les reiterades defenses de l’equip de govern del nostre Reglament d’ús de la llengua catalana, segons ells intocable, va patint un “cepillado” constant, persistent i amputador semblant al que va patir l’Estatut per part de “l’insigne” socialista Alfonso Guerra. C’s emparant-se en el bilingüisme van imposant el castellà com a llengua d’ús administratiu, perquè aquesta no és una croada pels drets dels lleidatans, és un assetjo i derroco a la llengua catalana que necessita un tracte preferent i el necessita perquè cal situar-la com a llengua d’ús…
Publicat a
Opinions Optimistes
A la gran majoria dels joves de la meva generació ens han insistit molt en la nostra infància i adolescència en aspectes com ara el fet de cursar una carrera, de tenir cotxe propi i tenir parella.Cert que el fet de tenir coneixements acadèmics superiors et proporciona una cultura i fins ara ha obrit a molta gent les portes al treball. També és cert que el cotxe ens proporciona més autonomia. I el fet de tenir parella afavoreix positivament a una vida millor.Però els desitjos dels pares respecte a els seus fills no ho són tot. Tenim realment el més important? Sabem el que és la plena felicitat i l'optimisme interior?Tenir un títol d'estudis superiors no significa ser millor persona o més ben preparada que una altra persona que ha cursat els estudis bàsics o un cicle formatiu. Tampoc garanteix la felicitat. Al contrari, aquesta gent sol tenir més frustracions i problemes.Actualment s'estan aplicant nous criteris a l'hora de seleccionar el personal de treball. Un dels criteris que es fa servir és que el futur treballador o treballadora sigui feliç, bona persona i optimista. Segons algunes estadístiques molta gent que està sobre titulada no es considera feliç ni optimista, i…
Publicat a
Opinions Optimistes
A alguns cercles es parla de ‘despujolitzar’ Catalunya per motius diversos (amb tot, al meu parer, el panorama actual fa enyorar l’època del sr. Pujol, sense compartir les seves idees, però allò obeïa al procés natural del capitalisme, en aquell temps més ‘contingut’ per l’Estat de benestar gràcies al contrapès soviètic, sense saber com governaria avui el sr. Pujol). I si el falangista José Antonio Primo de Rivera proposà la senyera catalana com a bandera espanyola en ser la més antiga de la península, ara es parla encertadament de ‘catalanitzar’ Espanya, expressada per l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i ja exposada a un escrit al diari ABC a l’any 1978 del periodista José María Carrascal (el de les ‘corbates de colors’). I és que segons ell, no són ànims imperialistes catalans sobre la resta d’Espanya ni substituir l’hegemonia madrilenya per la barcelonina en dedicar-se el poble català al seu propi creixement enlloc de malgastar energia en subjugar els altres, suggerint que el fet català fos part de l’ànima espanyola, no contra el de cada terra, sinó per engrandir i enriquir. El sr. Carrascal veia virtuts a Catalunya respecte la resta d’Espanya en fets com la laboriositat, el sentit organitzatiu i…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dimecres, 08 Març 2017 12:45
Reivindiquem la igualtat cada dia de l’any
Escrit per Anna Azamar i Elisenda Pérez. Senadores d’Esquerra Republicana de Catalunya
El 8 de març, es commemora el Dia internacional de la Dona Treballadora; un dia assenyalat a les agendes de tot el món per reivindicar el feminisme i la igualtat entre dones i homes, per reivindicar que volem les mateixes condicions laborals que els homes. Encara que, aquesta reivindicació hauria de ser present els 365 dies de l’any sobretot per part dels homes i incús algunes dones, que sembla que només se’n recorden en aquesta data en concret. Tot i així, seguim vivint en una societat desigual on sempre hem de demostrar constantment que estem capacitades per fer la mateixa feina. El sostre de vidre que ens trobem les dones per poder accedir a posicions de direcció dins de les empreses és una realitat que les dades corroboren; un 64% dels llocs directius i de gerència són ocupats per homes segons l’Institut Nacional d’Estadística de 2015. Si parlem de sous, ens trobem que existeix una bretxa salarial del 26’6% a Catalunya, del 24’24% al País valencià i del 15’88% a les illes. Això no acaba aquí. La desigualtat entre dones i homes va portar al Parlament de Catalunya a elaborar la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre…
Publicat a
Opinions Optimistes
Diuen que si hi ha vida, sempre existeix una mort. El que fins ara ha estat una evidència alguns intel•lectuals a dia d'avui ja no hi estan d'acord, i segons asseguren es basen amb la ciència. José Luis Cordeiro, que va estudiar al Massachusetts Institute of Technology (MIT) a Cambridge, on es va llicenciar en Enginyeria Mecànica, assegura en una entrevista que “anem a curar l’envelliment” i no només això, sinó que també afirma que el procés es revertirà i “serem capaços de rejovenir”. Segons explica aquest expert,la sida, ni el càncer, ni la fam. Res... En poc més de 30 anys, cap malaltia podrà acabar amb l'espècie humana perquè, segons ell assegura, "l'envelliment és una malaltia curable". Aquestes declaracions no són noves. Ja fa anys, Cordeiro va avisar que estem avançant a passos gegants en l'allargament de la vida. Allargar la vida de les persones ha estat sempre un repte per la comunitat científica, i cada dia que passa és un dia a favor del nostre futur, ja que la investigació és constant i no té límits. Possiblement els nostres avis no ho podran veure però molts de nosaltres segur que sí. L'allargament de la vida serviria per recuperar…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dimarts, 14 Febrer 2017 18:56
Un model comercial mirant cap a l'horitzó
Escrit per Josep Maria Castells
Els balaguerins atribuïm al petit comerç moltes virtuts. Però em sembla que a pesar de les virtuts que té el petit comerç estem anant cap al nou model de les grans superfícies. Un model en què només sobreviuran algunes petites empreses que sabran apostar per les noves tecnologies, que facin màrqueting a les xarxes socials, revistes i diaris digitals, etc... Els comerciants de Balaguer haurien de procurar reflexionar i aprofitar la bona reputació que tenen a la capital per tal d'evitar la seva desaparició. Crec que a Balaguer disposem d'un comerç d'una certa qualitat i d'un Centre Històric que val un imperi. Però no ens enganyem... Gran part dels comerciants de Balaguer no sap fer servir ni ha apostat per noves eines per comunicar (diaris, guies comercials i portals digitals) i altres eines tecnològiques per promocionar serveis i productes, entre elles les famoses xarxes socials (Facebook, Twitter,Google) i també les aplicacions per telèfons intel·ligents i tauletes. Segur que tots coneixem algun empresari de la nostra ciutat que espera els mateixos resultats i vendes que quan no havíem patit la crisi. Però lamentablement ja no estem en temps de bonança, i no tenim classe mitjana. Tampoc els clients venen sols com…
Publicat a
Opinions Optimistes
MANIFEST FUNDACIONAL D'UN PAÍS EN COMÚ Vivim canvis profunds que marquen un nou temps i exigeixen que fem un pas endavant, per teixir noves eines. La crisi econòmica de 2008 va desembocar a Catalunya en una crisi social, política, institucional i nacional. Una crisi de model que era, i és, europea i global. Les elits van aprofitar el xoc per trencar el pacte social i emprendre una ofensiva conservadora de retrocés i retallada de drets. A Catalunya i a l’Estat la societat civil s’ha avançat a la classe política, sortint al carrer i organitzant-se per defensar els seus drets, recuperar les institucions i posar-les al servei de la gent. Entre l'apatia i la resignació, va despertar la indignació i, més tard, la proposta i la il•lusió. S'obria una nova època al nostre país. A cavall entre el 15M de 2011 i l'11S de 2012 es va començar a construir una majoria social que exigia més sobirania i més democràcia: joves que fins llavors no s'havien sentit representats pels grans partits tradicionals, persones treballadores, professionals i autònomes que veien com els de dalt no s’havien d’estrènyer el cinturó mentre es posava el teixit productiu al servei dels interessos especulatius; persones jubilades…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dimecres, 18 Gener 2017 16:14
Ser un petit empresari és un petit miracle
Escrit per Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret i Professor de la Universitat de Lleida
Mai he sigut empresari. Sempre he treballat per compte aliena; malgrat que la meva família si que ho és, des de fa molts anys. Però , fa unes setmanes , vaig tindre l’oportunitat d’assistir , a una jornada, organitzada pels Joves Empresaris de la PIMEC Catalunya , i una vegada escoltades totes les ponències i algunes intervencions de joves emprenedors que havia en el públic , de repent em va sortir l’ànima empresarial que tinc ,des de fa molts anys amagada molt endins. Em va agradar molt que el lema de la Pimec sigui: “Transparència, humilitat, honestedat i ètica”. Em va sorprendre que en la sala, havia molts joves empresaris amb molta motivació ,il·lusió i vocació empresarial, i que en tot moment van demostrar , una gran maduresa. Del que van dir els ponents, m’agradaria fer algunes reflexions al respecte: A) L’empresari ha de tindre cultura de FRACÁS : totes les persones hauríem de tindre un currículum de tots els fracassos que hem tingut a la vida, en el qual s’analitzés, de forma constructiva , els motius del mateixos i saber verbalitzar-los . Perquè del fracàs se n’aprèn. La paraula fracàs existeix en el diccionari, però una cosa es tenir…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dilluns, 02 Gener 2017 16:28
D’ensenyament i professorat: alternatives
Escrit per Josep Maria Castells
Certament el professorat és un sector tan valuós com d’altres, en ser peça clau pel desenvolupament de les persones i ensenyar-nos els coneixements bàsics per anar per una vida que ja ens ensenya la resta, a més dels records i la impremta personal que ens deixen alguns dels seus membres. Ho dic des de la meva experiència d’estudiant ‘permanent’ i per la impremta que en molta gent deixà el meu pare com a professor d’institut. Ara després d’anys de substitucions, la conselleria d’Educació convocarà oposicions de professorat al sector públic (ja s’augmentaren abans en 1000 places sense convocar oposicions). Són bones notícies ja que el personal docent ha patit una disminució de qualitat laboral en haver de treballar més hores per assumir l’augment d’escolars (un 4,5% d’hores lectives a Primària i un 8% a Secundària). Així mateix, es vol incrementar la dotació pel transport i menjador escolar, i s’ha previst un nou sistema de pagament de la construcció de centres educatius per estalviar 15 milions d’euros anuals fent els pagaments a mesura que s’executin les obres i no per avançat, permetent destinar recursos a reformes, ampliació i millora (i disminuir l’endeutament). Així mateix, la consellera d’educació és partidària d’ampliar l’obligatorietat…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Més...
Lamentablement vivim en un món on hi ha infinitat de coses per canviar perquè els èssers humans fins a dia d’avui no hem sabut entendre’ns, ni hem fet prou cas en els granets de sorra d’algunes persones que lluiten per transformar en positiu aquestes realitats tant lamentables. Dins de l’escriptura els autors ens endinsem en pensaments, filosofies i creences que les expressem com a tal, i que creiem que tenen un impacte social important, ja que repercuteixen positivament en la societat. Aquest tipus de filosofia, la de veure les coses d’aquesta forma tant particular pot resultar utòpica, sensacionalista, futurista o bé il·lusionista però us asseguro que té resultats molt efectius a mig termini. El saber valorar als demés pel que són i pel que fan, és un repte important per la humanitat i per qualsevol ciutat. Saber valorar als demés és una bona via per conseguir la felicitat plena. I molta gent infeliç ho és per la manca de referents. No es tracta de fer la pilota als demés sinó d’un altre concepte: el saber valorar als demés, de la mateixa forma que voldriem ser valorats nosaltres. Cal destacar que a les ciutats hi tenim gent molt preparada, entre ells…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Divendres, 23 Desembre 2016 19:37
N’hi ha que ja es retraten sols
Escrit per Xavier Eritja i Ciuró. Diputat al Congreso per Esquerra Republicana de Catalunya
L’any que som a punt de començar, es compliran els 80 anys d’uns fets que demostren que els atacs militars a la població civil, no només van ser un dels objectius claus del feixisme, sinó que encara avui se segueixen emprant com a estratègia. El 2 de novembre de 1937, nou bombarders italians de l’Aviación Legionaria del bàndol revoltat, es van enlairar de l’aeròdrom de Saragossa per castigar la nostra ciutat, arrabassant la vida de 250 persones i deixant 750 ferits al seu pas. Amb els de Gernika, Durango i Granollers, va ser un de los bombardejos de la Guerra Civil més mortífers sobre la població. I, sense cap afany de desmerèixer el nombre desmesurat de víctimes mortals, el més colpidor fou que entre elles s’hi comptessin 48 alumnes del Liceu Escolar de Lleida. Factor que, si ho podem anomenar així, incrementa, més encara, l’abast de la tragèdia. Malgrat que ja des de molt abans, algunes entitats i grups polítics, entre ells Esquerra Republicana, reivindicaven la memòria dels fets del bombardeig de 1937, no va ser fins el 2006, que l’Ajuntament de Lleida va instal·lar una escultura rememorant-los al lloc on s’ubicava l’edifici del Liceu Escolar. L’any 2009, s’aprovava en…
Publicat a
Opinions Optimistes
Ara s’acosten les festes de Nadal i Reis, moments de reunió de famílies i amistats, de respir de sentiments emotius que no tenen preu i de reflexió envers el que hem fet i el que ha passat durant l’any. Unes entranyables festes convertides en febre consumista i també aprofitades per mala gent per cometre atemptats contar la vida humana abusant de la nostra confiança i imposant les seves lleis (vagi de passada el meu condol per les famílies de les persones mortes a l’atemptat de Berlín, a Alemanya, i la família del diplomàtic rus assassinat per un fanàtic interessat en sabotejar tot procés de pau que acabi amb la guerra de Síria). Perquè és en aquestes dates quan més trobem a faltar les persones estimades que han marxat i també quan fem propòsits per l’any vinent (anar al gimnàs, estudiar alguna cosa, fer algun viatge, deixar mals hàbits, o com millorar el món si tenim sensibilitat social, etc). També és el moment en què la gent ens obsequien amb regals i s’espera amb il·lusió de nens i nenes (i de pares i mares gaudint de la felicitat dels seus fill i filles) fent de la nit de Reis la nit…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dimecres, 14 Desembre 2016 18:03
L’Eix Pirinenc, carretera nacional o carretera secundària?
Escrit per Anna Azamar, senadora d'Esquerra Republicana
No és cap secret el bulling al que l’estat espanyol sotmet a Catalunya des de fa molt de temps. Que les infraestructures viaries i ferroviàries catalanes, que depenen de l’estat, són menystingudes en el seu manteniment i en les inversions és sabut per tots els que vivim aquí i ho patim diàriament. Al Pirineu hi tenim una d’aquestes infraestructures viaries estatals, la carretera N-260 també coneguda com a eix pirinenc. De fet, se l’anomena així, eix pirinenc, per què travessa tot el Pirineu de punta a punta, des de Portbou (Girona) fins a Sabiñánigo (Osca); amb una longitud d’uns 500 kilòmetres, dels quals 353 transcorren per Catalunya. L’origen d’aquesta carretera es remunta a la dècada dels 80, quan un conjunt de carreteres pirinenques secundaries i locals van passar a ser de titularitat estatal per conformar la N-260, sense fer-ne cap actuació més que unificar-les, i posar-li el nom de “Nacional” quan de veritat li hauríem de dir carretera de segona . Aquest fet és el motiu pel que, actualment, molts dels trams siguin camins irregulars i estrets, molt lluny de les carreteres nacionals estàndard de la resta de l’estat, com per exemple la NII de Madrid a la Frontera francesa…
Publicat a
Opinions Optimistes
Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre
