Es pot estudiar música quan ja no ets un nen? Aquesta és l’eterna pregunta que es fa molt gent en algun moment de la seva vida. La resposta no pot ser més clara i contundent: la música no té edat ni sexe. Què millor que poder tocar un instrument i gaudir-ne. Quan hom ja és adult pot dedicar tot el temps que vulgui a l’estudi. Si, a més a més, està fent quelcom que li agrada i ha escollit voluntàriament estudiar música, buscarà sempre una estona per tocar el seu instrument, sigui a classe o a casa. L’alumne adult entén la música com una manera de gaudir-ne. És una bona teràpia per millorar l’estat anímic, l’humor, el benestar de la persona, la capacitat d’aprenentatge i la comunicació. Exercita l’oïda i la memòria auditiva, i compensa algunes mancances o conseqüències pròpies del deteriori de l’edat avançada. Diuen que el cervell d’un músic adult envelleix millor, essent el major benefici a llarg termini que podem esperar per una millor qualitat de vida. Quin és el límit d’edat per aprendre música? Realment no hi ha límits per aprendre música, ni per tocar un instrument. Sempre s’ha dit que és recomanable començar des de…
La Festa Major de Lleida és un dels grans orgulls de la ciutat. Demostra la capacitat de moltes generacions de lleidatans i de lleidatanes per crear una gran celebració col·lectiva i mantenir-la al llarg de gairebé 390 anys. Avui vivim una Festa Major molt diferent a la de les primeres edicions, organitzades des del 9 de maig del 1627, el dia que els paers van proclamar el vot de la festa de Sant Anastasi. L’evolució que ha viscut des de llavors reflecteix la profunda simbiosi ciutadana amb la Festa Major i el seu compromís històric per preservar-la i adaptar-la a la transformació de la ciutat. Lleida es defineix amb tot el que és la seva Festa Major: sensibilitat cívica i cultural, empenta social, creativitat, participació, solidaritat i voluntat de compartir, amor per les tradicions representades, en bona mesura, per les figures mítiques que ens identifiquen com lo Marraco o els gegants... El programa que teniu a les mans és la suma de l’esforç de moltes ciutadanes i ciutadans, d’entitats i associacions així com de les empreses que, com a patrocinadores, donen suport a l’organització al costat de l’Ajuntament de Lleida. La tronada i la sortida del Pregó assenyalaran l’inici d’una…
Si es parla de marques ‘blanques’ en el sector del comerç i la publicitat (per afavorir les franquícies, oferint un local de venda a canvi de la imatge del producte a millor preu), sense ànim de criticar també es pot parlar de les mateixes en política tant des de la ‘dreta’ com des de l’esquerra o la transversalitat, el sindicalisme o (potser) en ONGs. Si es diu que els partits ‘Ciutadans’ o UPyD o ‘Vox’ són la ‘marca blanca’ del PP (no sé fins a quin punt aquestes afirmacions són certes o no), també certa esquerra compta amb marques blanques i també instruments varis, i de vegades un partit s’amaga darrera d’aquestes i, en certa manera, influeix en la seva marxa, per molt que es vulguin presentar aquestes marques com a ‘obertes i integradores’; si també es diu (i precisament des de l’esquerra més radical) que Podemos’ és una ‘marca blanca’ del PSOE o IU, o pensar fins a quin punt el sindicat UGT es troba prou vinculat al PSOE i el sindicat CCOO a IU, també partits petits com la plataforma local ‘Lleida Treballadora’ fou de facto una ‘marca blanca’ del Partit Comunista del Poble Català (PCPC), així com…
Dilluns, 02 Mai 2016 11:32

Càncer de pulmó: diagnòstic precoç

Escrit per
Malauradament el càncer de pulmó es una de las causes més importants de mort al nostre país. No solament és un dels tumor més freqüents sinó que també, al tractar-se d´un tumor que freqüentment passa molt temps “amagat” sense donar símptomes, sovint el seu diagnòstic es fa quan el tumor es troba ja en una fase avançada d´extensió. Aquest fet, el diagnòstic tardà, condiciona que les opcions de tractament siguin ja força limitades. Avui dia tothom sap que la causa de la immensa majoria de casos de càncer de pulmó es la inhalació activa o passiva del fum del tabac. El fumador inhala diversos tipus de “carcinògens”, és a dir , substàncies que indueixen l’aparició de vàries formes de càncer com el de pulmó però també d’altres com de bufeta urinària o esòfag. Així doncs en les persones fumadores és on s’han d’extremar les mesures de diagnòstic precoç. És molt important tenir ben present que en la persona que ha estat fumadora molts anys persisteix un cert risc elevat, si bé progressivament decreixent, de desenvolupar un càncer de pulmó en les dues dècades següents a l abandonament del tabaquisme. Un clar exemple d’aquest fet és el recent i sentit traspàs…
Dimecres, 27 abril 2016 11:45

Prou de jugar al ‘Monopoly’ polític?

