Oficial ®
No és cap secret el bulling al que l’estat espanyol sotmet a Catalunya des de fa molt de temps. Que les infraestructures viaries i ferroviàries catalanes, que depenen de l’estat, són menystingudes en el seu manteniment i en les inversions és sabut per tots els que vivim aquí i ho patim diàriament. Al Pirineu hi tenim una d’aquestes infraestructures viaries estatals, la carretera N-260 també coneguda com a eix pirinenc. De fet, se l’anomena així, eix pirinenc, per què travessa tot el Pirineu de punta a punta, des de Portbou (Girona) fins a Sabiñánigo (Osca); amb una longitud d’uns 500 kilòmetres, dels quals 353 transcorren per Catalunya. L’origen d’aquesta carretera es remunta a la dècada dels 80, quan un conjunt de carreteres pirinenques secundaries i locals van passar a ser de titularitat estatal per conformar la N-260, sense fer-ne cap actuació més que unificar-les, i posar-li el nom de “Nacional” quan de veritat li hauríem de dir carretera de segona . Aquest fet és el motiu pel que, actualment, molts dels trams siguin camins irregulars i estrets, molt lluny de les carreteres nacionals estàndard de la resta de l’estat, com per exemple la NII de Madrid a la Frontera francesa…
¿Cuestión de complejos por defender ideas, incluida la cuestión nacional?. Si la ‘izquierda’ acapara el movimiento obrero, la ‘derecha’ lo hace con el patriotismo (sobretodo el español). Como ejemplo la cuestión de Gibraltar, que bajo el discurso sobre su recuperación le ha servido a esta ‘derecha’ para apropiarse en exclusiva de los símbolos nacionales como arma de distracción frente a quienes no apoyan su idea de España, imponiendo un relato contra la ‘izquierda antiespañola’. Pero si cuando esta ‘derecha’ gobierna España, vende nuestra soberanía nacional a organismos económicos mundiales que dictan las políticas de austericidio, podemos dudar sobre sus supuestas posiciones patrióticas o si es la única combatiente por la integridad territorial española, más cuando evolucionó hacia el proatlantismo, aceptando la sumisión de España a los dictados de Washington y Londres, y enarbolando la bandera patriótica y la recuperación de Gibraltar cuando hay problemas (el expresidente Aznar en el año 2002 por su reforma laboral y sumisión a George Bush, o en el 2013, con el sr. Rajoy por los escándalos de corrupción en el PP y los recortes sociales). Pero el caso es que la ‘izquierda’ por sus complejos carece de un discurso nacional y patriótico definido sobre España…
Diumenge, 11 Desembre 2016 10:49

La màgia de l'optimisme

Escrit per
Tal com diuen alguns filòsofs i escriptors de l'era postcontemporanea, a la vida tot és possible.El darrer en fer conèixer aquesta nova filosofia postconteporanea ha estat l'emprenedor i filantrop català, en Xavier Gabriel, conegut com a eminència del màrqueting i venda de loteria a la 'Bruixa d'or' de Sort traient un nou llibre titulat 'Res es impossible' amb la intenció de fer entendre a la gent a partir de frases poderoses, que totes les coses per molt difícils que puguin resultar són possibles a partir de les petites accions dels humans. No crec pas a priori, aquest senyor en busqui un benefici personal, sinó que ell a l'igual que moltes altres persones amb valors filàntropics pensa que moltes coses que passen al món podríem ser capaços evitar-les si tinguéssim un paper més actiu, i que incorporar noves formes d'actuar pugui influir en el creixement sostenible del planeta.No m'estranyaria doncs que aquest senyor que ha publicat el llibre tingués altre cop molta més sort que qualsevol premi de loteries i la gent s'adonés que de l'esperança, de la lluita, se'n pot aconseguir coses meravelloses. L'optimisme té màgia i més de la que ens podem imaginar. Per tant hauríem de poder incorporar…
Perdoneu la insistència, però creiem que és oportú no tancar el debat sobre la presència de simbologia franquista a l'espai públic. Un debat que fa uns llargs mesos que anem arrossegant infructuosament, i especialment, en el nomenclàtor dels carrers. L'espai públic, al nostre entendre, és més que un lloc de pas; és (o ha de ser), un lloc de trobada de la ciutadania, i en aquest, s'han de reflectir els referents comuns que com a ciutat vulguem tenir. És per això que no només com a republicans, sinó sobretot com a demòcrates, creiem que els noms dels personatges que allí s'hi troben han de ser quelcom més que personalitats conegudes, han de ser un mirall dels valors de respecte, tolerància i igualtat. És per aquest motiu que la presència d'aquests noms als nostres carrers, com del conjunt de la simbologia franquista, no pot en cap cas ser una decisió presa per tècnics de la matèria, ja que és aquesta una qüestió totalment política, i s'ha d'abordar com a tal. El franquisme malauradament està encara present en l'espai públic, no solament en el nomenclàtor, sinó també en les aproximadament 250 plaques d'habitatge que mostrava el cens de simbologia franquista del 2010,…
Si d’una eina se serveix una administració per a poder desenvolupar el seu pla de govern és precisament del pressupost, entès com una ferma declaració d’intencions per a dur a terme les polítiques necessàries per al conjunt de persones que representa. Una eina que ha de respondre a les necessitats socials i territorials de cada moment però que al mateix temps ha de servir per fixar les línies bàsiques que acabaran determinant el futur de l’àmbit administrat. Dimarts de la setmana passada el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, presentava al Parlament la proposta de pressupost per al 2017. Un document amb una clara determinació per atendre les necessitats de les persones, i que destina tres de cada quatre euros del pressupost a polítiques socials per als col·lectius més vulnerables que han patit de forma més directa els efectes negatius de la crisi econòmica. Al mateix temps, i en la línia de garantir la qualitat dels nostres serveis, el nou pressupost preveu reforçar el sector públic incorporant­hi 3.599 docents més, 1.637 professionals en l’àmbit de la salut, 276 mossos d’esquadra i 99 bombers. L’objectiu és seguir bastint un sistema públic fort, eficient i universal, que respongui a les…
Dimecres, 30 Novembre 2016 17:34

Parets mestres, però amb bons fonaments

Escrit per
És cert que el pressupost és el document que modula el funcionament d’una institució en tant que és el que determina les actuacions en termes econòmics. Tanmateix, les xifres que hi són contemplades, no sempre reflecteixen el model de governança d’aquella institució, ja que a ningú li escapa que la gestió política sovint en condiciona el fruit i en conseqüència, la seva eficiència. Respecte els pressupostos de la Diputació de Lleida per al 2017, des d’Esquerra Republicana de Catalunya valorem positivament l’aportació –a darrera hora- del nou pla extraordinari d’inversions per als ajuntaments, que incrementarà en 15 milions el finançament dels ens locals per pública concurrència competitiva. Una iniciativa que ja havíem plantejat des d’ERC amb anterioritat i que es va aprovar per unanimitat en el ple del mes d’octubre. D’altra banda, no és cap secret, que el grup d’ERC a la Diputació de Lleida ha mostrat divergències clares vers la gestió pressupostària de l’entitat. I és que en els pressupostos pel 2017 continuarà assignant-se més de 6 milions d’euros destinats als ajuntaments mitjançant ajuts directes amb criteri discrecional, una quantitat similar a la dels anys anteriors, procediment que segons la llei de subvencions només es preveu en casos que…
Amb el lema ‘Estigma o Estima, tu decideixes’, l’Associació Antisida de Lleida inicia demà divendres 25 de novembre els actes organitzats amb motiu del Dia Mundial de Lluita contra la Sida, que té lloc cada any l’1 de desembre. Els actes commemoratius comencen demà a les 22.30 hores amb una nit de música a la sala Les Paul amb l’actuació de Skull & Bones DJ, Mackaulin & Coolkin, Robert Lamart, Ugio i Albert Salvatierra. El preu de l’entrada és de 3€ i serà a benefici de l’entitat per cobrir accions de sensibilització i conscienciació en la prevenció del VIH/sida a la ciutadania. Dissabte serà el torn dels menuts a la Festa Familiar Solidària que tindrà lloc de 17.00 a 20.00 hores a la plaça Paeria. ‘Lo Pallasso Didí’ amenitzarà la trobada que també comptarà amb tallers de pinta-cares, argila màgica, xapes personalitzades i xocolatada. I amb motiu de la commemoració del 25è aniversari, l’acte que pren més rellevància és el sopar de commemoració dels 25 anys i l’entrega de Premis a entitats i persones en suport a l’Associació 2015, dimarts 29 de novembre a les 20.30 hores a la Llotja. En aquesta edició 2015, els premiats són: el Sr. Emili…
Dijous, 24 Novembre 2016 14:30

Aturem-ho ja, trenca el silenci!

Escrit per
Quan parlem de violència masclista és habitual caure en els tòpics de sempre, potser per comoditat o potser per benestar personal. Que són casos aïllats o que no tots els homes són iguals, són pensaments perillosos i freqüents. Pocs i poques s’adonen (tot i que cada vegada més) que parlar de violència masclista no només engloba la violació i l’agressió. També en forma part el fet que la societat està estructurada d’una manera essencialment patriarcal i sovint, a causa d’això, es donen situacions intolerables que la població, passa per alt i, fins i tot s’acaba considerant una cosa més del nostre dia a dia. Alguns dels exemples més clars els trobem en les bromes masclistes, els tòpics de gènere, la sexualització o cosificació de les dones i les agressions verbals. L’any passat van morir als Països Catalans 33 dones per violència de gènere. No en siguis còmplice! Davant de qualsevol acte masclista fes-te notar, i trenca el silenci! Necessitem l’ajuda de totes i cadascuna de nosaltres per fer-ho possible. Aturem-ho ara o potser, la pròxima vegada ja serà massa tard. Consciencia't, pots salvar una vida. És difícil, a vegades adonar-se de les petites coses que contribueixen al menyspreament i exclusió…
La República catalana que estem construint ens donarà les eines per garantir el benestar de la ciutadania i ens permetrà també protegir el sector agrari de casa nostra. Es tracta d’un sector que representa el 3,2% del PIB de Catalunya, dóna feina a l’1,5% de la població activa, i genera 6.530 milions d’euros l’any. Amb tot, el 70% de la producció agrícola catalana no rep cap ajut europeu. Això passa perquè és l’Estat qui decideix la redistribució dels ajuts, i ho fa seguint un model agrícola ben diferent al nostre. Volem que el sector agroalimentari deixi d’estar desemparat. I volem tenir un Estat que defensi els interessos dels nostres pagesos i ramaders. Per això ens cal un nou Estat. Un Estat que doni al sector garanties d’un futur digne i amb esperança i afronti els principals reptes que el món agrari català té per davant, com el relleu generacional, uns preus competitius, l’adaptació tecnològica del camp, la gestió de les dejeccions, i la producció ecològica. Un Estat que potenciï el consum de proximitat i uns preus justos, i lluiti contra l’abús de poder dels grans distribuïdors. Al Parlament ja estem treballant per afrontar molts d’aquests reptes -al passat Debat de…

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre