Actualitzat 12:21 PM CEST, Aug 19, 2018

Quelo: "La disbauxa que faig en una sessió és impossible reflectir-la en un format enllaunat"

Publicat el

Divendres, 06 Setembre 2013


Has estat el Dj. dels darrers Freaks Festivals celebrats a Balaguer. Quina és la teva feina en aquest context tan eclèctic?
Aquí no faig un “xou” dels meus. La meva tasca en el Freak Festival es limita a estar en contacte amb els artistes per ha ficar-los les músiques que ells mateixos porten per les seves actuacions. Després, entre actuacions, punxo un tipus de música molt rara, insòlita i bizarra, acord amb la performance general d’aquest tipus d’esdeveniment.

T’agradaria que les teves sessions s’escoltessin per tot el món? Has fet alguna maqueta per algun local important?
Caram! Doncs seria un puntàs que per tot el món s’escoltés una sessió meva, però també us dic una cosa: Em sembla que dels pirineus cap amunt no entendrien part d’aquesta sessió. Us imagineu un finlandès ballant a ritme del Fary, el Torrebruno o la Maria Jesus y su acordeon???? jejeje
En algun concurs de Dj que demanaven maqueta he dubtat fer-la. La disbauxa que faig en una sessió és impossible reflectir-la en un format enllaunat. L’essència i la sensació del directe no es pot copiar enlloc. M’estimaria molt més fer un càsting, justament, en directe i amb el públic davant.

Alguna anècdota especial rellevant que ens pugui interessar?
Sempre m’he caracteritzat per punxar el que els altres dj 's no s’atreveixen a punxar, encara que després, anys més tard alguns han seguit part dels meus passos, us fico un exemple: A finals dels 90 la Raffaella Carrà estava en autèntica decadència, era considerat un producte caducat i amb regust ranci. A Balaguer no s’escoltava en cap local, era com perdre crèdit el fet de punxar-la. Dins aquest context advers, vaig començar a punxar-la a bombo i plateret en les meves festes revival, a sobre, presentant-la pel micro amb tota la pompa com la gran artista de les últimes dècades. El resultat, lluny de ser decebedor, va ser un èxit total. El personal embogia amb els seus hits. Temps més tard, algun local s’atrevia a punxar-la i ara per sort, son ja pocs locals que és resisteixen a punxar en un moment o altre el seu gran hit “Hay que venir al sur”

Aquest estiu fas sessions de música? on?
He de dir avans de tot, que allà on punxo és perquè m’ho demanen. Al ser una afecció, no vaig repartint targetes amb els meus serveis. Punxo per amics , gent o col·lectius que em coneixen, saben la manera peculiar que tinc de treballar i volen una sessió diferent de les altres i sobretot,
Mitjançant el meu Facebook: “Dijey Quelo” Aquí agrego a tota la gent que m’ho demana i quan he de fer alguna festa els hi faig saber en quin dia i lloc serà.

Que penses fer en el futur?
El futur és completament imprevisible, així donçs, sempre estic pensant en el present i aprenent dels errors del passat, tal com diu el savi, no?

Quina és la sala o club en què t’hi has sentit més a gust? Perquè?
Per les festes revival amb els discs de vinil, els locals de tamany mitja i petit. Estàs com si fessis un guateque a casa amb els amics. Si el públic no és excesivament nombrós, la proximitat i el contacte amb aquest m’agrada molt.
També he punxat per grans masses de gent. A la festa major a la carpa la nit del dissabte actuava després de Seguridad Social, tenia davant unes 2000 persones. Aleshores enfoco una mica diferent la sessió i aprofito les grans masses per ha fer-les cantar o ballar cançons amb coreografies molt conegudes per tot-hom, grans hits del bailoteo i la gresca d’ara i de sempre. ”….lo que se tercie!”

Per teva manera diferent i transgressora de punxar, has estat vetat en algún lloc?
Si, vaig punxar en la primera nit de Dj’s d’un esdeveniment estiuenc molt conegut que es cel·lebra a la ciutat i malgrat la bona acceptació del públic, a l’edició del següent any ja no comptaven amb mi. Be, en realitat, em va fer fora el Dj organitzador i amfitrió davant el perill que li podia fer la més mínima ombra. La vetllada ha quedat convertida en un sol i monòton estil musical (moltes hores del mateix pal).

Sempre acabes les teves sessions amb el teu lema. Podries dir-lo?
Siiii i tant, dic això: “No sóc ni el millor ni el pitjor, senzillament……el més Burro!”
Deixeu-me per últim agrair a tota la gent que ha estat en un lloc o un altre de públic a les meves festes passant-ho bé. Dir-los que són ells els que en realitat fan la festa i que sense ells no seria possible tot això. Milers de gràcies.

Doncs esperem que et vagi molt bé. Moltes gràcies per aquest moment que ens has prestat!!
moltíssimes gràcies a vosaltres i una cordial salutació a tots els lectors d’ Elmercadal.cat
Endavant amb la revista.

Especificacions

  • Escrit per: Josep Maria Castells

Share this product