Dijous, 24 Novembre 2016 14:30

Aturem-ho ja, trenca el silenci!

Escrit per
Quan parlem de violència masclista és habitual caure en els tòpics de sempre, potser per comoditat o potser per benestar personal. Que són casos aïllats o que no tots els homes són iguals, són pensaments perillosos i freqüents. Pocs i poques s’adonen (tot i que cada vegada més) que parlar de violència masclista no només engloba la violació i l’agressió. També en forma part el fet que la societat està estructurada d’una manera essencialment patriarcal i sovint, a causa d’això, es donen situacions intolerables que la població, passa per alt i, fins i tot s’acaba considerant una cosa més del nostre dia a dia. Alguns dels exemples més clars els trobem en les bromes masclistes, els tòpics de gènere, la sexualització o cosificació de les dones i les agressions verbals. L’any passat van morir als Països Catalans 33 dones per violència de gènere. No en siguis còmplice! Davant de qualsevol acte masclista fes-te notar, i trenca el silenci! Necessitem l’ajuda de totes i cadascuna de nosaltres per fer-ho possible. Aturem-ho ara o potser, la pròxima vegada ja serà massa tard. Consciencia't, pots salvar una vida. És difícil, a vegades adonar-se de les petites coses que contribueixen al menyspreament i exclusió…
La República catalana que estem construint ens donarà les eines per garantir el benestar de la ciutadania i ens permetrà també protegir el sector agrari de casa nostra. Es tracta d’un sector que representa el 3,2% del PIB de Catalunya, dóna feina a l’1,5% de la població activa, i genera 6.530 milions d’euros l’any. Amb tot, el 70% de la producció agrícola catalana no rep cap ajut europeu. Això passa perquè és l’Estat qui decideix la redistribució dels ajuts, i ho fa seguint un model agrícola ben diferent al nostre. Volem que el sector agroalimentari deixi d’estar desemparat. I volem tenir un Estat que defensi els interessos dels nostres pagesos i ramaders. Per això ens cal un nou Estat. Un Estat que doni al sector garanties d’un futur digne i amb esperança i afronti els principals reptes que el món agrari català té per davant, com el relleu generacional, uns preus competitius, l’adaptació tecnològica del camp, la gestió de les dejeccions, i la producció ecològica. Un Estat que potenciï el consum de proximitat i uns preus justos, i lluiti contra l’abús de poder dels grans distribuïdors. Al Parlament ja estem treballant per afrontar molts d’aquests reptes -al passat Debat de…
Dissabte, 19 Novembre 2016 09:02

Qui és més optimista?

Escrit per
El portal optimista de Catalunya va nèixer justament l'any 2011, l'any de la commemoració dels 800 anys de mercat a Balaguer. Amb una clara vocació d'oferir un servei innovador i de caire social s'ha anat consolidant. Però no ha estat gens fàcil. Hem tingut que passar per moments molt difícils ja que no disposem d'una estructura que pugui donar continuitat al projecte de la manera que voldriem nosaltres.A pesar que tenim una funció social no subsistim de subvencions ni d'ajudes econòmiques per part de l'administració pública. Però tenim la convicció i l'esperança que algun dia valoraran la feina feta (que no és poca)... Actualment estem en una fase diferent. El nostre nom ja sona per alguns llocs, ens han entrevistat a alguna ràdio i hem assistit a actes com per exemple el de #periodismeoptimista, una taula rodona amb els principals diaris de Lleida i esperem que els propers dies, mesos o anys poguem assistir a més esdeveniments. Amb el suport d'entitats com Salut Mental de Ponent iniciarem (no sabem encara quan) una proposta per fer un pas endavant cap a l'integració laboral de col·lectius amb risc d'exclusió, en especial el col·lectiu de persones amb malaltia mental. Ho hem de reconèixer:tots…
Després de gairebé quaranta anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, les llibertats públiques i les institucions han recorregut un llarg camí. A nivell municipal, s’ha produït una reducció de la distribució dels recursos, ofegant la capacitat municipal per prestar els serveis bàsics a la ciutadania, rebent les polítiques recentralitzadores que s’han demostrat deslleials vers el principi d’autonomia local. Ara, som davant d’un nou escenari que ens ha de permetre vetllar per assolir una societat més justa, equilibrada i cohesionada, i disposar d’una administració més propera a la ciutadania amb eines suficients per a satisfer-ne les seves necessitats i reclamacions. Com a societat hem de ser ambiciosos, i identificar els punts febles i convertir-los en oportunitats de millora. Per això, seguint aquesta premissa, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem presentat un nou model de governança a la Diputació de Lleida, encaminat a millorar l’autonomia municipal partint de la base d’establir criteris clars, equitatius i transparents en el finançament dels ajuntaments i així poder donar una resposta adequada a les necessitats de cada municipi atenent a la realitat de cadascun d’ells. En aquest moment, el 22% dels ajuts de la Diputació de Lleida destinats als ajuntaments són atorgats amb un…
Dimecres, 26 Octubre 2016 15:03

Alliberar o desdoblar?

Escrit per
La darrera víctima mortal d'un accident de trànsit a la N-240, una noia jove de Les Borges Blanques, ens ha recordat a tots plegats que aquesta via de comunicació segueix presentant un índex de sinistralitat inadmissible i que les institucions que haurien de vetllar per resoldre el problema fluctuen entre la passivitat i la impotència. L'Estat, que en té la titularitat, no ofereix solucions. La Generalitat no ha pogut empènyer-lo a fer-ho i les corporacions locals no han exercit una pressió prou efectiva. Tal com estan les coses, a curt i mig termini només tenim dues alternatives a l'abast per aturar la sagnia humana que patim: alliberar el peatge de l’AP-2 o desdoblar la N-240. Malgrat que n'hi ha que encara juguen irresponsablement amb ambdues alhora, des del meu partit, ERC, ja fa dies que apostem per l'alliberament sense dubtar, per múltiples raons ben fàcils d'explicar. La primera, perquè alliberar només requereix d'una negociació política que podria enllestir-se en sis mesos, perquè l'Estat té tots els trumfos a la mà si tenim en compte que al concessionari li resta pocs anys de contracte, aspira a noves concessions i és un tram que no genera gaires beneficis. Si l'Estat, doncs, vol…
Dimarts, 18 Octubre 2016 18:47

Llibertat o llicència per torturar?

Escrit per
Com era lògic, el Tribunal ‘Constitucional’ (o una altra cosa?) va votar l’anul·lació de la llei del Parlament del 28 de juliol de l’any 2010 que prohibia les corrides de toros a Catalunya. tornant a donar la raó com sempre al Partit ‘Popular’ sobre la barbàrie anomenada ‘corrides de toros’. Els membres del Constitucional (via ponència presentada per la magistrada catalana Encarna Roca) consideren que el Parlament, encara que té competències per regular aquests ’espectacles’, no té facultats per prohibir-los, afegint la consideració legal del reconeixement de les corrides de toros com a patrimoni ‘cultural’, aprovada al Congrés l’any 2013 per la majoria absoluta del PP i el consentiment tàcit d’altres forces polítiques; la suposada vulneració de l’article 149.2 de la Constitució (l’Estat considera la cultura com un deure i atribució essencial); afegint també la ‘llibertat d’empresa’; la protecció constitucional de les ‘minories culturals’ (menys quan atempten contra la dignitat humana); la ‘tradició cultural’ de les corrides de toros (gaudir del maltractament d’un animal no pot considerar-se cultura, sinó més aviat ‘malaltia’, com si llibertat equivalgués a maltractar i matar per diversió, convertida així en llibertinatge). Si quan es van prohibir les corrides de toros, la llavors presidenta del PP…
Dimecres, 12 Octubre 2016 07:06

Transparent com l’aigua

Escrit per
A la Segarra, l’aigua sempre ha estat a l’ordre del dia dels temes més rellevants per la ciutadania. Ara, tenim davant un gran projecte per a resoldre, que de ben segur serà molt important per al futur de les nostres contrades, l’abastament d’aigua del canal Segarra-Garrigues a diverses poblacions de les comarques de l’Anoia, la Conca de Barberà, la Segarra i l’Urgell. Una proposta que naixia l’any 2008 i que fins el 2014 no es reformula i es considera urgent i prioritària, obtenint en aquell moment, el vist-i-plau dels consells comarcals i les diputacions implicats. Durant el 2015 l’Agència Catalana de l’Aigua va adjudicar el projecte de l’obra, que té un cost aproximat de 18 milions d’euros. El març de 2016 l’ACA presentà el projecte als agents implicats, amb la proposta de tres franges tarifàries per l’aigua, una de més barata pels municipis de l’Urgell, una altra més elevada per la Segarra i l’Anoia i una tercera més alta per la Conca de Barberà. Les variacions entre tarifes es justifiquen per les diferències de transport d’aigua degut al bombeig per dur-la a les zones més altes del territori. El 22 de juliol passat el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep…
Què fàcil és queixar-se i com ens costa agrair! Aquesta reflexió és la que em va empènyer a presentar en un dels plens de l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs la idea de fer un reconeixement a la tasca de qui ens havia precedit. Les persones que treballem al servei a la ciutadania sabem que malgrat fem les coses el millor que sapiguem, puguem o ens permetin les circumstàncies, mai serem del grat de tothom. Això no ens ha de fer desistir de la nostra tasca, per això estem on estem, tot i que és ben cert que els esforços esmerçats poques vegades reben un agraïment, per allò de “és la teva obligació”. Sóc molt partidària del reforç positiu, per això, coneixent en primera persona com pot ser de dura la tasca de qui està al servei dels altres, vaig proposar enaltir els moments més positius que pogueren tenir regidors, regidores i diferents representants d’alcaldia des de l’any 1979 i fins a l’actualitat, amb un especial record per als qui ja no son entre nosaltres. L’acte d’agraïment va anar a càrrec de tots els membres del consistori actual, i va constar d’una invitació al dinar i de l’entrega d’un detall simbòlic;…
Divendres, 26 Agost 2016 19:44

La filosofia balaguerina

Escrit per
La gestió actual a Balaguer ve a ser un embrió de què serà la del demà però li falta alguna cosa... En un dels meus peculiars articles, felicitava a l'equip de govern per la gestió i la il·lusió que transmet, però avui voldria fer uns matisos per tal de mirar d'enriquir la ciutat de debat i d'optimisme que lamentablement és la principal mancança al nostre país. L’equip de govern per distanciar-se de la immediatesa que requereix la gestió municipal reconeix certes dificultats per gestionar la ciutat. Una dificultat que no s'han d'amagar els polítics que ha existit sempre i no han fet res per solucionar-la. Almenys ho reconeixen alguns públicament. I és natural que passi. Avui dia a Balaguer li falta un 'ganxo'per a què el comerç es reactivi, deixin de tancar botigues i se n'obrin moltes de noves, les persones amb dependència puguin viure amb qualitat i no conformar-se amb la dignitat, que nohi hagin de recórrer a serveis assistencials i pensions sinó que puguin treballar en la ciutat de forma activa i amb passió, i que les bones accions tinguin sempre la seva recompensa. Però sense regalar res. Totes les persones necessiten urgentment una atenció personalitzada que actualment…

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre