SEGUIU-NOS

Actualitzat 7:32 PM CEST, May 16, 2018

VIDA - elMercadal

Angeles Ribes:"Estoy convencida de que C's será un referente en Lleida en las próximas elecciones"

 

Desde quan és de Ciutadans?

Desde el año 2007.


Que l’ha portat a aquest projecte?

Por un lado el hartazgo frente a unos partidos incapaces de hacer frente en positivo a los graves problemas que nos aquejan, y por otro la certeza de que quedarse sentada quejándose en el sofá de casa no sirve de nada. Eso me movió a dar un paso adelante e intentar aportar algo útil en la medida de lo posible.


Quina impressió té de la gestió duta a terme per l’alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros?

Bastante pobre, en general.

Creu que es pot aconseguir uns bons resultats que permetin formar una alternativa de govern a Lleida?

Estoy convencida de que C's será un referente en Lleida en las próximas elecciones.

Creu que s’ha gestionat bé la ciutat en matèria de despeses?

En absoluto. 

Creu que és necessària per Lleida la Llotja?

¿Necesaria? Necesaria, no. Interesante, puede. Pero discrepo del coste de la misma, los usos a los que se le ha tenido que dedicar y, sobre todo, de la competencia que le hace a la iniciativa privada, con fondos públicos.


Segons vostè, té futur l’aeroport d’Alguaire?

Será muy difícil que la ciudadanía obtenga un retorno de una infraestructura que ha sido creada con fines electorales y propagandísticos. Por otra parte, creo imprescindible encontrar la forma de que no nos siga costando un dineral que sale del bolsillo de todos.


Que creu que li falta a Lleida?

Sentido común por parte de las instituciones y sus representantes.


Que faríeu desde Ciutadans si governéssiu a Lleida?

Ponernos manos a la obra desde el minuto uno, revisar todos los proyectos necesarios, eliminar lo superfluo y las duplicidades, gestionar con austeridad y sensatez; y no dejar nunca de escuchar a los que serían nuestros patrones, aquellos que nos pagarían el sueldo y con los que nos habríamos comprometido a trabajar lo más rigurosamente posible a cambio del préstamo de su voto durante cuatro años.


Heu pensat pactar amb algun partit en concret a Lleida?

No.


Si arriba a alcaldessa es donarà una volta pel barri antic de Lleida i farà que es netegin els carrers degradats, edificis en runes i la prostitució que s’hi practica?

Sin serlo ya me paseo por ese barrio. Una de las prioridades de todo alcalde debería ser lograr que los vecinos se sientan orgullosos de su barrio, de su limpieza, de su gente y de las oportunidades que se pueden ofrecer. Y para eso hay que cambiar muchas cosas. Nuestro casco antiguo no puede seguir ofreciendo esa imagen, y hasta ahora sólo se han ofrecido parches, buenas palabras y poco más.
Quina relació té amb els regidors de l’Ajuntament de Lleida?

Con los que conozco personalmente, correcta.

Amb quin partit polític no pactaria mai?

Con aquel que haga apología de racismo, terrorismo o apoye cualquier tipo de violencia.

Quin sentiment li provoca veure la bandera estelada?

Indiferencia. No me representa.

Li faria il·lusió que la imitessin al programa Polònia de TV3?

Ilusión, ilusión, no la verdad.


Que en pensa de la ILP de renda mínima garantida?

Cualquier iniciativa ciudadana que sea capaz de reunir la cantidad de firmas necesarias para llegar al Parlament, merece ser escuchada y debatida. Más cuando se trata de paliar situaciones extremas. Ahora bien, la verdadera solución pasa por ser capaces de generar empleo, y que no haya necesidad de llegar a este tipo de soluciones.


Creu que s’hauria de reformar la constitució? En quins aspectes?

Si, deberíamos ser capaces de modificar algunos aspectos de la Constitución para poder resolver el tema competencial autonómico, la democratización de los partidos o evitar la politización del sistema judicial. Pero conviene no olvidar que reformar la Constitución del 78 no debe hacerse por capricho, ya que la estabilidad de la norma jurídica por excelencia de un país es básica para el buen funcionamiento de éste.


Com veu Lleida d'aquí a 20 anys?

Espero y deseo que próspera.


Acomiadi’s dels lectors del nostre diari.

Gracias a todos por dedicar unos minutos de su tiempo a leer mis respuestas. Espero haberles hecho, al menos, meditar acerca de mis palabras, y generarles ganas de volver a leerme, e incluso de proponerme cuestiones. Quedo a su disposición, y agradezco a este medio El Mercadal, su amabilidad.

Urgell Carrera: “El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius als seus propis domicilis”

urgell

Urgell Carrera és una jove estudiant de 18 anys  que li encanta la fotografia. Ens comenta que ella i les seves amigues de classe tenen un projecte en comú per atendre a tot tipus de col·lectius als seus propis domicilis. Ens explica les seves aficions i preferències laborals davant una crisis que passa factura a molts joves d’aquest país

Que fas un dia normal?

Últimament després de llevar-me em preparo les coses per anar a l’autoescola, ja que als matins no faig classe. En arribar faig la feina de casa i preparo el dinar per mi i la meva germana per quan arriba de classe. Després de dinar recullo les coses i em faig la motxilla per anar a classe faig angles dos dies a la setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes i cada dia de 18:45 a 21:30 faig classes a l’ Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. Quan arribo a casa sopo i faig deures fins que estic cansada i així són els meus dies

A què et dediques actualment?

Actualment estic fent el curs pont d’accés a grau superior, faig classes d’angles i m’intento treure el carnet de conduir

Quina és la teva vocació?

M’encanta relacionar-me amb les persones i escoltar-les, especialment aquelles que pateixen qualsevol tipus de deficiència o les persones amb edat avançada que no tenen ningú amb qui passar el temps. Aquest és un dels motius pels quals em vaig interessar a estudiar Tècnic en cures auxiliars d’infermeria i Tècnic en assistència sociosanitària

T’agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia?
Si, ara que ja tinc els dos títols mencionats anteriorment, vaig buscar feina a diferents associacions de la comarca de l’Alt Urgell i a tot arreu em deien que no tenien cap plaça i en veure que en els temps que corren no trobaré feina en lloc, vaig parlar amb unes companyes i se’ns va ocórrer la idea de muntar-nos el nostre propi negoci

De què?

La nostra idea principal és treballar inicialment com a sòcies, ja que no disposem de diners per muntar-nos una empresa. El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius( ja siguin nens petits, discapacitats, gent gran…) als seus propis domicilis

Per què?

Perquè creiem que estem ben formades per a fer aquesta feina i ens agrada fer que les persones se sentin el mes a gust possible amb la nostra companyia sense que hi hagi necessitat de desplaçar-se a algun centre especialitzat

Quines complicacions hi veus?

Crec que una de les principals complicacions són els diners, fer-se autònom costa uns diners i, si no tenim feina, no ens surt a compte. Si no hi ha canvis, ho faria amb dues noies més que han estudiat el mateix que jo

I si no surt bé, que penses fer?

Doncs, si no trobo feina, seguiré estudiant fins que pugui. M’encanta la fotografia, ha anat sorgint amb els anys, amb els meus pares fem moltes excursions a la muntanya i sempre m’agrada portar la càmera a sobre i fixar-me en tots els detalls i fotografiar cada moment que passa

T’agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia?

Sí, és una opció que no vull descartar en el cas que no trobi feina del que he estudiat

Per què?

Perquè m’agrada moltíssim viatjar a altres llocs i crec que si fos fotògrafa professional podria fer-ho amb més facilitat i descobrir paisatges magnífics

Quins són els millors paisatges per fer-hi fotos?

Per mi els de muntanya

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?

Tot tipus d’espècies menys aràcnids, no els suporto! Crec que m’agradaria fotografiar les espècies que viuen a la selva o llocs semblants

Estàs a tocar d’Andorra. T’agrada aquella zona? Hi fas fotos?

Si, és una zona molt maca sobretot perquè tenim el Cadí a tocar i un munt de llocs increïbles. Faig fotos molt sovint

Ets de buscar bolets?

I tant! Sempre que podem hi anem, i per descomptat també m’emporto la càmera

T’agradaria que en lloc de fer les fotos tu, fossis tu la fotografiada?

A mi m’agrada més fer fotos que no pas que me les facin a mi perquè crec que no quedo bé a les fotos

Urgell: "La fotografia és una opció que no vull descartar si no trobo feina del que busco"

Que fas un dia normal?
Últimament desprès de llevar-me em preparo les coses per anar a l’autoescola ja que als matins no faig classe. Al arribar faig la feina de casa i preparo el dinar per mi i la meva germana per quan arriba de classe.
Desprès de dinar recullo les coses i em faig la motxilla per anar a classe faig angles dos dies a la setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes i cada dia de 18:45 a 21:30 faig classes a l’ Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell.
Quan arribo a casa sopo i faig deures fins que estic cansada i així son els meus dies.

A que et dediques actualment?
Actualment estic fent el curs pont d’accés a grau superior, faig classes d’angles i m’intento treure el carnet de conduir.

Quina és la teva vocació?
M’encanta relacionar-me amb les persones i escoltar-les, especialment aquelles que pateixen qualsevol tipus de deficiència o les persones amb edat avançada que no tenen ningú amb qui passar el temps.
Aquest és un dels motius pels quals em vaig interessar a estudiar Tècnic en cures auxiliars d’infermeria i Tècnic en assistència sociosanitària.
 Si, ara que ja tinc els dos títols mencionats anteriorment, vaig buscar feina a diferents associacions de la comarca de l’Alt Urgell i a tot arreu em deien que no tenien cap plaça i en veure que en els temps que corren no trobaré feina en lloc, vaig parlar amb unes companyes i se’ns va ocórrer la idea de muntar-nos el nostre propi negoci.
De què?
La nostra idea principal és treballar inicialment com a sòcies, ja que no disposem de diners per muntar-nos una empresa.
El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius( ja siguin nens petits, discapacitats, gent gran...) als seus propis domicilis.
Perquè?
Perquè creiem que estem ben formades per a fer aquesta feina i ens agrada fer que les persones se sentin el mes a gust possible amb la nostra companyia sense que hi hagi necessitat de desplaçar-se a algun centre especialitzat.

Quines complicacions hi veus?
Crec que una de les principals complicacions són els diners, fer-se autònom costa uns diners i si no tenim feina no ens surt a compte.
 Si no hi ha canvis ho faria amb dues noies més que han estudiat el mateix que jo.

I si no surt bé, que penses fer?
Doncs si no trobo feina seguiré estudiant fins que pugui.
 M’encanta la fotografia, ha anat sorgint amb els anys, amb els meus pares fem moltes excursions a la muntanya i sempre m’agrada portar la càmera a sobre i fixar-me en tots els detalls i fotografiar cada moment que passa.
 T'agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia? 

Si, es una opció que no vull descartar en el cas que no trobi feina del que he estudiat.

Perquè?
Per què m’agrada moltíssim viatjar a altres llocs i crec que si fos fotògrafa professional podria fer-ho amb més facilitat i descobrir paisatges magnífics.

Quins són els millors paisatges per fer-hi fotos?

Per mi els de muntanya.

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?
Tot tipus d’espècies menys aràcnids, no els suporto! Crec que m’agradaria fotografiar les espècies que viuen a la selva o llocs semblants.

Estas a tocar d’Andorra. T’agrada aquella zona? Hi fas fotos?
Si, és una zona molt maca sobretot perquè tenim el Cadí a tocar i un munt de llocs increïbles. Faig fotos molt sovint.

A la temporada de bolets, en sol anar a buscar-ne?

I tant! Sempre que podem hi anem, i per descomptat també m’emporto la càmera.

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?
Rèptils o lleopards.

T’agradaria que en lloc de fer les fotos tu, fossis tu la fotografiada?

A mi m'agrada més fer fotos que no pas que me les facin a mi perquè crec que no quedo bé a les fotos.

Urgell,Despedeix-te dels lectors de ElMercadal.cat
Moltes Gràcies per dedicar-me una petita part del vostre temps!

 

Núria Cadenes: "El referèndum es pot fer igualment sense que calgui cap “autorització” de l’estat espanyol"

Com recorda la seva infància a l’escola? 

Amb alegria. Vaig tenir la sort que els pares em portessin a una escola activa, laica i en català. Heura, es diu. A més de les matèries, hi vaig aprendre alguns intangibles: a preguntar, per exemple, quan no saps o no entens alguna cosa. Passats els anys, ens hem trobat amb els antics companys de classe i pràcticament tots compartim aquesta sensació positiva d’haver crescut amb llibertat i, alhora, assumint un grapat de normes imprescindibles per a conviure.

Com és un dia de Núria Cadenes desde que es lleva pel matí fins  anar-se’n a dormir?

 Depèn. Hi ha una plantilla base, diguem-ne: llevar-se cap a un quart de vuit, anar a treballar, tornar a casa al vespre i, segons el grau de cansament i les ganes, escriure, estudiar, llegir o veure algun DVD. Abans de les 11 procuro ser a dormir. No me’n surto gairebémai, però. Sobre aquesta base, cal afegir-hi les variants: preparar activitats per a la llibreria, córrer a agafar el tren per pujar a Barcelona, reunions (política o cultura, però sempre reunions), actes (tant si hi participo com si hi assisteixo de públic, pràcticament cada setmana hi ha alguna cosa: som un país terriblement actiu). I, travessant-ho tot, hi ha, com li passa a tantíssima gent, la feina per la independència.

Com va sorgir la idea de fundar Maulets?

Hem de situar-nos, primer: anys vuitanta del segle XX: l’independentisme, després d’un moment marcat per l’“ara no toca” que va seguir l’anomenada “transición”, tornava a recuperar el carrer. Calia una organització que donés espai i veu al jovent i des del PSAN es va impulsar. Jo aleshores tenia 17 anys, tot just acabava d’incorporar-me a l’independentisme organitzat i vaig tenir la sort de poder participar en el procés de creació de Maulets.

Perquè va abandonar Maulets?

 Home, no pots continuar tota la vida en una organització de joves.

Creu que les properes eleccions Solidaritat Catalana té possibilitats d’entrar al Parlament de Catalunya?

 Properes eleccions... autonòmiques?! Hi ha un compromís explícit de realitzar un referèndum l’any vinent (“referèndum sí o sí”, va expressar,literalment, Artur Mas). Tot indica (i per a això treballem) que el resultat serà clar a favor de la independència. Per tant, laseqüència lògica és que, immediatament després, el Parlament compleixi la voluntat del poble i dugui a terme la declaració d’independència. Ja no hi hauria d’haver eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya, per tant, no? Si n’hi ha, voldrà dir que el referèndum no s’ha fet. Ni el referèndum ni res.

Perquè creu que les darreres eleccions,Solidaritat va quedar fora del parlament?

 Perquè els votants van confiar en el trio CiU-ERC per dur a terme el procés d’independència. Això vol dir que tenen el mandat popular i la responsabilitat de fer-ho.

Creu que el govern espanyol autoritzarà fer la consulta?

 No. Però això no serà cap sorpresa, oi? Només espero que no serveixi d’excusa per no dur-lo a terme. El referèndum es pot fer igualment sense que calgui cap “autorització” de l’estat espanyol.

A partir de quan creu que serem independents? Estarem dins la UE? 

A partir del moment en què ens decidim a ser-ho. Arribats a aquest punt, amb una clara majoria social a favor de la independència, ja és només qüestió de voluntat. I de concreció.De resolució.Si continuem o no dins de la UE també serà una qüestió que haurem de decidir. La propaganda espanyola ens vol presentar fora del món i de la Via Làctia, quan siguem independents. Però això és propaganda, només. Per sort, el món no es modela al seu gust. Ara mateix, per exemple, s’acaba de fer públic que l’acord d’associació de Kossove amb la UE no serà ratificat pels estats membres. Així, Espanya, per allò de la barba a remull, no el podrà vetar. Aquesta és una nova fórmula: és la UE, qui negocia directament, i no pas els estats que en formen part. Un clar exemple de com, sempre que cal, es troben fórmules per desbloquejar situacions. Com sempre passa en política internacional, és una qüestió d’interès i de voluntat política. Res no està escrit.

 Li ha costat molt plasmar als llibres les seves vivències personals?

 Depèn. El primer llibre era un recull de cartes enviades a casa, així que va tenir un naixement natural. El segon ja va ser més trasbalsat, fruit de llargues entrevistes amb els periodistes Josep Maria Pasqual i Eduard Company. Va ser com buidar el pap. A El cel de les oques vaig acabar de fer neteja. I la resta ja és literatura. Que és el que veritablement m’agrada fer.

Quina sensació va tenir alhora de presentar els seus primers llibres? Va ser, potser, una manera de provar de donar les gràcies a tanta gent com m’havia acompanyat durant els anys de presó: amb cartes, amb pintades, postals, cançons i de tot. Va ser aquestasolidaritat extensa, intensa i diversa, que em va treure d’allà. I sempre et reca no haver-ho pogut agrair prou.

Que proposa Solidaritat per les persones que estan en situació de risc d’exclusió social? 

Ningú no s’ha de quedar sense res. No pot ser que una persona estigui a l’atur, sense poder treballar, i no tingui cap mena de subsidi social. No pot ser. És per a resoldresituacions com aquestes, que es paguen contribucions, també. No pas per subvencionar els beneficis que tornen a tenir els bancs. Si no hi ha aquest suport, reduïm les persones a l’almoina, familiar o literal. Cal un ajut social que pugui garantir supervivència i dignitat.

El dia 11 de Setembre va anar a la via catalana? Com ho va viure?

Sí, és clar. Al tram valencià. Va ser emocionant, somrient i espectacular. I sorprenent, també. Penseu que al País Valencià no és festa, l’Onze de Setembre. I, tot i així, tot i els entrebancs que hi va intentar posar el PP, milers de persones van fer cap al riu Sénia per demostrar que no és frontera de res, per travessar-lo amb naturalitat i estendre la cadena humana més enllà dels límits de l’autonomia. Confesso que no m’esperava que hi hagués tantíssima gent. Ésantàstic que la realitat superi les expectatives. I una mostra de com, quan una part avança, té efectes ben positius sobre la resta del país.

Recentment hi ha multinacionals a Catalunya que volen despedir gran part de la plantilla de personal com el cas de l’Empresa Panrico.Com creu que s’hauria d’actuar desde el Govern?  

També per a això cal tenir estat: per establir una legislació que protegeixi els drets dels treballadors. És imprescindible corregir aquesta tendència de república bananera que busca que les multinacionals s’instal·lin amb beneficis fiscals i sense contraprestacions.Bé, he dit que cal tenir estat; també cal tenir una altra cosa: voluntat de protegir els drets dels treballadors i no pas de posar l’estat al servei de la casta explotadora.

Que n’opina de la sentencia que ha donat la raó als #Novullpagar dels peatges?  

Aquestes sentències (la primera, recordem-ho, va ser al País Valencià) mostren que les multes que van imposar contra la gent que protestava per l’abús dels peatges eren il·legals. Ara esperem disculpes. I que tornin els diners. És allò que dèiem abans: al servei de quiposes les institucions? En aquest cas, al servei del poble o al servei d’Abertis?

Els mitjans digitals catalans están en expansió.Creu que ElMercadal.cat va pel bon camí?

 Oi tant! És una molt bona notícia que hagi sorgit aquest nou mitjà en català, amb voluntat d’informació, plural i al ritme del temps.

Recentment han anul·lat desde els tribunals d’Estrasburg la doctrina Parot, quina opinió en té al respecte? 

Hi ha una qüestió clau que a l’estat espanyol continuen sense haver assumit: la separació de poders. Quan són capaços d’aplicar retroactivament canvis legislatius en contra dels processats mostren fins a quin punt tenen polititzada la justícia. Ja devien saber que aixòCap tribunal internacional no els ho deixaria passar. Tot i així, ho van tirar endavant per no decebre la seva base carcundiosa i espanyolista (aquesta que es manifesta per Madrid amb el braç alçat i la gallina franquista). En fi. La veritat és que l’estat espanyol, com més va, més retratat queda davant del món. I aquesta és una cosa positiva per a nosaltres, que ens en volem independitzar.

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

Joan Ignasi Elena:"Rajoy mirant a un altre lloc i fent veure que no passa res no resoldrà el problema"

Joan Ignasi Elena va néixer a Barcelona l'any 1968, casat i pare de tres filles.

És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va exercir d'advocat fins l'any 2005, any en que va ser escollit Alcalde de Vilanova i la Geltrú, especialitzat en drets d'autor i laboral.

L'any 1991 és escollit primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, càrrec que ocupa fins el 1993. L'any 1992 és escollit diputat al Parlament de Catalunya on va participar a la Comissió de Pressupostos, Economia i Justícia.

És elegit regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l'any 1999 al capdavant de les regidories de Règim Intern i Personal, i posteriorment de Cultura. Poc després, és va convertir en alcalde de la mateixa localitat, reelegit al 2007.

Forma part de l'executiva del PSC des de l'any 2001, i a més és secretari de la Comissió Executiva de la Fundació Rafael Campalans.

Alcalde de Vilanova i la Geltrú fins al 2011, és el portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament.

Com compagina la política amb la família?
Amb dificultat perquè la política vol molta dedicació i té uns horaris poc pensats per la conciliació, de forma que moltes vegades arribo a casa quan les meves filles ja són a dormir i sovint tinc compromisos els cap de setmana que m’allunyen de la família. De tota manera, cada dia procuro dur-les a escola i tenir una estona a la nit per compartir amb la meva dona i poder xerrar tranquil·lament.
Tot això ho patia multiplicat per 10 quan era Alcalde, perquè la dedicació era desmesurada però amb un grau de satisfacció impossible de superar en qualsevol altra activitat política

Abans de ser polític a què es dedicava?
Exercia d’advocat.

Que va sentir quan va sortir elegit com a diputat al Parlament?
És un honor i un repte. Ets representant de moltes persones que han dipositat la confiança perquè defensis allò amb el que t’has compromès. I en un moment com l’actual, amb tantes persones passant dificultats i necessitats, el repte encara és més gran i la necessitat d’estar a l’alada d’una societat que pateix, i que ho fa injustament.

A part del català i el castellà sap parlar un altre idioma?
Anglès, amb algunes dificultats.

Quants anys fa que està al PSC? Actualment s’hi trova a gust dins el partit?

Milito des dels 15 anys i en tinc 45. Fa trenta! Em sento molt còmode militant al socialisme, crec en el socialisme i en els principis que el sustenten. I sincerament penso que sóc més necessari que mai.

Com veu vostè les discrepàncies en el PSC?
Conegut és que he discrepat i discrepo d’algunes decisions del meu partit. Penso que la discrepància, quan respon a mirades polítiques diferents i no a dèries personals, és enriquidora i amplia la base dels projectes polítics. No he cregut mai en les unanimitats, ni en la fe cega en l’autoritat.

Està a favor del dret a decidir? Voldria que es fes la consulta el 2014 encari que el Govern Central d’Espanya hi estigui en contra? Veu perillós o beneficiós una declaració unilateral d’independència?
Si ho estic. Sense cap però.
A mi m’agradaria que es produís un acord que permetés celebrar la consulta el 2014. A mi m’agradaria que el govern espanyol entengués, d’una vegada, que mirant a un altre lloc i fent veure que no passa res no resoldrà el problema. Que s’adonés que no és un caprici que un 80 pe cent dels catalans exigim una consulta i que sense consulta no es resoldrà el conflicte.
Jo defenso la consulta, que els ciutadans votin i llavors que cadascú ofereixi la seva mirada, la seva posició. Amb total llibertat i que respectem el resultat de la mateixa.
Si no és possible el 2014 perquè el govern de l’Estat ho impedeix, caldrà veure quines perspectives hi ha i de comú acord les forces polítiques i socials que defensem el dret a decidir donar una resposta a aquesta negativa.
 

Quina opinió té dels atacs que rep Catalunya de la caverna mediàtica espanyola?

És lamentable que s’atiï injustament un sentiment contra un poble, sobre la base de falsedat, només per enaltir posicions reaccionàries i donar ales a l’extrema dreta. Fa mal a la convivència i és vergonyós. Curiosament els mateixos que diuen aquestes barbaritats sobre Catalunya són els mateixos que ho fan sobre la igualtat de les dones, les polítiques socials...

Ho deia Ovidi ‘T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parli, s’escrigui o es pensi’.

Vostè creu que als partits polítics s’haurien de fer primàries?
Sí. Ho he defensat des de fa molt i molt temps. Afortunamdament el meu partit s’ha compromès a celebrar-les. En sóc partidari i estic segur que és un procediment que s’anirà consolidant a conjunt de forces polítiques. Els temps en el que quatre persones o menys ho decideixen tot, s’ha d’acabar.


 Com et veus en un futur?
Gran. I confio que feliç amb la meva família. Segur que compromès políticament amb l’esquerra del nostre País i probablement treballant d’advocat.
Recorda el dia més feliç de la seva vida?
I tant, cada segon del dia 5 de setembre de 2003 el recordo. És el dia que vam arribar de l'Índia amb la nostra primera filla. Després van venir dues més.

La seva família propera és sent orgullosa de la feina que fa?

Si molt. Els meus pares ho estaven molt i la meva dona també. Les nenes no en tenen massa consciència perquè són petites, però sento que els agrada el que faig.
 Renuncies a coses cada dia. Al final la vida són opcions. A alguna feina i a dedicar més temps a la meva família i amics. Temps a llegir i a estudiar més, que m’apassiona. Però ho faig convençut i feliç. També a la possibilitat, que hem valorat en alguna ocasió, d’anar a viure a un altre País per un temps. Però a això encara hi som a temps.

 Hi ha algun polític que li caigui malament a nivell personal?

Si, alguns. En política hi ha de tot i gent lamentable també.

Quina relació té actualment amb el secretari general Pere Navarro?
Personalment bona i políticament és conegut que tenim algunes diferències malgrat ens uneix que els dos som persones d’esquerres.


Com a polític quines són les seves tasques avui dia?
Sóc diputat al Parlament de Catalunya i cap de l’oposició a Vilanova i la Geltrú. Com a diputat centro la meva activitat principal als temes de cultura i del meu territori, el Penedès. Pel que fa a la feina a Vilanova segueix sent molt absorbent i apassionant, combinació que provoca moltes hores de dedicació.

En té bons records de en l'època en que estaba a les joventuts socialistes?
Va ser un bon aprenentatge. De coses positives i no tan positives. També vaig veure misèries de la condició humana. Però allà vaig aprendre a estimar i defensar les meves idees i a compartir vivències amb gent meravellosa que després he mantingut amistat i complicitat durant dècades.
També vaig viure la mort de dos grans amics. Xavier Soto i Guillermo Vidaña. Van ser dos cops molt durs.

Sent nostàlgia d’haver estat batlle de Vilanova i la Geltrú?
Molta sí. És una experiència inigualable, la proximitat a la gent, als teus veïns i protagonitzar un període magnífic de transformació de la meva ciutat. Això no ho vius més que des de la política local.
Ho trobo a faltar malgrat que mantinc una intensa activitat municipal i de contacte i relació amb els meus veïns, que és el que realment em satisfà.
 Miro quina temperatura fa i penso a quina ciutat del Món m’agradaria estar. Un petit somni matinal per començar el dia amb piles noves. Després desperto a les meves filles i ja comença el dia amb tota la seva contundència, i les seves meravelles.

Que n'opina del portal digital ElMercadal.cat? 
Sóc aficionat als portals d’internet. M’informo molt a través d’ells. Té qualitat i és molt complet. A més de ser una aposta valenta. Partint de la dimensió local abastar la nacional. Una bona mostra de com haurien de ser les coses. Sempre amb els peus a terra.
Moltes gràcies per l’entrevista!

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

Fontanillas: "cal donar un pas endavant i atrevir-se a materialitzar les idees que ens ronden pel cap"

Nacido en Lleida en 1985. Licenciado en Derecho por la Universitat de Lleida.  Cursó un semestre como estudiante Erasmus en Bruselas.

Tras acabar el instituto y recién iniciada la Universidad, junto a sus amigos de infancia llegó a grabar varios temas musicales . No obstante, dichas canciones nunca salieron a la luz y Fontanillas aparcó por completo su faceta musical, pese a ser un ávido aficionado de la música.

Sin embargo, su mente creativa siguió en activo e intentó escribir en más de una ocasión una novela. Su carácter luchador y camaleónico le hizo seguir intentándolo y reinventarse varias veces. 

 A finales de 2010 comenzó a escribir una novela policíaca llamada "La Obsesión Nunca Duerme" . Pero a causa de los estudios, en 2011 Marc aparcó por completo la redacción para centrarse en acabar la licenciatura de derecho. Una vez conseguido el título universitario, retomó el proyecto y en poco más de tres meses acabó con el proceso creativo. A partir de ese momento comenzó un largo proceso de revisión y edición completamente nuevo para él.

 Durante 2011 colaboró en el portal GlobalViewsBlog a través de algunos artículos de opinión. A comienzos de 2012, Fontanillas se convirtió en editor de GlobalViewsBlog y aportó a la página varias críticas musicales y televisivas, e incluso algunas crónicas deportivas, además de algunos pequeños relatos.

 En referencia a los pequeños relatos, Marc publicó el pasado 5 de noviembre "Postales Desde El Lado Roto Del Tiempo". Este recoge algunas pequeñas historias ya publicadas en GlobalViewsBlog, más otras de inéditas. No obstante, el autor no tiene intención de repetir un proyecto de esas magnitudes porque según él: "el mundo del pequeño relato puede parecer sencillo, pero conlleva un gran esfuerzo poder plasmar una idea de un modo tan resumido. Tal vez pueda escribir algún relato más, pero dudo que pueda hacerlo en grandes proporciones".

 Sin embargo, el peso creativo y literario de la obra de Fontanillas-Baella se lo lleva "La Obsesión Nunca Duerme", que tras una éxitosa presentación, tuvo que hacer frente a una constante y sólida demanda de ejemplares. Actualmente, casí se han vendido un total de 100 libros y las críticas han sido generalmente positivas, a pesar de tratarse de un proyecto amateur. 

El escritor ilerdense se define a sí mismo como una persona con una mente creativa que ha tenido la suerte de poder escribir un libro sin ser escritor: "Empecé a crear una historia que ha conseguido que me enamore de sus personajes y de su argumento".

 

 Què el va portar a llicenciar-se en dret? És una pregunta una mica difícil de contestar. Abans de començar la carrera, pensava en ser jutge i aportar un gra de sorra per aconseguir un món millor i més just. Més endavant, com a universitari, vaig comprendre que aquesta era una idea un tant utòpica i des d’aleshores el plantejament va ser el d’aprofitar una oportunitat única de tenir moltes portes obertes a nivell professional. Honestament diria que estudiar dret no només m’ha fet créixer en un sentit professional, si no també com a persona.   


Cóm van ser els seus sis mesos com estudiant Erasmus a Brussel·les? Va ser una gran experiència en tots els sentits. Poder viure a la capital belga, estudiar a la Université Libre de Bruxelles o fer amics i amigues (d’arreu del món) amb els que guardo una molt bona relació, són algunes de les coses bones que podria parlar d’aquest període. També hi van haver moments més complicats (adaptar-se a una nova ciutat, país, exigència acadèmica...), però és com tot en aquesta vida i realment aquests “petits obstacles” van ser reptes què vaig superar amb esforç i paciència.


Durant la seva adolescència va arribar a gravar diversos temes musicals amb els seus amics? com va ser aquella època? Que va passar? 
Així és. Érem tres amics d’infància que en un determinat moment, moguts per la nostra afició a la música, vam començar a cantar i a gravar cançons pròpies. En elles se parlava de lo típic: amor, política, inquietuds personals... Ho fèiem per passar una bona estona, però desprès d’uns anys, al no tenir un rumb concret, doncs se va acabar tot plegat, i ara aquestes cançons i els moments viscuts com a aficionats a cantar i a composar música, formen part d’un passat que de tant en tant trobo a faltar.

 

Quan va començar a escriure el seu primer llibre? El primer llibre realment el vaig escriure farà uns 7 anys. No obstant aquest no estava a l’altura de lo que estava perseguint en aquell moment. Dos intents més, un de novel·la negra i un altre de històrica bèl·lica, van ser necessaris per poder escriure, a partir de finals de 2010, la primera obra què em va inspirar suficient confiança com per poder-la publicar: “La Obsesión Nunca Duerme”.


Cóm va poder compaginar els estudis amb el procés creatiu? 
Jo diria que això li passa a tot escriptor. Potser no amb els estudis, però sempre hi ha quelcom que roba temps al procés creatiu. En el meu cas, vaig anar alternant les dues ocupacions i provant fins trobar el moment exacte per treballar en un sentit o altre.


Cóm va ser el procés de revisió i edició? 
Va ser un dels reptes més importants al que he hagut de fer front, si parlem en clau professional. No estava preparat a nivell acadèmic ni en sentit laboral per poder-ho fer. Amb el pas dels dies i molt esforç, vaig anar aprenent i a dia d’avui segueixo amb aquest aprenentatge i donant el millor de mi mateix per fer que els meus llibres siguin dignes de ser llegits.

 

Quina experiència n'ha tret de la seva col·laboració amb GobalViewsBlog? GlobalViewsBlog me va ensenyar molt, parlant des d’un punt de vista emprenedor. Tot i ser un projecte que no tenia una naturalesa empresarial, si que és cert que molts dels que hi vam col·laborar, ens vam esforçar molt per aconseguir quelcom més professional. Crec que el grup de persones hi era, però va faltar la determinació i el convenciment de que allò podia ser quelcom més que un simple portal digital.


Quines aportacions va fer a GlobalViews?
Principalment van ser petits relats, algunes ressenyes musicals i televisives, i fins i tot, alguna crònica esportiva (sobre l’AllStars de la NBA de 2012 i la Final Four de futbol sala què va tenir lloc a Lleida a la primavera de l’any passat).


Quins petits relats ha publicat fins al moment? 
Com he comentat abans, en vaig publicar alguns a GlobalViewsBlog, però també n’he escrit d’altres que estan recollits, la majoria d’ells, en una recopilació què respon al nom de “Postales Desde El Lado Roto Del Tiempo”, disponible a la meva pàgina, (en la secció lectura): http://marcfontanillasbaell.wix.com/mfontanillasbaella  

Té intenció de repetir un projecte d'aquestes magnituds? Perquè? Col·laborar en projectes aliens mitjançant relats és una idea interessant quan estàs començant i et vols donar a conèixer. En l’actualitat si hagués de col·laborar en un projecte aliè, buscaria altres maneres de fer-ho, perquè els petits relats, en contra de lo que pugui pensar la gent, són molt difícils d’escriure.

Què va sentir a l'hora de presentar el seu primer llibre? Estava molt nerviós i em tremolava tot el cos. Fins aleshores, per mi el escriure un llibre em semblava un somni. Tenir la novel·la què has escrit, entre les teves mans i a més, tenir-la que presentar davant de més de 50 persones, va fer que aquell somni se convertís en realitat. Afortunadament, una realitat amb final feliç.

En total quants llibres ha venut fins al moment? Quina valoració en fa? Contant llibres en paper i digitals, aproximadament uns 200, alguns d’ells venuts a Estats Units, Alemanya, França o Regne Unit. Tenint en compte tot això, me sento molt satisfet perquè sorgir del no res, ser un desconegut i que malgrat tot, 200 persones apostin per llegir el teu llibre, és molt afalagador i em fa creure que aquest és el camí a seguir.

Què pensa fer en el futur? Per ara em toca centrar-me en la promoció i publicació de la meva segona novel·la “Señales De Humo”, i enllestir un projecte literari en el que col·laboro juntament amb Isabel Mata i David Lucas (dos escriptors independents que tenen un grandíssim talent i que puc presumir que són amics meus).

Quin és el seu somni? Feina, casa, parella i fills... No m’agrada parlar de somnis perquè aquests desapareixen amb el temps. El meu present l’ocupen aquesta faceta meva d’escriptor, comentarista de bàsquet a Waita Tv i adquirir noves aptituds professionals per poder treballar algun dia a les institucions europees. L’esforç que faig avui, dirà lo que em depararà el futur.

Explica'ns una mica com veus la idea de tirar endavant un diari digital, com el cas de ElMercadal.cat?Creus que estem fent bona feina? Tot projecte emprenedor se mereix el meu respecte. En un país com el nostre, cal donar un pas endavant i atrevir-se a materialitzar les idees que ens ronden pel cap. I si bé és cert que el mercat del diari digital està una mica saturat, és fantàstic apostar per un periodisme independent, honest i de qualitat. En aquest sentit, ElMercadal.cat va pel bon camí i, espero i desitjo que tot lo que està llaurant ara, en el futur es converteixi en un gran èxit.

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE

 

Baches:"Si treballem tots units, no hi ha res que pugui evitar la nostra victòria"

Quins motius l’han dut a formar part de la PAH?
Doncs dos motius bàsics. El primer és el més bàsic, sóc un afectat per una hipoteca abusiva, com tantes persones que van signar durant anys i panys el mateix tipus de contractes hipotecaris abusius amb les entitats bancàries criminals. El segon motiu és més ideològic. Crec que els drets socials es conquereixen amb la lluita col·lectiva, i la PAH és un bon exemple d'això. L'empoderament col·lectiu de les persones afectades, plantejar un front de resistència comú contra el Goliath implacable de la banca, i vèncer-la, trenca tota por i et dóna una sensació de llibertat absoluta i de poder amb qualsevol adversari, per fort que sigui. Si alguna cosa ha demostrat la PAH és que si treballem tots units, no hi ha res que pugui evitar la nostra victòria.
Quins objectius ha conseguit la PAH durant la teva tasca com a portaveu?
Crec que sovint s'oblida que un portaveu d'un moviment assembleari és simplement un transmissor públic d'allò que l'assemblea decideix. La meva tasca com a portaveu es basava amb això. Els objectius, els encerts, les victòries i tota la resta, són cosa d'una assemblea genial, una gent magnífica i unes persones que segueixen donant-ho tot per una causa comuna.
Què és la ILP?
ILP significa Iniciativa Legislativa Popular, una de les poques escletxes legals per tal de fer arribar als òrgans legislatius diferents propostes legislatives des de la societat civil. Molts moviments, organitzacions i plataformes han redactat propostes i, com formiguetes, han recollit les 500.000 signatures que es necessiten per fer-les arribar al Congrés dels Diputats. Per desgràcia, els diputats dels grups majoritaris no són gaire partidaris de votar a favor d'aquestes iniciatives de caràcter popular, i per norma tot plegat queda en no res. Una mostra més de la democràcia de baixa intensitat on vivim. Altres països, com Suïssa, estan més acostumats a aquestes iniciatives, costen menys signatures processar-les i fins i tot fan referèndums molt sovint. No s'ha de tenir por a la democràcia! Però poc es pot esperar sobre més democràcia des de l'estat espanyol, organitzat pels hereus del franquisme i amb una Constitució escrita mentre la societat vivia apuntada per la pistola d'un exèrcit amb ganes de soroll de sables.
Abans de formar part de la PAH, què feies?
Potser la pregunta més aviat seria que feia abans del 15M, i et respondré ràpid: veure amb impotència com aquesta crisis era una estafa, els rics cada cop eren més rics, els pobres més pobres, la precarietat cada cop major, i les oportunitats laborals més escasses. Per sort, la nostra societat està més sana que molts dels polítics que ens governen, i autorganitzant-se surten propostes de resistència i de creació d'alternatives que transformin la societat. Algunes són ben famoses: 15M, PAH, ANC i d'altres no se'n parla tant, però també són potents i fan la seva feina per transformar una realitat, com cooperatives, plataformes i un llarg etc. Contra l'opressió d'aquest capitalisme salvatge, el poder popular i la imaginació estan creant grans oportunitats i donant esperança a molta gent que cada cop s'organitza més.
Com t’has sentit durant aquest temps com a portaveu de la PAH?
És un sentiment complex. Per un cantó està l'honor de ser el transmissor de les opinions de tota una assemblea de persones lluitadores i amb el coratge suficient per plantar-li cara als impossibles, i guanyar-los. Però per l'altra està la duresa de veure diàriament famílies que fan tot el possible per sobreviure. Històries totes molt semblants. Gent que havia viscut una vida normal, i de sobte tots els seus somnis i esperances cauen en un forat negre. Recordaré tota la meva vida el darrer hivern. Gent sense calefacció, llum ni aigua, amb problemes de subministrament d'aliments frescos, necessitat de roba d'abric. Hi ha una Lleida que ni es veu ni gairebé se'n parla, però que pateix d'una manera molt forta. Ens vam tenir que organitzar molt ràpid. Sort hi ha d'organitzacions com Arrels, i moltes altres, sense les quals, viuríem un autèntic desastre. Des de llavors, cada cop que penso que torna l'hivern, no puc deixar de patir...
Amb quin partit polític t’has identificat més durant la teva joventut?
Més que amb un partit, m'he sentit identificat sempre amb les esquerres. Ho he viscut de ben aprop des de sempre. És ben certa aquella frase que al final un és el que escolta des de petit a casa. I casa meva sempre ha estat un espai de trobada de tot tipus de persones lluitadores i compromeses amb la lluita per la justícia social. Tinc el record molt fort de la nit del 23F. Era jo ben petit i encara guardo a la memòria l'instant en que vaig acomiadar a un tiet, implicat activament al PSUC i a les Comissions Obreres, que marxava volant cap a França.Un país on ja hi havia una part de la família refugiada després de la Guerra. Jo no entenia res. Sol veia a tothom nerviós, alguns plorant i la ràdio encesa a deshores. Coses així fan que et facis preguntes des de molt aviat, i et marquen bastant en les teves opinions posteriors.
Què l’ha dut a ser oficialment l’alcaldable d’ICV per Lleida?
Unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania, les primeres a Lleida. Durant dos dies la ciutadania ha pogut elegir entre dos candidats. Més de 500 persones han votat i dit la seva! Més tota la gent que no era de Lleida ciutat, però ens han vingut a donar la seva opinió. En política són més importants els fets que les paraules. Els temps han canviat molt i la gent ja no entén que l'aparell del partit, unes poques persones que condensen tot el poder, elegeixin als caps de llista de les diferents eleccions. La ciutadania vol tenir dret a decidir-ho tot, començant per això, i portant la democràcia i el dret a decidir a tots els àmbits de la política.
Què voldries canviar de Lleida?
Cal començar a treballar col·lectivament per una economia del bé comú, la justícia social i la participació democràtica de tota la ciutadania. Cal obrir les portes de l'ajuntament a tothom. Cal aturar la precarietat laboral, treballar per acabar amb l'atur i aconseguir que la nostra ciutat esdevingui un exemple a nivell d'economia social i sostenibilitat. La dignitat que ens ha arrabassat tanta indignació, sol la recuperarem si treballem plegats pel bé comú.
Què li diries al paer en cap si el tinguessis davant?
Ui, no pararia de fer-li preguntes! Segurament li preguntaria per què ha deixat que Lleida s'endeutés tant en projectes que li han aportat tant poc. Per què parla tant bé de les empreses que ha portat a la ciutat i que sol aporten treball precari. També li preguntaria per què com a ciutat encara no hem condemnat les pràctiques abusives de la banca cap a la ciutadania lleidatana i com pot permetre que tanta gent ho estigui passant malament a la nostra ciutat. Una altra bona pregunta seria sobre les privatitzacions de serveis públics i com un empitjorament del servei, pot acabar esdevenint més car. Bé, com he dit, crec que no pararia de preguntar-li coses que ens afecten, no entenc i no trobo una resposta lògica, si el que es busca és el bé comú de la ciutadania.
I a l’Artur Mas?
Crec sincerament que el que està fent Artur Mas i el govern de CIU (Igual que el del PP a Madrid) amb la sanitat pública i l'escola catalana no té nom. Estarem molts anys com a país per recuperar tot el que ell i els seus estan privatitzant i repartint entre empreses amb interessos compartits. Només cal seguir a la gent de Cafè amb Llet per ficar-nos les mans al cap en temes de corrupció sanitària!
I mentre ell parla d'independència i d'estat propi, però no es defineix en quin tipus d'estat vol. Està clar que CIU i la dreta catalana volen una Catalunya on el neoliberalisme, els poders financers i els mercats ens governin. Una Catalunya sota el mandat de La Caixa i organitzacions com aquesta, que s'han dedicat a estafar a la població i ben poc els importa el nostre benestar. El més important, si construïm una República Catalana, és que aquesta vingui acompanyada d'una Constitució on l'eix vertebrador sigui la democràcia participativa, la justícia social i la promoció d'una economia del bé comú. En resum, davant de tantes incoherències entre el que diu i fa, crec que les preguntes se les hauria de fer ell. 
A part de dedicar-te a la política que més fas actualment?
No m'agrada gens l'expressió “dedicar-te a la política”, perquè d'una forma o una altra, des de el moment que ens plantegem com volem que sigui la nostra societat, tothom estem fent política. No per estar en un partit polític fas política! És més, actualment hi ha espais a la societat on es fa més política actualment que dins dels partits. Sobre que més faig, em dedico a donar tallers i cursos de noves tecnologies, participar en moviments socials, escriure i estic plantejant un projecte cooperatiu molt maco amb alguns companys.
Què vols fer en el futur?
El més important és que volem fer en el futur com a societat. Tal com estan les coses no et pots permetre ni el luxe de pensar en el futur. M'agradaria que la societat i el país on visquem d'aquí uns anys sigui un lloc on tothom puguem tornar a tenir somnis i esperances en el futur.
El repte més gran per a tu, quin és?
Estar a l'alçada de tota la gent que m'ha dit coses molt boniques i esperançadores, des de el primer moment que vaig dir que em presentava a les primàries d'ICV. És un repte molt gran, però us ben asseguro que no deixaré de treballar per no defraudar a cap de les persones que m'han donat tant suport.
 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

Alfons López Tena: "CiU i ERC treballen només per millorar l'autonomia: la puta i la Ramoneta, el peix al cove"

Alfons López Tena (SaguntPaís Valencià7 de desembrede 1957) és un polític valencià i diputat del Parlament de Catalunya per Solidaritat per la Independència durant lanovena legislatura de la Catalunya autonòmica.Llicenciat en Dret per la Universitat de València i notari des de 1983. Ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2008. Com a notari, ha exercit a Tàrrega (1983-1985), Xàtiva (1985-1988) i Barcelona (1988-1999). Va ésser fundador del Fòrum Notarial i Vicepresident del Fòrum Notarial de Catalunya fins el 1999. Va ésser militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1989 fins el 2010, quan va fundarSolidaritat Catalana per la Independència. Anteriorment havia estat Conseller Nacional de Convergència Democràtica des del 1996 fins al seu nomenament com a vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol a proposta de CiU. L'agost del 2007 va crear, amb Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes; actualment n'és el president.

 

 

 

Completi la frase següent: A Catalunya li fa falta…
Voluntat

A què et dedicaves en el passat?
Sóc Notari, vaig començar a Tàrrega i he exercit 11 anys a Barcelona. Després vaig ser nomenat Vocal del "Consejo General del Poder Judicial",  7 anys molt durs a la boca del llop de l'Estat, on he comprovat que el seu projecte pels catalans és l'aniquilació. Sempre he fet política, des que vaig començar en la lluita catalanista clandestina contra la dictadura quan tenia 14 anys.

On vivies abans? A València, Tàrrega, Xàtiva, i des del 1989 a Barcelona, a cavall amb Madrid al temps del CGPJ


Que fa un dia normal en López-Tena? 
Treballar per la independència de la Nació catalana.

Que l’ha portat al projecte de Solidaritat?
La constatació reiterada, al llarg dels anys, que és impossible que ni CDC ni ERC facin res per atènyer la independència. Se'n serveixen com a esquer per aconseguir vots i repartir-se el pastís dels pressupostos i poltrones públiques, que és l'únic que els interessa.

Quins són els millors moments que ha viscut en general? I els pitjors?
Els millors, comprovar com gran part del poble català no es rendeix i vol la independència, malgrat una ingenuïtat secular que el duu a no perdre mai l'oportunitat de perdre totes les oportunitats.
Els pitjors, ser testimoni del cinisme i la mediocritat de la casta política catalana, només interessada, abans i ara, a treure'n profit personal.

Les passades eleccions Solidaritat va quedar fora de l’arc Parlamentari. Ara que ha passat un any, sabríeu dir-me per quins motius es creu que s’ha passat de 4 escons a cap ni un? A hores d’ara ho considereu un fracàs del passat?
 
Solidaritat és un instrument per fer la independència, i la gent es va creure que la CiU de Mas i l'ERC de Junqueras havien canviat i l'anaven a fer, i per tant que Solidaritat no era necessària.
Ha passat un any, i no tenim la independència, ni el referèndum, ni la pregunta, ni la data. Mas i Junqueras van prometre "consulta sí o sí", amb o sense permís espanyol: que compleixin.

L’aposta de la CUP va triomfar.Si estiguessis al Parlament que passaria?
Presentaríem iniciatives i donariem suport a tot allò que fos eficaç per assolir la independència; ens oposaríem als obstacles; denunciaríem els enganys i les mentides; combatríem la corrupció; treballaríem al servei del poble. Faríem al Parlament el mateix que fem als Ajuntaments i al carrer.

Pactarieu amb Esquerra o amb CiU si és per la finalitat de fer una declaració unilateral d’independència?
Sí, i també per fer un referèndum d'independència. Si no ho hem fet fins ara és perquè tant CiU com ERC s'hi neguen, la independència la deixen pels discursos de cap de setmana, i treballen només per millorar l'autonomia: la puta i la Ramoneta, el peix al cove. Com sempre han fet, ara segueixen igual. Si canvien, quan canvien, tindran el nostre suport. Mentre no ho facin, tenen i tindran la nostra oposició i denúncia.

Com creus influeixen les enquestes i els sondejos dels diaris a partits com Solidaritat?
Molt, perquè dissuadeixen el vot induint al vot útil als de sempre. Les enquestes a Catalunya són una arma de combat i propaganda.

Quins diaris llegeix habitualment?
The Economist, The New Yorker, The New York Review of Books, London Review of Books.
Miro els digitals catalans.

Si tingués al Sr.Mas al davant el dia d'avui que li diria? Res, l'escoltaria.

I a Rajoy? Res, l'escoltaria.


Li agraden els gags del Polònia? Troba a faltar el seu personatge?
No m'ha agradat mai el seu estil de conyeta al servei de qui li paga a Toni Soler, ni el veia ni el veig. Propaganda governamental, la justa.

Quins objectius electorals marcareu en les pròximes eleccions a Solidaritat?
Ampliar la presència als Ajuntaments.

T’agradaria ser el president de la Generalitat? Perquè?
No tinc cap interès en presidir una Comunitat Autònoma espanyola, només en utilitzar els càrrecs públics al servei d'atènyer la independència, com he fet al CGPJ i al parlament.

Creu que la comunitat internacional recolzarà Catalunyadavant d’una declaració unilateral d’independència, en el cas que es faci?
Em consta que sí, i també em consta que pensen que els actuals govern i parlament no en faran res, que només pretenen reforçar-se per negociar amb Espanya una millora o no empitjorament de l'autonomia.

Si començés un procés polític per la independència des de la majoria parlamentària i el govern, suports internacionals en tindríem, i de primer nivell. Mentre fora creguin que tot és un joc intern de millorar posicions dins d'Espanya, no en tindrem cap. Mas i Junqueras no tenen cap credibilitat internacional.


Quin model lingüístic proposa Solidaritat per la Catalunya independent?
El català com a llengua comuna i de cohesió social, llengua oficial; i dret individual de comunicar-se i ser atesos pels serveis públics en les altres llengües més emprades, espanyol i possiblement àrab, transitòriament.
Escola en català, garantint un bon ensenyament de l'anglès i d'una altra llengua que cadascú esculli.

 

 Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista per ElMercadal.cat

A vosaltres!

 

ENTREVISTA EN EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT

JOSEP MARIA CASTELLS /JOAN ZAMORA

Cecília Pedrosa:”Vaig arribar a Itàlia amb una maleta plena de somnis”

 

ceciliap
 

Cecília Pedrosa ha complert el seu somni de viure a Itàlia i poder-ho fer amb el treball que més li agrada. Locutora de ràdio del programa Brio Latino, viu la seva vida a partir de dues teories: “Solo sé que no sé nada” i el “Núnca te acostarás sin saber una cosa más”.

Quan va decidir marxar a Itàlia?

Vaig arribar a Itàlia el 2 Octubre del 1992 amb una maleta plena de somnis i les ganes de conèixer de prop una nova cultura, un idioma que adorava i viure noves experiències.

Per què Itàlia?

Es un país que admirava gràcies a l’amor que em va transmetre des de sempre la meva mare per els cantants italians com la Rita Pavone, el Gianni Morandi, la Mina i el Little Tony.

Ara estàs vivint Roma

Tinc la sort de viure a una capital caòtica i al mateix temps captivadora. Quan deixes la zona perifèrica per entrar en el cor de la Ciutat Eterna sembla que el temps s’hagi aturat. Quan camines pels voltants del Coliseu és com si encara es poguessin sentir els crits exultants del públic que seguia els espectacles dels gladiadors. El Foro Romano, Plaça Navona, Fontana de Trevi o Plaça d’Espanya, és com si dins la teva pell es barregés un perfum antic i romàntic.

Què l’entusiasme més d’Itàlia?

A part la política, la màfia i la gent corrupta, el Bel Paese és un país meravellós que va visitat de nord a sud, sense oblidar les seves illes que res han d’envejar al mar del Carib. La manera de viure que posseeix el poble italià és molt semblant a la nostra, amb aquelles ganes de passar-ho bé envoltats de l’afecte d’amics i familiars, i un factor que per mi és inimitable és la forma de cuinar amb els seus sabors deliciosament “al dente”.

Tinc entès que des de fa uns anys treballes a una xarxa de ràdio italiana. Quan vas començar a locutar?

Els meus inicis radiofònics van començar a Ràdio Ponent quan tenia 17 anys i estudiava a l’institut Terres de Ponent de Mollerussa. El meu primer programa es deia Pessigolles Musicals, després vaig guanyar un concurs organitzat per Ràdio Lleida on buscaven la “chica 40” per la Cadena 40 Principales, el premi era un contracte que per mi va ser un orgull firmar.

Com t’ho vas fer per treballar en una emissora italiana?

Quan vaig decidir de traslladar-me a Itàlia vaig mantenir els contactes amb Ràdio Lleida i de tant en tant quan tornava a Catalunya col·laborava amb diferents programes a Cadena Dial iCadena Ser i més tard a “Italdance” a Ràdio Ponent, programa que presenta el meu germà Carles. L’any passat, em vaig assabentar que prop de casa, dins d’un concessionari Ferrari, “Il Cavallino”, els propietaris havien creat una emissora online, Radio 27 Baldini Network i cercaven una locutora. Vaig presentar una maqueta amb la meva veu, els hi vaig agradar i així va començar el meu programa que es diu Brio Latino.

Quina experiència en treus d’aquesta etapa?

Són molts els moments positius viscuts a Brio Latino, les entrevistes amb personatges de diferents tipus: cantants, còmics, jugadors de la Roma, metges, vedets. I fora dels estudis amb l’equip vídeo de 27 Baldini Network documentant carreres automobilístiques amb pilots com el Giancarlo Fisichella o en moments de solidaritat, descobrint qui és Miss Itàlia 2012.No he viscut mals moments, pot ser, de tant en tant, hi ha dies que necessitaries una mica més de concentració per no entrebancar-te amb les paraules, però al final amb molta ironia i el somriure als llavis, tot es soluciona!

Que és el que més t’agrada de la teva feina? 

Comunicar a traves de la música mil sensacions positives.

Que prefereixes Pasta o pizza?

La pasta és el que mes “mi piace”, i el risotto a la crema d’escamarlans és el plat que trobo irresistible.

Creus que has de millorar en alguna cosa?

“Solo sé que no sé nada” i el “Núnca te acostarás sin saber una cosa más” son dues teories, dues filosofies de vida que em representen quan es tracta del meu “ego” professional i personal. Sempre és necessari millorar o intentar-ho.

Què tens pensat fer en un futur?

Continuar treballant en el que més m’agrada, la radio!

Com és això de locutar amb el teu germà?

I ens ho passem bomba sigui a Mollerussa o a Roma!

On podem escoltar-te cada dia?

Si us ve de gust escoltar el meu programa i aprendre una mica d’italià amb tant Brio Latinonomés cal que us connecteu de dilluns a divendres d’11 a 13 del matí a la web de 27 Baldini Network a través de l’enllaç www.27baldini.com Baci e abbracci da Roma!

Jordi Merca "Vaig estar al Club Capítol de Barcelona 3 dies amb les entrades exhaurides"

 

 

Quants anys tens?
30

De què ciutat ets?
Badalona

D'on procedeix el teu nom artístic?

El meu nom real es Jordi Mercader, però ja des del cole els companys van començar a fer que el meu nom fos Merca, i quan vaig decidir dedicar-me a això vaig veure que era un nom que era fàcil de recordar.

Dels tres que enumeraré selecciona un. Gila, Eugenio o Cruz y raya?
Em quedaria amb coses de tots, però encara que Gila era un gran, i diuen que l'inventor dels monòlegs, Eugenio és mes dels meus... Encara recordo aquelles galas de televisió Espanyola en les que sortia l’Eugenio i que no podia parar de riure.

Amb quants anys vas dir que anava de debò això de ser monologuista?
Si és cert fa molts anys que ser que vull dedicar-me al món de l'espectacle, el tema dels monòlegs va arribar a poc a poc i realment no ser quan vaig decidir exactament dedicar-me això..

En quins grans espectacles has participat?

Estic orgullós d'haver actuat a quasi totes les grans sales de Catalunya i Espanya, però una de les coses mes maques que he fet ha sigut actuar amb un gran amic com és en J.J. Vaquero al Club Capitol de Barcelona 3 dies amb les entrades exhaurides, aquestes són les coses que fan que vagis a dormir, saber perquè vas decidir dedicar-te a això.

Que en penses de la relació entre el govern català i l’espanyol?
Que amb una mica d'humor les coses els hi sortirien millor, encara que a mi moltes vegades els polítics em fan riure...

Des d’un punt de vista humorista, que en diries de l’actual situació econòmica i social per animar una mica el personal…?
És difícil trobar alguna cosa de què riure d'una situació en la qual tanta gent ho esta passant malament, però el gran Pepe Rubianes crec que tenia la frase prefecte per aquests casos, ell deia sobre els polítics que ens han futut en tot això: “que se metan los huevos por el culo haber si les explotan y se les quedan colgandos d'un ventilador!!!”

La teva família i amics que els va semblar que vulguis ser monologuista?
La veritat és que tots em van recolzar molt, tot i que ma mare va trigar bastant a esbrinar que era això de monologuista, i crec que encara no ho té clar.

Que et sembla la nostra pagina?
Molt interesant, una pagina d'informació seria i sense cap mena de pretensió, això sempre és d’agrair...

I la nostra ciutat?
Una ciutat molt maca on tinc gran amics dels dies que he passat per aquí actuant.

El millor de Balaguer?

M’agrada molt tota la part del nucli antic i de l’església, encara que sembli típic dir-ho. Són moltes les ciutats i pobles que tenen un centre històric maco, hi ha Balaguer es respira un ambient molt maco passejant pel seus carrerets.

Algun somni que tinguis que algun dia t'agradaria fer?

L’únic somni és poder dedicar-me tot el temps possible a fer el que m’agrada que es fer riure y passar-ho a la gent.

Quines altres aficions o hobbies tens?

La bici de muntanya, i el futbol són els esports que practico sobretot des de desfogar-me, encara que des de fa un temps la màgia és la meva nova passió

Actualment quins projectes tens?

Continuar treballant i aprenent, continuar amb el meu programa de radio que es diu “castigados sin tele” i algun nou projecte que ja esta en marxa però que es secret... els artistes tenim aquestes manies de no explicar els nous projectes per no agafar-los.

 

Motes gràcies per l'entrevista, Jordi!

 

Subscripció a aquest canal RSS