EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
SUBSCRIPCIÓ DE PAGAMENT
Dimarts, 07 Juny 2016 03:52

Càncer de pulmó: com es pot tractar?

A la nostra societat quan a una persona del nostre entorn se li diagnostica un càncer de pulmó la reacció més freqüent és la de pensar que probablement no hi haurà massa cosa a fer perquè tots coneixem casos d’aquesta malaltia en els que no ha estat possible superar-la. La realitat és que en els darrers anys les coses estan canviant i molt per bé. Les millores en les tècniques quirúrgiques permeten la resecció de tumors fins fa pocs anys tècnicament irresecables ja fos per la seva localització en un lloc complicat del tòrax o bé per les seves mides. Tanmateix, en persones amb poca capacitat pulmonar, edat avançada o altres malalties associades la cirurgia mínimament invasiva i també la denominada radiocirurgia (nom col·loquial de la “radioteràpia estereotàxica”) permeten la curació de casos de càncer pels quals no disposàvem de bones opcions fins fa poc. La quimioteràpia, individualitzada en base al resultat dels estudis de les alteracions genètiques del teixit tumoral, la radioteràpia recentment la teràpia inmunològica completen un ventall efectiu de les opcions actuals de tractament.

Quina és la millor opció en cada cas? Aquesta és una qüestió que sovint comporta una resposta complexa que vindrà definida en gran part pel denominat estudi d’extensió de la malaltia. Diverses tècniques mèdiques poden ajudar en aquest estudi d’extensió del càncer, és a dir , intentar definir si el tumor està ben localitzat sense haver-se escampat enlloc més o pel contrari s’ha produït ja alguna invasió de ganglis propers o d’ estructures locals adjacents o fins i tot l’emigració d’implants tumorals més lluny (metàstasi). En aquets context val la pena comentar el significat real de la tècnica denominada PET, habitualment complementària de la TAC (“scanner”) i que dóna peu sovint a confusions angoixants pels pacients quan llegeixen que un PET dona un resultat “positiu”. Quan una lesió mostra una positivitat en el PET corporal únicament vol dir que aquell teixit “hipercaptant” té una activitat metabòlica alta però això per si mateix no es sinònim de tumor. Lesions inflamatòries de diversa causa, cicatrius per exemple després d’haver patit una tuberculosi anys abans i fins tots pòlips no malignes del colon, ofereixen sovint una activitat metabòlica alta que és informada com PET “positiu” sense que es tracti en realitat de cap tumor maligne!

Sigui quin sigui el tractament que es consensuï amb l’equip mèdic que valorarà de forma individualitzada cada cas, existeix una recomanació que és sempre vàlida: la vida segueix en el dia a dia, moment a  moment i durant el tractament i desprès d’ell cal evitar el pensament continuat sobre aquesta adversitat que caldrà superar com en altres circumstàncies adverses de la vida.  El tractament que ens aconsellin els nostres metges, sigui el que sigui, acabarà un dia u altre i seguirem la nostra vida, potser amb més força i saviesa que abans!. Permetin recordi un breu fragment del poema “Romero solo” del gran poeta espanyol León Felipe: “ pasar por todo una vez, una vez solo y ligero, siempre ligero”....   

Publicat a Opinions Optimistes
Dilluns, 02 Mai 2016 11:32

Càncer de pulmó: diagnòstic precoç

Malauradament el càncer de pulmó es una de las causes més importants de mort al nostre país. No solament és un dels tumor més freqüents sinó que també, al tractar-se d´un tumor que  freqüentment passa molt temps “amagat” sense donar símptomes, sovint el seu diagnòstic es fa quan el tumor es troba ja en una fase avançada d´extensió. Aquest fet, el diagnòstic tardà, condiciona que les opcions de tractament siguin ja força limitades. Avui dia tothom sap que la causa de la immensa majoria de casos de càncer de pulmó es la inhalació activa o passiva del fum del tabac. El fumador inhala diversos tipus de “carcinògens”, és a dir , substàncies que indueixen l’aparició de vàries formes de càncer com el de pulmó però també d’altres com de bufeta urinària o esòfag. Així doncs en les persones fumadores és on s’han d’extremar les mesures de diagnòstic precoç. És molt important tenir ben present que en la persona que ha estat fumadora molts anys persisteix un cert risc elevat, si bé progressivament decreixent, de desenvolupar un càncer de pulmó en les dues dècades següents a l abandonament del tabaquisme. Un clar exemple d’aquest fet és el recent i sentit traspàs d’una estimada personalitat mediàtica del nostre país que en el seu moment, força anys abans, havia abandonat el tabaquisme per una cardiopatia isquèmica fent aleshores una generosa campanya antitabac.

Si bé una radiografia de tòrax es un mètode molt simple per detectar imatges anòmales, que poden estar en relació o no a un càncer de pulmó, la realitat es que una radiografia en general només permet detectar una lesió quan aquesta ja ha arribat al voltant dels 10 mm de diàmetre. Actualment l’eina més efectiva de detecció precoç en la població de risc és la TAC toràcica realitzada amb un escàner de baixa radiació que permet detectar lesions de pocs mil·límetres de diàmetre. És importat destacar que quan llegim en un informe de TAC que existeixen al pulmó un o varis nòduls el més freqüent és que aquests siguin en realitat de naturalesa benigna sense estar causats per un càncer de pulmó. Als metges ens entristeix molt el comprovar l’angoixa que a moltes persones sanes els hi causa llegir,sense tenir el coneixement mèdic adequat, expressions tècniques simplement descriptives o fins i tot normals en informes radiològics que es mal interpreten com quelcom maligne. La paraula “nòdul” és el paradigma d’aquest fet . S’utilitza per descriure un petit augment blanquinós de densitat, en comparació a la densitat Standard del pulmó normal airejat, que sovint adopta una forma arrodonida. Si una persona sense formació sanitària òptima introdueix aquesta paraula en qualsevol del buscadors   de internet és probable que passi varis dies sense dormir bé fins que el seu metge li faci una valoració real de quina és la causa més probable del nòdul...

La detecció precoç del càncer de pulmó encara és més important quan el fumador també té algú des següents factors: que existeixi algun antecedent familiar de càncer de pulmó, sobre tot en els cas de que l’hagi patit el pare o mare, o bé quan el fumador té constància de haver diagnosticat d’emfisema, malaltia pulmonar quasi sempre produïda pel tabac.. L’emfisema s’enquadra dins del que coneixem com malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Però això potser serà tema per un altre “opinió”...

Publicat a Opinions Optimistes

El temps a Balaguer

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER