A alguns cercles es parla de ‘despujolitzar’ Catalunya per motius diversos (amb tot, al meu parer, el panorama actual fa enyorar l’època del sr. Pujol, sense compartir les seves idees, però allò obeïa al procés natural del capitalisme, en aquell temps més ‘contingut’ per l’Estat de benestar gràcies al contrapès soviètic, sense saber com governaria avui el sr. Pujol). I si el falangista José Antonio Primo de Rivera proposà la senyera catalana com a bandera espanyola en ser la més antiga de la península, ara es parla encertadament de ‘catalanitzar’ Espanya, expressada per l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, i ja exposada a un escrit al diari ABC a l’any 1978 del periodista José María Carrascal (el de les ‘corbates de colors’). I és que segons ell, no són ànims imperialistes catalans sobre la resta d’Espanya ni substituir l’hegemonia madrilenya per la barcelonina en dedicar-se el poble català al seu propi creixement enlloc de malgastar energia en subjugar els altres, suggerint que el fet català fos part de l’ànima espanyola, no contra el de cada terra, sinó per engrandir i enriquir. El sr. Carrascal veia virtuts a Catalunya respecte la resta d’Espanya en fets com la laboriositat, el sentit organitzatiu i…