Escrit per
Molts de nosaltres hem jugat al joc de taula ‘Monopoly’, que, com ja sabem, consisteix en jugar a adquirir carrers, propietats, botigues, centres culturals, etc, i amb més adquisicions, millor. Era una forma a petita escala de familiaritzar-nos amb l’economia i els diners (ara matèria obligatòria als centres educatius). Però si en un mercat ‘competitiu’ consumidors i productors accepten uns preus (teòricament) fixats per l’oferta i la demanda, en un monopoli (del grec monos 'un' i polein 'vendre'), l’oferent és un únic productor (monopolista) que fixa el preu d’un bé o servei determinat utilitzant el seu poder de mercat, sense substituts (per tant, l’única alternativa per comprar), i normalment característic d’indústries necessitades de grans inversions per la barrera dels alts costos fixos (patents, llicències, copyrights, control d’elements per la producció, etc), a canvi, però, de disminuir el benestar de la gent consumidora, la ineficiència i la producció (a més de despeses en esforços per adquirir, mantenir i exercir el poder), i per evitar això, l’Estat (teòricament) crea regulacions antimonopoli per fomentar la competència econòmica sense restriccions; o nacionalitza alguns monopolis per gestionar-los en condicions favorables per la gent (empreses públiques, etc), per les economies d’escala i una major amortització de…
Dilluns, 25 abril 2016 11:59

Govern provisional?

Escrit per
Aquest divendres ha quedat demostrat. Són provisionals per allò que volen, com ara per dir que no pensen pas anar al Parlament a donar explicacions per fugir d’escola o per negar la seva connivència amb la corrupció. No ho són gens ni mica, de provisionals, per continuar fent polítiques d’aquelles que els agraden als poderosos tot perjudicant als més febles que, si a sobre són perifèrics, ja han begut oli. El govern provisional espanyol va aprovar, la vigília de Sant Jordi, tres recursos (tres més) davant el TC en contra d’allò que diuen els constituïts i gens provisionals govern i Parlament de Catalunya: el decret de pisos buits, la llei d’igualtat entre homes i dones i la llei de simplificació administrativa i els governs locals (han deixat per divendres vinent, tot arribarà, la llei antidesnonaments). Ho fan impúdicament, amb tota la galta, just després de lluir cara amable a l’entrevista Puigdemont-Rajoy en què el president català li va demanar expressament al provisional espanyol que l’ofensiva judicial de l’Estat no afectés, en la mesura del possible, els ciutadans. Té tota la raó el Conseller Junqueras: “una vegada més es fa evident a ulls de tothom que el govern espanyol té una…
El passat dimarts dia 19, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) van tramitar una proposició al Congrés dels Diputats per a que els joves de 16 i 17 anys poguessin votar. És un dret que anem reclamant i lluitant històricament perquè es pugui complir. Hem de fer-ho, és el nostre deure fer que els joves puguin trobar la seva representació en les cambres. Actualment, ja són diversos els estats que contemplen que els joves puguem votar clarament a partir dels 16 anys; Alemanya, Noruega o fins i tot el Brasil entre tants altres, en són exemples. Tot i això, en aquest Estat espanyol, on encara pertanyem, es veu que sempre els ha costat creure en els joves com si aparentés que els qui el governen mai no ho haguessin estat, però bé el seu conservadorisme sembla que els hi tapiï la visió de la realitat d'aquella Espanya tan retrògrada que sembla o si més no fan veure que tant estimen mentre sona l'himne de Panamà de rerefons. Al cap i a la fi, tornant al tema, si els joves d’entre 16 i 18 anys també tenen responsabilitats penals, dret a treballar amb tot el que comporta això, ple consentiment…
Divendres, 22 abril 2016 22:27

La reforma horària

Escrit per
Des de la Plataforma per la Reforma Horària es pretén incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics per a la futura Catalunya independent. El seu impulsor que és Fabian Mohedano, una gran persona arrelada al nostre país que ha sabut mirar sempre pels interessos i el benestar de les persones que hi vivim. Mohedano és fill d'immigrants cordovesos, és màster de Mediació i gestió de conflictes en el treball, home de negocis i diplomat en Relacions Laborals. Tal com diu ell, el temps de treball és molt important en la vida social.Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha manifestat que la vida en societat depèn en gran part dels horaris i calendaris laborals. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s'aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre.Tot i treballar més hores i d'allargar més la jornada, la productivitat no és més gran que en cap…
Divendres, 22 abril 2016 18:26

Cap al procés de les pomes agres?

Escrit per
En els darrers temps i encara que sembli paradoxal, a mesura que el procés separatista català perd empremta la seva vessant més agra i radical cobra protagonisme. La progressiva pèrdua de simpatia en les enquestes i la cada vegada més evident dificultat per posar en marxa un projecte tan complex i perillós, a fet perdre el control sobre els elements més radicals, que fins ara havien estat més o menys continguts pels ideòlegs de la “revolució” dels somriures. Tots els processos d’independència fonamentats en el nacionalisme, tard o d’hora acaben posant a sobre la taula elements radicals com els que s’estan fent palesos en els darrers dies; i com era evident, el català no és diferent de la resta dels que succeeixen arreu del món. Del supremacisme intolerant del manifest de Koiné a la crema de la Constitució del 78 per Empar Moliner a TV3, passant per la publicació d’una llista negra a “Les perles catalanes” de Salvador Avià,Joan-Marc Possadai Jordi Avià. Els exemples preocupants de la progressiva radicalització del procés han fet dubtar de si mateix a més independentistes de darrera hora que s’havien sumat al projecte separador, convençuts per una caríssima i intel·ligent campanya de màrqueting orquestrada per…

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre