Dijous, 05 Mai 2016 18:27
Música per a joves i adults, mai és tard per aprendre música!
Escrit per Maylos Pons
Es pot estudiar música quan ja no ets un nen? Aquesta és l’eterna pregunta que es fa molt gent en algun moment de la seva vida. La resposta no pot ser més clara i contundent: la música no té edat ni sexe. Què millor que poder tocar un instrument i gaudir-ne. Quan hom ja és adult pot dedicar tot el temps que vulgui a l’estudi. Si, a més a més, està fent quelcom que li agrada i ha escollit voluntàriament estudiar música, buscarà sempre una estona per tocar el seu instrument, sigui a classe o a casa. L’alumne adult entén la música com una manera de gaudir-ne. És una bona teràpia per millorar l’estat anímic, l’humor, el benestar de la persona, la capacitat d’aprenentatge i la comunicació. Exercita l’oïda i la memòria auditiva, i compensa algunes mancances o conseqüències pròpies del deteriori de l’edat avançada. Diuen que el cervell d’un músic adult envelleix millor, essent el major benefici a llarg termini que podem esperar per una millor qualitat de vida. Quin és el límit d’edat per aprendre música? Realment no hi ha límits per aprendre música, ni per tocar un instrument. Sempre s’ha dit que és recomanable començar des de…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Dimarts, 03 Mai 2016 11:52
Bona Festa Major de Lleida!
Escrit per Àngel Ros i Domingo, Paer en cap a La Paeria de Lleida
La Festa Major de Lleida és un dels grans orgulls de la ciutat. Demostra la capacitat de moltes generacions de lleidatans i de lleidatanes per crear una gran celebració col·lectiva i mantenir-la al llarg de gairebé 390 anys. Avui vivim una Festa Major molt diferent a la de les primeres edicions, organitzades des del 9 de maig del 1627, el dia que els paers van proclamar el vot de la festa de Sant Anastasi. L’evolució que ha viscut des de llavors reflecteix la profunda simbiosi ciutadana amb la Festa Major i el seu compromís històric per preservar-la i adaptar-la a la transformació de la ciutat. Lleida es defineix amb tot el que és la seva Festa Major: sensibilitat cívica i cultural, empenta social, creativitat, participació, solidaritat i voluntat de compartir, amor per les tradicions representades, en bona mesura, per les figures mítiques que ens identifiquen com lo Marraco o els gegants... El programa que teniu a les mans és la suma de l’esforç de moltes ciutadanes i ciutadans, d’entitats i associacions així com de les empreses que, com a patrocinadores, donen suport a l’organització al costat de l’Ajuntament de Lleida. La tronada i la sortida del Pregó assenyalaran l’inici d’una…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Si es parla de marques ‘blanques’ en el sector del comerç i la publicitat (per afavorir les franquícies, oferint un local de venda a canvi de la imatge del producte a millor preu), sense ànim de criticar també es pot parlar de les mateixes en política tant des de la ‘dreta’ com des de l’esquerra o la transversalitat, el sindicalisme o (potser) en ONGs. Si es diu que els partits ‘Ciutadans’ o UPyD o ‘Vox’ són la ‘marca blanca’ del PP (no sé fins a quin punt aquestes afirmacions són certes o no), també certa esquerra compta amb marques blanques i també instruments varis, i de vegades un partit s’amaga darrera d’aquestes i, en certa manera, influeix en la seva marxa, per molt que es vulguin presentar aquestes marques com a ‘obertes i integradores’; si també es diu (i precisament des de l’esquerra més radical) que Podemos’ és una ‘marca blanca’ del PSOE o IU, o pensar fins a quin punt el sindicat UGT es troba prou vinculat al PSOE i el sindicat CCOO a IU, també partits petits com la plataforma local ‘Lleida Treballadora’ fou de facto una ‘marca blanca’ del Partit Comunista del Poble Català (PCPC), així com…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Malauradament el càncer de pulmó es una de las causes més importants de mort al nostre país. No solament és un dels tumor més freqüents sinó que també, al tractar-se d´un tumor que freqüentment passa molt temps “amagat” sense donar símptomes, sovint el seu diagnòstic es fa quan el tumor es troba ja en una fase avançada d´extensió. Aquest fet, el diagnòstic tardà, condiciona que les opcions de tractament siguin ja força limitades. Avui dia tothom sap que la causa de la immensa majoria de casos de càncer de pulmó es la inhalació activa o passiva del fum del tabac. El fumador inhala diversos tipus de “carcinògens”, és a dir , substàncies que indueixen l’aparició de vàries formes de càncer com el de pulmó però també d’altres com de bufeta urinària o esòfag. Així doncs en les persones fumadores és on s’han d’extremar les mesures de diagnòstic precoç. És molt important tenir ben present que en la persona que ha estat fumadora molts anys persisteix un cert risc elevat, si bé progressivament decreixent, de desenvolupar un càncer de pulmó en les dues dècades següents a l abandonament del tabaquisme. Un clar exemple d’aquest fet és el recent i sentit traspàs…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Molts de nosaltres hem jugat al joc de taula ‘Monopoly’, que, com ja sabem, consisteix en jugar a adquirir carrers, propietats, botigues, centres culturals, etc, i amb més adquisicions, millor. Era una forma a petita escala de familiaritzar-nos amb l’economia i els diners (ara matèria obligatòria als centres educatius). Però si en un mercat ‘competitiu’ consumidors i productors accepten uns preus (teòricament) fixats per l’oferta i la demanda, en un monopoli (del grec monos 'un' i polein 'vendre'), l’oferent és un únic productor (monopolista) que fixa el preu d’un bé o servei determinat utilitzant el seu poder de mercat, sense substituts (per tant, l’única alternativa per comprar), i normalment característic d’indústries necessitades de grans inversions per la barrera dels alts costos fixos (patents, llicències, copyrights, control d’elements per la producció, etc), a canvi, però, de disminuir el benestar de la gent consumidora, la ineficiència i la producció (a més de despeses en esforços per adquirir, mantenir i exercir el poder), i per evitar això, l’Estat (teòricament) crea regulacions antimonopoli per fomentar la competència econòmica sense restriccions; o nacionalitza alguns monopolis per gestionar-los en condicions favorables per la gent (empreses públiques, etc), per les economies d’escala i una major amortització de…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Aquest divendres ha quedat demostrat. Són provisionals per allò que volen, com ara per dir que no pensen pas anar al Parlament a donar explicacions per fugir d’escola o per negar la seva connivència amb la corrupció. No ho són gens ni mica, de provisionals, per continuar fent polítiques d’aquelles que els agraden als poderosos tot perjudicant als més febles que, si a sobre són perifèrics, ja han begut oli. El govern provisional espanyol va aprovar, la vigília de Sant Jordi, tres recursos (tres més) davant el TC en contra d’allò que diuen els constituïts i gens provisionals govern i Parlament de Catalunya: el decret de pisos buits, la llei d’igualtat entre homes i dones i la llei de simplificació administrativa i els governs locals (han deixat per divendres vinent, tot arribarà, la llei antidesnonaments). Ho fan impúdicament, amb tota la galta, just després de lluir cara amable a l’entrevista Puigdemont-Rajoy en què el president català li va demanar expressament al provisional espanyol que l’ofensiva judicial de l’Estat no afectés, en la mesura del possible, els ciutadans. Té tota la raó el Conseller Junqueras: “una vegada més es fa evident a ulls de tothom que el govern espanyol té una…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
Dilluns, 25 abril 2016 11:32
No hi tenim dret? Lluitem pel vot als 16 anys!
Escrit per KEVIN DOMÍNGUEZ I BRUQUE, Portaveu de les JERC-Ponent
El passat dimarts dia 19, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) van tramitar una proposició al Congrés dels Diputats per a que els joves de 16 i 17 anys poguessin votar. És un dret que anem reclamant i lluitant històricament perquè es pugui complir. Hem de fer-ho, és el nostre deure fer que els joves puguin trobar la seva representació en les cambres. Actualment, ja són diversos els estats que contemplen que els joves puguem votar clarament a partir dels 16 anys; Alemanya, Noruega o fins i tot el Brasil entre tants altres, en són exemples. Tot i això, en aquest Estat espanyol, on encara pertanyem, es veu que sempre els ha costat creure en els joves com si aparentés que els qui el governen mai no ho haguessin estat, però bé el seu conservadorisme sembla que els hi tapiï la visió de la realitat d'aquella Espanya tan retrògrada que sembla o si més no fan veure que tant estimen mentre sona l'himne de Panamà de rerefons. Al cap i a la fi, tornant al tema, si els joves d’entre 16 i 18 anys també tenen responsabilitats penals, dret a treballar amb tot el que comporta això, ple consentiment…
Publicat a
Opinions Optimistes
Des de la Plataforma per la Reforma Horària es pretén incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics per a la futura Catalunya independent. El seu impulsor que és Fabian Mohedano, una gran persona arrelada al nostre país que ha sabut mirar sempre pels interessos i el benestar de les persones que hi vivim. Mohedano és fill d'immigrants cordovesos, és màster de Mediació i gestió de conflictes en el treball, home de negocis i diplomat en Relacions Laborals. Tal com diu ell, el temps de treball és molt important en la vida social.Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha manifestat que la vida en societat depèn en gran part dels horaris i calendaris laborals. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s'aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre.Tot i treballar més hores i d'allargar més la jornada, la productivitat no és més gran que en cap…
Publicat a
Opinions Optimistes
Etiquetat com
En els darrers temps i encara que sembli paradoxal, a mesura que el procés separatista català perd empremta la seva vessant més agra i radical cobra protagonisme. La progressiva pèrdua de simpatia en les enquestes i la cada vegada més evident dificultat per posar en marxa un projecte tan complex i perillós, a fet perdre el control sobre els elements més radicals, que fins ara havien estat més o menys continguts pels ideòlegs de la “revolució” dels somriures. Tots els processos d’independència fonamentats en el nacionalisme, tard o d’hora acaben posant a sobre la taula elements radicals com els que s’estan fent palesos en els darrers dies; i com era evident, el català no és diferent de la resta dels que succeeixen arreu del món. Del supremacisme intolerant del manifest de Koiné a la crema de la Constitució del 78 per Empar Moliner a TV3, passant per la publicació d’una llista negra a “Les perles catalanes” de Salvador Avià,Joan-Marc Possadai Jordi Avià. Els exemples preocupants de la progressiva radicalització del procés han fet dubtar de si mateix a més independentistes de darrera hora que s’havien sumat al projecte separador, convençuts per una caríssima i intel·ligent campanya de màrqueting orquestrada per…
Publicat a
Opinions Optimistes
Més...
Dimecres, 13 abril 2016 11:36
Reivindicant la República
Escrit per Rosa Mas, Vicepresidenta 1a de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya
Una de les definicions de la paraula “república” que es poden trobar als diccionaris, és la que defineix aquest estat com aquell que està dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, en què els ciutadans tenen el dret al vot, atorgant al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Ara, 85 anys després de la proclamació de la Segona República, i amb el bagatge que el pas del temps deixa sobre la civilització i les grans lliçons que la història ha escrit durant els darrers segles, encara estem davant d’un escenari que sorprèn i que, en moltes ocasions, dol. I és que tot i semblar impossible en ple segle XXI, la divisió de poders i el seu control, l’ús de la llei i del deure dels governs vers la ciutadania, estan molt allunyats dels principis que fa dos mil·lennis establia Aristòtil i que segles enllà, la il·lustració incorporava a la ciència política. Teories que es materialitzen quan la constitució, les lleis i altres instruments teòricament garants del sistema com ara el tribunal constitucional, eines que han de protegir la ciutadania, s’utilitzen com a armes contra la democràcia, la llibertat d’expressió, els drets…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dimecres, 13 abril 2016 11:30
Música per a bebès de 0 a 3 anys, beneficis des de ben petits
Escrit per Maylos Pons Roselló Directora Música Pons Roselló
Què és música per a bebès? Música per a bebès és un programa bressol d’estimulació musical primerenca que imparteix l’Escola de Música Pons Roselló des de l’any 2002 per a nadons de 0/1 any a 2/3 anys, acompanyats del pare, la mare o ambdós. Està basat en la interacció musical i la comunicació, que dóna pas al desenvolupament de la sensibilitat, la creativitat i les capacitats emocionals, cognitives i executives de l’infant. Ho imparteixo jo mateixa, especialista amb els més petits i Doctora en Educació Musical. Quan es poden començar les sessions de música per a bebès?Les sessions musicals es poden començar en qualsevol moment del curs. Els cursos lectius a l’Escola de Música Pons Roselló són d’octubre a juny de l’any següent. És necessari un mínim d’autonomia motriu per a que el nadó pugui interactuar amb els seus companys, els seus pares, amb l’espai del seu voltant i amb el material emprat en l’estimulació musical. En què consisteixen les sessions musicals?Les sessions musicals de música per a bebès tenen una durada de trenta minuts, un o dos dies a la setmana. Eduquem l’hàbit de l’escolta activa, l’atenció, la memòria auditiva i visual, la psicomotricitat, el moviment i l’autonomia del…
Publicat a
Opinions Optimistes
Robin Hood a l’inrevés. Els ara famosos ‘papers de Panamà’ (independentment dels objectius que realment buscaven) han servit per destapar la corrupció a nivell mundial d‘unes grans fortunes amnistiades fiscalment pels governs de torn mentre les oligarquies mundials (FMI, Banc Mundial o d’altres) es demanen per ‘sentit comú i serietat’ més sacrificis a la resta de la població, mentre hi ha una minoria adinerada que, a banda de ser cada cop més minoria i més adinerada, no sols no ha perdut, sinó que ha augmentat els seus beneficis. Quelcom falla en aquest quadre pensant a més lògicament que amb salaris baixos no es reactiva el consum i, per tant, tampoc els negocis empresarials. I és que el patrimoni de l’1% de la gent més rica del món superarà enguany el 99% restant, demostrant que l’escletxa entre la gent rica i la pobra s’ha ampliat en els últims 12 anys (segons senyala la gens ‘comunista’ ONG Intermón Oxfam). Una vergonya i sí autèntic terrorisme. En quan a Espanya, la desigualtat entre gent rica i pobra al 2015 a causa de la crisi econòmica ha fet situar-se al lloc 26 en desenvolupament humà perdent un 11,5%, el màxim registrat des de que…
Publicat a
Opinions Optimistes
Dimarts, 05 abril 2016 18:27
Adolescència: un moment de canvi i una oportunitat
Escrit per Sara Millas
L'adolescència més que una etapa de crisi hauríem d'entendre-la com el moment en el qual l'individu es prepara per poder portar una vida adulta independent de la seva família d'origen. El cervell adolescent és enormement plàstic i fa que estigui especialment preparat per aprendre, canviar i adaptar-se a noves situacions. El cervell dels adolescents està, per tant, naturalment disposat a assumir riscos, canviar estructures de comportament, triar el seu propi camí i prendre decisions per ell mateix. És el seu treball. No obstant això, encara que en altres cultures la pubertat es considerava una època de grans canvis físics i emocionals no era viscuda amb temor o com possibles enfrontaments amb els pares o una situació en la qual del jove no s'esperés que creixés per ser un adult socialment integrat. Precisament era això, el moment del canvi i la integració en la vida adulta com un individu capaç i autosuficient. El cervell adolescent busca especialitzar-se, refinar-se i perfeccionar les seves funcions adaptant-se a l'ambient. Sens dubte destaquen les emocions com a motors de canvi, desencadenant cerca de novetats, reptes, qüestionaments de l'establert, nous aprenentatges i cerca d'acceptació de l'entorn. Si el jove ha crescut amb la sensació de no…
Publicat a
Opinions Optimistes
Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre
